dijous, 27 de març de 2014

ET DIRÉ UN SECRET MOLT FI...: LA PRIMAVERA ÉS AQUÍ !

Avui cantarem i escoltarem LA PRIMAVERA
Primer... CANTEM !

Et diré un secret molt fi: la primavera és aquí...
ha cantat una cançó i ha florit el teu balcó.
Fuig hivern, vés a dormir, la primavera és aquí
Vés al teu palau de glaç, que ja som al mes de març!
J.M. Torrents - Núria Albó

També cantarem ELS OCELLS HAN ARRIBAT

Si voleu cantar la cançó de l'ORENETA...

L'oreneta que torna quan l'hivern se n'ha anat, 
ve xisclant d'alegria al seu niu de cada any.
Ja fa temps que l'espero i que vetllo el seu niu.
- Déu te guard, oreneta, ja s'atansa l'estiu.
Ella baixa i s'atura sobre un jove ametller,
mentre espolsa les ales em vol dir no sé què.
Jo m'hi atanso, l'escolto i ja entenc el que em diu:
ha volat moltes hores: ve d'un altre país.
N'ha fugit perquè els dies ara allà són molt freds,
mentre aquí el sol ja escalfa i ja els arbres són verds.
Oreneta estimada, xiscla i vola feliç,
que en el niu on vas néixer naixeran els teus fills.

A mi m'agrada tant veure les orenetes... I a vosaltres? 



I ara... ESCOLTEM !

L'ANTONIO VIVALDI va néixer a Venècia l'any 1678. De la seva infància sabem que aviat va aprendre a tocar el violí, gràcies a les lliçons del seu pare, i que de seguida va destacar per les seves habilitats musicals. Era capellà i li deien "il prete rosso" perquè era pèl-roig, però com que tenia una lesió pulmonar, no va poder dir missa. En canvi, va ser mestre de violí d'un orfenat per a noies, famós ja llavors per la qualitat de la seva orquestra, en general, i dels violins, en particular. Va escriure més de 550 concerts, dels quals uns 230 són per a violí. N'hi ha, però, per a violoncel, per a flauta, per a fagot, per a trompeta, per a oboè, per a llaüt, per a mandolina...
Si bé uns anys abans l'ARCANGELO CORELLI havia creat un model de CONCERTO GROSSO amb un grup d'instruments que formaven el grup solista que s'enfrontava a l'orquestra sencera i que en GIUSEPPE TORELLI ja havia escrit alguns concerts abans que en Vivaldi, el que sí que va fer l'ANTONI VIVALDI va ser crear el model estructural del concert, basat en els moviments ràpid-lent-ràpid . A més a més, va ser el primer autor que atorgà al moviment lent del mig el mateix pes que als dos dels extrems, ja que fins ara la importància d'aquest moviment era molt secundària, tractant-se gairebé d'una mena de pont breu entre els dos moviments ràpids. Tot i ser molt conegut arreu d'Europa, Vivaldi acaba morint, pràcticament en la misèria, a Viena, l'any 1741.
L'ANTONI VIVALDI va reunir, amb el títol de LES QUATRE ESTACIONS , quatre concerts que volien evocar les quatre estacions de l'any. No cal buscar-hi descripcions massa precises. De totes maneres, al concert de la Primavera s'hi respira un aire més joiós i lleuger que en el darrer, l'Hivern, que desprèn una serena pau. Cada un d'ells és un CONCERTO GROSSO , la forma musical característica del Barroc que alterna el TUTTI (quan toquen tots) i el CONCERTINO (dos o més instruments solistes). Quan toquen els solistes, l'orquestra passa a segon terme i de vegades desapareix per deixar-los ressaltar, i quan ha acabat el "solo" torna a sonar l'orquestra completa en el "tutti".
Aquí podeu escoltar el concert dedicat a LA PRIMAVERA .

Si voleu, podeu escoltar ara, amb més atenció el primer moviment d'aquest concert. És un moviment ràpid, un ALLEGRO. Després d'una introducció a càrrec del "tutti" que ens ambienta en una atmosfera alegre, els dos violins solistes toquen el SOLO que és una imitació del cant dels ocells, característic de la primavera. L'orquestra respon amb la música alegre del "tutti" descrivint l'alegria que produeix l'acabament de l'hivern. Però de sobte, un moment d'alarma, quan passa un núvol que deixa anar un parell de llampecs fets pels violins solistes i els trons corresponents amb un greu "trèmolo" dels violoncels. Afortunadament, el núvol passa de llarg i torna a renéixer l'alegria, els ocells refilen i l'orquestra torna a sonar alegrement.

Per entendre més cada un dels elements del primer moviment d'aquest concert, podeu seguir, si us ve de gust, aquest MUSICOGRAMA

Si us ha agradat seguir la música amb el musicograma, ara us en deixo un altre que fa servir fotografies i no dibuixets. Ja ho veieu: un MUSICOGRAMA és un conjunt de dibuixos, lletres, imatges o grafismes que ens ajuden a seguir de manera activa una audició musical. És l'anàlisi, per escrit, encara que no sempre es fan servir grafies convencionals, vull dir lletres, de l'estructura d'una cançó o d'una música.

Si voleu, podeu escoltar el segon moviment de LA PRIMAVERA que és lent, el LARGO i ho podreu fer veient imatges de VENÈCIA la ciutat on va néixer l'Antoni Vivaldi i on hi va passar la major part de la seva vida.

Aquí teniu una fantàstica interpretació del primer moviment, cantat 'a cappella', sense acompanyament de cap instrument. És interpretat pel quintet vocal 'Carmel A-Cappella' format per un grup de cinc noies de Haifa, Israel, epecialitzat en la música polifònica sense acompanyament. És clar que, les persones no sempre diuen exactament paraules mentre canten 'a cappella'. De vegades, com aquestes noies, imiten els instruments reproduint la melodia amb els seus acords vocals o amb algunes de les tècniques de la música vocal sense text. Fantàstica interpretació !.

No us perdeu la versió ROCK d'aquest concert. Amb aquesta interpretació a càrrec d'una orquestra simfònica i un grup de rock, veureu com la música clàssica sempre pot ser actual. Només fa falta tenir ganes de passar-ho molt bé.
Gaudiu-ne !

Si vols tocar un fragment del primer moviment amb la flauta, aquí tens la partitura







Ah! i si teniu ganes de passar una bona estona, no us perdeu els jocs que us proposa aquest CLIC

Quan arriba la primavera, ens agrada parlar d'en BLAUET, l'ocell més acolorit de l'estany.
Ens agrada molt cantar-li la preciosa cançó que li va dedicar el banyolí Tomàs Gonzàlez.
Si la voleu cantar... ja ho sabeu:


LA CANÇÓ D'EN BLAUET
És petit, presumit 
i una mica vergonyós,
en Blauet és l’ocell que a mi més m’agrada.
Fa el seu niu excavant a la riba de l’estany
amb l’ajut d’un bec prim molt ben afilat.
Diuen que vigila que ningú tiri deixalles,
li agrada tenir neta la seva llar.
Blauet, què fas? 
Blauet, on vas?
Blauet, què tal! 
tothom el saluda.
Blauet, què fas? 
Blauet, on vas?
Blauet, què tal! 
tots els nens li diuen al passar.

Quan s’aixeca el matí 
el balquer surt del canyís 
i fa un tomb pels voltants, tot està en calma.
Mentrestant en Blauet 
parla amb l’ànec del coll verd
i li diu que aquest lloc és un paradís.

Un rat-buf passeja silenciós entre les balques
i una tenca juga amb un barb a amagar
Blauet, què fas? 
Blauet, on vas?
Blauet, què tal! 
tothom el saluda.
Blauet, què fas? 
Blauet, on vas?
Blauet, què tal! 
tots els nens li diuen al passar.
L’aigua de l’estany sembla un mirall fet de colors 
on els animals hi fan la seva vida,
hem de respectar aquest bell entorn 
perquè hem de pensar que aquí és casa seva.
I quan arriba la nit, en Blauet se'n va a dormir
esperant l'endemà per veure als seus amics.
Blauet, què fas? 
Blauet, on vas?
Blauet, què tal! 
Tothom el saluda.
Blauet, què fas? 
Blauet, on vas?
Blauet, què tal!
Tots els nens li diuen al passar.
Tomàs Gonzàlez
video
(del bloc del CEIP Fluvià , de Barcelona)
I si voleu veure el BLAUET en plena acció... no us perdeu aquestes imatges
video

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada