diumenge, 2 de novembre del 2014

TARD O D'HORA, LA TARDOR SEMPRE TORNA!


Setembre, octubre i... novembre!
Estem en plena tardor. Aquest any ha costat,  però,  que arribessin les primeres fredorades. Ara, sembla que ja es comencen a instal·lar en l'ambient.
Les fulles dels arbres, que s'han resistit a deixar el seu color verd, s'han posat a groguejar de pressa. La tardor, aquest any, mandrosa, ara en fa via de pintar-les de tons daurats.
Les orenetes ja s'han reunit en estols i han començat el seu llarg viatge.

Hem menjat castanyes i les magranes llueixen, presumides, la seva corona. Els colors de la tardor, els grocs i els taronges, els vermells, els ocres i els marrons es barregen amb la música de 'La tardor' de Vivaldi.
'La tardor' és un dels quatre concerts que conformen 'Les quatre estacions' i que l'Antoni Vivaldi va compondre l'any 1723. 'Les quatre estacions' és, sense cap mena de dubte, una de les seves obres més conegudes i una de les més popularitzades de tota la música clàssica. És, a més a més, l'obra que té més enregistraments dins la història de la música.
Cada un dels quatre concerts: 'La primavera', 'L'estiu', 'La tardor' i 'L'hivern' segueix l'estructura de tres moviments: un moviment lent central enmig de dos moviments ràpids. 

Així, 'La tardor', que és el concert n.3 en Fa Major, op.8, RV 293, presenta:
1r. moviment: Allegro
2n.moviment: Adagio molto
3r. moviment: Allegro
Per a cada concert, l'Antoni Vivaldi va escriure un sonet que descrivia, en part, cada estació. El sonet que va escriure per al concert de 'La tardor' explica, per a cada moviment:
Allegro: Els camperols celebren la bona collita amb cants i ballant amb la música que interpreta una petita orquestra. Aixequen la bóta de vi. Beuen, estan contents. 
La música i la ballaruga continuen. Es van animant fins que una música més suau ens anuncia que s'estan endormiscant. Amb la son s'acabarà la festa.
Adagio molto: S'acaba el ball. Els músics toquen ja per última vegada. Els ha vençut la son i tots reposen. La música suau, lenta i dolça ens evoca la llarga nit.
Allegro: Els caçadors, a l'alba, surten al bosc, dalt dels cavalls. S'aturen, albiren un animal, avancen. L'animal no s'adona de la presència dels caçadors i travessa el bosc. En acostar-s'hi els caçadors, se sent atrapada i corre a amagar-se. Amb escopetes i gossos la segueixen. Li disparen i la fereixen. Li segueixen el rastre. Sense forces vol fugir, però capturada mor.
A mi no m'agrada que matin cap animal. Sempre explico que el cérvol al qual han disparat els caçadors és molt espavilat. I, en veure que li han fet poc mal, es llepa la ferida i se les pensa totes: si corre a amagar-se, els caçadors el tornaran a disparar i potser li faran un bon mal. Per això, s'ajeu en una clariana i fa veure que es mor, estira una pota, estira una altra pota i fa veure que "s'espatxurra". Els caçadors l'agafen i se l'emporten. I al primer revolt, el murri del cérvol fa un salt i va a amagar-se al bosc. En arribar a casa, els caçadors es queden amb un bon pam de nas.
Us deixo els tres moviments del concert de "La tardor" interpretats amb la solista Júlia Fischer , violinista i pianista alemanya nascuda a Munich l'any 1983. Fixeu-vos amb el virtuosisme amb el que toca el violí !

Si us estimeu més veure imatges de la tardor mentre escolteu el concert, aquí us deixo amb el primer moviment: ALLEGRO

Aquí teniu el segon moviment: ADAGIO MOLTO

I també el tercer moviment: ALLEGRO
El podem escoltar tot veient obres d'art del gran pintor rus Isaac Levitán (Lituània, 1861 - Moscou, 1900) que va retratar en els seus paisatges, la bellesa de la regió del Volga.      

I com que el concert de "La tardor" pertany a "Les quatre estacions", us deixo un conte que explica perquè sempre després de la primavera ve l'estiu, després de l'estiu ve la tardor, després de la tardor ve l'hivern, després de l'hivern ve la primavera... i torna a començar la roda. Comença així...

" Aquesta és la història de les quatre estacions, i no és una pizza. Explica perquè va canviant el temps al llarg de l’any, ara fa fred, ara fa calor, ara plou i ara neva...
En un bosc, hi vivia un ocell molt rondinaire. Trobava que hi feia sempre un clima primaveral. Ni massa calor, ni massa fred. Tot era cobert de flors. Però l’ocell ja n’estava fart.
- Sí, sí. Molt bonic. Però encara està tot massa verd. M’agradaria que fes més calor, així les fruites es posarien madures i podria atipar-me de valent.
I així va ser com, per desig de l’ocell, va arribar l’estiu. Tot va créixer i madurar però l’ocell rondinaire aviat se’n va cansar.

- Sí, sí. Molt madur i molt bo, tot. Però tanta calor m’ha fet passar la gana.

Per si no fos prou, la calor va provocar un incendi al bosc. La temperatura encara es va fer més insuportable i els animals havien de fugir per no quedar rostits.
- Acabaré com un pollastre a l’ast. Tant de bo vinguessin les pluges i s’acabés la calor!
I així va arribar la tardor. Va ploure durant dies i nits, i l’ocell rondinaire no va trigar gaire a tornar a protestar.
- Sí, sí. Molt bé. S’ha apagat l’incendi i s’ha acabat la calor, però estic tan xop que no puc volar. Ja sé que el bosc necessita aigua, però tant de bo l’aigua fos sòlida, com la terra.
I va arribar l’hivern, que va cobrir tot el bosc d’aigua sòlida. O sigui, de neu.
L’ocell ja no es mullava, però com que el fred no li agradava gens, aviat va tornar a rondinar.
- Aaai, tan bé que estava abans, quan no feia ni fred, ni calor, ni eren tot pluges, ni tot dies de sol… Sisplau, que torni la primavera…
I així és com, des de no se sap quan, i fins no se sap quin dia, l’ocell rondinaire fa que vagin passant primaveres, estius, tardors, hiverns, primaveres, estius, tardors, hiverns ... "

El voleu escoltar? Que en gaudiu!


Suposo que recordeu qui era l'Antoni Vivaldi !!!
L'ANTONIO VIVALDI va néixer a Venècia l'any 1678. De la seva infància sabem que aviat va aprendre a tocar el violí, gràcies a les lliçons del seu pare, i que de seguida va destacar per les seves habilitats musicals. Era capellà i li deien "il prete rosso" perquè era pèl-roig, però com que tenia una lesió pulmonar, no va poder dir missa. En canvi, va ser mestre de violí d'un orfenat per a noies, famós ja llavors per la qualitat de la seva orquestra, en general, i dels violins, en particular. Va escriure més de 550 concerts, dels quals uns 230 són per a violí. N'hi ha, però, per a violoncel, per a flauta, per a fagot, per a trompeta, per a oboè, per a llaüt, per a mandolina...
Si bé uns anys abans l'ARCANGELO CORELLI havia creat un model de CONCERTO GROSSO amb un grup d'instruments que formaven el grup solista que s'enfrontava a l'orquestra sencera i que en GIUSEPPE TORELLI ja havia escrit alguns concerts abans que en Vivaldi, el que sí que va fer l'ANTONI VIVALDI va ser crear el model estructural del concert, basat en els moviments ràpid-lent-ràpid . A més a més, va ser el primer autor que atorgà al moviment lent del mig el mateix pes que als dos dels extrems, ja que fins ara la importància d'aquest moviment era molt secundària, tractant-se gairebé d'una mena de pont breu entre els dos moviments ràpids. Tot i ser molt conegut arreu d'Europa, Vivaldi acaba morint, pràcticament en la misèria, a Viena, l'any 1741.
L'ANTONI VIVALDI va reunir, amb el títol de LES QUATRE ESTACIONS , quatre concerts que volien evocar les quatre estacions de l'any. No cal buscar-hi descripcions massa precises. De totes maneres, al concert de la Primavera s'hi respira un aire més joiós i lleuger que en el darrer, l'Hivern, que desprèn una serena pau. Cada un d'ells és un CONCERTO GROSSO , la forma musical característica del Barroc que alterna el TUTTI (quan toquen tots) i el CONCERTINO (dos o més instruments solistes). Quan toquen els solistes, l'orquestra passa a segon terme i de vegades desapareix per deixar-los ressaltar, i quan ha acabat el "solo" torna a sonar l'orquestra completa en el "tutti".
Ah! i si teniu ganes de passar una bona estona, no us perdeu els jocs que us proposa aquest CLIC


diumenge, 5 d’octubre del 2014

ARA ÉS L'HORA...'SAULE, PERKONS, DAUGAVA'

'Saule, Perkons, Daugava' es podria traduir com 'sol, tro i el riu Daigava', però per a molts bàltics és molt més que això. És un poema que simbolitza l'anhel d'independència del règim soviètic d'Estònia, Letònia i Lituània. Aquesta cançó, del letó Martins Brauns, es va convertir en l'himne de la Via Bàltica de 1989 i, per tant, l'himne a la independència dels països bàltics. 
Impressionant, en aquest concert.

L'Assemblea Nacional Catalana (ANC) i centenars de milers de catalans es van emmirallar en la cadena humana de la Via Bàltica i va organitzar la cadena humana que va lligar el nostre país de punta a punta, l'11 de setembre de l'any passat. Va ser un gran èxit de participació i emoció.
Aquest 11 de setembre també ha estat ple d'emoció.
A les 17.14, un cop format el mosaic de la 'V' , més d'un miler de cantaires han omplert el vèrtex de la 'V' cantant la versió catalana d'aquest himne, juntament amb el 'Cant de la Senyera' i 'Els Segadors'. Damunt l'escenari, hi havia el Cor Jove de l'Orfeó Català, responsables de la versió catalana, el Cor de Noies de l'Orfeó Català i el Cor de Joves dels Països Catalans. Sota la direcció de l'Esteve Nabona, ells i tots els cantaires concentrats, hi han interpretat, doncs, 'Ara és l'hora'.
De fet, tal com diu l'Esteve Nabona, l'ANC ha estat molt sensible amb la tradició coral del país, que arrenca al segle XIX. Des d'aleshores, és una expressió del poble molt arrelada a la societat. No és tan popular com en alguns altres països, però la gent que hi participa ho viu amb molta intensitat. A més, els cors, començant pels Orfeons, sempre han fet costat a Catalunya i al catalanisme.


'Saule, Perkons, Daugava' es va adaptar al català per connectar, d'aquesta manera, el procés català amb el bàltic, justament ara que es commemoren els vint-i-cinc anys de la Via Bàltica. En Jaume Ayats va adaptar-hi el poema 'Meditació última' del llibre publicat l'any 1966 'El poble',de Miquel Martí i Pol i li van posar de títol 'Ara és l'hora'. 
Si la voleu escoltar, en català, la teniu aquí:

 Ara, ara és l’hora de dir, 
de dir que el poble persisteix 
en les cases ara bastides
on abans no hi havia cases,
en els arbres que ara creixen 
on abans no hi havia arbres, 
en les noies que ara estimem, 
i en tot allò que comença. 
Ara, ara és l’hora de dir, 
de dir que el poble persisteix 
en tots, en tots, en tots nosaltres, 
en cadascun de nosaltres.
I en tot allò que hem fet, 
i tot allò que hem desitjat. 
Ara, ara és l’hora de dir, 
de dir que el poble persisteix 
en tots, en tots, en tots nosaltres, 
en cadascun de nosaltres. 
En les paraules que inventem,
i en la gent que estimem, 
i en tot allò que remembra, 
en la rutina de la feina. 
És l’essència del poble, 
indestructible. 
Ara, ara és l’hora de dir, 
Catalunya persisteix 
en tots, en tots, en tots nosaltres, 
en cadascun de nosaltres.

I si la voleu escoltar en directe, el diumenge 12 d’octubre, a les 6 de la tarda al Pavelló de la Draga, de Banyoles, un grup de més de 50 alumnes de l’escola de primer a sisè,  la cantaran, juntament amb 400 cantaires d’una vintena de corals de les comarques gironines, dins el concert CANTEM EN LLIBERTAT, concebut com un passeig per la historia de Catalunya amb textos, poemes i cançons.

També s'hi cantarà l'himne de Catalunya 'ELS SEGADORS'

diumenge, 28 de setembre del 2014

FEM EL CARRER MÉS NOSTRE ! Setmana de la Mobilitat Sostenible i Segura 2014





La setmana del 22 al 29 de setembre, se celebra a Catalunya la Setmana de la Mobilitat Sostenible i Segura 2014
Sota el lema 'Fem el carrer més nostre', la Setmana del 2014 proposa buscar noves formes de mobilitat i allunyar-nos del domini absolut del cotxe particular, cap a un transport més sostenible, segur i saludable. 
Canviant la nostra manera de desplaçar-nos podem augmentar els nostres nivells d’activitat física, contribuir a millorar la qualitat de l’aire que respirem a les ciutats i ajudar a prevenir els accidents de trànsit. Escollir el transport públic col·lectiu per anar a la feina, caminar o moure’s en bicicleta per anar a comprar o d'excursió, en comptes d’agafar el cotxe, pot ser una bona manera de protegir i millorar la salut. 
 Els objectius principals de la Setmana són: 
- Estimular un comportament ciutadà, en relació amb l’ús del vehicle, compatible amb el desenvolupament urbà sostenible, en particular amb la protecció de la qualitat de l’aire, la prevenció d'accidents de trànsit, la reducció d’emissió de gasos que provoquen l’efecte hivernacle i el consum racional dels recursos energètics. 
- Sensibilitzar la ciutadania sobre els impactes ambientals del transport i informar-la sobre les seves diferents modalitats. 
- Impulsar l’ús dels mitjans de transport sostenibles i, en particular, el transport públic, la bicicleta, la mobilitat a peu i els vehicles elèctrics. 
- Potenciar un retrobament de la ciutadania amb la ciutat, la seva gent i el seu patrimoni cultural, en un entorn saludable i relaxat. 
- Reflexionar sobre com afecta a la nostra salut l’ús excessiu del transport motoritzat. Per una banda, la contaminació atmosfèrica i la congestió que generen tenen un impacte negatiu sobre els sistemes respiratori i cardiovascular. Per una altra, propicien el sedentarisme i la inactivitat física.

Per a entendre-ho tot, de manera ben fàcil, ho expliquem tot cantant cançons.
Aquí us deixo 'La bicicleta', del desaparegut Xesco Boix. 
Ens diu que la bicicleta no contamina, té botzina, no rondina  ni li cal benzina... 
Quanta raó que té!
 La bicicleta també ha inspirat al grup BLAUMUT, que darrerament té molt d'èxit. És un peculiar quartet que s'ha convertit en el fenòmen emergent de la música catalana i que s'ha consolidat en els darrers mesos. Combina el folk amb el pop, la música clàssica i la cançó d'autor. 

El seu estil es decanta, doncs, pel pop barroc o de cambra i fa servir, a més a més del violí, el violoncel, la guitarra, la bateria i la veu, instruments exòtics com la serra de llenyataire o una capsa de galetes metàl·lica... Sons que encaixen plenament, formant una atmosfera idònea, amb els textos senzills, plens d'imatges quotidianes que expliquen petites històries i sensacions diverses


Heu sentit?. Canten: 'bicicletes sense llum''bicicletes sense mans'...
Vigileu si aneu sense llums i sense mans... Però també diuen 'tinc un pas de zebra nou, recent pintat'... deu ser com el que ens han pintat davant de l'escola per tal que puguem travessar el carrer amb més seguretat!.
El nom 'Blaumut' reflecteix la manera de fer del grup, tranquil·la i optimista. El nom és tret de la cançó 'Islàndia' del seu disc 'El turista': 'Blaumut és el color d'un paisatge fred, desèrtic, serè, silenciós...' . Des de l'any 2009 el grup ja va actuar en petits escenaris per Barcelona. Des de la publicació del seu primer àlbum (setembre 2012), el grup ha experimentat un creixement continu gràcies al seu primer gran èxit 'Pa amb oli i sal' conegut per ambientar les mitges parts dels partits del FC Barcelona al Camp Nou i per la seva aparició regular a totes les emissores catalanes. Fa un any varen ser guardonats amb el 'Premi Cerverí de lletres' per a cançó per la seva versió musical del poema 'I beg your pardon' de Salvador Espriu.
Voleu escoltar el 'Pa amb oli i sal'? Doncs... aquí ho teniu cantant a la Marató de TV3 de fa dos anys. Sabeu xiular? Doncs, acompanyeu-los xiulant!


En Jordi Tonietti, de qui al llarg del curs escolar anem cantant cançons seves que ens ajuden a aprendre moltes coses, ens canta aquesta cançó tan tranquil·la per animar-nos a fer camí amb la bicicleta:

divendres, 19 de setembre del 2014

TORNA EN BLAUET


L'any 2004, l'Ajuntament de Banyoles i l'Ajuntament de Porqueres varen declarar el 22 de maig com el DIA DE L'ESTANY. Es tracta d'una jornada, entre lúdica i de reflexió, dedicada al principal element de referència que tenen en comú com a municipis veïns: l'Estany.
Aquest diumenge, 28 de setembre, aquesta diada festiva se celebrarà al parc de la Draga, entre les 10 del matí i la 1 del migdia.
Des de l'Escola de Natura l'estan organitzant, conjuntament amb el Consorci de l'Estany, amb activitats de participació familiar, prou engrescadores, encarades a celebrar els valors naturals de l'estany a través de jocs, tallers, activitats de sensibilització, música, animació...
Aquesta festa compta sempre amb la participació d'un bon nombre de famílies amb infants. La d'aquest any, és ja la 10a. edició. 
En aquesta diada no hi pot faltar el nostre estimat BLAUET.
Ens agrada molt cantar-li la preciosa cançó que li va dedicar el banyolí Tomàs Gonzàlez.
Si la voleu cantar... ja ho sabeu:
quants més serem, més bé ens ho passarem!

LA CANÇÓ D'EN BLAUET
És petit, presumit 
i una mica vergonyós,
en Blauet és l’ocell que a mi més m’agrada.
Fa el seu niu excavant a la riba de l’estany
amb l’ajut d’un bec prim molt ben afilat.
Diuen que vigila que ningú tiri deixalles,
li agrada tenir neta la seva llar.
Blauet, què fas? 
Blauet, on vas?
Blauet, què tal! 
tothom el saluda.
Blauet, què fas? 
Blauet, on vas?
Blauet, què tal! 
tots els nens li diuen al passar.

Quan s’aixeca el matí 
el balquer surt del canyís 
i fa un tomb pels voltants, tot està en calma.
Mentrestant en Blauet 
parla amb l’ànec del coll verd
i li diu que aquest lloc és un paradís.

Un rat-buf passeja silenciós entre les balques
i una tenca juga amb un barb a amagar
Blauet, què fas? 
Blauet, on vas?
Blauet, què tal! 
tothom el saluda.
Blauet, què fas? 
Blauet, on vas?
Blauet, què tal! 
tots els nens li diuen al passar.
L’aigua de l’estany sembla un mirall fet de colors 
on els animals hi fan la seva vida,
hem de respectar aquest bell entorn 
perquè hem de pensar que aquí és casa seva.
I quan arriba la nit, en Blauet se'n va a dormir
esperant l'endemà per veure als seus amics.
Blauet, què fas? 
Blauet, on vas?
Blauet, què tal! 
Tothom el saluda.
Blauet, què fas? 
Blauet, on vas?
Blauet, què tal!
Tots els nens li diuen al passar.
Tomàs Gonzàlez


(del bloc del CEIP Fluvià , de Barcelona)

dilluns, 8 de setembre del 2014

SETEMBRE HA ARRIBAT I L'ESCOLA HA COMENÇAT


Quan comença el setembre, les portes de l'escola s'obren de bat a bat. Els mestres i les mestres comencen a preparar les classes amb molta estima: les taules i les cadires ben posades, les pissarres ben netes, els ordinadors a punt ... els llapis, les gomes... que no hi falti de res.                         
De mica en mica van dissenyant com serà el nou curs: les activitats d'aprenentatge, les sortides, les celebracions conjuntes...tot allò necessari per a créixer plegats. S'està acabant l'estiu i les vacances, que ens han ajudat a carregar de nou les piles amb una bona dosi d’energia positiva. 
Il·lusió, alegria de tornar, ganes de retrobar-nos amb els companys i les companyes, de fer bons amics, d’aprendre coses noves, de gaudir del joc, ganes d’explicar coses, de cantar plegats, de compartir tants moments... Somriures, abraçades, emocions, somnis i... 
BON DIA ! 
S'està acabant l'estiu i les vacances, que ens han ajudat a carregar de nou les piles amb una bona dosi d’energia positiva. 
Il·lusió, alegria de tornar, ganes de retrobar-nos amb els companys i les companyes, de fer bons amics, d’aprendre coses noves, de gaudir del joc, ganes d’explicar coses, de cantar plegats, de compartir tants moments... Somriures, abraçades, emocions, somnis i... 
BON DIA ! 
El grup de rock català i pop rock ELS PETS ja fa molts anys que ens diuen 'Bon dia!', encara que plogui, que nevi o que faci sol.


Els Pets varen 'néixer' la nit de Nadal de 1985 a Constantí, petit poble del Tarragonès. Format per en Lluís Gavaldà (veu i guitarra), en Joan Reig (bateria i veu) i en Falin Càceres, baix i acompanyats habitualment per unes veus femenines anomenades 'Les Llufes', comencen a tocar per la seva comarca davant un públic incondicional i bulliciós. L'any 1989 enregistren el seu primer disc 'Els Pets' amb el que donen a conèixer arreu del país les seves cançons fresques i carregades d'un gran sentit de l'humor. 
El juny del 1991 varen participar en el macroconcert del Palau Sant Jordi amb els grups de música 'Sopa de Cabra', 'Sau' i 'Sangtraït', els grups de rock català  més coneguts d'aquell moment i en el que es va assolir el rècord europeu d'assistència en un local tancat, amb 22.104 espectadors.
El gran èxit que els va donar el salt a la fama va ser la cançó 'Bon dia'del disc que porta el mateix nom, l'any 1997.  Va ser el seu setè disc i va batre tots els rècords de la seva carrera discogràfica: es varen vendre més de 100.000 còpies i assoliren el Disc d'Or. El proper 3 de novembre, els Pets faran el seu primer concert a Londres. Aviat farà 27 anys que varen començar una carrera d'èxits que encara no ha acabat: L'any 2011, per tal de celebrar el seu 25è aniversari, recopilen algunes de les seves millors cançons en el CD+DVD en directe 'Els Pets fan teatre' enregistrat a Balaguer el 2007. El 2012 es prenen un any sabàtic, tot i que al novembre fan el seu primer concert a Londres, esgotant totes les entrades. L'any passat,varen rebre el Premi Enderrock al millor disc de pop en català del 2013.
'Bon dia, bon dia, bon dia al dematí, anem tots a l'escola...' ens recorda en Jordi Tonietti tot cantant cada matí quan entrem amb música a l'escola.
 

És clar que potser ens fa una mica de mandra tornar a la rutina de cada matí. Val la pena aixecar-nos amb un somriure i d'esmorzar abans d'anar a l'escola. Així estarem més desperts i tindrem més delit per a aprendre i estar atents. Al matí la lluna s'amaga i al sol deixa sortir. Ens ho explica la Dàmaris Gelabert. Unes mestres de Tarragona han preparat el video. El voleu veure?
 
A la televisió de València emeten un programa, el 'Babaclub', que inclou sèries de dibuixos animats i actuacions amb diferents personatges, entre els quals hi ha en Babalà, un gos clapejat de peluix de mida humana que és el símbol del programa. Als matins, ell i la colla dels seus amics canten aquesta cançó:

Per cert, sabeu com és el signe de BON DIA en llengua de signes, en català? Mireu:


Com es diu BON DIA en castellà? BUENOS DÍAS !
 
Segur que sabeu com es diu BON DIA! en anglès. Us deixo una bonica cançó:

Good Morning
Good morning, good morning .It's time that we got out of bed.
Good morning, good morning, drag your comb across your head,
roll out of your sleepy bed and dust the summit of your eyelids
you and I have plans today, so tell the world...
Good morning, good morning. We've had a night time long of rest
good morning, good morning It's time that we got up and dressed
We haven't know this sunny day so let's get on our way and play
if we sleep in, we'll waste the day, so let's all say...
Good morning, good morning. I smell the pancakes on the grill.
Good morning, good morning, I think I'm going to have mine filled
with maple syrup and strawberries.
Daddy always makes them very yummy to my tummy
and it makes me say...
Good morning, good morning, I think I want to climb a tree.
Good morning, good morning, so I can see what monkeys see.
We'll dig a hole and mingle fishing,  spend the little while wishing 
that this day will never end, but it's just starting,
Good morning, good morning!

A veure si sabeu què diu. Si no us en sortiu, al final d'aquest article hi trobareu la traducció. Estic segura que us ha agradat. 
En voleu més? Escolteu aquesta...


És clar que: GOOD MORNING ho diuen a l'Anglaterra.
Però a França diuen: BONJOUR !

Bonjour
Quand le soleil se lève le matin, et que la nuit est maintenant partie
c'est une nouvelle journée. Une nouvelle journée aujourd'hui
... Bonjour, bonjour, lève-toi,
bonjour, bonjour, vient jouer avec moi...
Après le petit déjeuner on va bien s'amuser avec tour nos amis.
... Bonjour, bonjour, lève-toi,
bonjour, bonjour, vient jouer avec moi...
Après le petit déjeuner on va bien rigoler ici à mini.
... Bonjour, bonjour, lève-toi,
bonjour, bonjour, vient jouer avec moi...

No us ho perdeu ! A Itàlia diuen BUON GIORNO
Segur que podeu entendre el què ens explica tot cantant el gran Pavarotti.
Us explico un secret: a Itàlia aquesta cançó acompanya un anunci de la crema d'avellanes Nutella amb la que els nens i nenes italians empastifen el pa a l'hora d'esmorzar o de berenar.  N'heu menjat algun cop?


Des de la Xina també ens diuen bon dia: ZAO !
 
Sabeu que BONDIA és el nom d'unes petites poblacions del Senegal, a l'Àfrica?.  Doncs sí: 'Bondié', 'Bondié Peul', 'Bondié Tiamane', 'Bondie Tiarene' i 'Bondie Samba' són uns llogarrets de la regió de Kaolack, a uns 200 quilòmetres de Dakar, la capital del Senegal i a una alçada d'entre 38 i 130 metres sobre el nivell del mar.
Doncs ara que parlem d'Àfrica...
sabeu que en la llengua swahili JAMBO BWANA és una salutació? Per això aquesta cançó és una cançó de 'benvinguda' a Kenya. En swahili? Sí, el swahili o el kiswahili és una llengua bantú parlada a Burundi, Moçambic,Oman,Rwanda,Somàlia,Tanzània, Uganda, les illes Comores i la República  Democràtica del Congo. En el seu vocabulari, que deriva de l'àrab, s'hi han incorporat paraules del persa, l'alemany, el portuguès, l'anglès i el francès.


Jambo                                                           Hola
Jambo, Jambo Bwana,                           Hola, hola, senyor,
Habari gani. Mzuri sana.                         Com està? Molt bé.
Wageni, mwakaribishwa,                        gent de fora, sigueu benvinguts,           
Kenya yetu Hakuna Matata.                    A Kenya, no hi ha cap problema.
Kenya nchi nzuri, Hakuna Matata             Kenya és un país molt bonic, cap problema.
Nchi ya maajabu, Hakuna Matata.           Una terra de meravelles, cap problema.
Nchi yenye amani, Hakuna Matata.          Un país pacífic, cap problema.
Hakuna Matata, Hakuna Matata.             Cap problema, cap problema.
Watu wote, Hakuna Matata,                   Que tothom, cap problema,
Wakaribishwa, Hakuna Matata...              sigui benvingut, cap problema...

Aquesta cançó la va escriure el músic kenyà Teddy Kalanda Harrison i enregistrar l'any 1980. Des de llavors, s'ha fet molt popular i ha donat lloc a moltes imitacions i adaptacions arreu del món, fins i tot pel conegut grup Boney M, un grup de música 'disco' que va ser molt conegut i aplaudit durant els anys 70 del segle passat.



M'imagino que heu sentit a parlar del Club Super3.
L''11 de febrer de 1991, Televisió de Catalunya iniciava les emissions del programa 'Club Super3', un programa que contenia sèries infantils, que es caracteritzava per emetre gags i esquetxos entre sèrie i sèrie,  que permetien que els nens i nenes interactuessin i participessin en aquest 'club' i que podien tenir un carnet, el carnet dels Súpers, que els permetia gaudir d'avantatges i participar en diferents concursos. 

En els seus inicis hi havia uns personatges molt coneguts: la Nets, que llegia les cartes dels Súpers i era l'encarregada de fer els carnets, la Noti que era la reportera del club i en Petri que, en parlar, posava el prefix-petri- a moltes paraules i que va desaparèixer el 2001 segrestat pel Megazero, un virus que des del començament intentava carregar-se el club. I també hi havia la Supermà, una mà amb un guant blau i una capa vermella que tenia el poder de guanyar el Megazero. I no hi faltava el Tomàtic, un tomàquet que parlava i que tenia un contestador. i també les criatures minúscules que sempre apareixien juntes: en Top (assenyat, blau i amb ulleres), en Flaix (accelerat, vermell i amb una visera sense gorra) i en Buf (gandul, groc i amb auriculars i ganes de dormir). A veure si els veieu aquí a tots, cantant la cançó de l'Hola hola hola, molt bon dia!l

Més desitjos de BON DIA!
Ara... amb la Trinca


És clar que també podem escoltar com ens desitja BON DIA el sol de la Vila del Pingüí


I ara el BON DIA del grup de l'Angelina i els Moderns


Diuen que el gall és l'animal que canta de bon matí per desitjar-nos un Bon dia!. Sort que no tots els galls són com aquest...


Voleu jugar al QUI HO DIU COM? Seríeu capaços d’aparellar cada expressió amb el nom del qui la fa servir? És fàcil. Si no us en sortiu, al capdavall hi trobareu la solució.

1.Bon dia
A.portuguès
2.Buenos días
B.alemany
3.Good Morning
C.gallec
4.Buon giorno
D.danès
5.Bonjour   
E.euskera
6.Guten Morgen
F.anglès
7.Bom dia
G.espanyol
8.Bo día
H.txec
9.Egun on
I.català
10.God morgen
J.italià
11.Dobré ráno
K.francès
12.SabaaH al-khayr
L.romanès
13.Bună dimineaţa
M.turc
14.καλημέρα
N.swahili
15.Günaydin
O.hawaià
16.Zăo
P.àrab
17.Habari za asubuhi
Q.xinès
18.Aloha kakahiaka
R.hindi
19.Namasté
S.grec

De ben segur que, com jo, podeu dir ben fort: M'AGRADA L'ESCOLA! tal com ho diuen les noies del grup MACEDÒNIA


M’agrada.  Macedònia
L’escola és un planeta tot ple de nens i nenes
els mestres són el risc d’aquest gran paradís
les classes són els pobles, el pati és una selva
i els pares uns extraterrestres.
L'escola és un rebost on casi tot està molt bo
hi ha un racó ple de carbasses pels que no s’esforcin massa
les patates fan socials les llaunes ciències naturals
tots els ingredients per fer-se gran.
Ah! M’agrada tant el cole. Ah! M’agrada tant anar a l’escola
M’agrada estar amb els amics. M’agrada tant anar a l'escola! 
M’agrada estar amb els amics. M'agrada tant! De vegades.
El cole és un dibuix que es va acabant a cada curs
on cada mestre és un color que pinta als nens per ser millors.
El cole és un gelat que es fon al juny i s’ha acabat
és ple de nens que es van fent grans
Anar a l’escola m’enamora! Anar a l’escola em torna boja
Hi estic molt bé! Em sento tant feliç!
Anar a l’escola m’enamora! Anar a l’escola em torna boja
Hi estic molt bé! Sóc tant feliç!
Ah! M’agrada tant el cole Ah! M’agrada tant anar a l’escola
M’agrada estar amb els amics. M’agrada tant anar a l’escola
M’agrada estar amb els amics.  Anar a l’escola m’enamora!...

Abans d'anar a l'escola, ja cal que repasseu bé els nombres.
L'Aristòtil i l'Infinit ens hi poden ajudar. Són dos ratolins que treballen en una escola ben especial, on els alumnes són: l'U, el Dos, el Tres, el Quatre, el Cinc, el Sis, el Set, el Vuit, el Nou i el Zero. Avui ens expliquen una aventura que varen viure fa molt de temps, quan sortien a TV3. Ep! no us descompteu!

********************************************************************************
SOLUCIONS

Good Morning(traducció)
BON DIA
Bon dia, bon dia, és hora d'aixecar-nos del llit.
Bon dia, bon dia, pentina't i baixa del llit
frega't els ulls. Tu i jo tenim plans per avui.
Llavors, digues al món...
Bon dia, bon dia, hem descansat tota la nit.
Bon dia, bon dia, és hora d'aixecar-nos i vestir-nos.
Heu vist quin dia més assolellat?
Doncs, anem, juguem... Si dormim més del compte desaprofitarem el dia.
Així que diguem tots...
Bon dia, bon dia, sento l'olor de les creps.
Bon dia, bon dia, em sembla que ompliré la meva amb xarop d'aurò i maduixes.
El pare sempre les fa molt bones per a la meva panxa.
I em fan dir...
Bon dia, bon dia, em sembla que vull pujar a un arbre.
Bon dia, bon dia, per veure el mateix que veuen els micos.
Farem un forat i pescarem junts
i passarem l'estona desitjant que aquest dia no s'acabi mai.
Tot just comença. Bon dia!, bon dia!

Qui ho diu com?
1 I - 2 G - 3 F - 4 J - 5 K - 6 B - 7 A - 8 C - 9 E - 10 D - 11 H - 12 P - 13 L - 14 S - 15 M - 16 Q - 17 N - 18 O - 19 R