dissabte, 9 de juny del 2012

Qui és el més fort? LA FORMIGUETA QUE ANAVA A JERUSALEM

I aquest divendres passat, els alumnes de 4t de Primària de l'escola de 'La Vila', Baldiri Reixac, de Banyoles, que han pres part durant el curs escolar als "patis musicals de cant coral", varen participar a la XVII Mostra de Teatre Escolar del Pla de l'Estany, al Teatre Municipal de Banyoles. S'ho varen passar molt i molt bé, tot i que també varen passar molts nervis. D'espectadors hi havia els seus companys de cicle mitjà de l'escola, però també hi havia altres alumnes més grans d'altres escoles de Banyoles. Tothom en va gaudir molt. Hi varen representar el conte popular LA FORMIGUETA QUE ANAVA A JERUSALEM, adaptat per la Maria Martorell en forma de cantata. Així, uns narradors explicaven la història que s'anava representant i alternant amb cançons d'en Josep Baucells que la completaven. Pobra formigueta! S'ha trencat la poteta!. Tot fent tirallonga, sabrem qui és el més fort: la neu, el sol, el núvol, el vent, la muntanya, el ratolí, el gat, el gos, el bastó, el foc, l'aigua, la vaca, la nena...? I com que es va repetint sempre:..." que trenca la poteta de la formigueta que anava a Jerusalem!", el públic hi va participar amb entusiasme acompanyant els actors a dir-ho. 
Enhorabona, petits actors i petites actrius! 
La voleu veure?


I què hi devia anar a fer la nostra formigueta a Jerusalem? 
No ho sabem pas perquè no ens ho va pas voler dir.
Això sí, amb la cama embenada i amb una crossa se'n va anar ben contenta i carregada...
I estem segurs que hi va arribar perquè ens ha enviat aquestes imatges. Ella no hi surt perquè era darrera la càmera. Tant se val!
Sabeu on és Jerusalem?

A l'anomenat Orient Mitjà!
Ui...! 
La nostra formigueta ens acaba d'enviar un video de Jerusalem. Mirem-lo, mirem-lo!

dijous, 7 de juny del 2012

En temps de crisi... SOPA DE PEDRES !


Aquest matí, els alumnes de 5è de Primària de l'escola de 'La Vila', Baldiri Reixac, de Banyoles, que fan teatre, han participat a la XVII Mostra de Teatre Escolar del Pla de l'Estany, al Teatre Municipal de Banyoles. S'ho han passat molt bé i han fet gaudir de valent els espectadors.
Hi han representat LA SOPA DE PEDRES, un conte alemany del que en Xesco Boix en va fer una adaptació i el va popularitzar.
Un soldat afamat, uns vilatans desconfiats, uns nens encuriosits, unes pedres, una olla, uns ingredients que no se sap d'on surten... una sopa per compartir! Això és la sopa de pedres, la sopa de la cooperació i la solidaritat. Amb aquest temps de crisi... haurem de fer també alguna sopa de pedres!
Si la voleu veure...


 En Francesc Boix i Masramon, en  Xesco Boix va néixer a Barcelona, l'any 1946 i va morir a Malgrat de Mar l'any 1984. Tenia 38 anys. Va ser un músic i un cantant de folk i de cançó infantil i un gran comunicador, especialment entre els infants. Influït pels cantants nord-americans, fundà el Grup de Folk (1966), que adaptà temes dels Estats Units i en creà de nous. Després va formar el grup Ara va de Bo (1971), que es va centrar en la cançó infantil, tot recuperant temes populars catalans i creant-ne de nous.Tres anys després cantà en solitari, però vinculat als grups El Sac i Els cinc dits d'una mà.

Al llarg de la seva vida va gravar molts discos i cassets (trenta-cinc en total), i va publicar deu llibres. Va fer més de 6.000 cantades en directe, majoritàriament per a la mainada. Va ser amic d'en Pete Seeger, del qual adaptà moltes peces i un gran admirador de Woody Guthrie. La seva obra és molt valorada pels mestres, educadors i animadors.
La seva feina va esdevenir una lluita pacífica, però lluita constant i conscient. La seva arma va ser un guitarra. La seva eina, les cançons. I la seva voluntat, la de canviar tantes i tantes coses...Li agradava molt explicar el conte 'La sopa de pedres'. El podeu escoltar tal com l'explicava ell, amb molta riquesa de vocabulari i amb expressions de casa nostra. 


'La sopa de pedres' ha esdevingut també, des de l'any passat, un espectacle de la Companyia Teatre Nu. Després de deu anys de l'inici com a companyia professional, aquest grup de teatre ha tornat a agafar una història popular per tal de bastir una dramatúrgia que els permetés evolucionar en la seva trajectòria artística.
'Sopa de pedres' reflexiona sobre la necessitat de trobar en l'enginy i la creativitat col·lectives la solució a les dificultats globals amb un missatge d'optimisme.
En aquest espectacle de Teatre Nu, la misèria no afecta a un sol personatge, sinó a un col·lectiu, que passa de la felicitat a la misèria, per recuperar finalment un cert benestar en condicions diferents a les inicials. I per posar-ho en escena fan servir un teatre visual i de moviment, on la implicació del company és vital a l'hora de realitzar qualsevol acció col·lectiva. A veure si us agradaran aquests fragments...