divendres, 2 de setembre del 2016

MOSTRA DE TEATRE I CANT CORAL

Amb l'objectiu de dinamitzar les estones d'esbarjo per a la millora de la cohesió social, a l'escola de la Vila 'Baldiri Reixac' de Banyoles, cada curs escolar s'organitzen activitats diferents als jocs de pati: esportives, musicals...
Durant l'esbarjo de tres dies a la setmana (un per al Cicle Inicial, un altre per al cicle Mitjà i l'altre per al Cicle Superior) de manera voluntària els alumnes poden gaudir del cant coral. Això és el que, abans de començar la Mostra de Teatre i Cant Coral, la directora de l'escola de la Vila 'Baldiri Reixac' sra. Rosa M.Sala va explicar a tots els assistents, pares i mares i familiars que desitjaven veure el treball fet pels seus fills, durant aquestes petites estones d'esbarjo. Així, s'obrien una vegada més les portes de l'escola, que en aquest cas, per aforament eren les del Teatre Municipal, per tal que les famílies dels alumnes en poguessin gaudir.
Les quatre obres representades varen ser presentades a la XXIa. Mostra de Teatre Escolar del Pla de l'Estany, a principis de juny.
I a continuació us deixem part de la feina feta.

EXPLICACIÓ DE LES OBRES PRESENTADES


I començarem amb un conte popular adaptat interpretat pels 31 alumnes de cant coral de 1r i 2n:

EN PATUFET A LA PANXA DEL BOU
Vet aquí que una vegada era un pare i una mare que tenien un fillet tan petit, tan petitet, que li deien 'en Patufet' !
Ep! Ep! Un altre Patufet? I un altre? I un altre? Què passa amb tants Patufets? Un, dos, tres, quatre, cinc Patufets. 
Brrr!!! Ja no en volem més de Patufets!
I cinc cols?
I cinc bous que es mengen els cinc Patufets?
Quin terrabastall !


Ara són els 44 alumnes de 3r i 4t els qui ens representen el conte original de la Carme Amat i l'Anna Casanova:

HISTÒRIA D'UN PENTAGRAMA
Línies verticals, línies perpendiculars, línies paral·leles, línies secants...? Quedeu-vos amb cinc línies horitzontals i podreu dibuixar un pentagrama. Un pentagrama trist, molt trist, perquè està buit. Sort en té que la senyoreta clau de sol i el compàs de quatre fan espavilar les notes inquietes que, amb les seves amigues les figures i el silenci que les deixa reposar de tant en tant, ho organitzen tot de tal manera que aconsegueixen fer partitures. I gràcies als nens i les nenes que les varen aprendre a llegir, el nostre pentagrama trist ara és un pentagrama feliç !


I els 52 alumnes de 5è i 6è ens representen l'obra original de la Carme Cornellà:

VISCA LA MÚSICA
La ciutat més sorollosa? És el que vol aconseguir l'alcaldessa: fer la ciutat més sorollosa del món. Per això la ciutat està dividida: una meitat proclama que el soroll és vida. L'altra meitat, en canvi, vol el silenci. Però ni tant ni tant poc. Per mitjà de les danses i les cançons, els qui no volen el soroll arriben a convèncer-los que la música ha nascut amb l'univers, i que el xiular del vent i les gotes de la pluja fan una bona melodia i que sense música no hi ha vida i... Al final els qui volien el soroll i els qui volien el silenci es varen posar d'acord i es varen fer amics. I ja no varen voler fer la ciutat més sorollosa ni la ciutat més silenciosa... sinó que varen fer la ciutat...més musical !


I un grup de 28 alumnes de 5è i 6è  de Primària de l'escola que durant el curs han assistit al SEP (Suport Escolar Personalitzat) d'expressió oral i teatre han participat també a la XXIa. Mostra de Teatre Escolar del Pla de l'Estany, al Teatre Municipal de Banyoles i han actuat també davant les famílies.
El treball que han presentat és de creació pròpia, inèdita.  Cada dimarts de 2/4 d'1 a 2/4 de 2, s'han anat trobant a l'aula de música i, partint de la idea de fer una obra imaginativa i original, han anat pensant, escrivint, assajant... inventant situacions ben diverses... 
La feina feta que hi ha darrera d'aquesta posada en escena ha estat extraordinària. Alumnes ben diversos s'han posat d'acord per triar el guió, per seqüenciar les escenes, per distribuir els personatges, per destriar el necessari del que no ho era tant...
Això vol dir moltes estones de treball en equip, de respecte mutu, de tolerància, de silencis, de construcció de frases, de fer créixer les idees...
I així, a més a més del treball d'expressió i comunicació, en cada moment hi ha hagut grans dosis de cohesió de grup, de respecte, d'acceptació... fins que ha sortit:
LA MÀQUINA DELS SOMNIS
Ha arribat el dia que cinc reconeguts científics de la nostra comarca han acabat la seva màquina dels somnis i la volen posar a prova. Per això han convocat a les famílies que han quedat seleccionades per a provar-la. Cada família és enviada a un món on se li farà realitat el seu somni. Però en tornar, entre totes hauran de muntar un trencaclosques, les peces del qual hauran hagut d'aconseguir durant el seu viatge. Posant totes les peces de costat, descobriran quin és el món més fantàstic i de més colors. Endevineu quin serà?


Al cap de poc d'haver-se celebrat la Mostra de Teatre va ser l'aniversari de la Carme Cornellà, que és qui durant aquests anys ha anat escrivint els articles d'aquest blog i que us parla, ara, en primera persona.

El divendres 24 de juny vaig fer 60 anys. I això vol dir que m'ha arribat la meva jubilació.
A partir del setembre ja no seré a l'escola de la Vila, en la que m'hi he estat 33 cursos.
Els alumnes de tota l'escola ho saben i m'han volgut donar les gràcies per tot el temps que els he dedicat.
Així s'expressaven els alumnes dels cicles inicial i mitjà:


I els alumnes del Cicle Superior no es varen pas quedar curts.
I varen voler acabar la vetllada cantant l'himne de l'escola que aquest curs hem estrenat. 


MOLTES GRÀCIES a tots i a totes.
I no us dic 'adéu', sinó 'a reveure'!
I és que, tal com diu la cançó: 'no és un adéu per sempre, és sols adéu per un instant...'                              
He apagat les espelmes del pastís. 
I el meu desig, per a tots vosaltres ja el sabeu: 

CANTA, ESTIMA i SIGUES FELIÇ !!!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada