AUDICIONS MUSICALS: TOTS CAP A L'AUDITORI !

Un any més, quan arriba la primavera, tots els nens i nenes de l'escola, des dels més petitons de P3 fins als més grans de 6è, podrem gaudir d'una bona audició musical a l'Auditori de Banyoles. Us en faig cinc cèntims per tal que us en pugueu començar a fer una idea. I alhora, poder aprendre algunes de les cançons de les que tindrem la satisfacció d'escoltar en directe i de començar a sentir els fragments de música que ens hi interpretaran. 

Els alumnes de Parvulari podrem gaudir de l'espectacle PETITS PRÍNCEPS
A la Clara li agrada badar i taral·lejar melodies, fer pampallugues amb les mans i deixar-se endur per les onades. A en Marçal li agrada jugar amb instruments de música i posar-se cap per avall. Junts componen cançons i naveguen d'un joc a un altre sense criteri ni ordre.

La imaginació es desplega i partir d'aquí tot el que es desitgi pot agafar vida. Fins i tot els bidons que feien de tamboret comencen a moure's i a               multiplicar-se enmig del goig i la diversió! 
Apilar, encaixar, capgirar, construir, sobreposar...

Petits prínceps és un espectacle amb jocs, poesia i cançons encisadores, que combina la música en viu amb el teatre gestual, la dansa i el circ. Escoltarem , també, el so de la guitarra, del violí i de la pandereta, que són els instruments que surten a l'audició.
Els coneixeu? Els heu vist i sentit en alguna altra ocasió? Com són? Sabeu com es toquen? Si ens hi fixem bé, aprendrem moltes coses.
I és que...

La Clara té unes sabates vermelles que salten, que corren, que juguen...

És clar que, també ens cantaran una cançó que parla de l'ORENETA, aquest ocell que aviat tornarà amb la primavera a volar per damunt dels teulats.

I no us perdeu la cançó de EL LLAPIS BLAU. Comença parlant del llapis blau que no té punxa i acaba parlant del sucre i la mel. Quina dolçor!. 
Que en gaudiu

Els alumnes de Cicle Inicial gaudirem de l'espectacle MIL COLORS HI POTS POSAR, en el que podrem escoltar un grup de rock amb la bateria, el teclat, la guitarra elèctrica, el baix elèctric i les veus dels cantants amb els qui coneixem la història de la Maria. I què li va passar? 

Doncs que aquell matí la Maria no podia sortir de casa per jugar amb els seus amics, plovia. Per a no avorrir-se va decidir que pujaria a les golfes. Allà hi va trobar la Pipi, aquella nina que feia temps amb la que no jugava, els instruments del seu pare quan era jove i el bagul de l’avi. I dins del bagul de l’avi ...el gran llibre màgic! En el Gran Llibre hi cap tot: els tambors africans, els dracs de la Xina, Sibèria, el desert dels tuaregs, els nòmades mongols, l’Àrtic , les profunditats del mar...només s’ha de dibuixar! Amb l’ajuda del llibre la Maria ens anirà presentant als seus amics la Iang, en Kimba...i tots junts correran fantàstiques aventures viatjant entre els planetes i els estels! Res no s’atura mai! “Agafa el groc i pinta el blat, Si tu vols el mar immens, mil colors tu hi pots posar a les llums de la ciutat” . 

A la classe ja hem escoltat la cançó VOLDRIA, la cançó d'en KIMBA, la de L'ANTÀRTIDA, la de CÓRRER DARRERA LES ESTRELLES i la d'ANEM A JUGAR. Ben segur que l'espectacle ens agradarà molt. 


Voldria una nit de pluges que em tornés a contar històries amb un final 
que és com ho fa el mar, cada tarda amb un cel intermitent i després pluja d’estels.
Que caiguin tota sa nit, que caiguin tota sa nit, que caiguin tota sa nit. 
No atures de voltar per tota sa casa i descobrir secrets que s’hi amaguen. 
Ets un explorador, entre coves i muntanyes i viatges per tot el món, 
després tornes amb més ganes d’explicar-me emocions d’illes inexplorades 
Que caiguin tota sa nit, que caiguin tota sa nit, que caiguin tota sa nit. 
És tort i pedregós, es camí de casa meva de tan en tan hi creixen flors, margarites i roselles són tan encisadors els capvespres amb el cel intermitent i després pluja d’estels 
Que caiguin tota sa nit, que caiguin tota sa nit, que caiguin tota sa nit.

      

I als del Cicle Mitjà? No us ho perdeu! L'espectacle es diu BUFA & SONS perquè és un concert on hi surten molts de tubs que fan d'instruments. Una mànega, una crossa, un pòster enrotllat, un bolígraf, una escombra, el manillar d'una bicicleta... tots aquests objectes deixaran sentir la seva veu més musical acompanyats de baix, percussió i algun altre artefacte inesperat convertit també en instrument. Aprendrem que els objectes guarden cadascun un so o una música i ens adonarem, un cop més, que les coses no són només el que semblen. Esteu preparats?

I ara, mireu quants instruments diferents. I que divertits!

I als alumnes de Cicle Superior, amb l'espectacle AIXÒ ÉS JAZZ i cinc músics en escena, ens donaran a conèixer el so del Jazz de principis del segle XX. Començaran amb el tema ben conegut de 'When the saints go marxin'in '. Aquí el podem escoltar interpretat pel rei del jazz, en Louis Armstrong.

La història del jazz comença amb l’arribada al segle XIX de carregaments de presoners africans al continent americà, que eren venuts com a esclaus. 

Mentre feinejaven als camps de cotó i de canya de sucre, cantaven les anomenades 'Work songs', com aquesta cançó de treball en una presó de Texas

Al delta del Mississipi, la zona rural que hi ha entre els rius Mississipi i Yazzo, hi va néixer el BLUES. 
És una zona on s'hi conreava el cotó. Els descendents dels antics esclaus africans explicaven, tot cantant, històries d'amor, de desesperació, pobresa i esperança. Eren cançons tristes, amb crits i laments, com a recurs expressiu, que els 'bluesman' cantaven tot acompanyant-se amb la guitarra, com en el rock actual. Patien la segregació racial i el treball forçat.
Aquí teniu un blues antic, l' Sweet home Chicago' de Robert Leroi Johnson.

També ens cantaran algun 'Espiritual negre' o cançons d'àmbit religiós que s'interpretaven a les esglésies, amb molt de ritme. 

Els primers esclaus van arribar a Amèrica sense instruments musicals, ja que els hi varen ser requisats i els van haver de construir precàriament. Per això, dalt de l'escenari, veurem com amb un bombo, un pal i una corda construeixen un contrabaix.

També escoltarem un 'Blues', tocat amb la guitarra, el contrabaix que hauran construït i la veu i ens explicaran com els 'criolls', que eren uns africans que venien de les colònies franceses a l'Àfrica i que gaudien d'un cert prestigi cultural i econòmic van portar els seus fills a estudiar música. I hi varen aprendre les polques i altres músiques. D'aquí va néixer el 'Ragtime', de qui un dels músics més coneguts va ser l'Scot Joplin. D'ell, ens interpretaran 'Maple leaf rag'. 


La ciutat de New Orleans va ser una ciutat festiva, amb tot un barri on hi vivien moltes persones dedicades a la nocturnitat i a la festa. Allà, per primer cop, varen aparèixer les primeres bandes amb instruments europeus com la trompeta, el clarinet o el trombó. Quan hi havia concert i festa en un local, la banda que havia de tocar a la nit, sortia tocant damunt d'un carro pels carrers per anunciar-se. I si es trobava amb una altra banda que també s'anunciava, feien una petita batalla per veure quina de les dues ho feia millor. Ens interpretaran un fragment de 'Thats a Plenty'. Fixeu-vos bé en els instruments que hi surten.

Hi heu vist i escoltat el saxo?. Doncs també ens en parlaran. I ens interpretaran 'Petite fleur', una cançó instrumental de Sidney Bechet, un músic negre afincat a França per fer-nos veure que el jazz també és present a Europa.

Sabeu què un washboard? Penseu-ho bé: una taula de rentar a la que s'hi poden afegir diferents accessoris: una paella, un timbre, una caixa xinesa... Aquí en podeu escoltar una que interpreta un tema juntament amb un banjo

El JAZZ arriba a tots els sectors de la societat. Per exemple, al cinema. La primera pel·lícula sonora de la història va ser 'The jazz singer' 

També arriba al sector militar. Aquesta melodia , 'Tiger rag' és coneguda a Catalunya com 'un got d'aigua'

També la música de jazz era present als enterraments. Quan portaven el difunt al cementiri, la banda tocava una música solemne i lenta. Quan en tornaven, ho feien desfilant a ritme ràpid i se n'anaven a fer un bon àpat.

També ens parlaran de la bateria. No hi pot faltar. I de l'SWING.
Comenceu a gaudir-ne...

AUDICIONS MUSICALS 2

Un any més, en començar la primavera, a mitjans del mes de març, tots els nens i nenes de l'escola, des dels més petitons de P3 fins als més grans de 6è, podrem gaudir d'una bona audició musical a l'Auditori de Banyoles. Us en faig cinc cèntims per tal que us en pugueu començar a fer una idea. I alhora, poder aprendre algunes de les cançons de les que tindrem la satisfacció de sentir en directe i de començar a sentir els fragments de música que ens hi interpretaran.
Als alumnes de Parvulari ens oferiran LA CAPSA DE CURCULLES' , un conte musicat en el que alternen les cançons amb la narració i il·lustrat a través de les làmines que s'aniran mostrant en un teatre de paper japonès anomenat 'kamishibai'.
La Sakura , la protagonista d’aquesta història, que viu prop del mar, va recollint objectes que les onades han deixat a la sorra de la platja amb els quals construirà, de vegades amb l’ajuda de l’àvia Yoshi i del seu gos, en Perrins, petits instruments musicals. 
A la nit, però, un estrany i màgic personatge sorgit d’una antiga llegenda japonesa, el peix lladregot, li vol robar les seves troballes i la seva capsa de curculles.

Hi sentirem el so de les llaunes, de les curculles, dels cataclocos... i del contrabaix, que és l’instrument principal d’acompanyament.

Oshimai!

Aquí en teniu un tastet. Que en gaudiu!

Els alumnes del Cicle Inicial tindrem el goig de seguir les cançons plenes de poesia i de les poesies fetes cançó de l'espectacle 'DE BRACET' de Samfaina de Colors.
L’escenari és ple de llibres. Hi escoltarem la guitarra i les veus… 
El pollet canta blues, al gegant ningú l’entén, el número 4 enveja el 3, el rellotge balla i balla, hi ha la fada encantadora, la cullera i la forquilla es barallen, hi ha la vaca divertida, la nina que es descoloreix quan la mare la renta, les bombolles de sabó… La música i la poesia van de bracet. 

I per a fer-ho més rodó, es fan cançó.
Comenceu a gaudir-ne:

I les poesies són d'en Miquel Desclot, de la Lola Casas, la Maria Dolors Pellicer i... de la Joana Raspall, de qui aquest any se celebra el centenari del seu naixement. Perquè el primer de juliol, la Joana Raspall farà... 100 anys

PER MOLTS ANYS !

Si us agraden les poesies, aquí en teniu unes que la Joana Raspall va escriure amb molta delicadesa i enginy.

Als alumnes del Cicle Mitjà, ens parlaran d'en Johann Sebastian Bach i hi escoltarem la seva música, interpretada per un quintet de metall. La música que podríem escoltar tocada per l’orgue, la sentirem tocada per dues trompetes, una trompa, un trombó i una tuba. És a dir, un quintet de metall, perquè són cinc instruments de vent metall.

Així, hi escoltarem diferents fragments curts d’obres molt conegudes, alternats amb petites narracions que ens explicaran qui era en Sebastià Bach . Quan era un nen, era molt eixerit, rialler i una mica entremaliat, com tots els nens i nenes. I jugava com qualsevol nen. I a l’escola hi gaudia de valent aprenent coses noves. Però el que més content el feia era la música.

Havia nascut en una família de músics. Els seus pares, els seus germans i germanes més grans, els seus oncles, els seus avis, tots, tots, tots eren músics. Només d’obrir els ulls en despertar-se, les seves orelles ja sentien notes i més notes, música i més música en qualsevol racó de casa seva. Per això, tot el que feia, tot el que imaginava, ho feia amb música. I quan jugava també. I quan dormia. I quan somniava...somniava una música suau i melòdica. (Ària de la Suite en Re BWV.1068)

Però en despertar-se, li diem 'bon dia!' amb aquesta música divertida. Encara té el cor adormit.(Musette del quadern d'Anna Magdalena Bach. BWV 126)

Amb els seus germans i altres nens i nenes, se'n va cap a l'escola (Dixie basat en la Fuga n.2, en estil jazzístic amb molt de ritme)

A l'escola li cal pujar una escala de dotze graons. Cada graó és una nota que interpreten els diferents instruments.Els seus companys pujaven un graó després de l'altre. Però en Sebastià els pujava fent saltirons amunt i avall, com la melodia del minuet que interpreta la trompeta. Si escolteu bé, sentireu el so greu de la tuba. (Minuet n.7 en Sol M, BWV Anh 114 -Anna Magdalena Bach)

I per aprendre les taules de multiplicar...(Sheep may safely graze, de la Cantata n.208, Was Mir Behangt)

I al vespre, en Sebastià i la seva família, s'asseuen al voltant del foc i, abans d'anar a dormir, interpreten aquesta música donant gràcies del bon dia que han tingut. (Jesu bleibet meine Freude, Cantata BWV 147).

Si voleu, podeu veure un fragment de l'espectacle i observar els instruments

que ens l'interpretaran.

En Johann Sebastian Bach era molt bon organista. Tocava l'orgue.
No us perdeu la interpretació de la seva coneguda Toccata i Fuga en Do Major amb un orgue... de vidre ! Impressionant ! 
No us perdeu la interpretació amb la marimba de la Toccata i Fuga més coneguda de Bach per aquest jove de 15 anys
O bé a quatre peus... mai tan ben dit, damunt d'aquest piano gegant

I als del Cicle Superior ens explicaran la història dels inicis del Jazz. Dalt de l'escenari hi haurà cinc músics que ens oferiran el so del Jazz de principis del segle XX. Començaran amb el tema ben conegut de  'When the saints go marxin'in '. Aquí el podem escoltar interpretat pel rei del jazz, en Louis Armstrong.

La història del jazz comença amb l'arribada, al segle XIX, de carregaments de presoners de color al continent americà, que eren venuts com a esclaus. Mentre feinejaven als camps de cotó i de canya de sucre, cantaven les anomenades 'Work songs'. Ens en cantaran alguna.Aquí teniu un exemple de cançó de treball en una presó de Texas.

També ens cantaran algun 'Espiritual negre' o cançons d'àmbit religiós que s'interpretaven a les esglésies, amb molt de ritme. Els primers esclaus van arribar a Amèrica sense instruments musicals, ja que els hi varen ser requisats i els van haver de construir precàriament.

També escoltarem un 'Blues' i ens explicaran com els 'criolls', que eren uns africans que venien de les colònies franceses a l'Àfrica i que gaudien d'un cert prestigi cultural i econòmic van portar els seus fills a estudiar música. I hi varen aprendre les polques i altres músiques. D'aquí va néixer el 'Ragtime', de qui un dels músics més coneguts va ser l'Scot Joplin. La ciutat de New Orleans va ser una ciutat festiva, amb tot un barri on hi vivien moltes persones dedicades a la nocturnitat i a la festa. Allà, per primer cop, varen aparèixer les primeres bandes amb instruments europeus com la trompeta, el clarinet o el trombó. Quan hi havia concert i festa en un local, la banda que havia de tocar a la nit, sortia tocant damunt d'un carro pels carrers per anunciar-se. I si es trobava amb una altra banda que també s'anunciava, feien una petita batalla per veure quina de les dues ho feia millor. 

També escoltarem el saxo, un 'washboard' o taula de rentar...
Comenceu a gaudir-ne...