LA MÚSICA DELS JOCS OLÍMPICS 1 - HIMNES

Aquest any se celebren els Jocs Olímpics a Londres, Anglaterra.

Segur que ja ho sabeu!

I tant se val! Com a pertot arreu, als Jocs Olímpics també hi ha MÚSICA !

I, com no podia ser d'una altra manera, la música més representativa dels Jocs Olímpics és l'HIMNE OLÍMPIC.
Aquí el teniu:

L'himne olímpic és una composició creada pel músic Spyrídon Samaras (Corfú 1861-1917) i el poeta Kostís Palamàs (Patres 1859-Atenes 1943). Amb aquests noms ja haureu endevinat que eren un compositor i un poeta grecs.

Aquesta peça va ser creada per als Jocs Olímpics d'estiu de 1896 que varen tenir lloc a Atenes (Grècia) i posteriorment cada seu olímpica realitzà una composició pròpia. Però l'any 1958, el Comitè Olímpic Internacional el declarà oficial . I en els Jocs Olímpics d'estiu de 1964 a Tòquio (Japó) ja va ser interpretat durant l'hissada de la bandera olímpica.
Tot i que la lletra original és en grec i que oficialment només existeix en anglès i en francès, ja que aquestes dues llengües són les oficials del COI (Comitè Olímpic Internacional), cada ciutat organitzadora acostuma a interpretar-la en la seva llengua. L'himne olímpic s'interpreta en l'acte d'inauguració dels Jocs, acompanyant l'entrada de la bandera olímpica a l'estadi. En els Jocs Olímpics d'estiu de 1992 celebrats a Barcelona, aquest himne el cantà l'Alfredo Krauss en català a la cerimònia d'obertura i en castellà a la de clausura en el moment que s'enlairava i s'abaixava la bandera.
Ve a dir això:
Esperit immortal de l'antiguitat,
pare de la veritat, la bellesa i la bondat.
Baixa, presenta't, vessa la teva llum sobre aquesta terra i sota aquest cel,
que va ser el primer testimoni de la tema fama duradora.
Dóna vida i ànims a aquests nobles jocs,
llança corones de flors que no es marceixen 
als victoriosos en la cursa i en el treball !
Crea, en els nostres pits, cors d'acer !
A la teva llum, planes , muntanyes i mars
brillen en un to rosat i formen un enorme temple
on totes les nacions s'hi reuneixen per adorar-te,
oh, esperit immortal de l'antiguitat!.
Però l'himne olímpic oficial no és l'única música que se sent durant la celebració dels Jocs. Cada seu olímpica té les seves composicions musicals particulars. 
L'any 1987, en Freddie Mercury(cantant del grup Queen i la Montserrat Caballé varen gravar la cançó "Barcelona" que va servir de promoció de la ciutat de Barcelona. Barcelona havia guanyat la nominació per a ser seu dels Jocs Olímpics de l'any 1992 (l'edició que feia 25 dels celebrats a l'etapa moderna) el 17 d'octubre de 1986. La cançó s'havia d'interpretar en la Cerimònia d'Obertura però la prematura mort d'en Freddie vuit mesos abans de l'inici dels Jocs, no ho va fer possible. La cançó va ser adoptada pel Comitè Olímpic Espanyol com a himne oficial dels Jocs Olímpics de Barcelona 1992.
Si voleu, els podeu escoltar a les Fonts de Montjuïc, a Barcelona, escenari triat per a la celebració del festival a l'aire lliure "La Nit" del dia 8 d'octubre de 1988 per celebrar l'arribada de la bandera Olímpica des de Seül (capital de Corea, lloc on s'havien celebrat els darreres Olimpíades). Acompanyats al piano per en Mike Moran, la varen cantar en playback. 
Aquí els teniu:

Sabeu com varen arribar a coincidir en Freddie Mercury i la Montserrat Caballé?
En Freddie havia declarat en més d'una ocasió als seus amics que la seva cantant preferida era la Montserrat Caballé, la soprà catalana cantant d'òpera. I que un dels seus grans somnis era poder cantar al seu costat. Sembla ser que la Montserrat ja havia sentit, a la televisió espanyola, unes declaracions d'en Freddie manifestant la seva admiració per la diva. Ella va acceptar amb moltes ganes l'experiència, tot i que no sabia si les seves veus es podrien conjuntar bé. I tant que varen conjuntar! El març de 1987, en Freddie va viatjar cap a Barcelona per a conèixer la Montserrat i li va fer escoltar la cançó "Barcelona" que havia composat, dedicada a la capital catalana. A la cantant li va agradar tant que varen començar a treballar amb la cançó per a un àlbum de cançons que gravarien junts.
Va ser una notícia que va causar una gran sorpresa: la gran veu de l'òpera i una de les millors veus del rock cantant junts. El disc que varen produir "Barcelona", va tenir molt d'èxit. En gairebé 3 hores se'n varen vendre 10.000 còpies. I a Anglaterra també va ser un èxit.            

Després d'aquest treball que varen fer junts, van continuar mantenint una gran amistat. Quan a en Freddie Mercury li varen diagnosticar SIDA, va mantenir-ho en secret. Només ho va explicar als amics íntims i familiars, entre els quals hi havia la catalana Montserrat Caballé.
Freddie va morir un dia després d'anunciar que tenia la sida (23 de novembre de 1991 i 25 de novembre). El dia següent a la seva mort milers de fans i seguidors es van apropar fins a casa seva i li varen deixar molts rams de flors. A Montreux, Suïssa, al novembre de 1996 se li va dedicar una estàtua. Té tres metres d'alçada i va ser feta per l'escultora txeca Irena Sedlecka i pagada pel seu pare, en Bommi Bulsara i la Montserrat Caballé. També en honor seu es va fer un segell reial i es va posar una placa a la casa on va viure amb la seva família el 1964, als 17 anys. 
Teniu la lletra de la cançó en anglès a l'esquerra i en català a la dreta.


Barcelona, Barcelona, oh, oh                        Barcelona, Barcelona, oh, oh
Barcelona, Barcelona, oh, oh.                       Barcelona, Barcelona, oh, oh
Viva. Ah, ah, ah, ah, ah                               Visca. Ah, ah, ah, ah, ah
I had this perfect dream                              Vaig tenir aquest somni perfecte
Un sueño me envolvió                                  Un somni m'embolcallà
This dream was me and you                         En aquest somni hi érem tu i jo.
Tal vez estás aquí                                       Potser ara ets aquí
I want all the world to see                            Vull que tot el món ho vegi
Un instinto me guiaba, a miracle sensation      Un instint em guiava, una miraculosa sensació.
My guide and inspiration                               La meva guia i inspiració.
Now my dream is slowly coming true.           Ara el meu somni s'està fent, a poc a poc, realitat 
The wind is a gentle breeze, oh                     El vent és una brisa suau, oh.
El me habló de ti ,ah .                                 Ell em va parlar de tu, ah.
The bells are ringing out                              Les campanes estan tocant
El canto vuela                                            El cant vola
They're calling us together                           Ens estan cridant a tots dos
Guiding us forever                                       per guiar-nos sempre
Wish my dream would never go away.            Desitjo que el meu somni no s'acabi mai.
Barcelona,                                                 Barcelona,
I was the first time that we met                   va ser la primera vegada que ens vàrem trobar 
Barcelona. How can I forget                         Barcelona. Com em podria oblidar '
The moment that you stepped into the room  En el moment que vares entrar a l'habitació
you took my breath away.                           em vaig quedar sense alè.
Barcelona, la música vibró.                           Barcelona, la música va vibrar.
Barcelona... y ella nos unió                           Barcelona... i ella ens va unir
and if God willing we will meet again someday  i si Déu vol ens tornarem a trobar algun dia.
Ah, ah, shaking all our lives.                         Ah, ah, sacsejant tota la nostra vida.
Barcelona, Barcelona, oh, oh                        Barcelona, Barcelona, oh, oh
Let the songs begin                                    Deixem que comencin les cançons
Déjalo nacer                                              Deixem-les néixer
Let the music play, ah.                               Deixem que se senti la música, ah.
Make the voices sing                                  Fem que les veus cantin.
Nace un gran amor                                    Neix un gran amor.
Start the celebration                                  Comencem la celebració.
Ven a mi. And cry                                      Vine a mi. I crida.
Grita, come alive.Vive,                                Crida. Pren vida. Viu,       
and shake the foundations from the skies       I sacseja els fonaments del cel
Ah, ah, shaking all our lives.                         Ah, ah, removent les nostres vides.
Barcelona, such a beautiful horizon                Barcelona, un horitzó tan formós         
Barcelona, like a jewel in the sun                   Barcelona, com una joia en el sol.
Por ti seré gaviota de tu bella mar                 Per tu seré gavina del teu bonic mar.
Barcelona, suenan las campanas                   Barcelona, ja toquen les campanes
Barcelona, abre tus puertas al mundo.           Barcelona, obre les teves portes al món.
If God is willing, if god is willing,                    Si Déu vol, si Déu vol,
if God is willing friends until the end.              si Déu vol amics fins al final.
Viva. Ah, Barcelona                                    Visca. Ah, Barcelona.
El tema de "Barcelona" es va sentir a l'inici de la cerimònia d'inauguració dels Jocs Olímpics com a fons musical d'un video de presentació en la que s'hi veien imatges de la ciutat de Barcelona i dels diferents esports olímpics.

Queen és un grup de rock simfònic britànic format després de la ruptura del grup Smile el 1970. A aquest grup, del que van quedar el bateria Roger Taylor i el guitarrista Brian May, s'hi afegeix en Freddie Mercury, posseïdor d'una veu amb un registre poc comú i un timbre excepcional.

A l'any següent, després de buscar durant molt de temps un baixista per al grup, apareix John Deacon, que serà el baixista definitiu del grup, conformant així la seva formació definitiva. El nom de Queen el va suggerir en Freddie Mercury que a més a més era el membre més creatiu del grup, ja que va composar moltes cançons i era el que tenia les millors idees. 

Queen és considerat com un dels millors grups musicals de la història. El grup és conegut per la seva gran diversitat musical, tant vocal com instrumental, així com pels seus multitudinaris concerts i com a una de les bandes que més discos ha venut. D'entre les cançons de Queen de més èxit comercial i popular, se'n poden destacar "We are the Champions", "We Will Rock You","Bohemian Rhapsody","Don't Stop me Now" "Another one Bites the Dust","I Want to Break Free","A Kind of Magic" i "Radio Gaga".

En Freddie Mercury va néixer un 5 de setembre de 1946 a Zanzibar, una de les dues illes annexades a Tanzània i una mica allunyades de la costa est d'Àfrica. El seu nom real era Farooksh Bulsara. Abans de tocar en el grup Queen havia format part en altres grups de música.

Des de ben petit tenia talent per la música i per això la seva tutora li va recomanar d'anar a classes de piano. 

Una de les seves actuacions més notables i recordades és la del concert Live Aid, en l'estadi de Wembley (Londres) 

"We Are the Champions" (en català:Som els campions) és una balada composada per en Freddie Mercury, líder de la banda de rock britànica Queen, per al seu àlbum "News of the world" de l'any 1977.

És una de les seves cançons més cèlebres i populars i un dels himnes més reconeguts del rock.

A més a més s'ha convertit en un himne de les victòries esportives; va ser la cançó oficial de la Copa Mundial de Futbol de 1994 i es fa servir en nombrosos actes públics (festes, actes esportius, finals de lliga de campions quan es fa l'entrega del trofeu a l'equip guanyador...) ja que va ser un gran èxit a la seva època i té una tornada fàcil de recordar.

La cançó parla de com costa arribar a la fama i que la vida no és gens fàcil i que a vegades ho tens molt difícil i t'ho passes malament però que no et pots rendir. I que quan arribes a aconseguir un bon lloc, has de ser agraït però que has de continuar lluitant.

Aquesta és la tornada:

We are the champions - my friends                   Nosaltres som els campions- amics meus

And we'll keep on fighting till the end                 I ens mantindrem lluitant fins al final

We are the champions                                    Nosaltres som els campions

We are the champions                                    Nosaltres som els campions

No time for losers                                           No és temps de perdedors

'Cause we are the champions of the world          Perquè som els campions del món

Aquella nit del 8 d'octubre de 1988, a més a més de la Montserrat Caballé i en Freddie Mercury també hi varen cantar en Joan Manuel Serrat i en Josep Carreras amb el preciós tema: "Paraules d'amor"


La música que no pot faltar mai en uns Jocs Olímpics és l'himne del país on s'hi realitzen. Per això als Jocs de Barcelona s'hi va interpretar l'himne nacional de Catalunya "Els Segadors". També s'hi va interpretar l'himne nacional d'Espanya perquè políticament Catalunya pertany a Espanya. Igualment, en el lliurament de les medalles als qui guanyen a cada una de les proves, s'interpreten els himnes del país d'on són els guanyadors. 

Ja falta menys de 100 dies per a la inauguració dels Jocs Olímpics de Londres, que seran els Jocs de la XXX Olimpíada i tindran lloc entre el 27 de juliol i el 12 d'agost a la ciutat de Londres (Regne Unit). Londres serà la primera ciutat a ser amfitriona de les Olimpíades tres vegades, ja que també va organitzar els Jocs Olímpics dels anys 1908 i 1948.

Els estadis, els pavellons i les piscines ja estan a punt i han costat menys del que es preveia. Però en canvi, el pressupost total dels Jocs s'ha disparat en l'obsessió per la seguretat i la intenció de blindar la ciutat durant els quinze dies de competició. Sembla que els londinencs veuen els Jocs més com un problema que no pas com una oportunitat. I les incomoditats que crearà el desplegament en seguretat fan que una quarta part de la població tingui previst marxar de vacances. I als que es quedin se'ls ha recomanat fins i tot que allarguin les seves hores als pubs per no col·lapsar els transports en les hores punta.

Això sí, de fa dies tenen l'himne oficial triat. És "London calling", la mítica cançó composta el 1979 pel grup punk més polític del Regne Unit, The Clash. Els seus autors Joe Strummer i Mick Jones varen reflectir la crisi per la que estava passant Anglaterra aquella època i cantaven: 'Londres s'inunda i jo visc al costat del riu'. 

En la cerimònia d'inauguració no hi faltarà la interpretació del seu himne. Segur que l'he sentit més d'una vegada. Aquí el teniu i, si voleu, el podeu cantar: 

 

La cerimònia d'inauguració dels Jocs Olímpics de Barcelona es va acabar amb la interpretació de l'"Himne de l'alegria", després d'un concert d'àries d'òpera interpretades pels sis millors cantants del món, quatre dels quals són catalans i que va acabar amb l'himne de "Ritorna vincitor" de l'Aïda de Giuseppe Verdi (Torna vencedor) convidant a tots els atletes a que s'esforcin per ser guanyadors. La Comunitat Europea va triar com a himne la música de la novena simfonia de Ludwig van Beethoven pel seu esperit universal i l'alegria de la solidaritat dels pobles que transmet el text escrit per en Friedrich von Schiller. Aquesta unitat dels pobles europeus amb tots els altres pobles del món és la que aporta aquest gran final de l'acte en el que hi participen tots els músics i cantants. En  aquest video l'Himne d'Europa comença al minut 5:07 amb la veu solista de l'Eleatzar Colomer, de 13 anys, cantant-lo en català amb text del nostre poeta Joan Maragall.

Sovint relacionem un esdeveniment en la música que se sentia quan aquest tenia lloc. Així ben segur que la cançó "Waka Waka" ens fa pensar en el Mundial de Futbol de l'any 2010 a Joanesburg, Sudàfrica. La cantant Shakira, vestida de zebra, va ser l'encarregada de cantar-la a la cerimònia d'inauguració. La cançó explica la necessitat d'unir la gent de tot el món i, diu, que això és possible en campionats d'aquest tipus. 

I acabem tal com hem començat, amb l'himne olímpic.
Després d'haver desfilat els gairebé 12.000 atletes, en representació dels més de 15.000 esportistes i tècnics que participaven als Jocs de Barcelona i de les 183 delegacions de Comitès Olímpics de tot el món, s'agruparen a la pista  de l'estadi, per delegacions. Llavors,amb gran solemnitat, la bandera olímpica va entrar a l'estadi portada per 6 esportistes olímpics espanyols i dos voluntaris amb la música del conegut compositor grec Mikis Theodorakis sobre el poema "Romiossini" de Yannis Ritsos, en homenatge a l'olimpisme i que va cantar la mezzosoprano Agnès Baltsa. La bandera va fer una volta sencera a l'estadi i va començà a enlairar-se, mentre el tenor Alfredo Kraus va interpretar l'himne olímpic, en català.

TITÀNIC, abril de 1912 - abril de 2012 : 100 anys !

Avui, 10 d'abril, fa 100 anys que el vaixell TITÀNIC, amb 275 metres d'eslora i 46.000 tones de pes, el més gran que s'havia construït mai, va sortir triomfal de Southampton (Gran Bretanya) en el seu viatge inaugural cap a Nova York, amb dues escales, a Cherbourg (França) i Queenstown (Irlanda).

La nit del 14 al 15 d'abril de 1912 topà amb un iceberg, es va enfonsar i va causar la mort de més de 1.515 persones d'un total de 2.224. Per les circumstàncies que envoltaren la tragèdia i l'atenció pública mundial provocada pel naufragi, el sinistre del Titànic s'ha convertit en un dels naufragis més famosos de la història.

El quartet de corda polonès MozArt Group ens interpreta el tema principal de la pel·lícula Titànic. Són quatre músics excel·lents i amb una gran tècnica instrumental que a partir de l'any 1995 varen decidir tocar la música en clau d'humor. Des d'aleshores han fet concerts a Polònia, el Japó, la Xina, els EEUU... i han obtingut diversos premis. Els voleu escoltar?

El RMS Titànic (Royal Maid Steamship Titanic: Vaixell Correu Reial Titànic) era el segon de tres transatlàntics de la companyia anglesa White Star Line (juntament amb el Britannic i l'Olympic) que pretenia dominar el negoci dels viatges transoceànics a principis del segle XX competint amb la companyia Cunard Line ( propietària del Mauretania i el Lusitania) per veure qui podia oferir més luxes, comoditat i rapidesa en el viatge entre Europa i Amèrica.

Si vols, pots veure imatges del Titànic tal com era quan es va enfonsar ara fa 100 anys !

El casc del vaixell va ser botat el 31 de maig de 1911 a les drassanes de Harland i Wolf, a Belfast, Irlanda del Nord, davant d'una multitud de 100.000 persones. La seva construcció havia durant tres anys i va tenir una gran repercussió econòmica per a la ciutat de Belfast. S'havia dissenyat fent servir algunes de les tecnologies més avançades de l'època: les mampares hermètiques que dividien el vaixell en 17 seccions independents feien pensar que no permetrien un possible enfonsament. També portava telegrafia per a comunicar-se amb l'exterior, i les hèlix i les instal·lacions de primera classe no tenien comparació amb les d'altres vaixells pel que fa al luxe. Complia amb totes les normes de seguretat exigides per la legislació britànica i nord-americana.

Els preparatius del viatge havien començat feia una setmana: avituallaments, allotjament de la tripulació contractada, habituació a les seves tasques... Quan arribà el dia en què el Titanic havia de salpar des del port de Southampton, el 10 d'abril de 1012, la gent estava tan emocionada que alguns deien que tot semblava un somni.

El vaixell era comandat pel veterà capità Edward John Smith, el més experimentat i prestigiós de la companyia White Star Line, qui prèviament al viatge expressà que aquest seria l'últim abans de jubilar-se, perquè desitjava estar més temps amb la seva esposa i la seva filla.

Ben cert que va ser el seu últim viatge. Diuen que "un veritable capità s'enfonsa amb el seu vaixell"

T'hi vols passejar per dins com si fossis un dels seus passatgers i sense pagar bitllet?

I a més a més amb la música de fons que s'interpretava dins del vaixell?

Endavant !

Quin luxe, no? Però a més a més tenia una piscina interior, un gimnàs, una pista de squash, uns banys turcs, una biblioteca... Ho heu vist tot això?.
Els camarots de primera classe van ser decorats amb revestiments de fusta blanca, mobles molt cars i altres decoracions molt elegants. També tenien banys compartits amb aigua calenta i freda. I estufes elèctriques. Les suites tenien sales d'estar amb llars de foc bellament encastades. El Titànic tenia tres ascensors per als passatgers de la primera classe i un per als de la segona.

En un article de la Irene Casellas aparegut al n. 2089 de la revista 'Presència' s'explica que les investigacions que s'han pogut fer amb la recuperació de les restes del casc, enfonsat a quatre quilòmetres de profunditat, indiquen que l'acer amb què es va construir el transatlàntic no era el més adequat, ja que l'excés de sofre i fòsfor utilitzats en la seva producció van donar com a resultat un material menys resistent del que hauria estat necessari, i fàcilment trencadís.
Ara, però, també se sap que la maniobra que es va fer quan la guaita va divisar l'iceberg va empitjorar els danys als compartiments estancs. Si el vaixell no hagués virat a babord per intentar evitar la col·lisió, el xoc hauria estat frontal i, per tant, segurament només s'hauria inundat el primer compartiment estanc. Com que finalment l'iceberg va fregar tot el lateral del buc, els danys van ser més greus i es van inundar cinc compartiments (fins i tot amb quatre compartiments inundats es calcula que el vaixell no s'hauria enfonsat)

D'altra banda, la decisió del capità Edward J. Smith de mantenir a tota velocitat el vaixell, que anava a més de 40 quilòmetres per hora, sembla que per intentar batre el rècord en la travessia transatlàntica, va impedir que el Titànic pogués frenar a temps per evitar el bloc de gel. Més tard es va saber que els de la guaita no disposaven de prismàtics i, per tant, només van veure l'iceberg quan ja el tenien gairebé a sobre. A més a més, aquella nit no hi havia lluna i, per tant, la visibilitat ja era prou dolenta. També s'hi afegeix que el mar estava molt tranquil, i si hi hagués hagut onatge, les onades haurien picat contra l'iceberg i la seva fressa hauria pogut servir d'avís als vigilants.Si voleu veure què hi queda al fons del mar, a 4 quilòmetres a sota aigua...

Un dels fets que han contribuït a mitificar el naufragi és el paper de l'orquestra que tocava als salons de primera classe.

Durant l'enfonsament, els vuit membres de la banda, dirigits per en Wallace Hartley, se situaren al saló de primera classe en un intent per fer que els passatgers i passatgeres no perdessin la calma ni l'esperança. Més tard, van continuar tocant en la part de popa de la coberta de bots. La banda no deixà de tocar fins i tot quan ja era segur que el vaixell s'enfonsaria. Cap d'ells va sobreviure al naufragi, i des de llavors hi ha hagut molta especulació respecte a quina fou l'última melodia que varen interpretar. Alguns testimonis diuen que l'última cançó fou "Nearer, my God, to Thee" (Més a prop, oh Déu, de tu).

El cos del director de l'orquestra va ser un dels que es van recuperar i identificar. El seu funeral a Anglaterra va comptar amb la presència de milers de persones. Tot i ser considerat com un heroi al seu país, la companyia White Star Line del Titanic va cobrar a la seva família la despesa de la pèrdua del seu uniforme.

Aquesta és la versió que hi ha a la pel·lícula "Titanic" (1953). Quan les dones i els nens s'han anat embarcant als bots, els homes veuen que no tenen salvació i es posen a entonar aquest cant tan melangiós.

Aquesta és la versió que hi ha a la pel·lícula "A night to remember (1958). S'hi interpreta una tonada diferent, però el títol de la cançó és el mateix i la temàtica també la mateixa.

I encara una altra versió. La de la pel·lícula "Titànic" de James Cameron (1997)

Si us agrada aquesta cançó, la podeu escoltar cantada pel "rei", l'Elvis Presley.

Us deixo ara una versió del Titànic feta als estudis de Walt Disney amb personatges coneguts.

I més dibuixos d'en Walt Disney perquè sé que us agraden. Aquest video és confegit amb algunes de les escenes més romàntiques de pel·lícules de Disney, amb el tema d'amor de la pel·lícula de "Titànic" de fons, cantat per la Céline Dion. Gaudiu-ne.

Aquest tema "My heart will go on" ha estat utilitzat en situacions ben diverses. Escolteu-lo, tot mirant aquests patinadors sobre gel... El violinista és el conegut André Rieu acompanyat de tota la seva orquestra i cors.       

El desastre del Titànic va ser ràpidament aprofitat pel cinema. L'any 1912, l'any del naufragi, la productora Eclair Moving Picture Company va rodar sota la direcció d'Etienne Arnaud la primera pel·lícula documentada. Curiosament, no va ser cap èxit.

L'any 1933, Frank Lloy va dirigir 'Cavalcade' i tot i que no se centra en el naufragi, aquest hi és present. Aquesta sí que va ser tot un èxit i va acaparar tres premis de l'acadèmia americana.

També cal esmentar la que es va rodar sota la direcció del ministre de Propaganda, Josep Goebbels, que el 1943 va encarregar un film en què es presentaven els passatgers alemanys com els herois i els anglesos com uns covards i uns borratxos.

Els dos films més recordats, tret de sèries de televisió artísticament i històricament discutibles, són 'Titànic' de Jean Negulesco (1954), en què no se segueix la història i s'aposta clarament pel melodrama i 'A night to remember' de Roy Ward Baker (1958).

Aquest, que serveix de base pel guió de l'èxit de James Cameron, és molt ajustat als fets.

Cameron, amb el grandiós melodrama que roda el 1997, compila rigor i espectacle.

En el marc del centenari de l'enfonsament del Titànic, aquest abril s'ha estrenat als cinemes la versió del film escrit i dirigit per James Cameron, el clàssic, guanyador d'11 Òscar i segona pel·lícula més taquillera de tots els temps per darrere d''Avatar'.

El seu argument es basa en què Jack, un jove artista, en una partida de cartes guanya un passatge per a Amèrica, en el Titanic, el transatlàntic més gran i segur mai construït. A bord, coneix a Rose, una jove d'una bona família que va a contreure un matrimoni de conveniència amb Cal, un milionari envanit a qui només interessa el prestigiós cognom de la seva promesa. Jack i Rose s'enamoren, però Cal i la mare de Rose posen tot tipus de traves a la seva relació. Inesperadament, un immens iceberg posa en perill la vida de tots.....

Has escoltat tantes vegades la melodia del 'My heart will go on' que ja la deus saber cantar. Ho vols provar en anglès, tot seguint aquest karaoke?

I aquí tens la partitura per si la vols tocar amb la flauta dolça. Compte amb el si bemoll!

I quan la sàpigues, prova de seguir-la amb la música de fons.

Si vols, la pots cantar en català, seguint la lletra que expressament hi he adaptat