dilluns, 9 d’abril de 2012

TITÀNIC, abril de 1912 - abril de 2012 : 100 anys !


Avui, 10 d'abril, fa 100 anys que el vaixell TITÀNIC, amb 275 metres d'eslora i 46.000 tones de pes, el més gran que s'havia construït mai, va sortir triomfal de Southampton (Gran Bretanya) en el seu viatge inaugural cap a Nova York, amb dues escales, a Cherbourg (França) i Queenstown (Irlanda).


La nit del 14 al 15 d'abril de 1912 topà amb un iceberg, es va enfonsar i va causar la mort de més de 1.515 persones d'un total de 2.224. Per les circumstàncies que envoltaren la tragèdia i l'atenció pública mundial provocada pel naufragi, el sinistre del Titànic s'ha convertit en un dels naufragis més famosos de la història.

El quartet de corda polonès MozArt Group ens interpreta el tema principal de la pel·lícula Titànic. Són quatre músics excel·lents i amb una gran tècnica instrumental que a partir de l'any 1995 varen decidir tocar la música en clau d'humor. Des d'aleshores han fet concerts a Polònia, el Japó, la Xina, els EEUU... i han obtingut diversos premis. Els voleu escoltar?

El RMS Titànic (Royal Maid Steamship Titanic: Vaixell Correu Reial Titànic) era el segon de tres transatlàntics de la companyia anglesa White Star Line (juntament amb el Britannic i l'Olympic) que pretenia dominar el negoci dels viatges transoceànics a principis del segle XX competint amb la companyia Cunard Line ( propietària del Mauretania i el Lusitania) per veure qui podia oferir més luxes, comoditat i rapidesa en el viatge entre Europa i Amèrica.
Si vols, pots veure imatges del Titànic tal com era quan es va enfonsar ara fa 100 anys !


El casc del vaixell va ser botat el 31 de maig de 1911 a les drassanes de Harland i Wolf, a Belfast, Irlanda del Nord, davant d'una multitud de 100.000 persones. La seva construcció havia durant tres anys i va tenir una gran repercussió econòmica per a la ciutat de Belfast. S'havia dissenyat fent servir algunes de les tecnologies més avançades de l'època: les mampares hermètiques que dividien el vaixell en 17 seccions independents feien pensar que no permetrien un possible enfonsament. També portava telegrafia per a comunicar-se amb l'exterior, i les hèlix i les instal·lacions de primera classe no tenien comparació amb les d'altres vaixells pel que fa al luxe. Complia amb totes les normes de seguretat exigides per la legislació britànica i nord-americana.

Els preparatius del viatge havien començat feia una setmana: avituallaments, allotjament de la tripulació contractada, habituació a les seves tasques... Quan arribà el dia en què el Titanic havia de salpar des del port de Southampton, el 10 d'abril de 1012, la gent estava tan emocionada que alguns deien que tot semblava un somni.
El vaixell era comandat pel veterà capità Edward John Smith, el més experimentat i prestigiós de la companyia White Star Line, qui prèviament al viatge expressà que aquest seria l'últim abans de jubilar-se, perquè desitjava estar més temps amb la seva esposa i la seva filla.
Ben cert que va ser el seu últim viatge. Diuen que "un veritable capità s'enfonsa amb el seu vaixell"
T'hi vols passejar per dins com si fossis un dels seus passatgers i sense pagar bitllet?
I a més a més amb la música de fons que s'interpretava dins del vaixell?
Endavant !


Quin luxe, no? Però a més a més tenia una piscina interior, un gimnàs, una pista de squash, uns banys turcs, una biblioteca... Ho heu vist tot això?.
Els camarots de primera classe van ser decorats amb revestiments de fusta blanca, mobles molt cars i altres decoracions molt elegants. També tenien banys compartits amb aigua calenta i freda. I estufes elèctriques. Les suites tenien sales d'estar amb llars de foc bellament encastades. El Titànic tenia tres ascensors per als passatgers de la primera classe i un per als de la segona.
En un article de la Irene Casellas aparegut al n. 2089 de la revista 'Presència' s'explica que les investigacions que s'han pogut fer amb la recuperació de les restes del casc, enfonsat a quatre quilòmetres de profunditat, indiquen que l'acer amb què es va construir el transatlàntic no era el més adequat, ja que l'excés de sofre i fòsfor utilitzats en la seva producció van donar com a resultat un material menys resistent del que hauria estat necessari, i fàcilment trencadís.
Ara, però, també se sap que la maniobra que es va fer quan la guaita va divisar l'iceberg va empitjorar els danys als compartiments estancs. Si el vaixell no hagués virat a babord per intentar evitar la col·lisió, el xoc hauria estat frontal i, per tant, segurament només s'hauria inundat el primer compartiment estanc. Com que finalment l'iceberg va fregar tot el lateral del buc, els danys van ser més greus i es van inundar cinc compartiments (fins i tot amb quatre compartiments inundats es calcula que el vaixell no s'hauria enfonsat)

D'altra banda, la decisió del capità Edward J. Smith de mantenir a tota velocitat el vaixell, que anava a més de 40 quilòmetres per hora, sembla que per intentar batre el rècord en la travessia transatlàntica, va impedir que el Titànic pogués frenar a temps per evitar el bloc de gel. Més tard es va saber que els de la guaita no disposaven de prismàtics i, per tant, només van veure l'iceberg quan ja el tenien gairebé a sobre. A més a més, aquella nit no hi havia lluna i, per tant, la visibilitat ja era prou dolenta. També s'hi afegeix que el mar estava molt tranquil, i si hi hagués hagut onatge, les onades haurien picat contra l'iceberg i la seva fressa hauria pogut servir d'avís als vigilants.Si voleu veure què hi queda al fons del mar, a 4 quilòmetres a sota aigua...
Un dels fets que han contribuït a mitificar el naufragi és el paper de l'orquestra que tocava als salons de primera classe.
Durant l'enfonsament, els vuit membres de la banda, dirigits per en Wallace Hartley, se situaren al saló de primera classe en un intent per fer que els passatgers i passatgeres no perdessin la calma ni l'esperança. Més tard, van continuar tocant en la part de popa de la coberta de bots. La banda no deixà de tocar fins i tot quan ja era segur que el vaixell s'enfonsaria. Cap d'ells va sobreviure al naufragi, i des de llavors hi ha hagut molta especulació respecte a quina fou l'última melodia que varen interpretar. Alguns testimonis diuen que l'última cançó fou "Nearer, my God, to Thee" (Més a prop, oh Déu, de tu).
El cos del director de l'orquestra va ser un dels que es van recuperar i identificar. El seu funeral a Anglaterra va comptar amb la presència de milers de persones. Tot i ser considerat com un heroi al seu país, la companyia White Star Line del Titanic va cobrar a la seva família la despesa de la pèrdua del seu uniforme.
Aquesta és la versió que hi ha a la pel·lícula "Titanic" (1953). Quan les dones i els nens s'han anat embarcant als bots, els homes veuen que no tenen salvació i es posen a entonar aquest cant tan melangiós.

Aquesta és la versió que hi ha a la pel·lícula "A night to remember (1958). S'hi interpreta una tonada diferent, però el títol de la cançó és el mateix i la temàtica també la mateixa.

I encara una altra versió. La de la pel·lícula "Titànic" de James Cameron (1997)

Si us agrada aquesta cançó, la podeu escoltar cantada pel "rei", l'Elvis Presley.
Us deixo ara una versió del Titànic feta als estudis de Walt Disney amb personatges coneguts.


I més dibuixos d'en Walt Disney perquè sé que us agraden. Aquest video és confegit amb algunes de les escenes més romàntiques de pel·lícules de Disney, amb el tema d'amor de la pel·lícula de "Titànic" de fons, cantat per la Céline Dion. Gaudiu-ne.



Aquest tema "My heart will go on" ha estat utilitzat en situacions ben diverses. Escolteu-lo, tot mirant aquests patinadors sobre gel... El violinista és el conegut André Rieu acompanyat de tota la seva orquestra i cors.       

El desastre del Titànic va ser ràpidament aprofitat pel cinema. L'any 1912, l'any del naufragi, la productora Eclair Moving Picture Company va rodar sota la direcció d'Etienne Arnaud la primera pel·lícula documentada. Curiosament, no va ser cap èxit.
L'any 1933, Frank Lloy va dirigir 'Cavalcade' i tot i que no se centra en el naufragi, aquest hi és present. Aquesta sí que va ser tot un èxit i va acaparar tres premis de l'acadèmia americana.
També cal esmentar la que es va rodar sota la direcció del ministre de Propaganda, Josep Goebbels, que el 1943 va encarregar un film en què es presentaven els passatgers alemanys com els herois i els anglesos com uns covards i uns borratxos.
Els dos films més recordats, tret de sèries de televisió artísticament i històricament discutibles, són 'Titànic' de Jean Negulesco (1954), en què no se segueix la història i s'aposta clarament pel melodrama i 'A night to remember' de Roy Ward Baker (1958).
Aquest, que serveix de base pel guió de l'èxit de James Cameron, és molt ajustat als fets.
Cameron, amb el grandiós melodrama que roda el 1997, compila rigor i espectacle.
En el marc del centenari de l'enfonsament del Titànic, aquest abril s'ha estrenat als cinemes la versió del film escrit i dirigit per James Cameron, el clàssic, guanyador d'11 Òscar i segona pel·lícula més taquillera de tots els temps per darrere d''Avatar'.
El seu argument es basa en què Jack, un jove artista, en una partida de cartes guanya un passatge per a Amèrica, en el Titanic, el transatlàntic més gran i segur mai construït. A bord, coneix a Rose, una jove d'una bona família que va a contreure un matrimoni de conveniència amb Cal, un milionari envanit a qui només interessa el prestigiós cognom de la seva promesa. Jack i Rose s'enamoren, però Cal i la mare de Rose posen tot tipus de traves a la seva relació. Inesperadament, un immens iceberg posa en perill la vida de tots.....

Has escoltat tantes vegades la melodia del 'My heart will go on' que ja la deus saber cantar. Ho vols provar en anglès, tot seguint aquest karaoke?


I aquí tens la partitura per si la vols tocar amb la flauta dolça. Compte amb el si bemoll!


I quan la sàpigues, prova de seguir-la amb la música de fons.

Si vols, la pots cantar en català, seguint la lletra que expressament hi he adaptat

Cap comentari:

Publica un comentari