Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris entrem amb música. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris entrem amb música. Mostrar tots els missatges

dijous, 16 de juny del 2011

FESTA DE LA MÚSICA

Aquest dimarts, 21 de juny , se celebra la Festa de la Música.
Aquesta és una festa europea i internacional que, actualment, se celebra en més d'un centenar de països quan comença l'estiu.
L'any 1982 el ministre de cultura francès Jack Lang va establir per al dia 21 de juny la celebració del Dia Universal de la Música i se'n va celebrar la primera edició a França. Poc a poc, aquesta festa s'ha anat escampant arreu. La música ressona per tota la geografia mundial.
Si bé els festivals de música s'acostumen a organitzar entorn d'un compositor o d'un gènere musical concret i amb una programació seleccionada per un director artístic, la Festa de la Música té un caràcter diferent.
La Festa de la Música és, abans que res, una festa popular gratuïta que s'obre a tots els participants, tant als amateurs com als professionals que hi vulguin participar. Els músics s'ofereixen a tocar gratuïtament i el públic pot accedir lliurement a totes les actuacions, siguin a l'aire lliure o en sales. L'esdeveniment sol combinar tots els gèneres musicals i es dirigeix a tot tipus de públic, amb l'objectiu de popularitzar la pràctica musical i familiaritzar a tots els joves i no tan joves de totes les condicions socials a través de les diferents expressions musicals. L'aire lliure es converteix en el seu camp d'acció per excel·lència, els carrers, les places, els parcs i els jardins, els patis d'edificis, de museus...
Però la Festa de la Música també ofereix la possibilitat a les grans institucions musicals com les orquestres, les òperes, els cors... que surtin dels seus llocs habituals de representació o bé que acullin gèneres musicals que sovint són considerats menors. Les músiques tradicionals, les músiques populars, el jazz, el rock, el rap, la música techno... hi tenen cabuda. Així s'ofereix la possibilitat de crear contactes entre els centres de les ciutats i els barris, de proposar concerts als hospitals o a les presons, de desenvolupar trobades i intercanvis de joves músics i de nous talents.
Així, testimoni de la vitalitat de la pràctica musical, la Festa de la Música pertany tant als milers de músics que hi participen com als milions de persones de totes les edats i classes socials que constitueixen un públic d'allò més divers, interessat i curiós.
Essencialment són tres principis els que regeixen la Festa Europea de la Música. Tres grans objectius en els quals han coincidit tots i cadascun dels participants, i que han contribuït amb força a la dimensió que ha anat prenent la Festa en els darrers anys:
- La voluntat de fer que aquest esdeveniment es converteixi en la festa de totes les músiques, que representi un ample ventall musical, aplegant des de les tendències actuals a les de demà, sense oblidar les tradicions.
- Oferir una tribuna a tots els músics, ja siguin artistes nacionals, locals o regionals, coneguts o no, com a les estrelles internacionals de renom... per portar el missatge de la Festa de la Música al gran públic.
- La gratuïtat de les festivitats musicals, símbol de l'esperit democràtic d'una cultura musical accessible per a tothom, que ofereix una manifestació oberta a tots, sense cap mena de distinció, ja sigui d'edat, de raça o d'entorn social.

Us deixo un petit muntatge. M'ha agradat lligar unes imatges de nens i nenes de tot el món amb la deliciosa cançó 'La música' de la Beth Riera. La trobareu al CD 'Olor de festa' d'en Pep Puigdemont i la Beth Riera. Un CD que recomano per la varietat i qualitat de les cançons que conté.
Nens i nenes de tot el món perquè, tal com diu la cançó: 'És la música, la llengua del món. És la música que ens uneix a tots!'
Bona diada de la música !

Puc parlar amb tots els nens del món. Puc saber com estan,
escolto totes les seves cançons i sempre ens donem la mà.
Ballem al voltant de la terra i aturem tots els canons.
Sempre estem en comunicació, hem trobat la solució !!
ÉS LA MÚSICA, LA LLENGUA DEL MÓN. ÉS LA MÚSICA QUE ENS UNEIX A TOTS (2)
Vola damunt de la terra i el mar, inunda tots els racons.
Descobrim la felicitat quan passa pels nostres cors.
Per això tots els nens de la terra cantem i ballem tots plegats.
No hi ha fronteres, idiomes ni races que ens puguin aturar.
ÉS LA MÚSICA, LA LLENGUA DEL MÓN. ÉS LA MÚSICA QUE ENS UNEIX A TOTS (2).

I és que la MÚSICA tot ho fa possible.
A tots ens han dit que ens cal fer exercici. De vegades, ens aconsellen que és millor pujar les escales caminant que agafar l'ascensor. Però les presses i el mal als genolls, ens fan tirar pel dret i sense pensar-ho dues vegades, agafem l'ascensor.
A Estocolm han comprovat que la manera més fàcil de canviar i millorar el comportament de les persones és que puguin fer allò que han de fer, i els costa, de manera divertida. És 'the fun theory' o 'la teoria divertida'.
Mireu com han aconseguit que un 66% més de la població pugi les escales caminant i no faci servir les escales mecàniques.
Divertit, no?

diumenge, 27 de març del 2011

JA HA ARRIBAT LA PRIMAVERA ! ESCOLTEM-LA !

L'ANTONIO VIVALDI va néixer a Venècia l'any 1678. De la seva infància sabem que aviat va aprendre a tocar el violí, gràcies a les lliçons del seu pare, i que de seguida va destacar per les seves habilitats musicals. Era capellà i li deien "il prete rosso" perquè era pèl-roig, però com que tenia una lesió pulmonar, no va poder dir missa. En canvi, va ser mestre de violí d'un orfenat per a noies, famós ja llavors per la qualitat de la seva orquestra, en general, i dels violins, en particular. Va escriure més de 550 concerts, dels quals uns 230 són per a violí. N'hi ha, però, per a violoncel, per a flauta, per a fagot, per a trompeta, per a oboè, per a llaüt, per a mandolina...
Si bé uns anys abans l'ARCANGELO CORELLI havia creat un model de CONCERTO GROSSO amb un grup d'instruments que formaven el grup solista que s'enfrontava a l'orquestra sencera i que en GIUSEPPE TORELLI ja havia escrit alguns concerts abans que en Vivaldi, el que sí que va fer l'ANTONI VIVALDI va ser crear el model estructural del concert, basat en els moviments ràpid-lent-ràpid . A més a més, va ser el primer autor que atorgà al moviment lent del mig el mateix pes que als dos dels extrems, ja que fins ara la importància d'aquest moviment era molt secundària, tractant-se gairebé d'una mena de pont breu entre els dos moviments ràpids. Tot i ser molt conegut arreu d'Europa, Vivaldi acaba morint, pràcticament en la misèria, a Viena, l'any 1741.
L'ANTONI VIVALDI va reunir, amb el títol de LES QUATRE ESTACIONS , quatre concerts que volien evocar les quatre estacions de l'any. No cal buscar-hi descripcions massa precises. De totes maneres, al concert de la Primavera s'hi respira un aire més joiós i lleuger que en el darrer, l'Hivern, que desprèn una serena pau. Cada un d'ells és un CONCERTO GROSSO , la forma musical característica del Barroc que alterna el TUTTI (quan toquen tots) i el CONCERTINO (dos o més instruments solistes). Quan toquen els solistes, l'orquestra passa a segon terme i de vegades desapareix per deixar-los ressaltar, i quan ha acabat el "solo" torna a sonar l'orquestra completa en el "tutti".
Aquí podeu escoltar el concert dedicat a LA PRIMAVERA .


Si voleu, podeu escoltar ara, amb més atenció el primer moviment d'aquest concert. És un moviment ràpid, un ALLEGRO. Després d'una introducció a càrrec del "tutti" que ens ambienta en una atmosfera alegre, els dos violins solistes toquen el SOLO que és una imitació del cant dels ocells, característic de la primavera. L'orquestra respon amb la música alegre del "tutti" descrivint l'alegria que produeix l'acabament de l'hivern. Però de sobte, un moment d'alarma, quan passa un núvol que deixa anar un parell de llampecs fets pels violins solistes i els trons corresponents amb un greu "trèmolo" dels violoncels. Afortunadament, el núvol passa de llarg i torna a renéixer l'alegria, els ocells refilen i l'orquestra torna a sonar alegrement.


Per entendre més cada un dels elements del primer moviment d'aquest concert, podeu seguir, si us ve de gust, aquest MUSICOGRAMA

Si us ha agradat seguir la música amb el musicograma, ara us en deixo un altre que fa servir fotografies i no dibuixets. Ja ho veieu: un MUSICOGRAMA és un conjunt de dibuixos, lletres, imatges o grafismes que ens ajuden a seguir de manera activa una audició musical. És l'anàlisi, per escrit, encara que no sempre es fan servir grafies convencionals, vull dir lletres, de l'estructura d'una cançó o d'una música.

Si voleu, podeu escoltar el segon moviment de LA PRIMAVERA que és lent, el LARGO i ho podreu fer veient imatges de VENÈCIA la ciutat on va néixer l'Antoni Vivaldi i on hi va passar la major part de la seva vida.


No us perdeu la versió ROCK d'aquest concert. Amb aquesta interpretació a càrrec d'una orquestra simfònica i un grup de rock, veureu com la música clàssica sempre pot ser actual. Només fa falta tenir ganes de passar-ho molt bé.
Gaudiu-ne !

Ah! i si teniu ganes de passar una bona estona, no us perdeu els jocs que us proposa aquest CLIC

divendres, 18 de març del 2011

ENTREM AMB MÚSICA !

Aquesta quinzena, la música que escoltem en entrar a l'escola és la sardana BANYOLES, del mestre i compositor de sardanes, en MARTIRIÀ FONT i COLL, traspassat darrerament. Us deixo escrita part de la seva biografia i de la seva producció musical.
També podreu fer-vos una idea de l'espectacularitat de la sardana que va envoltar l'estany en l'homenatge que el Foment de la Sardana li va fer l'any 1988, a ell i a en Manel Saderra i Puigferrer.
Igualment, podreu escoltar la seva sardana PER LA NOSTRA AMISTAT, tota una delícia. En Manel Pont hi va posar una lletra que és un cant a l'amistat, a la joia, a la pau... En aquesta ocasió la podreu escoltar interpretada per l'Orquestra Filharmònica de Catalunya, dirigida per en Carles Coll, al Pavelló de la Draga, de Banyoles. Acostumats a escoltar les sardanes interpretades per la cobla, aquesta interpretació té un altre color.
Gaudiu-ne !