dijous, 21 de febrer del 2013

AUDICIONS MUSICALS 2

Un any més, en començar la primavera, a mitjans del mes de març, tots els nens i nenes de l'escola, des dels més petitons de P3 fins als més grans de 6è, podrem gaudir d'una bona audició musical a l'Auditori de Banyoles. Us en faig cinc cèntims per tal que us en pugueu començar a fer una idea. I alhora, poder aprendre algunes de les cançons de les que tindrem la satisfacció de sentir en directe i de començar a sentir els fragments de música que ens hi interpretaran.
Als alumnes de Parvulari ens oferiran LA CAPSA DE CURCULLES' , un conte musicat en el que alternen les cançons amb la narració i il·lustrat a través de les làmines que s'aniran mostrant en un teatre de paper japonès anomenat 'kamishibai'.
La Sakura , la protagonista d’aquesta història, que viu prop del mar, va recollint objectes que les onades han deixat a la sorra de la platja amb els quals construirà, de vegades amb l’ajuda de l’àvia Yoshi i del seu gos, en Perrins, petits instruments musicals. 
A la nit, però, un estrany i màgic personatge sorgit d’una antiga llegenda japonesa, el peix lladregot, li vol robar les seves troballes i la seva capsa de curculles.

Hi sentirem el so de les llaunes, de les curculles, dels cataclocos... i del contrabaix, que és l’instrument principal d’acompanyament.
Oshimai!
Aquí en teniu un tastet. Que en gaudiu!

Els alumnes del Cicle Inicial tindrem el goig de seguir les cançons plenes de poesia i de les poesies fetes cançó de l'espectacle 'DE BRACET' de Samfaina de Colors.
L’escenari és ple de llibres. Hi escoltarem la guitarra i les veus… 

El pollet canta blues, al gegant ningú l’entén, el número 4 enveja el 3, el rellotge balla i balla, hi ha la fada encantadora, la cullera i la forquilla es barallen, hi ha la vaca divertida, la nina que es descoloreix quan la mare la renta, les bombolles de sabó… La música i la poesia van de bracet. 
I per a fer-ho més rodó, es fan cançó.
Comenceu a gaudir-ne:
I les poesies són d'en Miquel Desclot, de la Lola Casas, la Maria Dolors Pellicer i... de la Joana Raspall, de qui aquest any se celebra el centenari del seu naixement. Perquè el primer de juliol, la Joana Raspall farà... 100 anys
PER MOLTS ANYS !
Si us agraden les poesies, aquí en teniu unes que la Joana Raspall va escriure amb molta delicadesa i enginy.

Als alumnes del Cicle Mitjà, ens parlaran d'en Johann Sebastian Bach i hi escoltarem la seva música, interpretada per un quintet de metall. La música que podríem escoltar tocada per l’orgue, la sentirem tocada per dues trompetes, una trompa, un trombó i una tuba. És a dir, un quintet de metall, perquè són cinc instruments de vent metall.
Així, hi escoltarem diferents fragments curts d’obres molt conegudes, alternats amb petites narracions que ens explicaran qui era en Sebastià Bach . Quan era un nen, era molt eixerit, rialler i una mica entremaliat, com tots els nens i nenes. I jugava com qualsevol nen. I a l’escola hi gaudia de valent aprenent coses noves. Però el que més content el feia era la música.
Havia nascut en una família de músics. Els seus pares, els seus germans i germanes més grans, els seus oncles, els seus avis, tots, tots, tots eren músics. Només d’obrir els ulls en despertar-se, les seves orelles ja sentien notes i més notes, música i més música en qualsevol racó de casa seva. Per això, tot el que feia, tot el que imaginava, ho feia amb música. I quan jugava també. I quan dormia. I quan somniava...somniava una música suau i melòdica. (Ària de la Suite en Re BWV.1068)

Però en despertar-se, li diem 'bon dia!' amb aquesta música divertida. Encara té el cor adormit.(Musette del quadern d'Anna Magdalena Bach. BWV 126)
Amb els seus germans i altres nens i nenes, se'n va cap a l'escola (Dixie basat en la Fuga n.2, en estil jazzístic amb molt de ritme)

A l'escola li cal pujar una escala de dotze graons. Cada graó és una nota que interpreten els diferents instruments.Els seus companys pujaven un graó després de l'altre. Però en Sebastià els pujava fent saltirons amunt i avall, com la melodia del minuet que interpreta la trompeta. Si escolteu bé, sentireu el so greu de la tuba. (Minuet n.7 en Sol M, BWV Anh 114 -Anna Magdalena Bach)

I per aprendre les taules de multiplicar...(Sheep may safely graze, de la Cantata n.208, Was Mir Behangt)
I al vespre, en Sebastià i la seva família, s'asseuen al voltant del foc i, abans d'anar a dormir, interpreten aquesta música donant gràcies del bon dia que han tingut. (Jesu bleibet meine Freude, Cantata BWV 147).
Si voleu, podeu veure un fragment de l'espectacle i observar els instruments
que ens l'interpretaran.

En Johann Sebastian Bach era molt bon organista. Tocava l'orgue.
No us perdeu la interpretació de la seva coneguda Toccata i Fuga en Do Major amb un orgue... de vidre ! Impressionant ! 
No us perdeu la interpretació amb la marimba de la Toccata i Fuga més coneguda de Bach per aquest jove de 15 anys
O bé a quatre peus... mai tan ben dit, damunt d'aquest piano gegant
I als del Cicle Superior ens explicaran la història dels inicis del Jazz. Dalt de l'escenari hi haurà cinc músics que ens oferiran el so del Jazz de principis del segle XX. Començaran amb el tema ben conegut de  'When the saints go marxin'in '. Aquí el podem escoltar interpretat pel rei del jazz, en Louis Armstrong.

La història del jazz comença amb l'arribada, al segle XIX, de carregaments de presoners de color al continent americà, que eren venuts com a esclaus. Mentre feinejaven als camps de cotó i de canya de sucre, cantaven les anomenades 'Work songs'. Ens en cantaran alguna.Aquí teniu un exemple de cançó de treball en una presó de Texas.

També ens cantaran algun 'Espiritual negre' o cançons d'àmbit religiós que s'interpretaven a les esglésies, amb molt de ritme. Els primers esclaus van arribar a Amèrica sense instruments musicals, ja que els hi varen ser requisats i els van haver de construir precàriament.
També escoltarem un 'Blues' i ens explicaran com els 'criolls', que eren uns africans que venien de les colònies franceses a l'Àfrica i que gaudien d'un cert prestigi cultural i econòmic van portar els seus fills a estudiar música. I hi varen aprendre les polques i altres músiques. D'aquí va néixer el 'Ragtime', de qui un dels músics més coneguts va ser l'Scot Joplin. La ciutat de New Orleans va ser una ciutat festiva, amb tot un barri on hi vivien moltes persones dedicades a la nocturnitat i a la festa. Allà, per primer cop, varen aparèixer les primeres bandes amb instruments europeus com la trompeta, el clarinet o el trombó. Quan hi havia concert i festa en un local, la banda que havia de tocar a la nit, sortia tocant damunt d'un carro pels carrers per anunciar-se. I si es trobava amb una altra banda que també s'anunciava, feien una petita batalla per veure quina de les dues ho feia millor. 

També escoltarem el saxo, un 'washboard' o taula de rentar...
Comenceu a gaudir-ne...