divendres, 25 de novembre del 2011

LA TARDOR amb Maragall i Vivaldi


Estem acabant el novembre .
Estem en plena tardor.
Les primeres fredorades m'han fet pensar en les del poema "Tardor" d'en Joan Maragall de qui estem acabant la celebració del seu doble aniversari: el 150è aniversari del seu naixement l'any passat i del centenari de la seva mort, aquest any.

TARDOR
Ah!... l'octubre... primeres fredorades.
L'aire fa olor d'hivern, eixut, coent;
comença com un gran ressecament
i les grogors de sol en les fatxades.
Comença el desmaiar en els passeigs
la fulla, i en el cel, buit d'orenetes,
les fredes transparències dels oreigs
i els cap-tards del color de les violetes.
Al vesprejar les tardes més escasses
s'agita repoblada la ciutat,
i va escampant-se per carrers i places
fum olorós del fruit d'hivern torrat.
Joan Maragall (1893)

Els colors de la tardor, els grocs i els taronges, els vermells, els ocres i els marrons es barregen amb la música de "La tardor" que va escriure l'Antoni Vivaldi.
El concert de "La tardor" és un dels quatre concerts que conformen "Les quatre estacions" i que l'Antoni Vivaldi va compondre el 1723, sens dubte, una de les seves obres més conegudes i una de les més popularitzades de tota la música clàssica, a més de ser l'obra amb més enregistraments de la història.
Cada un dels quatre concerts: "La primavera", "L'estiu", "La tardor" i "L'hivern" segueix l'estructura de tres moviments, un moviment lent central al mig de dos moviments ràpids.
Així, "La tardor", que és el concert núm. 3 en Fa Major, op.8, RV 293, està format per
1r. moviment: Allegro
2n. moviment: Adagio molto
3r. moviment: Allegro

Per a cada concert va escriure un sonet que descrivia, en part, cada estació.
El sonet que va escriure per al concert de "La tardor" és aquest:
Celebra il Vilanel con balli e Canti
Del felice raccolto il bel piacere
E del liquor de Bacco accesi tanti
Finiscono col Sonno il lor godere
Fà ch' ogn' uno tralasci e balli e canti
L' aria che temperata dà piacere,
E la Staggion ch' invita tanti e tanti
D' un dolcissimo Sonno al bel godere.

I cacciator alla nov' alba à caccia
Con corni, Schioppi, e canni escono fuore
Fugge la belua, e Seguono la traccia;
Già Sbigottita, e lassa al gran rumore
De' Schioppi e canni, ferita minaccia
Languida di fuggir, mà oppressa muore.
Heu entès què ens hi explica? Ens ho diu en italià. Us hi ajudo : us ho tradueixo i amplio:
Allegro:Els camperols celebren la bona collita amb cants i ballant amb la música que interpreta una petita orquestra. Aixequen la bóta de vi. Beuen, estan contents. La música i la ballaruga continuen. Es van animant fins que una música més suau ens anuncia que s'estan endormiscant. Amb la son s'acabarà la festa.
Adagio molto: S'acaba el ball. Els músics toquen ja per última vegada. Els ha vençut la son i tots reposen. La música suau, lenta i dolça ens evoca la llarga nit.
Allegro: Els caçadors, a l'alba, surten al bosc, dalt dels cavalls. S'aturen, albiren un animal, avancen. L'animal no s'adona de la presència dels caçadors i travessa el bosc. En acostar-s'hi els caçadors, se sent atrapada i corre a amagar-se. Amb escopetes i gossos la segueixen. Li disparen i la fereixen. Li segueixen el rastre. Sense forces vol fugir, però capturada mor.
A mi no m'agrada que matin cap animal. Sempre explico que el cérvol al qual han disparat els caçadors és molt espavilat. I, en veure que li han fet poc mal, es llepa la ferida i se les pensa totes: si corre a amagar-se, els caçadors el tornaran a disparar i potser li faran un bon mal. Per això, s'ajeu en una clariana i fa veure que es mor, estira una pota, estira una altra pota i fa veure que "s'espatxurra". Els caçadors l'agafen i se l'emporten. I al primer revolt, el murri del cérvol fa un salt i va a amagar-se al bosc. En arribar a casa, els caçadors es queden amb un bon pam de nas.

Us deixo els tres moviments del concert de "La tardor" interpretats amb la solista Júlia Fischer , violinista i pianista alemanya nascuda a Munich l'any 1983. Fixeu-vos amb el virtuosisme amb el que toca el violí !


Si us estimeu més veure imatges de la tardor mentre escolteu el concert, aquí us deixo amb el primer moviment: ALLEGRO


Aquí teniu el segon moviment: ADAGIO MOLTO


I també el tercer moviment: ALLEGRO

I com que el concert de "La tardor" pertany a "Les quatre estacions", un deixo un conte que explica perquè sempre després de la primavera ve l'estiu, després de l'estiu ve la tardor, després de la tardor ve l'hivern, després de l'hivern ve la primavera... i torna a començar la roda. Comença així...

" Aquesta és la història de les quatre estacions, i no és una pizza. Explica per què va canviant el temps al llarg de l’any, ara fa fred, ara fa calor, ara plou i ara neva...
En un bosc, hi vivia un ocell molt rondinaire. Trobava que hi feia sempre un clima primaveral. Ni massa calor, ni massa fred. Tot era cobert de flors. Però l’ocell ja n’estava fart.
- Sí, sí. Molt bonic. Però encara està tot massa verd. M’agradaria que fes més calor, així les fruites es posarien madures i podria atipar-me de valent.
I així va ser com, per desig de l’ocell, va arribar l’estiu. Tot va créixer i madurar però l’ocell rondinaire aviat se’n va cansar.
- Sí, sí. Molt madur i molt bo, tot. Però tanta calor m’ha fet passar la gana.
Per si no fos prou, la calor va provocar un incendi al bosc. La temperatura encara es va fer més insuportable i els animals havien de fugir per no quedar rostits.
- Acabaré com un pollastre a l’ast. Tant de bo vinguessin les pluges i s’acabés la calor!
I així va arribar la tardor. Va ploure durant dies i nits, i l’ocell rondinaire no va trigar gaire a tornar a protestar.
- Sí, sí. Molt bé. S’ha apagat l’incendi i s’ha acabat la calor, però estic tan xop que no puc volar. Ja sé que el bosc necessita aigua, però tant de bo l’aigua fos sòlida, com la terra.
I va arribar l’hivern, que va cobrir tot el bosc d’aigua sòlida. O sigui, de neu.
L’ocell ja no es mullava, però com que el fred no li agradava gens, aviat va tornar a rondinar.
- Aaai, tan bé que estava abans, quan no feia ni fred, ni calor, ni eren tot pluges, ni tot dies de sol… Sisplau, que torni la primavera…
I així és com, des de no se sap quan, i fins no se sap quin dia, l’ocell rondinaire fa que vagin passant primaveres, estius, tardors, hiverns, primaveres, estius, tardors, hiverns ... "

El voleu escoltar? Que en gaudiu!

dimarts, 22 de novembre del 2011

I avui, 22 de novembre... SANTA CECÍLIA !

Santa Cecília era filla única. Durant molt de temps se suposava que era una donzella noble de Roma molt religiosa que va ser obligada a casar-se amb el patrici pagà Valerià. Tant va ser el fervor de la jove, que acabà convertint al cristianisme el seu marit i tota la seva família, cosa que els costà el martiri.
Així, amb el seu marit Valerià, el seu germà Tiburci i un soldat romà anomenat Màxim, va patir martiri l'any 230, quan manava l'emperador Alexandre Sever.
Cecília, en casar-se, havia acordat amb valerià mantenir la virginitat i consagrar-la a Déu.
Altres investigadors diuen que va morir a Sicília, al regnat de l'emperador Marc Aureli, entre l'any 176 i el 180.
Sembla ser que el martiri de Cecília va ser després del del seu marit i el del seu germà, ordenats pel prefecte Almaqui Turci. Cecília va enterrar cristianament els seus cadàvers, raó per a la qual també va ser detinguda i forçada a renegar de les seves creences. Cecília va preparar casa seva com una església abans que fos arrestada. Els funcionaris de l'emperador van intentar matar-la llançant-la a l'aigua bullent (o ofegada a la banyera de casa seva, o pel fum d'una gran foguera, segons diverses versions), però ella no va morir i aleshores van decidir decapitar-la. El botxí va intentar decapitar-la tres vegades sense èxit, i això el va trasbalsar tant que va fugir. Cecília va sobreviure encara tres dies abans de morir. Aquests darrers tres dies de la seva vida, va obrir els ulls, va mirar la família i els amics que envoltaven la seva cel·la, els va tancar i mai més no els va tornar a obrir. La gent que omplia la seva cel·la va saber de seguida que ella seria una santa dalt del cel.

Des de la fi de l'edat mitjana és considerada la patrona dels músics i, en especial, de la música religiosa. La fama musical de Cecília es basa en la llegenda de la seva mort, que diu que mentre ella moria a causa del martiri, anava pregant Déu tot cantant-li. Sembla que se la va començar a relacionar amb la música cap al segle XV, aviat es va fer popular, i el 1594, Gregori XIII va proclamar-la patrona de la música.
A finals de l’edat mitjana els pintors varen començar a representar-la tocant algun instrument musical, especialment l’orgue, la viola de mà, un instrument de corda o simplement cantant, però en realitat sembla que no existeixen documents ni testimonis històrics que relacionin Santa Cecília amb cap instrument musical. Per aquest motiu, ningú sap massa bé per què Cecília va acabar essent la patrona de la música. Sembla, de totes maneres, que ella rebutjava els instruments musicals perquè no eren necessaris per cantar a Déu d’una manera virtuosa, però així i tot, des de finals del segle XVI es va començar a representar aquesta santa com a una artista, transformant així la interpretació musical , per ella mateixa, en virtut.
La primera de les festes en honor seu va tenir lloc a Normandia. Una mica més de cent anys després, la moda va arribar a Anglaterra travessant el canal de la Mànega, i l'any 1683 en Henry Purcell li va compondre tres odes.
Altres obres musicals dedicades a santa Cecília són l'himne de Benjamin Britten, basat en un text de W.H.Auden, un himne de Herbert Howells, un d'Alessandro Scarlatti, o l'obra "Solennelle de Sainte Cécile" de Charles Gounod, o l'oda "Déu vos salve, Cecília brillant!" i l'òpera "Cecília" de Licinio Refice del 1934. El músic belga Joseph Ryelandt (1870-1965) va estrenar l'òpera "Sainte Cécile", amb llibret de Charles Martens, l'any 1907 a Anvers.

Us deixo unes delícies musicals dedicades a Santa Cecília interpretades pel cor i orquestra dels "Musiciens du Louvre- Grenoble", sota la direcció de Marc Minkowski.
Són les tres peces:
PURCELL: "Hail, Bright Cecilia"
HANDEL: "A Song for Saint Cecilia's Day"
HAYDN: "Cäcilienmesse"