Dies de Carnaval... amb 'EL CARNAVAL DELS ANIMALS' !

De què us heu disfressat ? De què us disfressareu?...

En Camille Saint-Saëns, un músic que va néixer a París (França) l'any 1835, va escriure l'obra "EL CARNAVAL DELS ANIMALS" amb la que, d'alguna manera, va "disfressar" els seus amics.

Era una mica bromista!

Com d'altres músics coneguts, va ser un nen prodigi. Quan tenia 10 anys va fer el seu primer concert públic, interpretant un concert de Mozart i obres d'altres compositors: Händel, Bach, Beethoven... Però és que quan tenia tres anys ja sabia llegir i escriure. Quin geni!

Va ser un gran compositor i un excel·lent pianista i el primer compositor que va introduir el xilòfon, instrument oriental poc conegut llavors a Europa, a l'orquestra simfònica en la seva peça "Dansa macabra". Ui! Quina por!

També va ser molt bon organista i tocava a diverses esglésies de París. Les seves improvisacions encisaven el públic parisenc i el gran músic hongarès Franz Listz va afirmar que Saint-Saëns era el més gran organista del món. Era un home d'una gran delicadesa d'esperit, agut i observador en extrem; la sobrietat presidí tant la seva obra com la seva vida. Des de petit es va dedicar a l'estudi de la geologia, l'arqueologia, la botànica, les papallones... i s'interessà per les matemàtiques, la filosofia, la religió... Va morir a Alger l'any 1921.

Voleu escoltar una de les seves obres més conegudes?

Aquí teniu EL CARNAVAL DELS ANIMALS

Ell l'anomenà "Gran Fantasia Zoològica per a dos pianos i orquestra" on ens presenta una sèrie d'animals en festa i la vestí d'un caràcter còmic i, potser, en alguns moments, va voler-hi ridiculitzar alguns personatges de la vida musical de l'època. És una obra sense pretensions escrita per a diversió del mateix autor i d'una colla d'amics, també músics, els mateixos que en aquella ocasió, el dimarts gras del Carnaval del 1886, la van interpretar a casa d'un d'ells. Potser per això i perquè pensava que podia perjudicar la seva reputació de compositor seriós no va permetre mai que s'interpretés en públic mentre ell visqués. I així es va fer. La primera audició pública va tenir lloc l'any 1922, un any després de la seva mort.

Consta de 14 fragments. A cadascun d'ells s'hi distingeixen particularitats rítmiques, melòdiques o tímbriques fàcilment apreciables que ens ajuden a endevinar els animals que van desfilant.

Lleó, gallines, pollets, cangurs, ase, cucut, peixos... esteu apunt? Comencem!

1. Introducció i marxa reial del lleó: S'obren les cortines. A poc a poc fins que les deixen esteses. I els dos pianos, imitant unes trompetes i una banda d'instruments de vent ens presenten el "rei" de la selva, entrant a la festa del carnaval al ritme d'una marxa solemne. Els seus rugits no ens passen per alt. Una escala ascendent de les notes tocades al piano ens evoca tota la seva esmolada dentadura. A mi em sembla que la va dedicar al seu amic més rondinaire, malcarat i geniüt. Instruments: piano, dos violins, viola, violoncel i contrabaix.

2. Gallines i pollastres: La música és prou suggeridora i ens fa sentir clarament que ens trobem dins d'un galliner amb tot el seu cloqueig: les gallines escatainen entremig de les corredisses dels pollets i de tant en tant se sent cantar el gall. A mi em sembla que la va dedicar al seu amic més poruc, que per no gaire res se li posava la pell de gallina. Instruments: piano, dos violins, viola i clarinet.

 3. Ases tibetans: Els dos pianos s'ocupen de descriure la cursa d'aquests animals tan ràpids que arriben a una velocitat de fins 70 km/hora i són molt resistents. Són ases salvatges, també anomenats hemions que tenen les orelles més petites que els altres rucs. A mi em sembla que la va dedicar a un amic que tenia que cada matí sortia a córrer una bona estona per a fer una mica d'esport. Instruments: dos pianos que van repetint un motiu de 4 notes al llarg de tot el teclat. Els dos pianos toquen exactament les mateixes notes a l'octava.

 4. Tortugues: El contrabaix interpreta una dansa lenta i pausada, la "quadrilla", originalment de ritme més ràpid. Representa el lent i pesat caminar d'aquests animalons. Hi inclou el conegut "can-can" de l'operetta de Jacques Offenbach "Orfeu als inferns". A mi em sembla que la va dedicar a un seu amic que, tot i que anava molt a poc a poc en fer les coses, tenia temps per a tot. Instruments: Piano, dos violins, viola, violoncel i contrabaix.

Visca la diferència! Ja es veu que les tortugues no podrien ballar aquesta esbojarrada melodia amb aquest ritme tan frenètic del Can-Can:

5. Elefant: El contrabaix interpreta, en una tessitura greu, un altre ritme de dansa, la "Dansa de les sílfides", extret d'una obra de l'Hector Berlioz, en la que ballaven unes sílfides delicades i lleugeres. També hi ha un trosset molt petit de "El somni d'una nit d'estiu" de Fèlix Mendelssohn. A mi em sembla que en Saint-Saëns tenia un amic molt alt i gros però molt juganer i simpàtic a qui li va dedicar aquest fragment. Instruments: piano i contrabaix.

Gallines, hemions, tortugues i elefants. Els recordeu?

                                   6. Cangur: La característica més remarcable és el ritme picat del fragment, com els salts del cangur. El piano imita el moviment dels cangurs amb els seus alegres salts que alternen amv moments de més calma. Gairebé penso que un amic d'en Saint-Saëns a qui li feien molt mal els peus i caminava tot fent saltirons va ser qui el va inspirar a escriure aquest fragment. Instruments: piano.

Voleu veure com salta?

7. Aquàrium-Peixos: El caràcter de la música ens fa sentir dins d'un ambient veritablement lleuger, flotant, envoltats de peixos de moviments lànguids... Amb arpegis molt suaus del piano i amb les melodies dels altres instruments, s'evoquen els moviments dels peixos dins l'aigua, harmoniosos i ondulants. I és que estic segura que en Saint-Saëns tenia un amic a qui li agradava molt estar-se en remull dins la banyera, gairebé fins que se li arrugava la pell. Instruments: flauta, carilló, piano, dos violins, viola i violoncel.

És curiosa aquesta manera d'interpretar-lo amb l'harmònica de vidre. Gaudiu-ne !

Ben segur que també us agradarà escoltar aquest fragment com si fóssiu peixos o bucejadors.

Potser us agradarà escoltar-la interpretada per quatre arpes.

8. Personatge d'orelles llargues: L'endevinalla queda ben aclarida en sentir els dos violins que imiten el "hi-ha" del "personatge". Sembla que el va dedicar als crítics musicals. També són els últims animals que surten al fragment final, tot bramant. Potser a algun amic seu una mica tanoca. Instruments: dos violins.

Ara la podem tornar a escoltar tot comptant quantes vegades el "personatge d'orelles llargues" fa el seu reclam característic (dos sons, un d'agut i un de greu). Us hi veieu amb cor?

9. Cucut del bosc: Mentre el piano amb els seus acords suaus ens suggereix la calma del bosc, el clarinet "canta" com el cucut entremig de les branques dels arbres. Em sembla que endevino que va dedicar aquest fragment a un seu amic músic que sempre estava preocupat per no fer tard i que a totes hores mirava el seu rellotge. Heu vist aquells rellotges que són com una caseta que d'una finestreta en surt tot cantant el cucut?. Instruments: clarinet i piano.

Ja sabeu com n'és de trapassera la femella cucut? Doncs quan ha de pondre els ous, busca uns pares adoptius que siguin de la mateixa espècie que la va criar quan era petita i pon un ou en cadascun dels nius que visita, després de retirar-ne un del seu amb l'ajut del bec. Quan es trenca l'ou, el pollet de cucut fa caure del niu els altres ous per tal que ell, sol al niu, pugui rebre totes les atencions dels seus pares adoptius que, pensant-se que és un fillet seu, l'alimenten amb molta estima, tot i que és molt més gran que ells. Mireu què ens expliquen a continuació...

10. Gàbia d'ocells: Quina piuladissa aquests ocells. Els seus cants i els seu vol no s'aturen ni un moment.La flauta s'ocupa de donar l'ambient precís al fragment. Els violins també hi ajuden. I també els pianos amb els seus melodiosos trinats. Instruments: flauta, piano, dos violins, viola, violoncel i contrabaix.

Quina feinada que hi té la flautista... Es veu ben bé que és una virtuosa de la flauta.

11. Pianistes: Quin maldecap aquests estudiants de piano que estan fent els seus exercicis quotidians practicant les seves escales amunt i avall del teclat, estroncades per l'acord de 7a dominant modulant mig to més amunt! Amb aquest fragment en Saint-Saëns va parodiar els qui, interpretant la música sense cap expressió, semblen més animals que no pas humans. Instruments: dos pianos. Algun amic músic que no s'acaba d'aprendre la lliçó el devia inspirar.

Si voleu escoltar i veure l'actuació dels músics en directe...

12. Fòssils: Aquí s'hi barregen diverses melodies d'altres autors(L'ària de "Il barbieri di Sevilla" de Rossini) i d'ell mateix ("Dansa macabra"). També s'hi reconeixen algunes cançons populars ("J'ai du bon tabac", "Au clair de la lune" i "Ah! vous dirai-je, maman"). Instruments: clarinet, xilofon, piano, dos violins, viola, violoncel i contrabaix.

13. Cigne: El violoncel és el qui fa la dolça melodia del cigne tot reflectint la serena calma d'un bonic cigne nedant pacíficament amb una tranquil·la frase sostinguda per les notes esgranades del piano que, en segon pla, evoca les petites ones que la majestuosa au va traçant en l'aigua al seu voltant...És un dels fragments més tranquils de tota la suite. Si podeu, contempleu un cigne en un estany i recordeu els versos del poeta francès Sully-Prudhomme:

"El cigne fereix l'aigua amb les amples palmes de les seves potes. I llisca... La seva ala immensa se l'enduu com si fos una nau calmosa".

Instruments: violoncel i piano.

Els tranquils moviments del cigne dins l'aigua han estat imitats per infinitat de ballarines:

14. Final: La festa del carnaval s'està acabant i ara desfilen els animals que evoca l'orquestra. Hi trobem, combinats hàbilment, els temes dels ases tibetans, els crits de les gallines, el cangur que va saltant i el "personatge d'orelles llargues" que, junts, acaben aquesta broma musical tan bena feta amb un brillant final de tots els instruments. Instruments: flauta, clarinet, percussió, piano, dos violins, viola i violoncel.

Si el voleu escoltar tot sencer, ho podreu fer acompanyats d'aquest teatre de titelles. Que en guadiu!

Que us ho passeu molt bé!

S'acosten les festes joioses de Nadal !!!

A l'escola , com cada any, el pessebre ja llueix a l'entrada. Aquest any s'ha fet amb plastilina casolana.

Quin goig que fa!

Hi ha totes les figuretes: 

... la dona que renta, la vella que fila i el brau caçador que sempre vigila, 

la noia que porta la gerra i el pa i aquell pescador que al riu va a pescar... el vell que la terra remou amb catxassa i el que es beu el vi de la carabassa, el del feix de llenya i aquell pastoret que va amb la catxutxa perquè té molt fred... la jove mestressa que duu una gallina, la del cistell d'ous i el sac de farina i aquells que sonant van fent son camí, el del flabiol i el del tamborí, del sac de gemecs el que sempre plora i el de la simbomba que ronca a tota hora, també els tres pastors que fan el sopar i couen les sopes i llesquen el pa!...

Les que surten a la cançó dedicada a  'Les figures del pessebre' del gran mestre Joan Llongueres. I moltes més...

Si voleu veure les figuretes del pessebre de carn i ossos, aquí les teniu: participant al concert de Sant Esteve de la coral 'Veus de l'Estany', de Banyoles, de l'any passat.

Tots els vidres de l'escola estan decorats amb boles blanques de paper. 
De neu?

Potser com les que cauen en aquest CONTE DE NADAL, que ens expliquen sense paraules. Només amb imatges. Després d'haver-lo vist amb atenció... el sabríeu explicar? 

És clar que, a l'entrada principal, hi tenim un gran arbre de Nadal. Mireu-lo !

Ara mateix he recordat el conte de EL PETIT AVET. 
Em sembla que ja el sabeu. 



Mireu, mireu... un altre conte d'un AVET DE NADAL !

I... encara un altre ! : LA MARIONA I L'ARBRE DE NADAL

Fa dies que de la classe de música hi surten les veus angelicals dels nens i les nenes de l'escola cantant cançons de Nadal. Aquelles cançons que ja cantaven els nostres avis i besavis i que continuem cantant, alegres i contents, al voltant del pessebre.
Voleu cantar, vosaltres també?
Doncs, per començar... la cançó de 'El rabadà'

La cançó 'Fum, fum, fum', és internacionalment coneguda. Us deixo una versió d'una orquestra d'una ciutat de Grècia, dirigida, en aquesta ocasió per un nen.

I la de 'L'àngel i els pastors' també la sabeu molt bé. La que hi surt en Pasqual, ben enfadat perquè el ramat se li ha esverat amb la volada dels àngels que anunciaven el naixement del Nen Jesús.
I com que també sabeu la cançó de 'Les dotze van tocant' , aquí la teniu
És clar que no hi pot faltar la de 'EL DIMONI ESCUAT'
Ni la del 'DIMONI PELUT'
Aquesta potser no la sabeu... Per això hi teniu la lletra !

Heu vist quins fanalets que han fet els nens i les nenes de Parvulari de l'escola? 

Són molt i molt bonics!

Ja podran anar a esperar els reis. Perquè... 'Amb la llum del fanalet' segur que els Reis d'Orient els veuran ben bé.

I si encara teniu una mica de temps, escolteu la història de 'El trencanous' , l'obra de ballet amb partitura de Txaikovski, estrenada el 18 de desembre de 1892 a Sant Petesburg, Moscú. 

El ballet explica un conte de Nadal: 

La nit de Nadal, una nena anomenada Clara prepara el Nadal amb el seu germà, els pares i la resta de la família. Un padrí arriba i comença a repartir joguines i regals entre els presents, fins a acabar amb tres nines precioses, que ballen meravellosament bé. La Clara se les mira embadalida, però cap és per a ella i, a sobre, és l'única que al final es queda sense res. Finalment, el padrí li diu que només té un trencanous de fusta amb forma de soldadet. Ella l'accepta i li agrada molt. Està tan contenta de tenir una joguina, que no para d'imaginar jocs amb ella i li sembla un regal meravellós i una joguina molt valuosa. Està tan il·lusionada que el seu germà té un atac d'enveja, li agafa i li trenca. És ja tard, la festa ha acabat i tots marxen a dormir. El padrí li enganxa el soldadet amb molta cura. La Clara, que no ho sap, està tan trista que no pot dormir i baixa a la sala, llavors veu com el soldadet i les altres joguines prenen vida i els ratolins viuen i actuen com a éssers humans. La Clara es troba amb el soldadet i es fan amics i es posen a ballar entre flocs de neu i fades . Volant entre el món de les fades arriben al Regne dels Caramels, on els rep la reina fada de Sucre, el seu rei o cavaller i moltes llaminadures, que ballen successivament per a presentar-se i festejar-los. Però tot ha estat un somni. La Clara es desperta abraçada al seu Trencanous. 

Hi ha moltes versions. Aquí us en deixo una. Espero que us agradi.
I, sobretot... BONES FESTES DE NADAL !

AUDICIONS MUSICALS

Novament, en començar la primavera, a mitjans del mes de març, tots els nens i nenes de l'escola, des dels més petitons de P3 fins als més grans de 6è, podrem gaudir d'una bona audició musical a l'Auditori de Banyoles.

Us en faig cinc cèntims, per tal que us en pugueu començar a fer una idea.

Els alumnes de Parvulari tenien previst cantar moltes cançons tradicions catalanes conegudes i no tan conegudes, amb l'espectacle musical PIM POM de la Bàrbara Van Hoestenberghe, una músic belga que va venir a viure a Pontós, a l'Alt Empordà, ara fa uns sis o set anys i que, per aprendre a parlar i a escriure el català, es va dedicar a aprendre cançons populars infantils catalanes. A més a més, l'haguéssim vist tocar el violí i la guitarra acompanyada de dos músics amics seus que canten amb ella i interpreten les cançons amb els teclats, la guitarra, la bateria i la percussió.

Però no podrà ser.

I en canvi, ens explicaran la història de EL VIATGE DE L'OCELL MARTINET.

Aquí el teniu:

Obre bé les ales, les puges i les baixes... quin goig que farem tots dos !

És un espectacle amb música de fragments de l'obra de l'Antoni Vivaldi, que tan bé coneixem i la projecció de dibuixos que acompanyen la narració del conte d'aquest ocellet tan espavilat.

Voleu que us l'expliqui?

El primer dia de la seva vida, en Martinet va pensar que el món era llis i rodó i més aviat petit. És clar que en Martinet encara no sabia que ell era un ocell i que encara no havia sortit de l'ou.

Quan va sortir de l'ou, es va adonar que al seu voltant hi havia tot d'ocells i també la seva mare que li parlava, encara que de moment, però, ell no l'entenia gens. Però aquella veu era el so més dolç que mai havia sentit.

En una altra branca, a l'arbre del costat, hi havia un altre niu i en Martinet aviat es va fer amic de l'Oriol, el petit de la família dels oriols. Tenien llargues converses amb les quatre paraules que ja havien après i un dia d'excitació primaveral varen obrir les ales tots dos, van aprendre a volar i varen decidir de viatjar i veure món.

En Martinet i l'Oriol varen conèixer molts altres ocells, com el mussol i l'oreneta, de qui van rebre misteriosos consells, o la cadernera, de qui van quedar embadalits escoltant el seu cant... Tant varen volar i volar, que es varen enfilar pel vessant de la muntanya fins al país dels núvols.

Tot rient i xisclant no s'adonaren que s'havien ficat dins la boira que embolcallava el cim i ja no veieren res. En Martinet i l'Oriol es varen perdre de vista. Espantats, varen escoltar la melangiosa veu de la boira i varen sentir el so espantós de la tempesta.

En Martinet i l'Oriol varen quedar ben xops. Tot el seu cos tremolava de fred i de por.

En Martinet i l'Oriol es varen espolsar les gotes de pluja que els penjaven de les plomes . I com que encara hi havia boira i no es veien l'un a l'altre, en Martinet va recordar unes paraules que li havia dit la cadernera: "Si vols que surti el sol, canta a la teva manera".

I es va posar a cantar i com que l'Oriol el va sentir, també es va posar a refilar...

I escoltant d'on venien les seves veus, s'anaren acostant fins que finalment varen tornar a estar junts. Quina alegria... El cel era net i el sol hi brillava molt viu i fort. Tan viu i fort que els va començar a socarrimar les ales.

El pitjor era que s'havien aturat massa estona i estaven tan atuïts per l'escalfor que ja no tenien forces per emprendre el vol. I quan els semblava que ho tenien tot perdut, de dalt del cim de la muntanya els arribà un enrenou llunyà. En Martinet i l'Oriol es varen mirar i tots dos alhora es varen posar a cridar: "No t'aturis!, no t'aturis!".

I és que era una tramuntanada tan forta que es llançava per damunt la plana que els va fer volar. I varen volar i volar, més ràpids que les orenetes. Al final... estaven tan cansats... Però també estaven molt contents i cofois perquè se n'havien sortit bé de totes aquelles peripècies!.

En aquell moment s'adonaren que havien après moltes coses.

Quan el sol, l'aigua, la tempesta, el vent estaven sols eren tan poderosos que fins i tot eren perillosos.

Però quan el sol, l'aigua, el vent i la terra estaven junts feien un món ben agradable.

I encara varen aprendre una altra cosa: de vegades convé estar-se quiet i de vegades cal córrer, de vegades cal escoltar i d'altres cal cantar. Això sí... cadascú a la seva manera.

Us ha agradat?

Amb tot, si voleu, podeu escoltar les cançons de l'espectacle PIM POM, perquè són prou divertides. Aquí tenim la Bàrbara tot cantant la cançó "Pim pom", que dóna nom al seu espectacle.

Al carrer de la cadena, pim pom, hi ha un coixí daurat, pim pom,

és de la Marieta, pim pom, és de la Montserrat.

Voleu cantar amb ella la cançó de "Les petites formiguetes" ? Endavant!

També ens hagués cantat "El cant dels ocells" que podeu escoltar com ens la interpreten de bé els nens escolanets de l'escolania de Montserrat, acompanyats d'un piano.

I si voleu, podeu escoltar la cançó "Muntanyes del Canigó", ara que les veiem tan nevades, que també ens hauria interpretat a l'Auditori.

I per acabar, podeu cantar i ballar amb la cançó de "les nenes maques" que, de ben segur, ens farà gaudir de valent.

Els alumnes de Cicle Inicial seguiran les peripècies d'uns personatges curiosos que, tot esperant que arribin els músics, van deixant-nos escoltar els instruments de percussió que van trobant dalt de l'escenari que ja eren a punt per a començar l'espectacle. I l'audició musical PERCUSSIONS A DOMICILI ens anirà descobrint una pila d'instruments provinents de diferents tradicions musicals que es piquen, freguen, sacsegen, que es toquen amb baquetes, que s'agafen amb una mà i es toquen amb l'altra..., instruments de l'Àfrica, d'Amèrica, d'Àsia, d'Europa... i alguns objectes curiosos que no acaben de ser ben bé instruments: galledes, tubs... Els podeu començar a veure i escoltar:

Si us ve de gust, els podeu veure fent una batucada, que és una manifestació musical consistent en tocar molts instruments de percussió alhora, ben coordinats.

Al Brasil, per carnaval, són típiques les batucades.

Als alumnes de Cicle Mitjà ens explicaran el conte noruec PEER GYNT, "en Pere sense por".

L'escriptor i poeta noruec Henrik Ibsen va escriure aquest conte en el que ens explica que, després de la mort de la seva mare Aase, en Peer Gynt abandona el poble on va néixer i se'n va a córrer món. Rapta Íngrid, una noia rica que al final no vol saber res amb ell. Després fuig cap a l'Aràbia, on Anitra balla per a ell. Més endavant, visita la cova del terrible rei de les muntanyes, que pretén que es casi amb la seva filla. I després de moltes peripècies que li fan perdre el goig de viatjar, torna al seu poble que sempre l'havia estimat i esperat i així obté la pau que sempre havia buscat.

El músic noruec Edward Grieg va posar música a aquesta història. Una música profunda i commovedora que descriu a la perfecció la solitud d'en Peer. Una música coneguda arreu del món i que ha estat utilitzada moltes vegades en pel·lícules, anuncis i ambientacions teatrals per la seva genial plasticitat i la facilitat d'expressar emocions i sentiments. Ens la interpretarà un quintet de corda, amb dos violins, una viola, un violoncel i un contrabaix. A més a més hi haurà el clarinet i la flauta (instruments de vent fusta), el piano i la percussió. Els dibuixos d'en Mim Juncà ens faran entendre cada seqüència sonora tot fent-nos endinsar en els diferents paisatges i llocs en els que succeeix l'acció, que s'ha adaptat als temps actuals i on el protagonista és un nen d'ara. El nostre Peer es pensa que és molt valent. De fet, es pensa que és el més valent de tots! Però la vida, que és plena de Trolls, uns éssers burletes i una mica malèfics, li ensenyarà que per aconseguir el que es vol, a vegades no cal anar gaire lluny.

Un dels fragments més coneguts és "El matí"

Si voleu, el podeu escoltar veient com l'interpreta la banda-orquestra de Rimini (Itàlia).

Fixeu-vos amb els instruments protagonistes encarregats d'interpretar aquest fragment.

I encara més, sabeu què és un flashmob? Doncs al metro de Copenhagen un grup de músics el varen interpretar, magníficament, davant la sorpresa dels passatgers. Fixeu-vos amb quina joia se'ls veu dins el metro i amb quina pau que en baixen... De tant en tant, ens aniria bé trobar-nos sorpreses d'aquestes tan agradables.

Un altre fragment que segurament heu sentit alguna vegada és "En la cova del rei de la muntanya". La podeu escoltar tot mirant seqüències de les pel·lícules més conegudes de Disney:

I estic segura que us agradarà de veure aquest altre fragment "La cançó de Solveig" en ballet

I si us ha agradat, també us agradarà veure la coneguda "Dansa d'Anitra", també en ballet:

I els alumnes de Cicle Superior es trobaran amb vuit dels cantaires i components del Cor de Teatre, una companyia vocal i teatral de Banyoles que interpreta repertori polifònic a capella, des del Renaixement fins al pop-rock, amb moviment, humor i molta acció.

Així, mostrant-nos la força de l'instrument vocal en tots els seus registres, ens interpretarà peces de pop dels The Beatles, de rock dels Rollings Stones, Jimmy Hendrix i també grans clàssics com l'Obertura de la Flauta Màgica de Mozart. Tot plegat, només amb la veu.

Ens trobarem, doncs, que anem a un suposat concert de la prestigiosa orquestra Philarmonique du Lac en el que les presses i la manca de previsió fan que, a l'hora marcada, l'orquestra no hagi arribat i el públic, impacient, hagi d'assistir al curiós espectacle d'un grup d'operaris que han de deixar-ho tot preparat per EL CONCERT. Segur que el gaudirem!

Voleu escoltar algunes de les peces que ens interpretaran?

Aquí teniu "l'Eco" de l'Orlando di Lassus. És una peça que canten dos cors imitant el ressò de les muntanyes.

I ara el ritme trepidant de Jimi Hendrix

No us perdeu el "Because" dels Beatles. Si voleu la podeu cantar en anglès tot seguint la lletra.

I no hi faltarà la música clàssica del gran mestre del barroc en Johann Sebastian Bach, amb la seva "Bourrée"

Ni tampoc un fragment d'una òpera.

Aquí teniu l'obertura de "La Flauta Màgica" de l'Amadeus Mozart.

Escolteu quins refilets a la "Bachiana brasileira" de l'Heitor Villa-Lobos

I no es pot acabar de cap altra manera que amb un "Amen" de l'Amadeus Mozart.

Sublim!