MOSTRA DE TEATRE I CANT CORAL

Amb l'objectiu de dinamitzar les estones d'esbarjo per a la millora de la cohesió social, a l'escola de la Vila 'Baldiri Reixac' de Banyoles, cada curs escolar s'organitzen activitats diferents als jocs de pati: esportives, musicals...
Durant l'esbarjo de tres dies a la setmana (un per al Cicle Inicial, un altre per al cicle Mitjà i l'altre per al Cicle Superior) de manera voluntària els alumnes poden gaudir del cant coral. Això és el que, abans de començar la Mostra de Teatre i Cant Coral, la directora de l'escola de la Vila 'Baldiri Reixac' sra. Rosa M.Sala va explicar a tots els assistents, pares i mares i familiars que desitjaven veure el treball fet pels seus fills, durant aquestes petites estones d'esbarjo. Així, s'obrien una vegada més les portes de l'escola, que en aquest cas, per aforament eren les del Teatre Municipal, per tal que les famílies dels alumnes en poguessin gaudir.
Les quatre obres representades varen ser presentades a la XXIa. Mostra de Teatre Escolar del Pla de l'Estany, a principis de juny.

I a continuació us deixem part de la feina feta.

EXPLICACIÓ DE LES OBRES PRESENTADES


I començarem amb un conte popular adaptat interpretat pels 31 alumnes de cant coral de 1r i 2n:

EN PATUFET A LA PANXA DEL BOU
Vet aquí que una vegada era un pare i una mare que tenien un fillet tan petit, tan petitet, que li deien 'en Patufet' !
Ep! Ep! Un altre Patufet? I un altre? I un altre? Què passa amb tants Patufets? Un, dos, tres, quatre, cinc Patufets. 
Brrr!!! Ja no en volem més de Patufets!
I cinc cols?
I cinc bous que es mengen els cinc Patufets?
Quin terrabastall !

Ara són els 44 alumnes de 3r i 4t els qui ens representen el conte original de la Carme Amat i l'Anna Casanova:

HISTÒRIA D'UN PENTAGRAMA
Línies verticals, línies perpendiculars, línies paral·leles, línies secants...? Quedeu-vos amb cinc línies horitzontals i podreu dibuixar un pentagrama. Un pentagrama trist, molt trist, perquè està buit. Sort en té que la senyoreta clau de sol i el compàs de quatre fan espavilar les notes inquietes que, amb les seves amigues les figures i el silenci que les deixa reposar de tant en tant, ho organitzen tot de tal manera que aconsegueixen fer partitures. I gràcies als nens i les nenes que les varen aprendre a llegir, el nostre pentagrama trist ara és un pentagrama feliç !


I els 52 alumnes de 5è i 6è ens representen l'obra original de la Carme Cornellà:

VISCA LA MÚSICA
La ciutat més sorollosa? És el que vol aconseguir l'alcaldessa: fer la ciutat més sorollosa del món. Per això la ciutat està dividida: una meitat proclama que el soroll és vida. L'altra meitat, en canvi, vol el silenci. Però ni tant ni tant poc. Per mitjà de les danses i les cançons, els qui no volen el soroll arriben a convèncer-los que la música ha nascut amb l'univers, i que el xiular del vent i les gotes de la pluja fan una bona melodia i que sense música no hi ha vida i... Al final els qui volien el soroll i els qui volien el silenci es varen posar d'acord i es varen fer amics. I ja no varen voler fer la ciutat més sorollosa ni la ciutat més silenciosa... sinó que varen fer la ciutat...més musical !

I un grup de 28 alumnes de 5è i 6è  de Primària de l'escola que durant el curs han assistit al SEP (Suport Escolar Personalitzat) d'expressió oral i teatre han participat també a la XXIa. Mostra de Teatre Escolar del Pla de l'Estany, al Teatre Municipal de Banyoles i han actuat també davant les famílies.

El treball que han presentat és de creació pròpia, inèdita.  Cada dimarts de 2/4 d'1 a 2/4 de 2, s'han anat trobant a l'aula de música i, partint de la idea de fer una obra imaginativa i original, han anat pensant, escrivint, assajant... inventant situacions ben diverses... 

La feina feta que hi ha darrera d'aquesta posada en escena ha estat extraordinària. Alumnes ben diversos s'han posat d'acord per triar el guió, per seqüenciar les escenes, per distribuir els personatges, per destriar el necessari del que no ho era tant...

Això vol dir moltes estones de treball en equip, de respecte mutu, de tolerància, de silencis, de construcció de frases, de fer créixer les idees...
I així, a més a més del treball d'expressió i comunicació, en cada moment hi ha hagut grans dosis de cohesió de grup, de respecte, d'acceptació... fins que ha sortit:
LA MÀQUINA DELS SOMNIS
Ha arribat el dia que cinc reconeguts científics de la nostra comarca han acabat la seva màquina dels somnis i la volen posar a prova. Per això han convocat a les famílies que han quedat seleccionades per a provar-la. Cada família és enviada a un món on se li farà realitat el seu somni. Però en tornar, entre totes hauran de muntar un trencaclosques, les peces del qual hauran hagut d'aconseguir durant el seu viatge. Posant totes les peces de costat, descobriran quin és el món més fantàstic i de més colors. Endevineu quin serà?

Al cap de poc d'haver-se celebrat la Mostra de Teatre va ser l'aniversari de la Carme Cornellà, que és qui durant aquests anys ha anat escrivint els articles d'aquest blog i que us parla, ara, en primera persona.

El divendres 24 de juny vaig fer 60 anys. I això vol dir que m'ha arribat la meva jubilació.

A partir del setembre ja no seré a l'escola de la Vila, en la que m'hi he estat 33 cursos.

Els alumnes de tota l'escola ho saben i m'han volgut donar les gràcies per tot el temps que els he dedicat.

Així s'expressaven els alumnes dels cicles inicial i mitjà:


I els alumnes del Cicle Superior no es varen pas quedar curts.

I varen voler acabar la vetllada cantant l'himne de l'escola que aquest curs hem estrenat. 

MOLTES GRÀCIES a tots i a totes.
I no us dic 'adéu', sinó 'a reveure'!
I és que, tal com diu la cançó: 'no és un adéu per sempre, és sols adéu per un instant...'                              

He apagat les espelmes del pastís. 

I el meu desig, per a tots vosaltres ja el sabeu: 

CANTA, ESTIMA i SIGUES FELIÇ !!!

ARA ÉS L'HORA...'SAULE, PERKONS, DAUGAVA'

'Saule, Perkons, Daugava' es podria traduir com 'sol, tro i el riu Daigava', però per a molts bàltics és molt més que això. És un poema que simbolitza l'anhel d'independència del règim soviètic d'Estònia, Letònia i Lituània. Aquesta cançó, del letó Martins Brauns, es va convertir en l'himne de la Via Bàltica de 1989 i, per tant, l'himne a la independència dels països bàltics. 
Impressionant, en aquest concert.

L'Assemblea Nacional Catalana (ANC) i centenars de milers de catalans es van emmirallar en la cadena humana de la Via Bàltica i va organitzar la cadena humana que va lligar el nostre país de punta a punta, l'11 de setembre de l'any passat. Va ser un gran èxit de participació i emoció.

Aquest 11 de setembre també ha estat ple d'emoció.

A les 17.14, un cop format el mosaic de la 'V' , més d'un miler de cantaires han omplert el vèrtex de la 'V' cantant la versió catalana d'aquest himne, juntament amb el 'Cant de la Senyera' i 'Els Segadors'. Damunt l'escenari, hi havia el Cor Jove de l'Orfeó Català, responsables de la versió catalana, el Cor de Noies de l'Orfeó Català i el Cor de Joves dels Països Catalans. Sota la direcció de l'Esteve Nabona, ells i tots els cantaires concentrats, hi han interpretat, doncs, 'Ara és l'hora'.

De fet, tal com diu l'Esteve Nabona, l'ANC ha estat molt sensible amb la tradició coral del país, que arrenca al segle XIX. Des d'aleshores, és una expressió del poble molt arrelada a la societat. No és tan popular com en alguns altres països, però la gent que hi participa ho viu amb molta intensitat. A més, els cors, començant pels Orfeons, sempre han fet costat a Catalunya i al catalanisme.

'Saule, Perkons, Daugava' es va adaptar al català per connectar, d'aquesta manera, el procés català amb el bàltic, justament ara que es commemoren els vint-i-cinc anys de la Via Bàltica. En Jaume Ayats va adaptar-hi el poema 'Meditació última' del llibre publicat l'any 1966 'El poble',de Miquel Martí i Pol i li van posar de títol 'Ara és l'hora'. 

Si la voleu escoltar, en català, la teniu aquí:

 Ara, ara és l’hora de dir, 
de dir que el poble persisteix 
en les cases ara bastides
on abans no hi havia cases,
en els arbres que ara creixen 
on abans no hi havia arbres, 
en les noies que ara estimem, 
i en tot allò que comença. 
Ara, ara és l’hora de dir, 
de dir que el poble persisteix 
en tots, en tots, en tots nosaltres, 
en cadascun de nosaltres.
I en tot allò que hem fet, 
i tot allò que hem desitjat. 
Ara, ara és l’hora de dir, 
de dir que el poble persisteix 
en tots, en tots, en tots nosaltres, 
en cadascun de nosaltres. 
En les paraules que inventem,
i en la gent que estimem, 
i en tot allò que remembra, 
en la rutina de la feina. 
És l’essència del poble, 
indestructible. 
Ara, ara és l’hora de dir, 
Catalunya persisteix 
en tots, en tots, en tots nosaltres, 
en cadascun de nosaltres.

I si la voleu escoltar en directe, el diumenge 12 d’octubre, a les 6 de la tarda al Pavelló de la Draga, de Banyoles, un grup de més de 50 alumnes de l’escola de primer a sisè,  la cantaran, juntament amb 400 cantaires d’una vintena de corals de les comarques gironines, dins el concert CANTEM EN LLIBERTAT, concebut com un passeig per la historia de Catalunya amb textos, poemes i cançons.

També s'hi cantarà l'himne de Catalunya 'ELS SEGADORS'

PER MOLTS ANYS, PETIT PRÍNCEP !

Ahir, els alumnes de 5è i 6è de Primària de l'escola de  'La Vila', Baldiri Reixac, de Banyoles, que han pres part durant el curs escolar als "patis musicals de cant coral", varen participar a la XVIII Mostra de Teatre Escolar del Pla de l'Estany, al Teatre Municipal de Banyoles que, organitzada pel Centre de Recursos Pedagògics del Pla de l'Estany aplega les obres de teatre que han pesentat diverses escoles de Primària de la comarca.

S'ho varen passar molt i molt bé, tot i que també varen passar molts nervis. D'espectadors hi havia els seus companys de cicle superior de l'escola, però també hi havia altres alumnes d'altres escoles de Banyoles. Tothom en va gaudir molt i els va felicitar. S'ho mereixien.  Hi varen representar la cantata 'EL PETIT PRÍNCEP' que, amb les cançons d'en Ricard Gimeno (música) i en Jordi Enjuanes-Mas (lletra) i una adaptació del text de l'Antoine de Saint-Exupéry ens representen, de manera teatralitzada aquesta obra de la qual aquest any es commemoren els 70 anys de la seva primera edició. Aquest és un dels contes més venuts del món i s'ha publicat en 238 llengües i dialectes diferents.
El personatge de la història representada, doncs, tot i ser un nen, ja té 70 anys ! 
En aquest conte poètic i filosòfic s’hi relata el viatge d’un petit príncep per planetes imaginaris, on coneix gent que es comporta d’una manera tan estranya i absurda que no se’n sap avenir. Ha deixat el seu petit asteroide on només hi té tres volcans i una rosa a qui molt estima.
Quan arriba a la Terra, coneix un aviador que de resultes d’una avaria al motor, ha hagut d’aterrar en ple desert del Sàhara. Es fan molt amics.
És amb la guineu que el Petit Príncep descobreix el sentit profund de l’amistat: NOMÉS HI VEIEM AMB EL COR. ALLÒ QUE ÉS ESSENCIAL ÉS INVISIBLE PER ALS ULLS.
Moltes gràcies, Duna i Adrià, per haver-nos posat la música de fons per poder cantar. 
Moltes gràcies, senyoreta Maria Zaragoza, per haver-nos facilitat algunes sessions d'assaig extra.

Moltes gràcies, Núria Ponsatí per haver-nos-la enregistrada. Podrem recordar i reviure els bons moments que hem passat en preparar-la i en representar-la.
Enhorabona, petits actors i petites actrius! Ho heu fet MOLT BÉ !
Els voleu veure i escoltar? Val la pena!

LES VACANCES DEL RELLOTGE

http://blocs.xtec.cat/vallverdu/llibres/

Aquest matí, els alumnes de 3r i 4t de Primària de l'escola de 'La Vila', Baldiri Reixac, de Banyoles, que han pres part durant el curs escolar als "patis musicals de cant coral", han participat a la XVIIIa. Mostra de Teatre Escolar del Pla de l'Estany, al Teatre Municipal de Banyoles, dirigits per la Carme, la mestra de música. S'ho han passat tant i tant bé... Però ep! també han passat molts nervis. Tenien unes pessigolletes a la panxa abans de començar... Però quan s'ha obert el teló i han començat a actuar i a cantar, totes les pors s'han esvaït. D'espectadors hi havia els seus companys de cicle mitjà de l'escola, però també hi havia altres alumnes d'altres escoles de Banyoles que, abans havien representat també les obres que havien preparat. Tothom n'ha gaudit molt. Hi han representat    la cantata per a cor infantil i piano LES VACANCES DEL RELLOTGE amb un text basat en un conte que porta el mateix nom d'en Josep Vallverdú . Així, uns narradors explicaven la història que s'anava representant i alternant amb les cançons d'en F. Xavier Casañas i Edo que la completaven. Pobre rellotge!  

Tot escoltant les últimes indicacions

La família ha anat de vacances i ha deixat la casa buida. Els objectes estàtics i estètics que viuen immòbils a la casa, ara prenen moviment i viuen moments molt diferents als de cada dia.Només el rellotge de paret que els amos varen deixar engegat abans d'anar-se'n, no ha pogut tenir vida pròpia, sinó la injectada per la corda que li van deixar donada. Sempre amb el seu imparable tic-tac, tic-tac... Però quan retorna la família, el rellotge decideix fer, també, les seves merescudes vacances.
Les cançons que hi han interpretat han estat de diversos estils: un minuet, una música country,allegretos, andantes, una havanera i fins i tot una sardana.

Moltes gràcies, senyor Raimon, per haver-nos posat la música de fons per poder cantar. 
Moltes gràcies, Núria Ponsatí per haver-nos-la enregistrada. Podrem recordar i reviure els bons moments que hem passat en preparar-la i en representar-la.
Enhorabona, petits actors i petites actrius! Ho heu fet MOLT BÉ !

Els voleu veure i escoltar?

EL CAGANER

La darrera setmana del trimestre, a la vetllada de Nadal, els alumnes de cant coral dels cicles mitjà i superior de l'escola hi han representat la cançó 'El caganer', la cançó de Nadal de TV3 de l'any 2009. 

El cant coral a l'escola és una de les activitats incloses al PAC (Pla d'Autonomia de Centres) per a afavorir l'assoliment d'un dels seus dos grans objectius: la millora de la cohesió social. 
Això vol dir que l'escola, a través d'uns mestres que s'en responsabilitzen, programa i dinamitza activitats alternatives al joc habitual de pati , com són el cant coral,  el bibliopati i la pràctica d'esports diferents, que es realitzen durant l'estona d'esbarjo, emmarcades dins el Projecte de Convivència. 
Pel que fa al cant coral s'han organitzat dos grups, un de cicle mitjà i un de cicle superior que assagen en hores de pati diferents i que periòdicament posen el seu treball en comú. A més a més d'aprendre cançons noves, durant l'estona d'assaig es fomenta el treball en equip, la interacció entre alumnes de diferents cursos i cicles, el desenvolupament de diferents capacitats, l'ajuda mútua, l'orientació en l'espai, la il·lusió i l'esforç per fer un bon treball, el gaudi col·lectiu...
Tot això queda ben reflectit en aquesta posada en escena. Varen ser molt aplaudits. I a més a més... s'ho varen passar tan bé! Els voleu veure?
A partir del gener treballaran de valent en la preparació de les cantates que a final de curs representaran a l'escola i al Teatre Municipal, dins la Mostra de Teatre Escolar del Pla de l'Estany. 

La vetllada de Nadal s'ofereix, per cicles a tots els alumnes i les alumnes del centre. I també s'hi convida especialment les famílies. Aquesta activitat, que  n'afavoreix la seva participació i implicació, és contemplada també dins el Projecte d'Autonomia de Centres i aplega la gran diversitat de famílies del nostre alumnat. La sala d'actes, en aquesta ocasió, fa goig de debò.
La cançó 'El caganer' és una cançó creada per l'Albert Pla i cantada per ell mateix, en Joan Miquel Oliver, en Gerard Quintana, els Estopa, en Quimi Portet i els Manel. S'ha sentit molt als mitjans de comunicació.

EL FOLLET VALENT I 'ELS ROSSINYOLS DE L'ESTANY'

Durant aquest curs, s'ha tornat a posar en funcionament la coral 'Els rossinyols de l'estany' que, de manera ininterrompuda, va ser present a l'escola durant quinze anys (de la primavera de 1991 al curs 2005-06) i en la que hi van ser cantaires més de cinc-cents nens i nenes.

Amb l'objectiu de dinamitzar les estones d'esbarjo per a la millora de la cohesió social, des del PAC (Projecte d'Autonomia de Centres) s'ha potenciat que durant l'estona d'esbarjo de dos dies (un per al Cicle Mitjà i l'altre per al Cicle Superior) de manera voluntària els alumnes poguessin gaudir del cant coral. En total han estat 49 cantaires que, a més a més de participar en la vetllada de Nadal de l'escola i de cantar als malalts de la Clínica, han participat en la festa de Sant Antoni i, durant aquesta setmana, han cantat i interpretat amb molt d'èxit al Teatre Municipal de Banyoles, dins la celebració de la XVI Mostra de Teatre del Pla de l'Estany , la cantata 'El Follet Valent' de la Núria Juanet, la Clara Ripoll i la Rosa Nogué. Aquí en teniu un resum i el text de les cançons. Que en gaudiu!

Ara escolteu la història del follet, savi sense por, menut i despert. Sóc el follet, sol enmig de la nit. Busco la pau, vinc a fer nous amics.

El follet valent és un follet molt eixerit que es pensa que viu sol al bosc. Però una colla d'animalets de seguida se li fan amics.

Jo que sóc a tot arreu sempre estic alerta dins del bosc. Tant de dia com de nit els animalets em poden trobar aquí.

Sempre duc al meu sarró unes castanyetes de la sort. Si les llenço d'un sol cop, el perill s'esborra, ai! vés quin tresor.

Quan tinc ganes de sopar prenc una fulleta de la col. Si després em ve la son, faig sonar campanes dins del meu bressol.

Amb el seu enginy va salvar dues papallones d'ales blaves i delicades de morir negades. Resistiu!

Flic flac no puc volar, que flic flac floc em pesen les ales. Au! veniu-me a ajudar, l'aiguat se'm vol empassar. Amic follet valent, mostra els teus encantaments. Amic follet valent no perdis temps.

Xip xap ja sóc aquí, que xip xap xop jo ja t'he sentit. Au! agafa't ben fort i oblida aquesta dissort. Amic follet valent...

Per això, veient la valenta acció del follet, tots els animalets li'n van dir: Follet valent !

Som els de la colla del Follet valent, som els de la colla que estima la gent. No tenim por de la nit ni la foscor del bosc. Vine! vine amb nosaltres. Vine! vine amb nosaltres perquè... som els més petits de tots els animals, si ens agafes amb dos dits ens pots fer mal. La nostra força és la que portem a dins del cor.

Ben units i alegres sempre ens trobaràs, les llumetes al capvespre s'encendran. Vine amb nosaltres, no deixis mai aquest camí, camí, camí!

Però no tot era pau i felicitat perquè una aranya negra i peluda havia teixit la seva tela ben a prop.

Teranyina, forta i fina. Ets l'enganxina dels meus enemics. Descabdellant i enfilant vas teixint al voltant, el fil que en dóna el menjar, el fil que els vol atrapar.

Els de la colla varen demanar al Follet valent que anés a parlar amb l'aranya. I ell, que també tenia una mica de por, se'n va anar cap a l'esbarzer des d'on penjava l'aranya. I els fils llargs i enganxosos de la teranyina el varen deixar ben empresonat.

Tot sol em trobo enmig del fred i de la gelada, la neu m'acompanya. Quan els meus pares em despertaven de bon matí, ja el sol despuntava.

Els animalets varen sentir aquesta cançó que cantava el follet i varen anar a salvar el seu estimat amic.

Quan la formigueta es calça les botetes i la marieta no troba els seus botons. Aranya dolenta, no et facis la valenta, ves desant el fil que som aquí.

L'abella ratllada espolsa bé les ales, l'escarabat bumbum ja repica el seu timbal. Aranya dolenta, no et facis la valenta, ves desant el fil que som aquí.

Feia molt fred i la rosada es va gebrar. Als animalets els costava molt avançar. Però l'aranya tampoc podia moure's del seu lloc, perquè els fils de la teranyina també se li havien glaçat.

I el follet, mig mort de fred, li va dir amb veu dolça i suau a l'aranya:

- Ai aranya! No veus que sempre estàs sola? Fas por als meus amics i no t'estima ningú. Si sabessis tenir amics! És el millor que hi ha al món! ...

Mentre anava parlant, el follet amb el seu alè, s'anava desenganxant poc a poc dels fils.

Però a l'aranya se li anaven gelant les potes i, trista, veient que es moriria de fred, pensava que el Follet tenia molta raó. I quan varen arribar els de la colla del Follet els va dir:

- Adéu-siau, companys! Em sap greu haver-vos fet mal. Tant de bo algú m'hagués explicat què volia dir tenir amics. Com m'agradaria ser un de vosaltres... i poder tenir tants amics... per jugar, per cantar, per treballar, per passar-s'ho bé, per ajudar-se, per estimar-se... Perdoneu-me. He estat tan dolenta... No he sabut ser amiga vostra. Adéu-siau...

Al Follet li va fer llàstima i li va preguntar:

- Ens promets, aranya, que des d'ara seràs amiga nostra?

Ja sense gaire forces, l'aranya va fer que sí, amb el cap, molt agraïda i es va posar a plorar.

I des d'aleshores... l'aranya va ser la millor amiga ...

de la colla del Follet Valent !

Gràcies Núria Juanet per la música tan deliciosa... Gràcies Clara Ripoll per les teves paraules tan ben posades dins les cançons. Gràcies Rosa per aquest conte que ens ensenya a ser BONS AMICS !

I gràcies Núria Ponsatí per haver tingut la paciència de seguir tota la cantata pel forat de la teva càmera i fer possible que ara puguem gaudir d'aquest enregistrament.

EN JOAN MARAGALL I L'EMPORDÀ

Moltes de les sardanes corals que han fet història com 'La santa espina', 'Les fulles seques' i 'La sardana de les monges', tenen la música de l'Enric Morera i la lletra de l'Àngel Guimerà. Però la sardana 'L'Empordà' és fruit de la col·laboració entre el poeta Joan Maragall i el compositor Enric Morera. Aquesta no era, però, la primera sardana coral de Maragall, ja que ja havia posat lletra a la coneguda 'Per tu ploro' d'en Pep Ventura i a la popularíssima 'Records de ma terra' de Josep Serra.

Es pot considerar que aquesta obra, 'L'Empordà' , forma també part del patrimoni històric coral català que va més enllà del referent sardanista. És a dir, a més a més d'una sardana cantada és, també, un símbol musical com ho són 'Els segadors', 'La santa espina', 'El cant de la senyera', 'El Virolai' o 'El cant dels ocells' entre altres partitures que han esdevingut un referent de catalanitat al llarg dels anys, sigui quin sigui el règim polític del moment.

La llegenda singular dels amors de la sirena i el pastor és, també, un cant a la nostra terra, a la muntanya i al mar que configuren un encant especial a una de les comarques emblemàtiques del nostre país, l'Empordà, considerada, a més a més, com el bressol de la sardana.

La composició d'aquesta obra té una història molt peculiar. El 25 d'abril de 1908 l'Enric Morera va escriure una carta a en Joan Maragall dient-li que la coral Amics Tintorers de Barcelona havia de fer una actuació a Figueres i que li havia demanat d'estrenar una sardana seva, però amb la condició de que la lletra havia de ser del gran poeta Joan Maragall. Sense defugir la petició, en Maragall li va contestar que ell sempre havia posat lletra a una música ja feta i que, en haver-ho de fer ara al revés, no sabria ni quan hauria de durar ni el ritme que calia donar a la poesia per ser, posteriorment,

musicada. L'Enric Morera li va contestar, també per carta: Estic molt content de veure que em fareu els versos per la sardana... No us amoïni gens el ritme, que jo ja faré la música per a la vostra lletra. La dimensió pot ser més o menys com la de 'Per tu ploro' d'en Ventura, i jo ja m'arreglaré... Feu-ho com vulgueu, que jo ja sé que estarà molt bé. Sols us dic que tinc moltes ganes de fer-la; m'agrada molt fer sardanes, però aquesta la desitjo.

I així va ser com es va gestar aquesta emblemàtica i popular sardana coral que va estrenar el 6 de setembre de 1908 a Figueres l'agrupació coral Amics Tintorers de Barcelona per homenatjar els seus amics de la Societat Coral Erato de Figueres, els quals van considerar que el millor regal que els podien fer era la de cantar una sardana original dedicada a l'Empordà. L'actuació de la coral barcelonina va ser un èxit. L'expressió 'Salut, noble Empordà, salut, palau del vent, portem el cor content i una cançó' ha esdevingut un veritable himne de la comarca empordanesa. Actualment gairebé la majoria de corals i orfeons de Catalunya tenen aquesta sardana al seu repertori.

I no només les corals i orfeons de Catalunya. Escolteu-la amb la versió d'aquesta coral anglesa. I fixeu-vos amb l'entusiasme i l'alegria que hi posen en interpretar-la tan bellament. És la coral Knox College, de Galesburg, Illinois (Estats Units).

És ben cert que la música no té fronteres!

Cap a la part del Pirineu, vora els serrats i arran del mar, s'obre una plana riallera:

és l'Empordà.

Digueu, companys, per on hi aneu? Digueu, companys, per on s'hi va?

- Tot és camí, tot és drecera, si ens dem la mà.

Salut!, noble Empordà! Salut! palau del vent! Portem el cor content, i una cançó.

Pels aires s'alçarà, pels cors penetrarà, penyora s'anirà fent de germanor. - Una cançó!

A dalt de la muntanya hi ha un pastor; a dintre de la mar hi ha una sirena,

ell canta al matí que el sol hi és bo; ella canta a les nits de lluna plena.

Ella canta: - Pastor em fas neguit -.

Canta el pastor: - Em fas neguit, sirena-.

- Si sabessis, el mar, com és bonic! - Si sabessis, la llum de la carena !

- Si hi baixessis, series mon marit. - Si hi pugessis, ma joia fóra plena.

- Si sabessis, el mar, com és bonic! - Si sabessis, la llum de la carena!

La sirena es féu un xic ençà, i un xic ençà el pastor de la muntanya,

fins que es trobaren al bell mig del pla, i de l'amor plantaren la cabanya...

Fou l'Empordà.

I podeu escoltar ara la sardana interpretada per la cobla Sant Jordi Ciutat de Barcelona, de Barcelona.

I és que la terra de l'Empordà ha inspirat a molts escriptors, poetes, pintors, músics... Artistes de nivell internacional l'han convertida en la protagonista de les seves obres. Terra encisadora que fascina pels seus paisatges, pels seus colors, pel seu ambient...

El grup gironí de rock 'Sopa de Cabra' (actiu entre el 1986 i el 2001) va publicar l'any 1989 el seu primer disc, que incloïa la cançó 'L'Empordà', que no té res a veure amb l'Empordà d'en Maragall. Aquesta cançó ha estat, sens dubte, un dels grans èxits del grup gironí i un himne de l'anomenat 'rock català'.

Aquesta cançó, però, ja l'havia escrita sis anys abans el guitarrista dels 'Sopa de Cabra' , en Josep Thió, quan encara tocava amb el seu grup d'institut, els Copacabana.

I va ser també la cançó que en Gerard Quintana va cantar per passar el càsting per entrar a formar part com a cantant dels 'Sopa de Cabra'.

Tot i que quan la varen enregistrar per primera vegada no en varen quedar gens satisfets, és una cançó que sempre anirà lligada a l'èxit dels 'Sopa de Cabra'.

Si voleu, la podeu cantar seguint-la en aquest fragment d'acomiadament que els 'Sopa de Cabra' varen oferir els dies 6, 7 i 8 de novembre de l'any 2001 a la sala Razzmatazz (antiga sala Zeleste) de Barcelona, en un adéu definitiu després de 15 anys de carrera. En Gerard Quintana, el cantant del grup, va iniciar el concert amb el seu crit de guerra preferit: 'Bona nit, malparits!'.

El setembre de 2011 es tornaran a trobar per fer tres concerts al Palau Sant Jordi de Barcelona i la tornaran a cantar.

Nascut entre Blanes i Cadaqués, molt tocat per la tramuntana

d'una sola cosa pots estar segur : quan més vell més tocat de l'ala.

Sempre deia que a la matinada es mataria, però cap el migdia anava ben torrat,

somriu i diu que no té pressa, ningú m'espera allà dalt

i anar a l'infern no m'interessa, és molt més bonic l'Empordà.

Varen passar ampolles i anys i en Siset encara aguantava,

dormint la mona a la vora del Ter però ell mai no s'hi tirava.

Sempre deia que a la matinada es mataria, però cap el migdia anava ben torrat,

somriu i diu que no té pressa, és molt més bonic l'Empordà.

I quan veig la llum de l'alba se'm treuen les ganes de marxar

potser que avui no em suïcidi , potser ho deixi fins demà.

Amb un altre estil ben diferent, en Lluís Llach (Verges, Baix Empordà, 1948) ens presenta un tema en el qual hi endevinem la seva estima per l'Empordà. Enamorat de la seva terra, l'any 1980 treu al mercat el disc 'Verges 50' , un homenatge a la seva terra i un record a la seva infantesa. En aquest treball hi inclou 'Arran de terra' , tot un testament poètic que canta amb molta força i amb un devessall de sentiment.

Gaudiu-ne !

Quan moriré porteu-me a l'Empordà, només a l'Empordà, porteu-me a l'Empordà,

que no hi ha terra que a la meva carn la sedueixi tant...

i abans que sigui massa tard faig la reserva del forat.

Quan m'hi poseu feu el fotut favor arran de terra i prou,

que aquesta plana és el dibuix dels déus i no seré pas jo qui trenqui el seu encert.

Ja us ho fareu si arribeu tard que no em moureu del meu forat.

Arran de terra per a sentir els renecs que diu la gent d'aquí, que diu la gent com jo

i sentir el peus dels infants que jugant potser m'explicaran camins que no he trobat.

Que quedi clar i ho deixo escrit que un bon forat serà per a mi.

Arran de terra perquè si em faig pols la pluja em dugui al riu i amb ell anar al meu mar,

del mar a un núvol i que dolçament sigui el llevant calent qui em torni al meu racó.

Ja us fotreu si arribeu tard, que no em traureu del meu forat.

Quan moriré porteu-me a l'Empordà, només a l'Empordà, porteu-me a l'Empordà,

que no hi ha terra que a la meva carn la sedueixi tant...

i abans que sigui massa tard, reclamo el dret del meu forat!

HEU SENTIT COM PLOU ?

Escolteu com la coral PERPETUUM JAZZILE d'Eslovènia reprodueix amb les seves percussions particulars , sense l'ajuda de cap instrument, tots els sons d'una tempesta, des que comencen a caure les primeres gotes, fins que cau un gran ruixat i es desfermen els trons.

Si tanqueu els ulls, us semblarà que plou i trona de debò.

I això és possible perquè els cantaires sincronitzen a la perfecció tots els moviments que fan amb els dits, les mans, les cuixes, els peus, la veu...

Aquesta imitació de la pluja i de la tormenta és la introducció de la seva versió del tema 'ÀFRICA', una cançó molt coneguda del grup de rock Toto , que va tenir molt d'èxit als anys '80 del segle passat . Aquesta banda dels Estats Units és reconeguda arreu per la seva habilitat en combinar diferents estils musicals com el blues, el rock, el pop, el jazz, el funk... L'any 2008 es va dissoldre. L'any passat, però, va fer una petita gira per Europa per recollir diners per a ajudar a restablir la malaltia de dos dels seus components. Sembla que aquest any hi tornaran, amb les mateixes intencions.

Si només voleu sentir la pluja i la tormenta, podeu visualitzar-ho aquí.

si a més a més d'escoltar la pluja i els trons voleu escoltar tot el tema d'ÀFRICA, endavant !

Val la pena.

UNA CORAL DIFERENT

Si voleu escoltar una coral singular, feu un clic a cada un dels cantaires que trobareu en aquest enllaç, fent que cantin junts o per separat.

Què us en sembla ? Canten afinats ?

Cada un d'ells està fent un OBSTINAT diferent. Un obstinat és un procediment musical que consisteix en la repetició rítmica, melòdica o harmònica, de forma constant, d'un fragment musical.

Perquè ho entengueu bé, us deixo uns quants personatges de les novel·les fantàstiques de Harry Potter que, mentre van dient el seu nom, van fent obstinats i van fent música. S'hi endevinen en Harry Potter, en Severus Snape (el director), en Dumbledore, en Ron i l'Hermione i... en Voldemort. No us ho perdeu !

Us hi heu fixat que els quatre cavalls cantaven A CAPPELLA ?

La música 'a cappella' és un estil de música vocal o cant sense acompanyament instrumental.

'A cappella' és una expressió italiana que significa "a l'estil de l'església". I és que de fa molts i molts anys, a les esglésies cristianes s'hi cantava sense cap acompanyament instrumental.

I ja que estem treballant el concert de LA PRIMAVERA de l'Antoni Vivaldi, us deixo aquesta fantàstica interpretació del primer moviment, cantat 'a cappella', sense acompanyament de cap instrument. És clar que, les persones no sempre diuen exactament paraules mentre canten 'a cappella'. De vegades, com aquestes noies , imiten els instruments reproduint la melodia amb els seus acords vocals o amb algunes de les tècniques de la música vocal sense text.

L'artista vocal Bobby McFerrin és famós com a intèrpret 'a cappella'. Pot cantar des de notes molt greus fins a notes molt agudes, amb una diferència de 4 octaves entre la nota més greu i la nota més aguda (distància de 4 escales de do a do', perquè ens hi entenguem). Té molta habilitat i facilitat en produir efectes sonors molt diversos tot cantant i picant-se suaument el pit.

I encara un altre exemple de cant 'a cappella'.

Coneixeu el COR DE TEATRE ? És un grup vocal creat a Banyoles en el que els seus components, a més a més de cantar, fan d'actors actius dalt de l'escenari. En aquest fragment, extret de l'òpera 'Il barbiere di Siviglia' de Rossini, veiem un bocí del seu espectacle OPERETTA en el que ens proposen d'entrar al món de l'òpera amb imaginació, expressivitat, màgia i un bon sentit de l'humor, sense perdre, però, el rigor en l'execució de cada una de les peces que hi ofereixen.

Heu endevinat els diferents esports que ens hi representen amb el cant, el moviment, la sincronització, el bon treball en equip, el bon humor i l'acció ?

Genial!