dilluns, 7 de maig del 2012

LA MÚSICA DELS JOCS OLÍMPICS 4 - CALAIX DE SASTRE

'Calgary 88', una història romàntica
El grup Antònia Font és un grup de música mallorquí nascut l'any 1997, que es caracteritza per la seva música festiva i per les seves lletres humorístiques i fantasioses. Entre els seus temes destaquen especialment l'espai, l'astronomia, però també l'ambient més quotidià i proper, que estableix un joc constant entre una perspectiva local, global i universal o còsmica del món. Habitualment se'ls classifica com a grup de pop, tot i que ells manifesten que en el moment de compondre les cançons no ho fan en un estil determinat, sinó que les fan espontàniament. Al juliol de 2008 varen ser guardonats amb el Premi Nacional de Música concedit per la Generalitat de Catalunya en què destaca 'la personal aportació a la música pop-rock en català del quintet mallorquí'
Al seu darrer disc 'Lamparetes' (2011) hi ha la cançó 'Calgary 88' inspirada en la història d'amor dels dos patinadors sobre gel que van guanyar la medalla d'or als Jocs Olímpics d'Hivern de Calgary de 1998 i que tan bon punt varen rebre la medalla d'or varen decidir casar-se. La cançó parla d'una parella que representa Espanya. Però és un homenatge a la parella de patinadors russos Sergei Grinkov i Ekaterina Gordeeva, els veritables guanyadors a Calgary'88 que es varen casar l'any 1991 i varen tenir una filla, Daria. Però l'any 1995, quan Grinkov s'entrenava per a presentar-se en una competició a Nova York es va morir d'un atac de cor.
El grup Antònia Font ha presentat, darrerament, una actualització del videoclip de la mateixa cançó: 
Jocs Olímpics de la disbauxa a Banyoles
El carnestoltes d'enguany va convertir la plaça Major de Banyoles en l'escenari de l'Olímpic Games of Banyoles. Mentre va durar el Carnestoltes, la plaça Major de Banyoles va ser el centre de l'esport olímpic i va comptar amb pistes d'atletisme, una piscina i espais per realitzar les diferents proves esportives. 
La torxa olímpica va arribar a la plaça Major, escenificant els clàssics relleus d'esportistes fins al peveter olímpic instal·lat a la plaça Països Catalans i arribant a l'estadi olímpic de la plaça Major. Pels carrers hi havia una vintena de posacares per ambientar el jocs olímpics a la ciutat. El dissabte hi va haver la rua infantil en la que hi varen participar 14 carrosses. A la rua de la nit n'hi varen participar 9. 

La carrossa de la nostra escola, l'escola de 'La Vila' i la comparsa que l'acompanyava, representaven la mascota olímpica: un drac molt simpàtic i virolat. Vàrem obtenir el primer premi. Ens ho mereixíem! L'associació de pares i mares hi varen treballar de valent. Enhorabona!

"The best of us" , la campanya del Comitè Olímpic Internacional (COI)
El Comitè Olímpic Internacional (COI) és una organització amb seu a Lausana, Suïssa, creada per Pierre de Coubertin i Demetrios Vikelas l'any 1894 per restablir els Jocs Olímpics antics que se celebraren a Grècia entre l'any 776 abans de Crist i el 396 després de Crist. El COI organitza els Jocs Olímpics: els Jocs de l'olimpíada (Jocs Olímpics d'estiu) que se celebren durant el primer any d'una olimpíada (quatre anys), i els Jocs Olímpics d'hivern que es fan durant el seu tercer any. Les activitats més importants que realitza són: adaptar o modificar la Carta Olímpica, triar la ciutat seu dels Jocs Olímpics, determinar quins esports formaran part del calendari olímpic i quins no... L'any 2007 va iniciar la campanya "The best of us" ('El millor de nosaltres') per encomanar al món els valors de l'olimpisme: respecte, amistat i recerca de l'excel·lència. Us deixo quatre videos que ha presentat dins aquesta campanya. Fixeu-vos el poder de la música que té en cada un d'ells i el paper que hi té. Així, amb el videoclip "Teens" ('Adolescents') volia acostar el públic adolescent al moviment olímpic.Una colla de nois i noies de diferents llocs del món neguen els prejudicis que de vegades hi ha sobre la gent jove i afirmen que són atletes. 

Un altre videoclip de la campanya és el que amb el títol de "Héroes" es va presentar abans dels Jocs Olímpics de Beijing de l'any 2008. Uns quants atletes de renom universal són cridats a portar al món els  valors de la tenacitat i la superació.
Una altra acció que va fer el COI va ser el video animat anomenat "All together now" ('Tots junts ara') , molt atractiu visualment i amb el missatge del que és l'esperit olímpic i per reforçar els valors de respecte, amistat i recerca de l'excel·lència. S'hi veuen sis atletes de mida gegantina, de diferents llocs del món que estan estirant, amb cordes, els continents per a simbolitzar la unió del món per mitjà dels Jocs Olímpics. 

I ara, abans dels Jocs Olímpics de Londres ha presentat el "Show your best" ('Mostra el millor de tu'), un concurs en el que es convida a la gent de tot el món a demostrar el seu esforç. No tots hem de batre rècords olímpics, però sí que podem intentar donar el millor de nosaltres mateixos. La ratlla groga que hi surt senyala el llindar dels nostres petits èxits. 
"One moment in time" amb la Withney Houston, la 'veu' d'Amèrica 
Withney Houston va ser una de les estrelles de pop femenines més populars i famoses durant la dècada dels 80 i dels 90. 
En el moment de la seva mort era la dona que havia rebut més premis de tots els temps, segons el Guinness World Records. Va vendre més de 120 milions de discos LP i 50 milions de discos senzills. Va ser la primera cantant de la història que va aconseguir el rècord, que encara es manté, de set números 1 consecutius, superant els Beatles i Elvis Presley. Com la gran majoria dels cantants de soul, Houston també va aprendre a cantar gospel. En aquest procés va desenvolupar la seva veu i un estil de cant dolç i melòdic ideal per cantar balades. L'11 de febrer de 2012, Houston va ser trobada morta a la banyera de l'hotel Beverly Hilton de Beverly Hills, possiblement per l'efecte d'uns calmants. Tenia 48 anys. L'any 1988 va posar veu a les olimpíades d'hivern de Seül, Corea del Sud, amb la cançó 'On moment in time'. La cançó és un himne al fet de creure en un mateix i ser capaç de superar els obstacles que la vida ens presenta.



"Cinc anells olímpics de cinc continents són la gran bandera ..."
Al CD 'Mates a la salsa' de la Rosa M. Vidal -música- i l'Anna M. Lorente -lletra- hi ha una cançó per aprendre la taula del 5 que fa referència, com no podia ser d'una altra manera als cinc anells olímpics! 'Mates a la salsa' és un recull de 13 cançons inèdites en català, fresques, divertides, ballables, atractives... per a fer més agradable la memorització de les taules de multiplicar del 2 al 12. 


Els Jocs olímpics del 2016 a Rio de Janeiro, Brasil 
Rio de Janeiro acollirà els Jocs Olímpics de 2016. Els membres del Comitè Olímpic Internacional (COI), van designar la capital brasilera com a seu dels propers jocs, de manera que Chicago (Estats Units d'Amèrica), Madrid (Estat espanyol) i Tòquio (Japó), les altres finalistes, han quedat descartades. Rio doncs assoleix la fita, i per primer cop un país sudamericà, el Brasil, acollirà uns Jocs Olímpics. 
"Carros de foc" la pel·lícula inspirada en els Jocs Olímpics 
"Chariots of fire" ('Carros de foc') és una pel·lícula britànica basada en la història real de dos atletes, dos joves corredors de diferents classes socials, preparant-se per competir als Jocs Olímpics d'estiu de 1924. Èric és un cristià evangèlic escocès que ha arribat a ser un famós jugador de rugbi. La seva fama com a esportista excepcional i la seva simpàtica personalitat el fan un personatge famós però humil, conegut per tots però també accessible a tots, estimat pels nens i pels grans. és un corredor veloç i quan corre se li nota la seva alegria. Harold Abrahams és jueu. Té un complex d'inferioritat social, agreujat per ser ell una persona sensible i intel·ligent. L'anglès Harold Abrahams, jueu, supera l'escocès Èric Liddell als 100 metres. Liddell, fervent practicant protestant, es retira de la cursa, ja que les seves conviccions li prohibeixen córrer un diumenge. Aquesta pel·lícula va rebre un oscar a la millor banda sonora l'any 1982. La música, de Vangelis, de nom real, Evangelos Odyseeas Papathanassiou, és espectacular. Vangelis és un compositor i multiinstrumentista originari de Grècia, un dels més destacats del corrent de la música 'New age', també anomenada 'música ambient'. 

"Una història interessant que fa pensar"
Imagina't que existeix un banc que cada matí ingressa al teu compte 86.400 euros.Aquest estrany banc, al mateix temps, no arrossega el saldo d'un dia a l'altre: cada nit esborra del teu compte el saldo que no t'has gastat. Què faries? Imagino que retirar el saldo que no has gastat, no?. Doncs bé, cada un de nosaltres tenim aquest banc..., el seu nom és TEMPS. Cada matí aquest banc ingressa al teu compte 86. 400 segons.
Cada nit, aquest banc esborra el saldo del teu compte i dóna per perduda qualsevol quantitat d'aquest saldo que no hagis utilitzat en alguna cosa profitosa.
Cada dia t'obre un compte nou. Cada nit elimina els saldos del dia.
Si no uses el saldo durant el dia, ets tu el que el perds. No pots fer marxa enrera.
No existeixen càrrec a compte de l'ingrés de demà: has de viure el present amb el saldo d'avui.
Per tant, un bon consell és que inverteixis el temps de manera que aconsegueixis el millor per a tu i per als altres.
El rellotge no s'atura... Aconsegueix el màxim cada dia.
Per entendre el valor d'un any, pregunta-li a un estudiant que va repetir un curs.
Per entendre el valor d'un mes, pregunta-li a una mare que va parir un bebè prematur.
Per entendre el valor d'una setmana, pregunta-li a l'editor d'un setmanari.
Per entendre el valor d'una hora, pregunta-li als amants que esperen per trobar-se.
Per entendre el valor d'un minut, pregunat-li al viatger que va perdre el tren.
Per entendre el valor d'un segon, pregunta-li a la persona que va estar a punt de tenir un accident.
Per entendre el valor d'una dècima de segon, pregunta-li a un esportista que va guanyar la medalla de plata en unes olimpíades







dissabte, 5 de maig del 2012

LA MÚSICA DELS JOCS OLÍMPICS 3 - MASCOTES



Una mascota és una persona, animal o cosa que es té com a símbol perquè es considera que porta sort. Pot ser com a símbol d'una sola persona, com un animal domèstic o similar. Pot ser també un símbol d'un grup de persones, una institució, una empresa o un esdeveniment important. En aquest cas, per triar la mascota se sol utilitzar una imatge més o menys transformada d'un animal que té una relació, més o menys propera, amb el grup o amb l'esdeveniment que ha de representar.
La paraula mascota és d'origen recent i prové del provençal mascoto, que vol dir sortilegi. Es va popularitzar quan el compositor francès Edmond Audran va compondre l'opereta "La Mascotte", estrenada a París el 30 de desembre de 1880, que va estar més d'un any en cartellera de manera ininterrompuda pel gran èxit que va obtenir. Sembla, però, que l'origen de les mascotes ve dels exèrcits europeus i americans al segle XVIII, que feien servir animals de debò, no dibuixos ni ninots ni gent disfressada, com a talismà.
Unes de les mascotes més populars son les mascotes olímpiques, que es van començar a popularitzar a partir dels Jocs Olímpics d'hivern a Grenoble de l'any 1968. Era l'esquiador "Schuss"
Quan les mascotes van arribar als Jocs Olímpics i als campionats esportius mundials i continentals, la seva funció va ser principalment simbòlica, com un logotip i d'alguna manera eren ambaixadores del país o ciutat que acollia l'esdeveniment. Per això no va resultar gens estrany que la mascota de torn fos aviat comercialitzada internacionalment com a objecte de marxandatge, reproduint la seva imatge en tota mena d'objectes i formats: pòsters, clauers, banderins, ninots, adhesius, joguines, etc. És a dir, es van convertir en la imatge comercial no només de l'esdeveniment, sinó del país en el que hi tenia lloc. 
També són conegudes les mascotes dels Mundials, dels quals la primera va ser el lleó "Willy", la del Mundial de futbol d'Anglaterra de l'any 1966. 
Unes i altres solen anar associades a una música particular
L'any 1972, els Jocs Olímpics de Munich varen ser els primers que varen tenir una mascota oficial, el gos salsitxa "Waldi"
"Waldi" era un gos salsitxa de pèl llarg. És una mascota molt vistosa pels colors que l'adornen. El cap i la cua blau cel i el seu cos presenta franges verticals grogues i verdes, tres dels colors olímpics. Va ser reproduït en diverses formes i mides, en pelfa, en plàstic, en calcomanies, cartells, botons...A l'etiqueta de Waldi hi havia la paraula "Guten", que en alemany vol dir "bon dia!". Representava la resistència, tenacitat i agilitat dels atletes.
Si voleu, podeu veure totes les mascotes dels Jocs Olímpics des de l'any 1972 fins al 2012. Però, sobretot, no us fixeu en les faltes d'ortografia!

"Amik" va ser la mascota dels Jocs Olímpics de Montreal al Canadà l'any 1.976. Aquesta mascota representa un animal emblemàtic de Canadà: el castor. Justament la paraula "amik" vol dir castor en el llenguatge indi de Algonquin, una regió al nord del Canadà. Amik representava l'amistat, la paciència i el treball dur que va contribuir al desenvolupament econòmic del Canadà, quan el comerç de les pells constituïa la principal activitat d'Amèrica del Nord.  Portava una cinta vermella o de colors que envoltava el seu cos.
L'ós bru "Misha", símbol i mascota de les Olimpíades de Moscou l'any 1980 va ser molt conegut i va tenir tant d'èxit que fins i tot va tenir la seva pròpia sèrie de televisió. Misha és un nom afectuós en rus, abreviatura de Mikhail. L'ós és un animal emblema de Rússia i els anells olímpics que portava al cinturó recordaven la competició.  Va ser la primera mascota d'un esdeveniment esportiu que va aconseguir èxit comercial a nivell mundial i va aparèixer en centenars de pins diferents i representat en forma d'ós de pelfa, de plàstic, porcellana, hule, fusta, vidre i metall. En les cerimònies d'inauguració i clausura, gran part del públic, situat a les grades, va participar a la creació d'una immensa imatge d'aquest simpàtic osset.Aquest ós, simpàtic i gros, va ser la mascota més innovadora que, no en va tenir prou de viatjar per tot el món fent propaganda dels Jocs, que a la cerimònia de clausura es va enlairar amb uns globus i va desaparèixer pel cel de la nit tot cantant la seva cançó de comiat. 

I aquesta és "Sam", la simpàtica mascota dels jocs olímpics de 1984 celebrats a Los Angeles. És una àliga calba, símbol nacional dels Estats Units i un dels animals més bonics de la fauna mundial. Porta un barret dels colors de la bandera americana. Era murri i la seva feina era animar els atletes a competir fins el final.
L'Hodori és un tigre coreà divertit i simpàtic que fa de mascota dels Jocs Olímpics de 1988 a Seül, Corea. 
Un tigre perquè és un animal que surt sovint en les històries tradicionals i llegendes coreanes com un bon amic de l'home, el nom del qual va ser triat pels propis ciutadans d'entre una llista de 2.295 propostes fetes per ells mateixos i que és símbol de força i grandesa. Per als Jocs Paralímpics es va dissenyar la Hosuni, una tigressa que no va tenir gaire èxit.L'Hodori porta les anelles olímpiques al coll com un collaret. Porta un 'sangmo', un barret, que fan servir els grangers quan ballen una dansa tradicional camperola de Seül. Del barret en surt una cinta amb la forma d'una 'S', la inicial de Seül.
"Cobi", un gos humanitzat, va ser la mascota dels Jocs de Barcelona l'any 1992 i una de les més populars. La seva imatge es va estampar en samarretes, adhesius, pins, segells... 
Cobi és un gos d'atura català, d'aquests que ajuden els pastors a vigilar, conduir i tancar el ramat d'ovelles. Es comporta com una persona i competeix com un atleta. 
En Cobi, de disseny modern i graciós, té un parell d'orelles punxegudes, el nas amb una boleta a la punta, els ulls un parell de puntets petits, no té cua, sempre camina dret com les persones, té unes potes que són cames i braços, un morro que és boca i unes urpes que són mans i peus, i el seu cos tot de marró clar, encara que de vegades se'l veu amb jaqueta i pantalons blaus, vestit d'esportista... 
El fidel amic de l'home es mostra alegre, sovint representat amb els braços ben oberts, simbolitzant l'hospitalitat, amb les orelles aixecades parant atenció i amb una boca somrient i plena de felicitat. En Cobi també va tenir la seva sèrie de dibuixos animats i la seva cançó.

Cap al final de la cerimònia de clausura, enmig d'una pluja de focs artificials, Cobi, la mascota olímpica va desaparèixer cel amunt, navegant per l'aire en un vaixell de paper.
  
Si vols, pots veure un episodi de la sèrie de dibuixos animats d'en Cobi. Això sí, és en castellà.



Petra és la mascota dels Jocs Paralímpics de Barcelona'92. 
També va ser dissenyada per en Xavier Mariscal, com en Cobi, i representa una nena sense braços. És molt amiga d'en Cobi i tots dos surten a la sèrie de dibuixos animats 'The Cobi Troupe'.

"Izzy" va ser la mascota de les Olimpíades d'Atlanta en 1.996, segurament la més rara de totes les que hi va haver fins al moment, tot i que va tenir prou gràcia i color. 
Vol ser una granota. Va ser la primera mascota dissenyada per ordinador.
Aquesta mascota va canviar moltes vegades de forma perquè no acabava d'agradar als organitzadors. Li varen afegir una boca amb un ampli somriure, els ulls amb forma d'estrelles, se li varen pintar músculs a les cames i un nas. El seu cos és de color blau. Als ulls i a la cua porta les anelles olímpiques. També el seu nom va anar canviant. Primer es deia "Whatizit" que provenia de la pregunta en anglès 'What is it?' (què és això?). 

L'any 2.000 es van celebrar els Jocs Olímpics a Sydney, Austràlia i es varen crear tres mascotes . "Syd", "Millie" i "Olly""Syd" és un ornitorinc, un animal que té la mida d'un conill però amb grans mandíbules que semblen un bec. Els seus peus són palmats, com els dels ànecs. Té una cua llarga. Sol viure al sud i a l'oest d'Austràlia. També se n'han trobat a Tasmània. El nom de la mascota ve del de Sydney. Syd representa l'esperit de la competició, la força en l'esport, l'ànim als competidors i és un gran defensor de la natura.
"Millie" sembla un porc espí, animal típic d'Austràlia. Millie és un personatge femení i representa una dona moderna. Representa la intel·ligència i la creativitat. El seu nom prové de la paraula "mil·lenari", ja que l'Olimpíada del 2000 es va celebrar al canvi de mil·leni."Olly" és una mascota que imita un kookaburra, un ocell típic d'Austràlic que té plomes de molts colors i que xiscla molt.Viu al capdamunt dels arbres més alts del país. El seu nom ve de la paraula 'Olimpiada'i representa l'amistat, l'intercanvi, la varietat de cultures, la companyonia i l'esperit olímpic. Té bon humor, és molt expressiu, comunicatiu i divertit. Durant els Jocs va ser l'encarregat de protegir les anelles olímpiques.

Després de molts anys, l'any 2004 les Olimpíades tornaven al seu lloc d'origen, Atenes, Grècia. I enmig de molt d'escàndol perquè quan faltava només mig any per als Jocs, moltes de les instal·lacions encara no eren acabades, varen sorgir aquests dos germanets, basats en unes figures d'argila amb cames penjants de l'antiga Grècia que es poden veure en molts museus grecs, amb noms de dos déus de l'Olimpia: Phevos, el déu de la llum, les arts i l'esport i Athena, la deessa de la guerra i la saviesa i protectora de la ciutat d'Atenes. Phevos i Athena representaven l'enllaç entre la història de Grècia i els Jocs Olímpics moderns. 
Si Sidney va tenir tres mascotes, perquè no tenir-ne 5 ? Això és el que varen pensar els xineos per crear les seves mascotes de l'olimpíada de Beijing l'any 2008. I així varen crear la família Fuwa, cinc ninotets que representen l'alegria, la bona voluntat, l'amistat i la pau amb la que la Xina rep els seus visitants en aquests jocs. Cada una d'aquestes cinc mascotes té un nom rítmic de dues síl·labes, una manera tradicional d'expressar afecte als nens a la Xina. Cada una de les mascotes representa un dels cinc elements de la natura i una benedicció diferent. Beibei és un peix blau, conegut per la seva amabilitat i la seva puresa i representa el mar i la prosperitat, ja que segons la tradició xinesa, el peix és una forma d'expressar un any pròsper i una vida feliç. Jingjing és el panda, espècie protegida, que mostra un somriure càndid i transmet felicitat i que amb els ornaments florals que porta al cap simbolitza el bosc exuberant i la relació harmònica entre l'home i la naturalesa i que és conegut per la seva força. Huanhuan és el germà gran, és una criatura de foc i simbolitza la flama olímpica i la passió per l'esport, és de temperament obert i entusiasta. Yingying és un antílop tibetà àgil i ràpid que ejcarna els millors desitjos de bona salut per a tothom. I Nini prové del cel i és una oreneta en ple vol. Cada primavera i estiu, els nens i nenes de Beijing fan volar els seus estels, molts amb forma d'oreneta d'ales daurades, a mercè del vent. En xinès oreneta es diu "Yan" i "Yanjing" era el nom antic de Beijing. Aquest ocell és missatger de la primavera i el símbol de l'esperança, alegria i bona sort.   verda.Quan les cinc mascotes s'uneixen es forma la frase 'Bei Jing Huan Ying Ni' que vol dir: 'Beijing us dóna la benvinguda'. 

Les mascotes oficials dels Jocs Olímpics i Paralímpics de Londres 2012 són Wenlock i Mandeville. S'explica que varen néixer a partir de les gotes d'acer caigudes de la construcció de l'última biga de suport de l'Estadi Olímpic de Londres. Aquest videoclip explica que un dels seus constructors en jubilar-se, decideix fer uns ninots per regalar als seus néts. La cançó la interpreten Carrie i Tom Fletcher.


Els noms de les mascotes reflecteixen les històries olímpiques i paralímpiques del Regne Unit. Així, Wenlock prové del nom del llogarret Much Wenlock de Shropshire, on els seus Jocs varen ser una font d'inspiració al Baró Pierre de Coubertin que el va portar a rellançar els Jocs Olímpics.
I el nom de la mascota dels Jocs Paralímpics prové del nom d'un hospital, l'Hospital Stoke Mandeville (ubicat a Buckinghamshire) fundat pel doctor Ludwig Guttmann, que va idear una teràpia totalment revolucionària per a la rehabilitació dels soldats de la segona guerra mundial que arribaven amb lesions de medul · la espinal i els va encoratjar a fer esport de tal manera que l'any 1948 es varen organitzar els Jocs de Stoke Mandeville que es podrien considerar els precursos dels Jocs Paralímpics.
     
Les mascotes van ser dissenyades per a reflectir Londres i els Jocs Olímpics. Els taxis negres de Londres van inspirar els llumets grocs dels seus caps i els tres puntets de Wenlock representen els tres graons del podi, les bandes de l'amistat i braçalets de Wenlock tenen els colors de les anelles olímpiques, i el cronòmetre de Mandeville és per al seguiment del seu millor valor personal. 
Tenen moltes ganes de fer amics i de veure com tothom es fa amic de tothom. Al color lluent de l'acer hi han afegit el color taronja a Wenlock i blau i fúcsia a Mandeville. Caminen sobre un arc de sant Martí. Per això ja hi ha més d'una pel·lícula animada amb el títol de "Over the rainbow"
Si voleu veure més aventures...


Si voleu, podeu ballar amb en Wenlock i la Mandeville al ritme de la seva cançó. Tots els nens i nenes de Londres ja la ballen.Que us ho passeu bé! 

dimarts, 1 de maig del 2012

LA MÚSICA DELS JOCS OLÍMPICS 2 - MÚSICA POPULAR, TRADICIONS I CULTURA


Aquest estiu, els Jocs Olímpics se celebraran a Londres, Anglaterra. Ja ho sabeu!. Seran oficialment els Jocs de la XXX Olimpíada i tindran lloc entre el 27 de juliol i el 12 d'agost. 
Com a tots els Jocs Olímpics, la cerimònia d'inauguració anunciarà a tot el món l'inici dels Jocs de Londres. I mentre durin, Londres serà el punt de mira de tot el món. Per això seran molts els actes que s'hi celebraran per donar a conèixer els costums, la manera de fer i de pensar d'aquesta ciutat i de tot Anglaterra i el Regne Unit.

De moment, ja s'han publicat molts vídeos diferents de promoció de la ciutat de Londres. En voleu veure algun?
Se n'ha realitzat un, anomenat 'Sport at heart' amb actors i persones conegudes d'Anglaterra i del món. Així, hi apareix en Roger Moore, actor de cinema i televisió conegut per interpretar els personatges de 'El Santo' i de 'James Bond'. També s'hi reconeix en David Beckman, jugador professional de futbol, l'Amir Khan, boxejador professional i campió del món i la Kelly Holmes, especialista en curses atlètiques i campiona olímpica, entre d'altres.

En les cerimònies d'inauguració i de clausura dels Jocs Olímpics, a més a més de la interpretació de l'himne olímpic i de l'himne nacional del país on se celebren els Jocs (aquest any d'Anglaterra), que ja vàreu poder escoltar a l'article anterior publicat en aquest mateix blog, també hi són presents moltes mostres culturals pròpies per tal d'oferir, a tot el món, un coneixement més extens del país amfitrió dels Jocs. 
Així, als Jocs Olímpics de Barcelona es va començar formant la paraula de l'amistat "HOLA" gegant i un ram de flors, els ocells i la seva alegria que donaren la benvinguda al món, des del cor de Barcelona, evocant les seves populars Rambles curulles de parades de flors de tots colors, ocells i altres animalons. Més de vuit-centes persones varen acabar fent el logotip dels Jocs de Barcelona. 

En Carles Santos, pianista i compositor, escultor, fotògraf i poeta, va ser l'encarregat d'escriure i dirigir la fanfàrria olímpica.Vuitanta músics la varen interpretar amb les tenores i algunes trompes.
La tenora és un instrument de casa nostra i potser un dels més desconeguts per molta gent que viu a Catalunya. És un dels instruments més importants de la cobla. És un instrument aeròfon de llengüeta doble i tub cònic, de la família de les xeremies. Està constituïda per cinc peces, la canya, el tudell, el cos superior del cilindre, el cos inferior i la campana. Té tretze claus de metall per tal que el músic interpreti les diferents notes. És feta de fusta de ginjoler menys la campana que és de metall. Antigament sembla que es feia de boix i feia uns 70 centímetres de llarg. Actualment fa uns 85 centímetres. La riquesa harmònica del so, juntament amb l'àmplia gamma d'intensitats, el fa un instrument altament expressiu i, alhora, molt apte per ser tocat a l'aire lliure. Segons el reconegut compositor de sardanes Juli Garreta (Sant Feliu de Guíxols,1875-1925): "Només hi ha un instrument al món que pugui donar un crit de joia, o de dolor, amb veu humana. I aquest és la tenora". Com que la tenora és un instrument català (inventat a Perpinyà, això sí) el seu ús és exclusiu dels territoris de parla catalana, en sardanes i altres formacions pròpies de Catalunya. Andreu Toron, constructor d'instruments, presentà el 1849 un instrument de 13 claus, prototip de la tenora actual, encàrrec fet per en Pep Ventura, el primer gran solista d'aquest instrument, que la va perfeccionar i la va establir com a instrument de cobla cap a la meitat del segle XIX. 
No hi podia faltar una sardana, la sardana "Benvinguts" d'en J.LL.Moraleda i amb lletra de Ll.Serrahima. Mentre era interpretada per la cobla La Principal de La Bisbal, en Josep Carreras i la Montserrat Caballé la cantaven tot proclamant "sou benvinguts sota la capa del cel blau que ara ens aplega, sou benvinguts, mireu aquesta mar, mireu aquesta mar, mireu aquesta terra..." Varen ser més de 600 sardanistes, vestits de blanc i donant-se les mans, els qui varen ballar la dansa mil·lenària tradicional de Catalunya i que, tot dansant, varen dibuixar les cinc anelles olímpiques gegants i un gran cor com a mostra de l'acollida d'una terra antiga, feta pels homes i dones de pau que saludava el públic i que bategava amb la música de "El cant de la senyera".Amb raó, el poeta Joan Maragall, en el seu poema 'La Sardana' defineix aquest ball dient que "La sardana és la dansa més bella de totes les danses que es fan i es desfan".

Més música i més instruments. 
Tot l'estadi ressona amb 360 tambors de les terres d'Aragó i 300 músics de bandes catalanes i de València que es troben al bell mig sobre la gespa, tot interpretant "Els espanyols es diverteixen al carrer", una obra mestra de Luigi Boccherini, mentre 200 ballarines formen una poètica mitja lluna. Aquí es barreja el folklore català amb el folklore d'una part de la resta d'Espanya, la jota, el flamenc i les sevillanes.

Amb la meravellosa música del compositor i actor japonès Ryuichi Sakamoto, la companyia catalana de teatre La Fura dels Baus va posar en escena la llegenda d'Hèrcules, l'heroi dels herois. Sota la protecció del sol, Hèrcules inicia un viatge d'orient cap a occident, és la primera cursa olímpica. Vencedor, fixa els límits entre el cel i la terra, entre el bé i el mal. Flueix llavors el mar olímpic, la Mediterrània. Protegits per l'esperit d'Hèrcules, els homes comencen la seva aventura endinsant-se en el mar. Van en una nau. Els amenaça una gran tempesta i tot tipus de perills, dubtes i monstres . Repetint la proesa d'Hèrcules i vencedors de les forces del mal, els homes creuen el mar i celebren la seva alegria fundant una ciutat, Barcelona. És una llegenda apta per a totes les ciutats de la terra i una metàfora del viatge de la humanitat a través de la història i el triomf de la voluntat humana. La música acabava amb la melodia de "El Virolai", himne dedicat a la Mare de Déu de Montserrat que amb el pas del temps ha esdevingut un símbol espiritual i patriòtic dels catalans. Durant la dictadura del general Franco, quan no era legal ni permès cantar 'Els segadors', himne oficial, el Virolai va ser un himne succedani. Quan es tractava de celebrar victòries esportives catalanes o d'altres circumstàncies, el Virolai feia llavors les funcions d'himne de Catalunya. La lletra del Virolai comença amb els paraules 'Rosa d'abril,morena de la serra...' 

Un dels moments més esperats és l'entrada de la torxa olímpica a l'estadi i l'encesa del pebeter. Als Jocs de Barcelona, la música de l'Angelo Badalamenti va fer augmentar l'emoció. Amb un repicament de tambors, la fletxa, encesa per la torxa de l'últim rellevista, va arribar al pebeter situat a la part alta de la Porta de Marató de l'estadi, transportant el foc olímpic, símbol de la força de l'ideal olímpic, que va presidir dia i nit, totes les competicions fins al moment de la clausura. Es calcula que uns 2.000 milions de persones de tot el món van seguir per televisió la cerimònia d'inauguració.

Una bandera gegant es va anar estenent, majestuosament, per damunt de tots els esportistes, mentre s'interpretava la versió orquestral amb cor de la cançó oficial "Amics per sempre" de l'Andrew Lloyd Webber. La bandera més gran del món, de 114 metres de llargada, portada per 62 voluntaris.

En aquesta celebració no hi va faltar la presència dels "castells" ni dels "castellers" com a tret d'identitat de la cultura popular catalana. Les gralles es varen fer sentir arreu i, probablement, espectadors de tot el món varen posar tots plegats la mirada meravellada en l'anxaneta tot fent el cim al capdamunt de les torres humanes. Més de dues mil persones, homes i dones, enfilats els uns sobre els altres, varen aixecar dotze castells, en homenatge als dotze països que en aquell moment estaven edificant la Comunitat Europea. La música màgica de les gralles, un instrument popular català, acompanyava aquest arriscat i emocionant moment que encomanava germanor i solidaritat entre tots els pobles. 
A l'acte de clausura l'"Amics per sempre" va ser interpretada per la Sarah Brightman i en Josep Carreras i més tard pel grup de rumba catalana 'Los Manolos'. La lletra, escrita per Don Black, és en anglès, menys la tornada que es repeteix en anglès, castellà i català.
Si voleu, la podeu cantar en català. Us deixo una adaptació:
Jo, no cal que et parli de com sóc
Perquè endevino que de mi tu ja ho saps tot.
Ets com un amic per sempre.
Tu, que saps llegir els meus pensaments,
Saps que també jo puc saber tot el que sents.
Com si et conegués de sempre
- Amics per sempre que vol dir per sempre amics,
Amics per sempre amb un afecte compartit,
Una amistat que no s’acaba com l’estiu,
Això és amics per sempre.
Et sento a prop, fins quan no et tinc al meu costat,
Només sabent que vius jo visc de veritat,
No és pas d’estiu o primavera l’amistat,
Si som amics per sempre
Junts, omplim de joia els nostres cors
I compartim per sempre més els bons records
Amb una amistat per sempre
Quan et miro em dic que no pot ser
Que l’amistat un dia es pugui fer malbé
Ens hem fet amics per sempre
- Amics per sempre...
- Et sento a prop...
AIXÒ ÉS: AMICS PER SEMPRE !

Després hi hagué un concert selecte amb sis dels millors cantants d'òpera del món, dels quals quatre són catalans. Així, la Teresa Berganza, la Montserrat Caballé, en Jaume Aragall, en Josep Carreras, en Plàcido Domingo i en Joan Pons amb l'Orquestra Ciutat de Barcelona (OCB) i el seu director L.A. Garcia Navarro interpretaren 17 àries d'òpera, emotives i ben conegudes. Configuren la música que Europa va crear per a l'univers. Amb el "Ritorna vincitor" de l'òpera 'Aida' de Giuseppe Verdi, cantat al final conjuntament, la gran música europea ret homenatge als esportistes que participen en aquests Jocs convidant-los a que s'hi esforcin i retornin vencedors al seu país.




A la cerimònia de clausura dels Jocs de Barcelona, la soprà catalana Victòria dels Àngels va interpretar, acompanyada pel gran violoncelista també català Lluís Claret,el "Cant dels ocells", amb versió del compositor gironí Xavier Montsalvatge del qui aquest any commemorem el centenari del seu naixement. Amb la veu i el violoncel, aquesta cançó popular catalana d'autor desconegut va acomiadar la flama olímpica. La cançó explica la joia de la natura el dia del naixement del nen Jesús a Betlem. En Pau Casals la va popularitzar interpretant-la al començament de tots els seus concerts. 'El cant dels ocells' ha esdevingut un símbol de pau i de llibertat arreu del món, però de manera significativa a Catalunya. 


També a la cerimònia de clausura, el grup de teatre català 'El Tricicle' va fer una paròdia molt divertida d'una marató. 'El Tricicle' és una companyia catalana de teatre gestual on l'humor és la base fonamental de tots els seus espectacles, tant de televisió, cinema o com en esdeveniments especials.

A Londres ja tot gairebé és a punt. La cerimònia d'inauguració tindrà per títol "Isles of wonder" (illes meravelloses) i llançarà al món un missatge ecologista sobre la necessitat de recuperació 'd'una terra enverinada per la indústria', segons en Danny Boyle, director artístic de l'espectacle. Hi haurà la participació de 900 escolars que participaran en una gran coreografia que 'ajudarà a explicar la nostra història al món. Serà un viatge que aprofundirà sobre qui som, qui vam ser i qui ens agradaria ser', segons va descriure l'Stephen Daldry, director creatiu. 
Hi participarà el duo de música electrònica 'Underworld'.El matí del proper divendres 27 de juliol, doncs, no serà un matí qualsevol. A les 8 del matí, totes les campanes del país dringaran plegades, tan ràpid i tan fort com sigui possible durant tres minuts. Les campanes de les esglésies, els timbres de les escoles, de les bicicletes, de les portes de les cases... de tot arreu, s'afegiran al dringar d'una campana gegant que hi haurà instal·lada en un extrem de l'estadi olímpic. 
Una campana que s'està acabant de fer a Holanda, de dos metres d'alçada i tres d'amplària, que pesarà 23 tones i que serà la més gran d'Europa. La campana es fa a Holanda, a la mateixa empresa que varen fer la del Big Ben, perquè a Londres no hi havia cap fosa que tingués la capacitat de fer-la per les seves dimensions. La campana portarà inscrita una cita extreta de l'obra de Shakespeare 'La Tempesta' que diu: "No us espanteu, l'illa és plena de sorolls".Després del repicament de campanes, es farà un homenatge al Sistema Nacional de Salut, amb l'actuació de centenars d'infermeres. 

També es diu que tornarà a travessar el cel britànic l'avió de passatgers supersònic Concorde que va a una velocitat de més de dues vegades la del so. Va deixar de volar l'any 2003. Igualment, es preveuen actes humorístics i actuacions musicals diverses.


L'avió supersònic Aérospatiale-BAC Concorde fou un dels dos únics models d'avió de passatgers supersònics en servei. El Concorde tenia una velocitat de creuer Mach 2,04 (més de dues vegades la velocitat del so) a una alçada de 60.000 peus (17,7 quilòmetres) amb una configuració d'ala delta. Els vols comercials del Concorde, operats per British Airways i Air France, començaren el 21 de gener del 1976 i finalitzaren el 24 d'octubre del 2003, amb un últim vol d'acomiadament el 26 de novembre del mateix any. L'experiència única de travessar la barrera del so era menys dramàtica del que s'esperava. El moment era anunciat per un dels pilots i presentat a la pantalla informativa. Les turbulències eren molt ocasionals i per les finestres es podia veure clarament la corba de La Terra. 
 El Concorde fou l'avió de passatgers més segur del món d'acord al nombre de morts per distància viatjada fins l'accident del vol 4590 d'Air France a Gonesse, França, el 25 de juliol del 2000. Quan l'avió estava accelerant a la pista, una peça metàl·lica va rebentar els neumàtics. Aquests van incendiar-se i van rebentar els tancs de combustible, causant l'accident mortal, on varen morir els cent passatgers de l'avió, nou membres de la tripulació i quatre persones que eren a terra.Va ser el primer i únic accident d'un Concorde. 
Un avió de British Airways realitzava ocasionalment vols allí on es produïen esdeveniments reials, exhibicions aèries i, en ocasions especials, en formació amb els Red Arrows de l'exèrcit britànic. De totes maneres, l'accident va accelerar la fi de la carrera del Concorde, independentment de les causes, amb un historial impecable durant més de trenta anys.