Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris cantata. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris cantata. Mostrar tots els missatges

dissabte, 14 de juny del 2014

MOSTRA DE TEATRE I CANT CORAL

Amb l'objectiu de dinamitzar les estones d'esbarjo per a la millora de la cohesió social, des del PAC (Projecte d'Autonomia de Centres) s'ha potenciat que durant l'estona d'esbarjo de dos dies (un per al Cicle Mitjà i l'altre per al Cicle Superior) de manera voluntària els alumnes poguessin gaudir del cant coral. Això és el que, abans de començar la Mostra de Teatre i Cant Coral, la directora de l'escola de la Vila 'Baldiri Reixac' sra. Rosa M.Sala va explicar a tots els assistents. Igualment, s'obrien una vegada més les portes de l'escola, que en aquest cas, per aforament eren les del Teatre Municipal, per tal que les famílies dels alumnes veiessin part del treball fet. 




EL FOLLET VALENT 
Així, han estat 49 cantaires de Cicle Mitjà, els que entre queixalada i queixalada de l'entrepà de l'esmorzar han preparat, cada divendres a l'hora del pati, des del mes de febrer, la cantata 'El Follet Valent' . L'han representada a la XIX Mostra de Teatre del Pla de l'Estany, al Teatre Municipal de Banyoles i, ahir, la varen representar davant de les seves famílies.
Tant els cantaires com les seves famílies en varen gaudir molt. Els cantaires varen actuar i cantar amb molta il·lusió. Però ep! també han passat molts nervis. Tenien unes pessigolletes a la panxa abans de començar... Però quan s'ha obert el teló i han començat a actuar i a cantar, totes les pors s'han esvaït .

I és que és una història que es mereix ser explicada, perquè el Follet Valent és un follet molt eixerit que es pensa que viu sol al bosc. Però una colla d'animalets de seguida se li fan amics. Amb el seu enginy va salvar dues papallones d'ales blaves i delicades de morir negades. Resistiu! Per això, veient la valenta acció del follet, tots els animalets li'n varen dir: 'Follet Valent'.
Però no tot era pau i felicitat, perquè una aranya havia teixit la seva tela ben a prop i els tenia a tots ben atemorits. Tot i que també tenia una mica de por, va anar a parlar amb l'aranya i va aconseguir que l'aranya demanés perdó per haver estat tan dolenta i de no haver sabut ser amiga seva. I des d'aleshores, l'aranya va ser la millor amiga... de la colla del Follet Valent !
Si la voleu veure, aquí la teniu:



Gràcies Núria Juanet per la música tan deliciosa... Gràcies Clara Ripoll per les teves paraules tan ben posades dins les cançons. Gràcies Rosa per aquest conte que ens ensenya a ser BONS AMICS !
Gràcies Andreu Boix i Maria Bech, alumnes de 5è, per haver-nos posat la música i els efectes especials enregistrats.
I gràcies Núria Ponsatí per haver tingut la paciència de seguir tota la cantata pel forat de la teva càmera i fer possible que ara puguem gaudir d'aquest enregistrament.
Els alumnes del Cicle Superior que han pres part durant el curs escolar als 'patis musicals de cant coral' els dimecres, també varen participar a la XIX Mostra de Teatre Escolar del Pla de l'Estany, al Teatre Muncipal de Banyoles que, organitzada pel Centre de Recursos Pedagògics del Pla de l'Estany, aplega les obres de teatre que ha preparat diverses escoles de Primària de la comarca.
També s'ho varen passar molt bé, i, sobretot, varen estar molt contents de poder-la representar davant les seves famílies, amb el Teatre Municipal de Banyoles, ple de gom a gom.

La història que ens varen explicar i cantar és senzilla però té molt de contingut: La Tona ha arribat fa poc a la ciutat. Està molt trista perquè no hi coneix ningú i veu que la gent va molt de pressa i que li costarà fer amics. Sort de la lluna, que és la mateixa amb la que podia parlar quan era al poble.
Però, la lluna... té unes taques misterioses. Què li deu passar? A les notícies de la televisió en parlen però no en saben donar cap explicació. Tot regant els geranis del balcó hi descobreix una pedra lluminosa. Temps enrere, en Toni i en Rachid, del Marroc, també n'havien trobada una cada un. Ells també s'havien sentit molt sols en arribar a la ciutat. I és que la lluna els va voler ajudar a trobar-se i a fer-se amics. Gràcies, Lluna, per ensenyar-nos a valorar la diversitat , a fer-nos créixer en l'amistat i a lluitar contra la soledat.

Gràcies Poire Vallvé per la música tan deliciosa... Gràcies Rafel Simó per aquesta història que hem pogut entendre tan bé.
Gràcies a en Pol Serra i a en Jordi Serra P., alumnes de 6è, per haver-nos posat la música i els efectes especials en aquesta representació i en la de 'Fructilàndia'.
I gràcies Núria Ponsatí per haver-les enregistrades i fotografiades.

FRUCTILÀNDIA
I un grup d'onze alumnes de 5è i 6è  de Primària de l'escola que durant el curs han participat al SEP (Suport Escolar Personalitzat) d'expressió oral i teatre han participat també a la XIX Mostra de Teatre Escolar del Pla de l'Estany, al Teatre Municipal de Banyoles i han actuat també davant les famílies.
El treball que han presentat és de creació pròpia. Cada dijous de 2/4 d'1 a 2/4 de 2, s'han anat trobant a l'aula de música i, partint de la idea de fer una obra relacionada amb les fruites, lligada amb la 'Campanya de fruita a les escoles' s'han anat inventant situacions ben diverses.
El treball que s'hi ha fet ha estat molt interessant. A més de l'expressió i comunicació, en cada moment hi ha hagut grans dosis de cohesió de grup, de respecte, d'acceptació...

I la història comença quan a la fruiteria s’abaixa el portal de ferro i les fruites, endormiscades a les seves caixes, prenen vida.
Van a l’escola i són molt aplicades. A l’hora del pati, però, hi ha una esbatussada: la mandarina i la poma queden malferides. Sort del metge taronja que les opera d’urgència. Al plàtan li han pujat els fums al cap i, aprofitant que és l’alcalde vol que es faci una estàtua en honor seu i amb la seva figura al mig de la plaça Tuttifrutti. Ho aconseguirà?
No us ho perdeu!

A tots i a totes, ENHORABONA, amb lletres majúscules! 
Petits actors i petites actrius... ho heu fet MOLT BÉ!

EL PEIX IRISAT
Un dels dos grups de 2n de Primària ha estat preparant la cantata 'El Peix Irisat'. També s'ha representat a la XIX Mostra de Teatre del Pla de l'Estany i dilluns es representarà a les famílies. Aquesta cantata és fruit del projecte de pràcticum de l'alumna Paula Costabella, estudiant del darrer curs dels estudis de mestre i que ha assajat en part dins l'horari destinat a música i en altres moments, dins l'horari escolar i com a activitat del projecte interdisciplinari.
El 'Peix Irisat', amb text de Jesús Nieto i música d'en Ricard Gimeno és una cantata inspirada en el conegut conte de Markus Pfister, que explica la importància de saber compartir el que tenim, a través de la història d'un peix que, gràcies a les seves escates de mil colors és el peix més bonic de tot l'oceà, però que es troba sol. I és clar: als altres peixos els agradaria tenir també una escata com les seves. Però ell no en vol ni sentir parlar. I els peixos decideixen no jugar amb ell. Trist, l'estrella de mar li diu que demani consell al Pop. Només ell té la solució: ' Escolta el meu consell: regala a cada peix una de les teves escates lluents. Aleshores ja no seràs el peix més bonic de l'oceà, però tornaràs a estar content.' Així ho va fer i va ser molt feliç.
Si voleu, podeu veure'n un fragment en el reportatge que Banyoles TV va fer de la Mostra de Teatre al Pla de l'Estany. 

dissabte, 8 de juny del 2013

PER MOLTS ANYS, PETIT PRÍNCEP !

Ahir, els alumnes de 5è i 6è de Primària de l'escola de  'La Vila', Baldiri Reixac, de Banyoles, que han pres part durant el curs escolar als "patis musicals de cant coral", varen participar a la XVIII Mostra de Teatre Escolar del Pla de l'Estany, al Teatre Municipal de Banyoles que, organitzada pel Centre de Recursos Pedagògics del Pla de l'Estany aplega les obres de teatre que han pesentat diverses escoles de Primària de la comarca.

S'ho varen passar molt i molt bé, tot i que també varen passar molts nervis. D'espectadors hi havia els seus companys de cicle superior de l'escola, però també hi havia altres alumnes d'altres escoles de Banyoles. Tothom en va gaudir molt i els va felicitar. S'ho mereixien.  Hi varen representar la cantata 'EL PETIT PRÍNCEP' que, amb les cançons d'en Ricard Gimeno (música) i en Jordi Enjuanes-Mas (lletra) i una adaptació del text de l'Antoine de Saint-Exupéry ens representen, de manera teatralitzada aquesta obra de la qual aquest any es commemoren els 70 anys de la seva primera edició. Aquest és un dels contes més venuts del món i s'ha publicat en 238 llengües i dialectes diferents.
El personatge de la història representada, doncs, tot i ser un nen, ja té 70 anys ! 
En aquest conte poètic i filosòfic s’hi relata el viatge d’un petit príncep per planetes imaginaris, on coneix gent que es comporta d’una manera tan estranya i absurda que no se’n sap avenir. Ha deixat el seu petit asteroide on només hi té tres volcans i una rosa a qui molt estima.
Quan arriba a la Terra, coneix un aviador que de resultes d’una avaria al motor, ha hagut d’aterrar en ple desert del Sàhara. Es fan molt amics.
És amb la guineu que el Petit Príncep descobreix el sentit profund de l’amistat: NOMÉS HI VEIEM AMB EL COR. ALLÒ QUE ÉS ESSENCIAL ÉS INVISIBLE PER ALS ULLS.
Moltes gràcies, Duna i Adrià, per haver-nos posat la música de fons per poder cantar. 
Moltes gràcies, senyoreta Maria Zaragoza, per haver-nos facilitat algunes sessions d'assaig extra.
Moltes gràcies, Núria Ponsatí per haver-nos-la enregistrada. Podrem recordar i reviure els bons moments que hem passat en preparar-la i en representar-la.
Enhorabona, petits actors i petites actrius! Ho heu fet MOLT BÉ !
Els voleu veure i escoltar? Val la pena!

dijous, 6 de juny del 2013

LES VACANCES DEL RELLOTGE

http://blocs.xtec.cat/vallverdu/llibres/
Aquest matí, els alumnes de 3r i 4t de Primària de l'escola de 'La Vila', Baldiri Reixac, de Banyoles, que han pres part durant el curs escolar als "patis musicals de cant coral", han participat a la XVIIIa. Mostra de Teatre Escolar del Pla de l'Estany, al Teatre Municipal de Banyoles, dirigits per la Carme, la mestra de música. S'ho han passat tant i tant bé... Però ep! també han passat molts nervis. Tenien unes pessigolletes a la panxa abans de començar... Però quan s'ha obert el teló i han començat a actuar i a cantar, totes les pors s'han esvaït. D'espectadors hi havia els seus companys de cicle mitjà de l'escola, però també hi havia altres alumnes d'altres escoles de Banyoles que, abans havien representat també les obres que havien preparat. Tothom n'ha gaudit molt. Hi han representat    la cantata per a cor infantil i piano LES VACANCES DEL RELLOTGE amb un text basat en un conte que porta el mateix nom d'en Josep Vallverdú . Així, uns narradors explicaven la història que s'anava representant i alternant amb les cançons d'en F. Xavier Casañas i Edo que la completaven. Pobre rellotge!  
Tot escoltant les últimes indicacions
La família ha anat de vacances i ha deixat la casa buida. Els objectes estàtics i estètics que viuen immòbils a la casa, ara prenen moviment i viuen moments molt diferents als de cada dia.Només el rellotge de paret que els amos varen deixar engegat abans d'anar-se'n, no ha pogut tenir vida pròpia, sinó la injectada per la corda que li van deixar donada. Sempre amb el seu imparable tic-tac, tic-tac... Però quan retorna la família, el rellotge decideix fer, també, les seves merescudes vacances.
Les cançons que hi han interpretat han estat de diversos estils: un minuet, una música country,allegretos, andantes, una havanera i fins i tot una sardana.
Moltes gràcies, senyor Raimon, per haver-nos posat la música de fons per poder cantar. 
Moltes gràcies, Núria Ponsatí per haver-nos-la enregistrada. Podrem recordar i reviure els bons moments que hem passat en preparar-la i en representar-la.
Enhorabona, petits actors i petites actrius! Ho heu fet MOLT BÉ !
Els voleu veure i escoltar?

dissabte, 9 de juny del 2012

Qui és el més fort? LA FORMIGUETA QUE ANAVA A JERUSALEM

I aquest divendres passat, els alumnes de 4t de Primària de l'escola de 'La Vila', Baldiri Reixac, de Banyoles, que han pres part durant el curs escolar als "patis musicals de cant coral", varen participar a la XVII Mostra de Teatre Escolar del Pla de l'Estany, al Teatre Municipal de Banyoles. S'ho varen passar molt i molt bé, tot i que també varen passar molts nervis. D'espectadors hi havia els seus companys de cicle mitjà de l'escola, però també hi havia altres alumnes més grans d'altres escoles de Banyoles. Tothom en va gaudir molt. Hi varen representar el conte popular LA FORMIGUETA QUE ANAVA A JERUSALEM, adaptat per la Maria Martorell en forma de cantata. Així, uns narradors explicaven la història que s'anava representant i alternant amb cançons d'en Josep Baucells que la completaven. Pobra formigueta! S'ha trencat la poteta!. Tot fent tirallonga, sabrem qui és el més fort: la neu, el sol, el núvol, el vent, la muntanya, el ratolí, el gat, el gos, el bastó, el foc, l'aigua, la vaca, la nena...? I com que es va repetint sempre:..." que trenca la poteta de la formigueta que anava a Jerusalem!", el públic hi va participar amb entusiasme acompanyant els actors a dir-ho. 
Enhorabona, petits actors i petites actrius! 
La voleu veure?


I què hi devia anar a fer la nostra formigueta a Jerusalem? 
No ho sabem pas perquè no ens ho va pas voler dir.
Això sí, amb la cama embenada i amb una crossa se'n va anar ben contenta i carregada...
I estem segurs que hi va arribar perquè ens ha enviat aquestes imatges. Ella no hi surt perquè era darrera la càmera. Tant se val!
Sabeu on és Jerusalem?

A l'anomenat Orient Mitjà!
Ui...! 
La nostra formigueta ens acaba d'enviar un video de Jerusalem. Mirem-lo, mirem-lo!

divendres, 3 de juny del 2011

EL FOLLET VALENT I 'ELS ROSSINYOLS DE L'ESTANY'

Durant aquest curs, s'ha tornat a posar en funcionament la coral 'Els rossinyols de l'estany' que, de manera ininterrompuda, va ser present a l'escola durant quinze anys (de la primavera de 1991 al curs 2005-06) i en la que hi van ser cantaires més de cinc-cents nens i nenes.
Amb l'objectiu de dinamitzar les estones d'esbarjo per a la millora de la cohesió social, des del PAC (Projecte d'Autonomia de Centres) s'ha potenciat que durant l'estona d'esbarjo de dos dies (un per al Cicle Mitjà i l'altre per al Cicle Superior) de manera voluntària els alumnes poguessin gaudir del cant coral. En total han estat 49 cantaires que, a més a més de participar en la vetllada de Nadal de l'escola i de cantar als malalts de la Clínica, han participat en la festa de Sant Antoni i, durant aquesta setmana, han cantat i interpretat amb molt d'èxit al Teatre Municipal de Banyoles, dins la celebració de la XVI Mostra de Teatre del Pla de l'Estany , la cantata 'El Follet Valent' de la Núria Juanet, la Clara Ripoll i la Rosa Nogué. Aquí en teniu un resum i el text de les cançons. Que en gaudiu!

Ara escolteu la història del follet, savi sense por, menut i despert. Sóc el follet, sol enmig de la nit. Busco la pau, vinc a fer nous amics.
El follet valent és un follet molt eixerit que es pensa que viu sol al bosc. Però una colla d'animalets de seguida se li fan amics.
Jo que sóc a tot arreu sempre estic alerta dins del bosc. Tant de dia com de nit els animalets em poden trobar aquí.
Sempre duc al meu sarró unes castanyetes de la sort. Si les llenço d'un sol cop, el perill s'esborra, ai! vés quin tresor.
Quan tinc ganes de sopar prenc una fulleta de la col. Si després em ve la son, faig sonar campanes dins del meu bressol.
Amb el seu enginy va salvar dues papallones d'ales blaves i delicades de morir negades. Resistiu!
Flic flac no puc volar, que flic flac floc em pesen les ales. Au! veniu-me a ajudar, l'aiguat se'm vol empassar. Amic follet valent, mostra els teus encantaments. Amic follet valent no perdis temps.
Xip xap ja sóc aquí, que xip xap xop jo ja t'he sentit. Au! agafa't ben fort i oblida aquesta dissort. Amic follet valent...
Per això, veient la valenta acció del follet, tots els animalets li'n van dir: Follet valent !
Som els de la colla del Follet valent, som els de la colla que estima la gent. No tenim por de la nit ni la foscor del bosc. Vine! vine amb nosaltres. Vine! vine amb nosaltres perquè... som els més petits de tots els animals, si ens agafes amb dos dits ens pots fer mal. La nostra força és la que portem a dins del cor.
Ben units i alegres sempre ens trobaràs, les llumetes al capvespre s'encendran. Vine amb nosaltres, no deixis mai aquest camí, camí, camí!



Però no tot era pau i felicitat perquè una aranya negra i peluda havia teixit la seva tela ben a prop.
Teranyina, forta i fina. Ets l'enganxina dels meus enemics. Descabdellant i enfilant vas teixint al voltant, el fil que en dóna el menjar, el fil que els vol atrapar.
Els de la colla varen demanar al Follet valent que anés a parlar amb l'aranya. I ell, que també tenia una mica de por, se'n va anar cap a l'esbarzer des d'on penjava l'aranya. I els fils llargs i enganxosos de la teranyina el varen deixar ben empresonat.
Tot sol em trobo enmig del fred i de la gelada, la neu m'acompanya. Quan els meus pares em despertaven de bon matí, ja el sol despuntava.
Els animalets varen sentir aquesta cançó que cantava el follet i varen anar a salvar el seu estimat amic.
Quan la formigueta es calça les botetes i la marieta no troba els seus botons. Aranya dolenta, no et facis la valenta, ves desant el fil que som aquí.
L'abella ratllada espolsa bé les ales, l'escarabat bumbum ja repica el seu timbal. Aranya dolenta, no et facis la valenta, ves desant el fil que som aquí.
Feia molt fred i la rosada es va gebrar. Als animalets els costava molt avançar. Però l'aranya tampoc podia moure's del seu lloc, perquè els fils de la teranyina també se li havien glaçat.
I el follet, mig mort de fred, li va dir amb veu dolça i suau a l'aranya:
- Ai aranya! No veus que sempre estàs sola? Fas por als meus amics i no t'estima ningú. Si sabessis tenir amics! És el millor que hi ha al món! ...
Mentre anava parlant, el follet amb el seu alè, s'anava desenganxant poc a poc dels fils.
Però a l'aranya se li anaven gelant les potes i, trista, veient que es moriria de fred, pensava que el Follet tenia molta raó. I quan varen arribar els de la colla del Follet els va dir:
- Adéu-siau, companys! Em sap greu haver-vos fet mal. Tant de bo algú m'hagués explicat què volia dir tenir amics. Com m'agradaria ser un de vosaltres... i poder tenir tants amics... per jugar, per cantar, per treballar, per passar-s'ho bé, per ajudar-se, per estimar-se... Perdoneu-me. He estat tan dolenta... No he sabut ser amiga vostra. Adéu-siau...
Al Follet li va fer llàstima i li va preguntar:
- Ens promets, aranya, que des d'ara seràs amiga nostra?
Ja sense gaire forces, l'aranya va fer que sí, amb el cap, molt agraïda i es va posar a plorar.
I des d'aleshores... l'aranya va ser la millor amiga ...
de la colla del Follet Valent !



Gràcies Núria Juanet per la música tan deliciosa... Gràcies Clara Ripoll per les teves paraules tan ben posades dins les cançons. Gràcies Rosa per aquest conte que ens ensenya a ser BONS AMICS !
I gràcies Núria Ponsatí per haver tingut la paciència de seguir tota la cantata pel forat de la teva càmera i fer possible que ara puguem gaudir d'aquest enregistrament.