dijous, 27 de març del 2014

ET DIRÉ UN SECRET MOLT FI...: LA PRIMAVERA ÉS AQUÍ !

Avui cantarem i escoltarem LA PRIMAVERA
Primer... CANTEM !

Et diré un secret molt fi: la primavera és aquí...
ha cantat una cançó i ha florit el teu balcó.
Fuig hivern, vés a dormir, la primavera és aquí
Vés al teu palau de glaç, que ja som al mes de març!
J.M. Torrents - Núria Albó

També cantarem ELS OCELLS HAN ARRIBAT

Si voleu cantar la cançó de l'ORENETA...

L'oreneta que torna quan l'hivern se n'ha anat, 
ve xisclant d'alegria al seu niu de cada any.
Ja fa temps que l'espero i que vetllo el seu niu.
- Déu te guard, oreneta, ja s'atansa l'estiu.
Ella baixa i s'atura sobre un jove ametller,
mentre espolsa les ales em vol dir no sé què.
Jo m'hi atanso, l'escolto i ja entenc el que em diu:
ha volat moltes hores: ve d'un altre país.
N'ha fugit perquè els dies ara allà són molt freds,
mentre aquí el sol ja escalfa i ja els arbres són verds.
Oreneta estimada, xiscla i vola feliç,
que en el niu on vas néixer naixeran els teus fills.

A mi m'agrada tant veure les orenetes... I a vosaltres? 



I ara... ESCOLTEM !

L'ANTONIO VIVALDI va néixer a Venècia l'any 1678. De la seva infància sabem que aviat va aprendre a tocar el violí, gràcies a les lliçons del seu pare, i que de seguida va destacar per les seves habilitats musicals. Era capellà i li deien "il prete rosso" perquè era pèl-roig, però com que tenia una lesió pulmonar, no va poder dir missa. En canvi, va ser mestre de violí d'un orfenat per a noies, famós ja llavors per la qualitat de la seva orquestra, en general, i dels violins, en particular. Va escriure més de 550 concerts, dels quals uns 230 són per a violí. N'hi ha, però, per a violoncel, per a flauta, per a fagot, per a trompeta, per a oboè, per a llaüt, per a mandolina...
Si bé uns anys abans l'ARCANGELO CORELLI havia creat un model de CONCERTO GROSSO amb un grup d'instruments que formaven el grup solista que s'enfrontava a l'orquestra sencera i que en GIUSEPPE TORELLI ja havia escrit alguns concerts abans que en Vivaldi, el que sí que va fer l'ANTONI VIVALDI va ser crear el model estructural del concert, basat en els moviments ràpid-lent-ràpid . A més a més, va ser el primer autor que atorgà al moviment lent del mig el mateix pes que als dos dels extrems, ja que fins ara la importància d'aquest moviment era molt secundària, tractant-se gairebé d'una mena de pont breu entre els dos moviments ràpids. Tot i ser molt conegut arreu d'Europa, Vivaldi acaba morint, pràcticament en la misèria, a Viena, l'any 1741.
L'ANTONI VIVALDI va reunir, amb el títol de LES QUATRE ESTACIONS , quatre concerts que volien evocar les quatre estacions de l'any. No cal buscar-hi descripcions massa precises. De totes maneres, al concert de la Primavera s'hi respira un aire més joiós i lleuger que en el darrer, l'Hivern, que desprèn una serena pau. Cada un d'ells és un CONCERTO GROSSO , la forma musical característica del Barroc que alterna el TUTTI (quan toquen tots) i el CONCERTINO (dos o més instruments solistes). Quan toquen els solistes, l'orquestra passa a segon terme i de vegades desapareix per deixar-los ressaltar, i quan ha acabat el "solo" torna a sonar l'orquestra completa en el "tutti".
Aquí podeu escoltar el concert dedicat a LA PRIMAVERA .

Si voleu, podeu escoltar ara, amb més atenció el primer moviment d'aquest concert. És un moviment ràpid, un ALLEGRO. Després d'una introducció a càrrec del "tutti" que ens ambienta en una atmosfera alegre, els dos violins solistes toquen el SOLO que és una imitació del cant dels ocells, característic de la primavera. L'orquestra respon amb la música alegre del "tutti" descrivint l'alegria que produeix l'acabament de l'hivern. Però de sobte, un moment d'alarma, quan passa un núvol que deixa anar un parell de llampecs fets pels violins solistes i els trons corresponents amb un greu "trèmolo" dels violoncels. Afortunadament, el núvol passa de llarg i torna a renéixer l'alegria, els ocells refilen i l'orquestra torna a sonar alegrement.

Per entendre més cada un dels elements del primer moviment d'aquest concert, podeu seguir, si us ve de gust, aquest MUSICOGRAMA

Si us ha agradat seguir la música amb el musicograma, ara us en deixo un altre que fa servir fotografies i no dibuixets. Ja ho veieu: un MUSICOGRAMA és un conjunt de dibuixos, lletres, imatges o grafismes que ens ajuden a seguir de manera activa una audició musical. És l'anàlisi, per escrit, encara que no sempre es fan servir grafies convencionals, vull dir lletres, de l'estructura d'una cançó o d'una música.

Si voleu, podeu escoltar el segon moviment de LA PRIMAVERA que és lent, el LARGO i ho podreu fer veient imatges de VENÈCIA la ciutat on va néixer l'Antoni Vivaldi i on hi va passar la major part de la seva vida.

Aquí teniu una fantàstica interpretació del primer moviment, cantat 'a cappella', sense acompanyament de cap instrument. És interpretat pel quintet vocal 'Carmel A-Cappella' format per un grup de cinc noies de Haifa, Israel, epecialitzat en la música polifònica sense acompanyament. És clar que, les persones no sempre diuen exactament paraules mentre canten 'a cappella'. De vegades, com aquestes noies, imiten els instruments reproduint la melodia amb els seus acords vocals o amb algunes de les tècniques de la música vocal sense text. Fantàstica interpretació !.

No us perdeu la versió ROCK d'aquest concert. Amb aquesta interpretació a càrrec d'una orquestra simfònica i un grup de rock, veureu com la música clàssica sempre pot ser actual. Només fa falta tenir ganes de passar-ho molt bé.
Gaudiu-ne !

Si vols tocar un fragment del primer moviment amb la flauta, aquí tens la partitura







Ah! i si teniu ganes de passar una bona estona, no us perdeu els jocs que us proposa aquest CLIC

Quan arriba la primavera, ens agrada parlar d'en BLAUET, l'ocell més acolorit de l'estany.
Ens agrada molt cantar-li la preciosa cançó que li va dedicar el banyolí Tomàs Gonzàlez.
Si la voleu cantar... ja ho sabeu:


LA CANÇÓ D'EN BLAUET
És petit, presumit 
i una mica vergonyós,
en Blauet és l’ocell que a mi més m’agrada.
Fa el seu niu excavant a la riba de l’estany
amb l’ajut d’un bec prim molt ben afilat.
Diuen que vigila que ningú tiri deixalles,
li agrada tenir neta la seva llar.
Blauet, què fas? 
Blauet, on vas?
Blauet, què tal! 
tothom el saluda.
Blauet, què fas? 
Blauet, on vas?
Blauet, què tal! 
tots els nens li diuen al passar.

Quan s’aixeca el matí 
el balquer surt del canyís 
i fa un tomb pels voltants, tot està en calma.
Mentrestant en Blauet 
parla amb l’ànec del coll verd
i li diu que aquest lloc és un paradís.

Un rat-buf passeja silenciós entre les balques
i una tenca juga amb un barb a amagar
Blauet, què fas? 
Blauet, on vas?
Blauet, què tal! 
tothom el saluda.
Blauet, què fas? 
Blauet, on vas?
Blauet, què tal! 
tots els nens li diuen al passar.
L’aigua de l’estany sembla un mirall fet de colors 
on els animals hi fan la seva vida,
hem de respectar aquest bell entorn 
perquè hem de pensar que aquí és casa seva.
I quan arriba la nit, en Blauet se'n va a dormir
esperant l'endemà per veure als seus amics.
Blauet, què fas? 
Blauet, on vas?
Blauet, què tal! 
Tothom el saluda.
Blauet, què fas? 
Blauet, on vas?
Blauet, què tal!
Tots els nens li diuen al passar.
Tomàs Gonzàlez

(del bloc del CEIP Fluvià , de Barcelona)
I si voleu veure el BLAUET en plena acció... no us perdeu aquestes imatges


dimecres, 26 de març del 2014

LA HISTÒRIA DEL ROCK, SIMPLIFICADA...

La història del rock la podem iniciar a partir de l'arribada, al segle XIX, de carregaments de presoners africans al continent americà, que eren venuts com a esclaus. 



Mentre feinejaven als camps de cotó i de canya de sucre, cantaven les anomenades 'Work songs', com aquesta cançó de treball en una presó de Texas



Al delta del Mississipi, la zona rural que hi ha entre els rius Mississipi i Yazzo, hi va néixer el BLUES
És una zona on s'hi conreava el cotó. Els descendents dels antics esclaus africans explicaven, tot cantant, històries d'amor, de desesperació, pobresa i esperança. Eren cançons tristes, amb crits i laments, que els 'bluesman' cantaven tot acompanyant-se amb la guitarra, com en el rock actual. Patien la segregació racial i el treball forçat.


Aquí teniu el 'Blues en sol' que ens interpreta Guillem d'Efak, que va ser cantant, escriptor i actor manacorí. Va néixer a Río Muni (Guinea Equatorial) i va morir a Mallorca. De vegades li deien: 'És ben desgraciat: és negre i canta en català!' Ell n'estava orgullós.

Als suburbis de les grans ciutats, va néixer el RITHM&BLUES. És un blues ràpid que utilitza instruments nous, elèctrics: la guitarra elèctrica, que ja no necessita caixa de ressonància, sinó un petit electroiman, la 'pastilla', que capta la vibració de la corda, la converteix en electricitat i l'envia a l'amplificador i als altaveus.
Aquest tipus de música de seguida es va fer cada popular entre els joves de totes les procedències. Era una música nova, ballable, jove, divertida... Molt coneguda és 'Johnny B. Goode' de Chuck Berry (1955)

També és molt coneguda la 'Tutti frutti' de Little Richard (1955)

A mitjans dels anys 50 aquest tipus de música s'anomena ROCK&ROLL. Però encara és música per la gent negra. Fins que un blanc va cantar com ells. Era l'Elvis Presley, que va contribuir a trencar les barreres dels gustos musicals entre els blancs i els negres. Va adaptar el ritme i la manera de cantar del rock&roll amb les melodies i les lletres de les cançons de moda dels blancs, el country. Aquí el tenim cantant 'Blue suede shoes' ('sabates de vellut blau').

Ell va preparar el terreny per convertir el rock en un llenguatge universal.Segur que heu sentit el 'rock de la presó'

I passem als anys 60 ! El rock d'aquesta etapa pot fer servir melodies conegudes, com la cançó 'A whiter shade of pale' ('L'ombra més blanca de la pal·lidesa') de l'any 1967, del grup Procol Harum, en la que hi trobem un fragment de la suite n. 3 del gran J.S.Bach

Aquesta música va ser la banda sonora d'una generació plena d'ideals de pau, d'amor, de llibertat... la generació dels 'hippies'
En Bob Dylan, també va ser, i encara és, una icona d'aquest moviment. Aquí ens canta 'Knocking on heavens door' ('trucant la porta del cel), de l'any 1973.
Amb els Beatles, diverses generacions de joves varen aprendre a compartir emocions, inquietuds i sentiments amb altres joves d'arreu del món. Aquí ens interpreten 'Hey Jude' (1968)

També va ser conegut el grup The Eagles. L'any 1976 varen escriure una cançó, 'L'hotel California', en la que parlaven del fals paradís de les drogues d'on, poques vegades, en pots arribar a sortir.

Hi ha grups que fan servir melodies senzilles de recordar que any rere any, formen part dels grans èxits de vendes. Així, amb la cançó 'Mrs. Robinson' ('la senyora Robinson'), de l'any 1967, el grup Simon and Garfunkel va aconseguir dos premis Grammy. El seu estil ja s'allunya del rhythn&blues i és més proper al country. Neix el FOLK-ROCK
 
Som als anys 1970. I en la seva primera època, molts grups fan servir un estil musical molt proper al rithm&blues. Així,trobem els 'Sex pistols' amb 'God save the queen' (Déu salvi a la reina'). Artistes com Janis Joplin, Jimmi Hendrix, The Rolling Stones... s'expressen amb cançons més rítmiques, on la melodia no té tanta importància i la poesia es substitueix per un llenguatge més directe i contundent davant de la guerra del Vietnam (1959-1973), el racisme, la violència... Als suburbis de les ciutats d'Anglaterra, aquest estil va donar lloc a l'anomenat moviment 'Punk'. 
Janis Joplin va ser la primera noia blanca que va triomfar en el món del blues i va obrir camí per a les noies dins la història del rock. 
Aquí la podeu escoltar amb la cançó 'Cry baby' ('Plora nena)

Segur que heu sentit a parlar dels 'Rolling Stones'. Ells van ser la cara obscura del rock and roll. La representació de tot el negatiu que podia significar aquest gènere per la societat constituïda i per això la seva cançó 'I can't get no satisfaction' es va convertir en el seu himne i el de tota una generació. 
En Jimi Hendrix era un virtuós de la guitarra elèctrica i va aconseguir que aquest instrument tingués vida pròpia dins la música rock. Aquí el sentim amb el seu 'Purple Haze' .


L' era del 'Heavy metal' i el 'Hard rock' comença amb els 'Deep Purple' i altres grups com els 'AC/DC'. Aquí ens canten 'Higway to hell' ('Autopista cap a l'infern')

En els seus inicis, el moviment 'punk' va ser originalitat, individualisme, inconformisme, improvisació, trencar esquemes... Es tractava de ser diferents. El varen crear joves músics que a l'Anglaterra dels anys 70 havien abandonat els estudis, que vivien al carrer i patien la falta d'oportunitats per sortir de la pobresa i la marginació. El Punk fa servir una estètica i una actitud agressives i violentes per alliberar tot el descontentament acumulat en els joves d'aquella època. El grup 'The Clash' ens canten 'London calling' (1977) 
Als anys 1980 cal destacar en John Lennon, fundador dels Beatles. Va ser un activista polític i social i el 8 de desembre de 1980 va ser assassinat. Tots hem sentit el seu 'Imagine' 


Als anys 1980 tots els grups poden i volen crear el seu propi estil 'new wave', 'post-punk', 'techno', 'dark', 'electrònic', 'rap', 'breakdance', 'dark metal', 'new romantic'... N'hi ha per a tots els gustos! No podem oblidar 'The police', The Queen', 'Talking Heads', 'Eurythmics', 'The Cure'... continuadors del corrent de rock alternatiu iniciat als anys 1970 per cantants com 'Lou Reed' i 'David Bowie'. Fem un salt i ens anem als anys 1990. Són els anys de les noves tecnologies . I dels sintetitzadors es passa a fer servir ordinadors. I també els anys de la pugna entre el rock i la gran popularitat de la 'música pop' amb la que ha de competir i que, per això, ressorgeix amb força. «Smells Like Teen Spirit» és una cançó de la banda dels Estats Units 'Nirvana'. Va ser escrita pels seus tres membres: Kurt Cobain, Dave Grohl i Krist Novoselic. Aquesta cançó es considera un dels himnes de la música d'aquesta època. 


Al final de la dècada, alguns grups anglesos com 'Oasis', 'Blur', 'Radiohead', 'Supergrass, 'Pulp', 'The Verve'... fan una música molt semblant a la música dels 'Beatles' i altres grups dels anys 1960 i 1970. Aquests grups practiquen un estil alegre, una mica melancòlic i gens estrident... és el 'brit-pop'. Aquí podeu escoltar 'Karma police' ('policia del Karma'), del grup 'Radiohead'.

   
Aquí teniu, dins la mateixa línia als 'Oasis',amb 'Wonderwall' 


El rock ha tingut molta relació amb altres cultures.
Així, alguns instruments d'altres cultures, com el 'sitar' de la Índia, són descoberts per músics de rock com George Harrison, dels Beatles. 
El músic indi Ravi Shankar, un dels millors intèrprets de sitar, va fer-se molt amic de George Harrison i li va ensenyar a tocar aquest instrument. Harrison va quedar fascinat amb aquest instrument de corda i, després de fer-lo servir a la cançó 'Norwegian Wood', Ravi Shankar li va ensenyar a tocar-lo correctament. A veure si descobriu el so del sitar 

El rock es fusiona amb altres músiques, ritmes i sons com la música llatina, el jazz, la música tradicional, el flamenc o la música de Jamaica, on a finals del anys 1960 els músics locals adapten el rock amb ritmes propis del carib com el 'Calipso' i creen un nou estil, l''ska'. Així, el grup 'Triana' va ser un grup de rock andalús molt popular als anys 1970, que en la seva música hi barreja el 'cante jondo' i la guitarra flamenca amb el rock. En Carlos Santana és un gran guitarrista d'origen mexicà que va fusionar el rock i el blues amb els ritmes propis de Sud Amèrica.
 
Miles Davis ja era un reconegut músic de jazz quan va començar a fer servir instruments i ritmes propis del rock. 
Bob Marley va ser un gran lluitador per la pau i va portar el 'reggae' per tot el món. Va morir quan només tenia 36 anys. Aquí el teniu amb 'Is this love?' ('Això és amor?') 
 

Als anys 1960 a tot l'Estat espanyol només es podia cantar rock en castellà i amb lletres no gaire compromeses, ja que s'hi vivia una situació de manca d'expressió que afectava molt la música.



En acabar la dictadura i amb l'arribada de la democràcia, els grups musicals es poden expressar amb més llibertat. Un dels primers músics que fa rock en català és Pau Riba. I tots recordem els inicis del grup gironí 'Sopa de cabra' amb el seu cantant Gerard Quintana interpretant 'L'Empordà' o 'els Pets' amb el seu 'Bon dia' o el grup Sau amb 'Boig per tu', els 'Lax'n Busto' amb 'Miami Beach'... i tants d'altres. Aquí hi teniu 'L'Empordà' amb els 'Sopa de cabra' 



I si voleu, podeu seguir el 'Boig per tu' del grup SAU

I els incombustibles 'Lax'n busto' amb 'Llença't'

diumenge, 9 de març del 2014

AUDICIONS MUSICALS 3

Un any més, en començar la primavera, a mitjans del mes de març, tots els nens i nenes de l'escola, des dels més petitons de P3 fins als més grans de 6è, podrem gaudir d'una bona audició musical a l'Auditori de Banyoles. Us en faig cinc cèntims per tal que us en pugueu començar a fer una idea. I alhora, poder aprendre algunes de les cançons de les que tindrem la satisfacció de sentir en directe i de començar a sentir els fragments de música que ens hi interpretaran. 
Als alumnes de Parvulari, la Mirna Vilasís i en Xavi Múrcia, del grup 'Samfaina de Colors' ens oferiran 'CABARET PATUFET', un espectacle delicat,  senzill, natural, ple de sensibilitat, que porta aquest nom de Cabaret perquè té cançó, música, conte, endevinalles, poesia... I Patufet perquè és petit, i perquè Patufet és el nom del personatge més famós dels contes tradicionals catalans. És clar que també hi sortiran altres personatges: la Rateta Presumida que no sabem si trobarà l'amor de la seva vida, la Lluna que vol enredar al Sol, la Marta que no sabem per què vol anar a la platja, l'ocell que dorm a la palla i que pon un ou cada setmana, el drac que ens vol espatllar la festa. I entremig de tot plegat, el nostre estimat Patufet. Així que... cap al Cabaret Patufet!            


Que no recordeu qui és en Patufet?
Au, va! el de 'Patim, patam, patum, homes i dones del cap dret..., patim patam, patum, no trepitgeu en Patufet!' 

Els alumnes del Cicle Inicial farem un fantàstic viatge juntament amb el 'SOLDADET DE PLOM' des que el nen de la història descobreix els soldats que li regalen el dia del seu aniversari fins que el soldadet acaba dins el foc, en companyia de la ballarina. La música d'en Xavi Molina il·lustrarà les diferents escenes del conte i ens descobrirà totes les possibilitats sonores dels instruments de la família del 'vent fusta'.
El sabeu el conte del soldadet de plom i la ballarina? Aquí el teniu:

I és que... a la nit... les joguines prenen vida. Ho sabíeu?
Pobre soldadet! Dins la claveguera amb les rates!
Voleu cantar la cançó del soldadet i la ballarina?

I per tal que puguem fer un repàs dels instruments de la família del 'vent fusta' aquí els podreu escoltar...

Als alumnes del Cicle Mitjà ens presentaran una audició molt participativa en la que podrem interactuar amb en Pep Gol, per tal d'ajudar-lo a reproduir, amb la 'Màquina dels sons' tot un seguit d'universos sonors. En Pep Gol ha dissenyat una màquina per poder veure i entendre què són els seqüenciadors, els loops, els samplers i introduir-nos en el món de la informàtica aplicada a la música. 
Aquesta màquina és un teclat vertical de quatre metres d'amplada i dos d'alçada amb vuit tecles blanques i cinc de negres, que pot ser tocat, alhora, per vàries persones. Cada tecla, en ser percudides, envia un senyal al sintetitzador i aquest emet el so que prèviament està programat. Així, aquest teclat pot sonar com una bateria, com un orgue, com un piano, com un sintetitzador, com una coral... com vulguem!També reproduirà síl·labes i saludarà al públic: 'Ben''Vin''Guts''A''La''Mà''Qui''Na''Del''So'.
Recordarem l'evolució dels instruments musicals, des dels més antics als més moderns: sintetitzadors i ordinadors. 
Un dels sintetitzadors que és més fàcil de fer servir és el 'sampler', que pot gravar qualsevol so i amb el que es pot afinar en una escala musical, guardar-lo, modificar-lo...                           
Aquesta imatge correspon a la gravació de la veu, quan es diu 'hola'.




Si us en voleu fer una idea...
 

I als del Cicle Superior ens explicaran 'la història del ROCK'Dalt de l'escenari hi haurà cinc músics (veu, guitarra, teclats, bateria i baix) que ens oferiran un concert en el que s'hi alternaran la interpretació en directe de blocs de fragments de cançons enllaçades entre si i presentacions en video de la època i les circumstàncies històriques, socials o culturals de cada una d'elles, dels seus autors i de l'estil en que s'inscriuen.

La història del rock s'explicarà, amb més detall, en el proper article.