MOSTRA DE TEATRE I CANT CORAL

Amb l'objectiu de dinamitzar les estones d'esbarjo per a la millora de la cohesió social, a l'escola de la Vila 'Baldiri Reixac' de Banyoles, cada curs escolar s'organitzen activitats diferents als jocs de pati: esportives, musicals...
Durant l'esbarjo de tres dies a la setmana (un per al Cicle Inicial, un altre per al cicle Mitjà i l'altre per al Cicle Superior) de manera voluntària els alumnes poden gaudir del cant coral. Això és el que, abans de començar la Mostra de Teatre i Cant Coral, la directora de l'escola de la Vila 'Baldiri Reixac' sra. Rosa M.Sala va explicar a tots els assistents, pares i mares i familiars que desitjaven veure el treball fet pels seus fills, durant aquestes petites estones d'esbarjo. Així, s'obrien una vegada més les portes de l'escola, que en aquest cas, per aforament eren les del Teatre Municipal, per tal que les famílies dels alumnes en poguessin gaudir.
Les quatre obres representades varen ser presentades a la XXIa. Mostra de Teatre Escolar del Pla de l'Estany, a principis de juny.

I a continuació us deixem part de la feina feta.

EXPLICACIÓ DE LES OBRES PRESENTADES


I començarem amb un conte popular adaptat interpretat pels 31 alumnes de cant coral de 1r i 2n:

EN PATUFET A LA PANXA DEL BOU
Vet aquí que una vegada era un pare i una mare que tenien un fillet tan petit, tan petitet, que li deien 'en Patufet' !
Ep! Ep! Un altre Patufet? I un altre? I un altre? Què passa amb tants Patufets? Un, dos, tres, quatre, cinc Patufets. 
Brrr!!! Ja no en volem més de Patufets!
I cinc cols?
I cinc bous que es mengen els cinc Patufets?
Quin terrabastall !

Ara són els 44 alumnes de 3r i 4t els qui ens representen el conte original de la Carme Amat i l'Anna Casanova:

HISTÒRIA D'UN PENTAGRAMA
Línies verticals, línies perpendiculars, línies paral·leles, línies secants...? Quedeu-vos amb cinc línies horitzontals i podreu dibuixar un pentagrama. Un pentagrama trist, molt trist, perquè està buit. Sort en té que la senyoreta clau de sol i el compàs de quatre fan espavilar les notes inquietes que, amb les seves amigues les figures i el silenci que les deixa reposar de tant en tant, ho organitzen tot de tal manera que aconsegueixen fer partitures. I gràcies als nens i les nenes que les varen aprendre a llegir, el nostre pentagrama trist ara és un pentagrama feliç !


I els 52 alumnes de 5è i 6è ens representen l'obra original de la Carme Cornellà:

VISCA LA MÚSICA
La ciutat més sorollosa? És el que vol aconseguir l'alcaldessa: fer la ciutat més sorollosa del món. Per això la ciutat està dividida: una meitat proclama que el soroll és vida. L'altra meitat, en canvi, vol el silenci. Però ni tant ni tant poc. Per mitjà de les danses i les cançons, els qui no volen el soroll arriben a convèncer-los que la música ha nascut amb l'univers, i que el xiular del vent i les gotes de la pluja fan una bona melodia i que sense música no hi ha vida i... Al final els qui volien el soroll i els qui volien el silenci es varen posar d'acord i es varen fer amics. I ja no varen voler fer la ciutat més sorollosa ni la ciutat més silenciosa... sinó que varen fer la ciutat...més musical !

I un grup de 28 alumnes de 5è i 6è  de Primària de l'escola que durant el curs han assistit al SEP (Suport Escolar Personalitzat) d'expressió oral i teatre han participat també a la XXIa. Mostra de Teatre Escolar del Pla de l'Estany, al Teatre Municipal de Banyoles i han actuat també davant les famílies.

El treball que han presentat és de creació pròpia, inèdita.  Cada dimarts de 2/4 d'1 a 2/4 de 2, s'han anat trobant a l'aula de música i, partint de la idea de fer una obra imaginativa i original, han anat pensant, escrivint, assajant... inventant situacions ben diverses... 

La feina feta que hi ha darrera d'aquesta posada en escena ha estat extraordinària. Alumnes ben diversos s'han posat d'acord per triar el guió, per seqüenciar les escenes, per distribuir els personatges, per destriar el necessari del que no ho era tant...

Això vol dir moltes estones de treball en equip, de respecte mutu, de tolerància, de silencis, de construcció de frases, de fer créixer les idees...
I així, a més a més del treball d'expressió i comunicació, en cada moment hi ha hagut grans dosis de cohesió de grup, de respecte, d'acceptació... fins que ha sortit:
LA MÀQUINA DELS SOMNIS
Ha arribat el dia que cinc reconeguts científics de la nostra comarca han acabat la seva màquina dels somnis i la volen posar a prova. Per això han convocat a les famílies que han quedat seleccionades per a provar-la. Cada família és enviada a un món on se li farà realitat el seu somni. Però en tornar, entre totes hauran de muntar un trencaclosques, les peces del qual hauran hagut d'aconseguir durant el seu viatge. Posant totes les peces de costat, descobriran quin és el món més fantàstic i de més colors. Endevineu quin serà?

Al cap de poc d'haver-se celebrat la Mostra de Teatre va ser l'aniversari de la Carme Cornellà, que és qui durant aquests anys ha anat escrivint els articles d'aquest blog i que us parla, ara, en primera persona.

El divendres 24 de juny vaig fer 60 anys. I això vol dir que m'ha arribat la meva jubilació.

A partir del setembre ja no seré a l'escola de la Vila, en la que m'hi he estat 33 cursos.

Els alumnes de tota l'escola ho saben i m'han volgut donar les gràcies per tot el temps que els he dedicat.

Així s'expressaven els alumnes dels cicles inicial i mitjà:


I els alumnes del Cicle Superior no es varen pas quedar curts.

I varen voler acabar la vetllada cantant l'himne de l'escola que aquest curs hem estrenat. 

MOLTES GRÀCIES a tots i a totes.
I no us dic 'adéu', sinó 'a reveure'!
I és que, tal com diu la cançó: 'no és un adéu per sempre, és sols adéu per un instant...'                              

He apagat les espelmes del pastís. 

I el meu desig, per a tots vosaltres ja el sabeu: 

CANTA, ESTIMA i SIGUES FELIÇ !!!

LES VUIT CABRETES I EL LLOP i els TRES PORQUETS i la CAPUTXETA i el PASTOR MENTIDER...

Els alumnes de 5è de Primària de l'escola de 'La Vila', Baldiri Reixac, de Banyoles, que durant el curs han participat al SEP (Suport Escolar Personalitzat) d'expressió oral i teatre han participat a la XVIII Mostra de Teatre Escolar del Pla de l'Estany, al Teatre Municipal de Banyoles. S'ho han passat molt bé interpretant el conte 'LES SET CABRETES I EL LLOP'. 
Però no eren set cabretes,no. N'eren vuit ! I també hi havia la mare Cabreta. 
Potser penseu que aquest conte ja el sabeu. Sí, sí, però... ben bé aquest, no! 
Perquè un matí, la mare Cabreta llegeix al diari una notícia esfereïdora: "el llop ha tornat" !

Quan truquen a la porta té molta por que sigui el llop. Però no! Són els Tres Porquets, tot espantats, que fugen de les amenaces del llop.

Però també fugen del llop la Caputxeta Vermella i la seva iaia...

I el pastor mentider i els seus xaiets... 

Tots busquen refugi a casa de les set cabretes.

Fins que un dia, el llop enreda les cabretes i, aprofitant que la mare Cabreta és a buscar menjar, entra a la casa i se les menja.

A totes?
Escolteu, mireu bé i ho sabreu!

Agraïm al senyor Raimon que ens hagi posat la música i els efectes especials i a la Núria Ponsatí el seu enregistrament i les seves fotografies.
Ho han fet tan bé, que l'han representada de nou a la sala d'actes de  l'escola per als alumnes de Parvulari, els del cicle Inicial i per a les seves famílies. Molt bé, petits artistes!. 

PER MOLTS ANYS, PETIT PRÍNCEP !

Ahir, els alumnes de 5è i 6è de Primària de l'escola de  'La Vila', Baldiri Reixac, de Banyoles, que han pres part durant el curs escolar als "patis musicals de cant coral", varen participar a la XVIII Mostra de Teatre Escolar del Pla de l'Estany, al Teatre Municipal de Banyoles que, organitzada pel Centre de Recursos Pedagògics del Pla de l'Estany aplega les obres de teatre que han pesentat diverses escoles de Primària de la comarca.

S'ho varen passar molt i molt bé, tot i que també varen passar molts nervis. D'espectadors hi havia els seus companys de cicle superior de l'escola, però també hi havia altres alumnes d'altres escoles de Banyoles. Tothom en va gaudir molt i els va felicitar. S'ho mereixien.  Hi varen representar la cantata 'EL PETIT PRÍNCEP' que, amb les cançons d'en Ricard Gimeno (música) i en Jordi Enjuanes-Mas (lletra) i una adaptació del text de l'Antoine de Saint-Exupéry ens representen, de manera teatralitzada aquesta obra de la qual aquest any es commemoren els 70 anys de la seva primera edició. Aquest és un dels contes més venuts del món i s'ha publicat en 238 llengües i dialectes diferents.
El personatge de la història representada, doncs, tot i ser un nen, ja té 70 anys ! 
En aquest conte poètic i filosòfic s’hi relata el viatge d’un petit príncep per planetes imaginaris, on coneix gent que es comporta d’una manera tan estranya i absurda que no se’n sap avenir. Ha deixat el seu petit asteroide on només hi té tres volcans i una rosa a qui molt estima.
Quan arriba a la Terra, coneix un aviador que de resultes d’una avaria al motor, ha hagut d’aterrar en ple desert del Sàhara. Es fan molt amics.
És amb la guineu que el Petit Príncep descobreix el sentit profund de l’amistat: NOMÉS HI VEIEM AMB EL COR. ALLÒ QUE ÉS ESSENCIAL ÉS INVISIBLE PER ALS ULLS.
Moltes gràcies, Duna i Adrià, per haver-nos posat la música de fons per poder cantar. 
Moltes gràcies, senyoreta Maria Zaragoza, per haver-nos facilitat algunes sessions d'assaig extra.

Moltes gràcies, Núria Ponsatí per haver-nos-la enregistrada. Podrem recordar i reviure els bons moments que hem passat en preparar-la i en representar-la.
Enhorabona, petits actors i petites actrius! Ho heu fet MOLT BÉ !
Els voleu veure i escoltar? Val la pena!

LES VACANCES DEL RELLOTGE

http://blocs.xtec.cat/vallverdu/llibres/

Aquest matí, els alumnes de 3r i 4t de Primària de l'escola de 'La Vila', Baldiri Reixac, de Banyoles, que han pres part durant el curs escolar als "patis musicals de cant coral", han participat a la XVIIIa. Mostra de Teatre Escolar del Pla de l'Estany, al Teatre Municipal de Banyoles, dirigits per la Carme, la mestra de música. S'ho han passat tant i tant bé... Però ep! també han passat molts nervis. Tenien unes pessigolletes a la panxa abans de començar... Però quan s'ha obert el teló i han començat a actuar i a cantar, totes les pors s'han esvaït. D'espectadors hi havia els seus companys de cicle mitjà de l'escola, però també hi havia altres alumnes d'altres escoles de Banyoles que, abans havien representat també les obres que havien preparat. Tothom n'ha gaudit molt. Hi han representat    la cantata per a cor infantil i piano LES VACANCES DEL RELLOTGE amb un text basat en un conte que porta el mateix nom d'en Josep Vallverdú . Així, uns narradors explicaven la història que s'anava representant i alternant amb les cançons d'en F. Xavier Casañas i Edo que la completaven. Pobre rellotge!  

Tot escoltant les últimes indicacions

La família ha anat de vacances i ha deixat la casa buida. Els objectes estàtics i estètics que viuen immòbils a la casa, ara prenen moviment i viuen moments molt diferents als de cada dia.Només el rellotge de paret que els amos varen deixar engegat abans d'anar-se'n, no ha pogut tenir vida pròpia, sinó la injectada per la corda que li van deixar donada. Sempre amb el seu imparable tic-tac, tic-tac... Però quan retorna la família, el rellotge decideix fer, també, les seves merescudes vacances.
Les cançons que hi han interpretat han estat de diversos estils: un minuet, una música country,allegretos, andantes, una havanera i fins i tot una sardana.

Moltes gràcies, senyor Raimon, per haver-nos posat la música de fons per poder cantar. 
Moltes gràcies, Núria Ponsatí per haver-nos-la enregistrada. Podrem recordar i reviure els bons moments que hem passat en preparar-la i en representar-la.
Enhorabona, petits actors i petites actrius! Ho heu fet MOLT BÉ !

Els voleu veure i escoltar?

EL CAGANER

La darrera setmana del trimestre, a la vetllada de Nadal, els alumnes de cant coral dels cicles mitjà i superior de l'escola hi han representat la cançó 'El caganer', la cançó de Nadal de TV3 de l'any 2009. 

El cant coral a l'escola és una de les activitats incloses al PAC (Pla d'Autonomia de Centres) per a afavorir l'assoliment d'un dels seus dos grans objectius: la millora de la cohesió social. 
Això vol dir que l'escola, a través d'uns mestres que s'en responsabilitzen, programa i dinamitza activitats alternatives al joc habitual de pati , com són el cant coral,  el bibliopati i la pràctica d'esports diferents, que es realitzen durant l'estona d'esbarjo, emmarcades dins el Projecte de Convivència. 
Pel que fa al cant coral s'han organitzat dos grups, un de cicle mitjà i un de cicle superior que assagen en hores de pati diferents i que periòdicament posen el seu treball en comú. A més a més d'aprendre cançons noves, durant l'estona d'assaig es fomenta el treball en equip, la interacció entre alumnes de diferents cursos i cicles, el desenvolupament de diferents capacitats, l'ajuda mútua, l'orientació en l'espai, la il·lusió i l'esforç per fer un bon treball, el gaudi col·lectiu...
Tot això queda ben reflectit en aquesta posada en escena. Varen ser molt aplaudits. I a més a més... s'ho varen passar tan bé! Els voleu veure?
A partir del gener treballaran de valent en la preparació de les cantates que a final de curs representaran a l'escola i al Teatre Municipal, dins la Mostra de Teatre Escolar del Pla de l'Estany. 

La vetllada de Nadal s'ofereix, per cicles a tots els alumnes i les alumnes del centre. I també s'hi convida especialment les famílies. Aquesta activitat, que  n'afavoreix la seva participació i implicació, és contemplada també dins el Projecte d'Autonomia de Centres i aplega la gran diversitat de famílies del nostre alumnat. La sala d'actes, en aquesta ocasió, fa goig de debò.
La cançó 'El caganer' és una cançó creada per l'Albert Pla i cantada per ell mateix, en Joan Miquel Oliver, en Gerard Quintana, els Estopa, en Quimi Portet i els Manel. S'ha sentit molt als mitjans de comunicació.

Qui és el més fort? LA FORMIGUETA QUE ANAVA A JERUSALEM

I aquest divendres passat, els alumnes de 4t de Primària de l'escola de 'La Vila', Baldiri Reixac, de Banyoles, que han pres part durant el curs escolar als "patis musicals de cant coral", varen participar a la XVII Mostra de Teatre Escolar del Pla de l'Estany, al Teatre Municipal de Banyoles. S'ho varen passar molt i molt bé, tot i que també varen passar molts nervis. D'espectadors hi havia els seus companys de cicle mitjà de l'escola, però també hi havia altres alumnes més grans d'altres escoles de Banyoles. Tothom en va gaudir molt. Hi varen representar el conte popular LA FORMIGUETA QUE ANAVA A JERUSALEM, adaptat per la Maria Martorell en forma de cantata. Així, uns narradors explicaven la història que s'anava representant i alternant amb cançons d'en Josep Baucells que la completaven. Pobra formigueta! S'ha trencat la poteta!. Tot fent tirallonga, sabrem qui és el més fort: la neu, el sol, el núvol, el vent, la muntanya, el ratolí, el gat, el gos, el bastó, el foc, l'aigua, la vaca, la nena...? I com que es va repetint sempre:..." que trenca la poteta de la formigueta que anava a Jerusalem!", el públic hi va participar amb entusiasme acompanyant els actors a dir-ho. 
Enhorabona, petits actors i petites actrius! 
La voleu veure?

I què hi devia anar a fer la nostra formigueta a Jerusalem? 

No ho sabem pas perquè no ens ho va pas voler dir.

Això sí, amb la cama embenada i amb una crossa se'n va anar ben contenta i carregada...

I estem segurs que hi va arribar perquè ens ha enviat aquestes imatges. Ella no hi surt perquè era darrera la càmera. Tant se val!

Sabeu on és Jerusalem?

A l'anomenat Orient Mitjà!
Ui...! 
La nostra formigueta ens acaba d'enviar un video de Jerusalem. Mirem-lo, mirem-lo!

EL FOLLET VALENT I 'ELS ROSSINYOLS DE L'ESTANY'

Durant aquest curs, s'ha tornat a posar en funcionament la coral 'Els rossinyols de l'estany' que, de manera ininterrompuda, va ser present a l'escola durant quinze anys (de la primavera de 1991 al curs 2005-06) i en la que hi van ser cantaires més de cinc-cents nens i nenes.

Amb l'objectiu de dinamitzar les estones d'esbarjo per a la millora de la cohesió social, des del PAC (Projecte d'Autonomia de Centres) s'ha potenciat que durant l'estona d'esbarjo de dos dies (un per al Cicle Mitjà i l'altre per al Cicle Superior) de manera voluntària els alumnes poguessin gaudir del cant coral. En total han estat 49 cantaires que, a més a més de participar en la vetllada de Nadal de l'escola i de cantar als malalts de la Clínica, han participat en la festa de Sant Antoni i, durant aquesta setmana, han cantat i interpretat amb molt d'èxit al Teatre Municipal de Banyoles, dins la celebració de la XVI Mostra de Teatre del Pla de l'Estany , la cantata 'El Follet Valent' de la Núria Juanet, la Clara Ripoll i la Rosa Nogué. Aquí en teniu un resum i el text de les cançons. Que en gaudiu!

Ara escolteu la història del follet, savi sense por, menut i despert. Sóc el follet, sol enmig de la nit. Busco la pau, vinc a fer nous amics.

El follet valent és un follet molt eixerit que es pensa que viu sol al bosc. Però una colla d'animalets de seguida se li fan amics.

Jo que sóc a tot arreu sempre estic alerta dins del bosc. Tant de dia com de nit els animalets em poden trobar aquí.

Sempre duc al meu sarró unes castanyetes de la sort. Si les llenço d'un sol cop, el perill s'esborra, ai! vés quin tresor.

Quan tinc ganes de sopar prenc una fulleta de la col. Si després em ve la son, faig sonar campanes dins del meu bressol.

Amb el seu enginy va salvar dues papallones d'ales blaves i delicades de morir negades. Resistiu!

Flic flac no puc volar, que flic flac floc em pesen les ales. Au! veniu-me a ajudar, l'aiguat se'm vol empassar. Amic follet valent, mostra els teus encantaments. Amic follet valent no perdis temps.

Xip xap ja sóc aquí, que xip xap xop jo ja t'he sentit. Au! agafa't ben fort i oblida aquesta dissort. Amic follet valent...

Per això, veient la valenta acció del follet, tots els animalets li'n van dir: Follet valent !

Som els de la colla del Follet valent, som els de la colla que estima la gent. No tenim por de la nit ni la foscor del bosc. Vine! vine amb nosaltres. Vine! vine amb nosaltres perquè... som els més petits de tots els animals, si ens agafes amb dos dits ens pots fer mal. La nostra força és la que portem a dins del cor.

Ben units i alegres sempre ens trobaràs, les llumetes al capvespre s'encendran. Vine amb nosaltres, no deixis mai aquest camí, camí, camí!

Però no tot era pau i felicitat perquè una aranya negra i peluda havia teixit la seva tela ben a prop.

Teranyina, forta i fina. Ets l'enganxina dels meus enemics. Descabdellant i enfilant vas teixint al voltant, el fil que en dóna el menjar, el fil que els vol atrapar.

Els de la colla varen demanar al Follet valent que anés a parlar amb l'aranya. I ell, que també tenia una mica de por, se'n va anar cap a l'esbarzer des d'on penjava l'aranya. I els fils llargs i enganxosos de la teranyina el varen deixar ben empresonat.

Tot sol em trobo enmig del fred i de la gelada, la neu m'acompanya. Quan els meus pares em despertaven de bon matí, ja el sol despuntava.

Els animalets varen sentir aquesta cançó que cantava el follet i varen anar a salvar el seu estimat amic.

Quan la formigueta es calça les botetes i la marieta no troba els seus botons. Aranya dolenta, no et facis la valenta, ves desant el fil que som aquí.

L'abella ratllada espolsa bé les ales, l'escarabat bumbum ja repica el seu timbal. Aranya dolenta, no et facis la valenta, ves desant el fil que som aquí.

Feia molt fred i la rosada es va gebrar. Als animalets els costava molt avançar. Però l'aranya tampoc podia moure's del seu lloc, perquè els fils de la teranyina també se li havien glaçat.

I el follet, mig mort de fred, li va dir amb veu dolça i suau a l'aranya:

- Ai aranya! No veus que sempre estàs sola? Fas por als meus amics i no t'estima ningú. Si sabessis tenir amics! És el millor que hi ha al món! ...

Mentre anava parlant, el follet amb el seu alè, s'anava desenganxant poc a poc dels fils.

Però a l'aranya se li anaven gelant les potes i, trista, veient que es moriria de fred, pensava que el Follet tenia molta raó. I quan varen arribar els de la colla del Follet els va dir:

- Adéu-siau, companys! Em sap greu haver-vos fet mal. Tant de bo algú m'hagués explicat què volia dir tenir amics. Com m'agradaria ser un de vosaltres... i poder tenir tants amics... per jugar, per cantar, per treballar, per passar-s'ho bé, per ajudar-se, per estimar-se... Perdoneu-me. He estat tan dolenta... No he sabut ser amiga vostra. Adéu-siau...

Al Follet li va fer llàstima i li va preguntar:

- Ens promets, aranya, que des d'ara seràs amiga nostra?

Ja sense gaire forces, l'aranya va fer que sí, amb el cap, molt agraïda i es va posar a plorar.

I des d'aleshores... l'aranya va ser la millor amiga ...

de la colla del Follet Valent !

Gràcies Núria Juanet per la música tan deliciosa... Gràcies Clara Ripoll per les teves paraules tan ben posades dins les cançons. Gràcies Rosa per aquest conte que ens ensenya a ser BONS AMICS !

I gràcies Núria Ponsatí per haver tingut la paciència de seguir tota la cantata pel forat de la teva càmera i fer possible que ara puguem gaudir d'aquest enregistrament.