dijous, 27 de desembre del 2012

EL CAGANER

La darrera setmana del trimestre, a la vetllada de Nadal, els alumnes de cant coral dels cicles mitjà i superior de l'escola hi han representat la cançó 'El caganer', la cançó de Nadal de TV3 de l'any 2009. 
El cant coral a l'escola és una de les activitats incloses al PAC (Pla d'Autonomia de Centres) per a afavorir l'assoliment d'un dels seus dos grans objectius: la millora de la cohesió social. 
Això vol dir que l'escola, a través d'uns mestres que s'en responsabilitzen, programa i dinamitza activitats alternatives al joc habitual de pati , com són el cant coral,  el bibliopati i la pràctica d'esports diferents, que es realitzen durant l'estona d'esbarjo, emmarcades dins el Projecte de Convivència. 
Pel que fa al cant coral s'han organitzat dos grups, un de cicle mitjà i un de cicle superior que assagen en hores de pati diferents i que periòdicament posen el seu treball en comú. A més a més d'aprendre cançons noves, durant l'estona d'assaig es fomenta el treball en equip, la interacció entre alumnes de diferents cursos i cicles, el desenvolupament de diferents capacitats, l'ajuda mútua, l'orientació en l'espai, la il·lusió i l'esforç per fer un bon treball, el gaudi col·lectiu...
Tot això queda ben reflectit en aquesta posada en escena. Varen ser molt aplaudits. I a més a més... s'ho varen passar tan bé! Els voleu veure?
A partir del gener treballaran de valent en la preparació de les cantates que a final de curs representaran a l'escola i al Teatre Municipal, dins la Mostra de Teatre Escolar del Pla de l'Estany. 

La vetllada de Nadal s'ofereix, per cicles a tots els alumnes i les alumnes del centre. I també s'hi convida especialment les famílies. Aquesta activitat, que  n'afavoreix la seva participació i implicació, és contemplada també dins el Projecte d'Autonomia de Centres i aplega la gran diversitat de famílies del nostre alumnat. La sala d'actes, en aquesta ocasió, fa goig de debò.
La cançó 'El caganer' és una cançó creada per l'Albert Pla i cantada per ell mateix, en Joan Miquel Oliver, en Gerard Quintana, els Estopa, en Quimi Portet i els Manel. S'ha sentit molt als mitjans de comunicació.

divendres, 14 de desembre del 2012

QUALSEVOL NIT POT SORTIR EL SOL

Aquesta setmana, a la vetllada de Nadal, els alumnes de sisè de l'escola hi han representat la cançó 'Qualsevol nit pot sortir el sol' d'en Jaume Sisa. Se l'han estat preparant amb molta il·lusió. Cada noi i cada noia ha triat el personatge que ha desitjat representar, ha buscat la disfressa i els complements  més escaients, ha assajat els moviments propis del personatge i ho han posat  tot en comú. Hi ha personatges que els alumnes no coneixien. Per això, de cada un d'ells se n'ha fet, prèviament, una petita investigació.
Tota l'escola ha estat convidada a la posada en escena. I els pares i mares també. Han tingut molt d'èxit. Se'l tenien ben merescut!
Si voleu, també hi esteu convidats:

'Qualsevol nit pot sortir el sol' és una cançó que va escriure en Jaume Sisa l'any 1975 i la va publicar en un àlbum que portava el mateix nom. 
Fa una colla d'anys!
La cançó evoca la infància i l'adolescència de Sisa en una Barcelona de postguerra, convivint amb els personatges de la literatura juvenil, la ràdio, el cinema i el còmic de l'època 'El Patufet' i les aventures bèl·liques del 'Capitan Trueno'...
Però amb el temps ha esdevingut una cançó molt popular pel seu contingut fantàstic amb una gran quantitat de personatges infantils: la Blancaneus, els tres porquets, en Popeye, en Superman, la Ventafocs, en Patufet... i fins i tot el caganer!.
Però també s'ha fet popular pel missatge d'esperança quan diu que: '... de les tristors en farem fum...', per ser un gran cant a l'amistat i solidaritat: '...a casa meva és casa vostra si és que hi ha cases d'algú...' o '... només hi faltes tu, també pots venir si vols...'.
Des de llavors s'ha cantat molt.


Aquí teniu una curiosa representació d'aquesta cançó, amb ombres xineses:
D'aquesta cançó el mateix Jaume Sisa n'ha fet alguna versió. Una de les més antigues és la que podeu escoltar, tot seguit, cantada per ell  mateix a la ja desapareguda sala Zeleste de Barcelona, l'any 1976.
Si voleu, podeu escoltar la versió que en fan 'los Manolos'.
Los Manolos és un grup musical de rumba catalana originari de la ciutat de Barcelona que es va formar a finals de l'any 1989 quan deu amics de Barcelona, aficionats a la rumba catalana, començaren a practicar aquest tipus de música combinant-lo amb instruments i actitud rockera.
En el seu repertori s'hi podien trobar rumbes d'en Peret i del Gato Pérez, adaptacions de temes no rumbers i cançons de creació pròpia. Les seves actuacions cridaven l'atenció perquè anaven vestits amb una camisa amb solapa tipus avió, pantalons amb pota d'elefant, ulleres de sol de mirall i patilles postisses. Un dels seus primers èxits importants va ser la versió del tema 'All my loving' dels Beatles, que va ser la cançó de l'estiu del 1992. Aquest mateix any varen actuar en la cerimònia de clausura dels Jocs Olímpics de Barcelona 1992 cantant, entre d'altres, la seva versió de l'havanera 'El meu avi' i de l'himne d'aquells Jocs, l' 'Amics per sempre'.
Tot i que els components han anat canviant i varen passar uns anys sense actuar, a partir de l'any 2004 el grup va iniciar una nova etapa. Actualment són tres i quan canten en directe els acompanya una banda de músics que provenen d'altres formacions com Gertrudis o La Troba Kung-Fú.
 

La versió rock de la cançó la trobem cantada pel grup 'Pastorets Rock'

Pastorets Rock és una banda lleidatana que basa el seu repertori en els temes més coneguts del cançoner català adaptades amb ritmes i arranjaments típics dels patrons moderns com el funky, l'ska o el rock dur.
Sigui amb una versió o amb una altra, us desitjo, de cor,
Glitter Animator

diumenge, 4 de novembre del 2012

i ara... la FIRA de Sant Martirià. A Banyoles!

Els dies 16, 17 i 18 de novembre...
Banyoles tornarà a bullir.
Què s'hi farà?
Doncs una de les fires multisectorials i ramaderes de més renom. Aquest any se'n celebrarà ja la 34a. edició. 
En destaquen els concursos morfològics de cavalls de tir i pura raça àrab i espanyola, d'ase català, la mostra d'animals autòctons catalans, les exhibicions i concursos de carrussels i carruatges, una demostració de horseball (bàsquet dalt del cavall), una exhibició de batre i fer pallers... Dintre la fira també podrem gaudir del Mercat d'Artesania, de la Fira del Dibuix i la Pintura, i de la fira comercial Firestany.
I tot... en un entorn immillorable: el Parc de la Draga de Banyoles.

Una mica d'història:         
El 10 de novembre de 1368, 'només' fa 644 anys! el
rei Pere III 'el Cerimoniós' va donar permís a l'abat del monestir Ponç de Canadal, per a celebrar una fira de bestiar a Banyoles. 
D'aleshores ençà, any rere any, s'ha celebrat la fira de Sant Martirià, amb una única interrupció, durant la guerra civil espanyola. Quan hi ha guerra, no s'està per fires ni celebracions.
A la Fira de Sant Martirià, en els seus millors moments, milers de caps de bestiar rossam, bous, vaques o vedells es concentraven a la plaça de les Rodes.

A les dècades de 1940 i fins a 1960 se celebrava el dia 24 de novembre: al matí hi havia un ofici religiós al monestir i seguidament s'anava a resar un rosari al puig de Sant Martirià. Però de mica en mica, la mecanització del camp va fer que cada vegada hi haguessin menys animals i més maquinària agrícola d'exposició. 
L'any 1978 va arribar a la decadència i es va decidir posar-hi tots els esforços per a reeixir-la per part de l'Ajuntament i diverses entitats banyolines. Així, l'any 1979 es va refer i va haver-hi el primer concurs d'animals de peu rodó o bestiar rossam. Aquella va ser la 1a. edició d'una Fira renovada. Des de llavors ja no es fa el 24 de novembre i, en canvi, es fa coincidir en un cap de setmana. 
La Fira va passar de la plaça de les Rodes al Passeig Dalmau i finalment la seva ubicació és a la Draga.  L'afició creixent a la cria de cavalls va fer que a la Fira cada vegada es potenciés més el cavall esportiu, els cavalls de raça, les races productores de carn i els matxos i mules destinats a arrossegar troncs. I així, la Fira s'ha anat especialitzant en aquest tipus de bestiar: cavalls, eugues, ases i el burro català, tot i que s'hi poden veure un bon nombre d'exemplars autòctons catalans: els coloms, les gallines (del Penedès, Empordanesa, flor d'Ametlla, del Prat), les oques de l'Empordà, les cabres blanques de Rasquera, els gossos (ca de bou, eivissenc, d'atura català, mastí del Pirineu), les ovelles (aranesa, ripollesa, xisqueta o pallaresa), la vaca bruna de l'Albera... És una diada ideal per als qui els agraden els cavalls i, en general, tots els animals.


Sabíeu que el burro català va guanyar un premi Guiness, a Banyoles?


La cançó que heu sentit al video anterior és un 'romanço' del popular cantant i folklorista Jaume Arnella, l'últim romancer en actiu dels Països Catalans. Els romanços són històries cantades. Voleu escoltar el del burro català,tot sencer? 
Aquí el teniu:

Cantem tots amb alegria un brindis ben entonat, bo i cantant les excel·lències d'un burro de qualitat, i el burro que vull cantar-vos és el burro català que és un ruc i que és un ase i també se'n diu guarà. És molt fàcil distingir-lo perquè és alt com un santpau, alhora enèrgic i plàcid i té el pèl curt i suau. Visca el ruc, visca el ruc, visca el guarà! Visca el burro català! 
Té unes orelles molt llargues que gaire bé fam dos pams i veureu que les mantenen sempre dretes i tibants. Els ulls són vius, bondadosos i grossos, naturalment,
i el morro d'aquesta raça té una forma descendent.  El seu color ronda el negre o un marró bastant pujat, però a la panxa, els ulls i el morro té un color blanc-platejat. Visca el ruc... 
Fa tres o quatre-cents quilos i metre i mig, o més, d'alt, té una bona envergadura, impressiona l'animal! Com que és molt treballador, tossut, sofert, perquè es veu, resulta que és valorat i apreciat a tot arreu. Aquest burro ja existia en temps molt enretirat i se n'han trobat vestigis d'una gran antiguitat. Visca el ruc...
També en el temps del romans parlaven de l'animal i en tenim moltes notícies de l'època medieval. I de tot el món venien a Catalunya a comprar aquest exemplar magnífic que és el burro català. Aquest ruc extraordinari i que és tan treballador, resulta que ja fa anys que està en perill d'extinció. Visca el ruc...
I ara tot de cop i volta no sabem per quin motiu, milers de cotxes el porten al cul, com un adhesiu. Per alguns és una broma irònica, intel·ligent; és donar la volta al tòpic i fer-ho bo i somrient. Per altres és militància i agafa com tot un rol de lluita i de resistència en front del toro espanyol.  Visca el...
Jo, què voleu que us hi digui, potser és que em sento cansat d'haver cantat massa himnes: no en sento necessitat. Però també veig una cosa: sovint, si s'està apurat, si convé la gent s'inventa els senyals d'identitat. I ara a part de l'enganxina, tant si en porteu com si no: lluiteu sempre per la llengua perquè aquí ens hi juguem molt. Visca el ruc, visca el ruc, visca el guarà! Visca el burro català! 

Fes cantar els cavalls!
Clica damunt la imatge i escolta com... bramen!


No sabem ni sabrem mai si el cantant sudcoreà PSY es va inspirar amb els cavalls de la Fira de Sant Martirià de Banyoles per inventar-se la coreografia del 'pas del cavall' en el seu tema tan escoltat darrerament del 'Gangnam Style'. El so combina música dance/electrònica i rap. La cançó va sortir el 15 de juliol i ha tingut molt d'èxit. El seu video musical ha rebut més de 640 milions de visites al YouTube (el segon video més vist de tots els temps, seguit de 'Baby', de Justin Bieber). I ha rebut el rècord Guiness pel video amb més 'm'agrada' a Youtube. Segons diuen segurament a principis de 2013 haurà estat vist un bilió de vegades i passarà a ser el més vist de la història.
'Gangnam Style és una expressió coreana que fa referència a un estil de vida luxós a Gangnam, un districte de Seül, Corea. Al video s'hi veu Psy ballant en diversos indrets de Gangnam. Hi ha moments que simula que va dalt d'un cavall.

 
Els alumnes de 6è de l'escola la volen tocar amb la flauta. Aquí tenen la partitura i un video per seguir-la amb acompanyament musical. Simple, Free Image and File Hosting at MediaFire

diumenge, 14 d’octubre del 2012

ALEGRIA, QUE ÉS FESTA MAJOR...!

Com cada any arriba a Banyoles, puntualment, la FESTA MAJOR!
Un cap de setmana atapeït d'actes per a totes les edats, des dels més petits als més grans.La festa comença el diumenge abans amb el pregó . El pregó acostuma a ser el tret de sortida de la festa major de moltes poblacions i sol ser encomanat a una persona reconeguda de la població. És un moment en el qual s'anuncia la festa que trenca la rutina del dia a dia. Però també s'hi poden destacar fets importants succeïts al llarg de l'any, recordar i plantejar noves idees, per riure'ns de qui som i del què fem i per desitjar-nos a tots i a totes... una bona festa major!. 
De la Festa Major és important el cartell, aquest any creat per l'artista gironina Clara Gispert, que ha volgut retratar-hi el que és per a ella la Festa Major: un moment de gronxar-se, per no tocar de peus a terra i convertir-se en nens per gaudir".
Per començar-nos a ambientar, aquesta setmana entrem a l'escola amb la música de 'La festa Major' de La Trinca. Un dels 38 discos que la Trinca va publicar estava dedicat íntegrament a la Festa Major.
Si voleu, la podeu escoltar de fons, tot veient imatges de la Festa Major de l'any 2008, ara fa quatre anys.


Ai, aquests de La Trinca ! Se les sabien totes! Eren un grup de música i espectacle català format per en Josep M. Mainat, en Toni Cruz i en Miquel Àngel Pasqual,que des de l'any 1969 fins al 1987 , amb les seves cançons carregades d'ironia i una posada en escena original, parodiaven amb humor la societat catalana i espanyola del moment. Si els voleu veure en acció...aquí els teniu amb la seva primera cançó: 

I ara, en un gag : pobre cotxe! 
 Aquí cantaven i representaven una havanera: 


No hi ha Festa Major sense gegants ni capgrossos
L'any passat es va fer la presentació del remolc dels gegants i els capgrossos de Banyoles. I tot seguit hi hagué una cercavila  molt animada. Més animada ho deurà ser la d'aquest any.  Aquest dissabte dia 20 , a partir de dos quarts de 10 del matí, a la Draga , s'hi celebrarà una Trobada Intercomarcal d'una trentena de colles de  gegants i capgrossos procedents de diverses comarques catalanes que desfilaran fins a l'ajuntament. No us ho perdeu!.
Reconeixeu alguna música de les que toquen els grallers i els tabalers?


De moment, ja sabem que el gegant Martirià i la geganta Maria estan en plenes condicions per a passejar-se i ballar pels carrers de Banyoles. Els alumnes més petits de l'escola els varen anar a saludar, aquesta setmana passada, a l'ajuntament.
Per cert, sabríeu dir el nom de tots els capgrossos banyolins dels qui, amb tant d'encert en té cura la Colla de Gegants i Capgrossos de Banyoles per animar les festes populars de pobles i ciutats de tot Catalunya i especialment de Banyoles i comarca? Us hi ajudo una mica.
El banquer     El pageset     En Bocatorta       L’okupa        La punk          La nena Anna       Geganta Maria 
El barb          El pallasso     En Dentarra        La bruixa      La pageseta    En Bigotis             El gat
El botiguer     El punk         En Pallús            La granota    L'avi Josep      La Marieta            En Patufet
El dimoni       El dimoniet    El sol                 En Blauet      El negre          La nàiada             Gegant Martirià
En Berruga                                         
                                                                                                                  

Una de les novetats més rellevants del programa de la festa major d'aquest any és la diada castellera que consistirà en una exhibició de colles castelleres prevista per al diumenge 21 a dos quarts de set del vespre al recinte de barraques. Hi participaran els 'Marrecs de Salt', els 'Angelets del Valespir' i els 'Castellers de Porqueres' que fa molt poc que s'han estrenat.
Sabeu que els CASTELLS varen ser declarats per la UNESCO 'patrimoni immaterial de la humanitat' ? Això va ser el 16 de novembre de 2010.

Els castells són una mostra de 'força, equilibri, valor i seny'
És més, s'hi 'fa pinya'. D'aquí ve aquesta expressió tan catalana que fem servir quan volem dir que treballem conjuntament .
I queda ben demostrat que els castells són un bon exemple de treball en equip, esforç i esperit d'autosuperació. Ho podeu veure en aquesta pujada caminant d'un pilar de 4 per les escales de la Catedral de Girona l'octubre de 2010. Sovint la vida ens juga males passades, però el que és més important és aixecar-se i afrontar el futur amb esperança i optimisme. En aquesta ocasió la colla 'els Marrecs de Salt' no ho varen aconseguir. Tant de bo aquest any, quan hi tornin, puguin culminar amb èxit la seva fita. No s'han rendit mai. I el públic, entusiasta i entregat, omplint tots els racons per a seguir de ben aprop la gesta, ben segur que, confiant amb ells, els donarà ànims i els aplaudirà per l'esforç i les ganes de superar-se.

És clar que... si hi ha festa major ...
La festa major és la festa més important de cada barri, poble, vila o ciutat. Típicament commemora un fet important de la seva història o tradició o pot ser una festa patronal, en honor al seu sant patró o santa patrona...
I ja sabem que el patró de Banyoles és... Sant Martirià !
Segons la tradició, en Martirià va néixer a Florència (la Toscana, Itàlia) a mitjan segle IV en el si d'una família noble, pagana (fa més de 1600 anys!). Atret pel cristianisme, s'hi va convertir, va regalar el seu ric patrimoni als pobres i va ser batejat per l'abat Fructuós del monestir benedictí de Magdala, a prop d'Albenga, on va entrar com a monjo. 
La seva saviesa va causar gran admiració i en morir l'abat Fructuós, va ser triat com a nou abat del monestir.
Més tard va ser nomenat bisbe d'Albenga i al cap d'uns anys es va retirar al desert a fer-hi vida d'ermità, dedicat a l'oració i portant una vida austera. Al cap de tres anys, cridat pels cristians d'Albenga, hi va tornar perquè el governador perseguia els cristians, obligant-los a renegar de la seva fe. 
El governador el va fer empresonar i 
el va fer llançar als lleons que, en veure'l, no se'l varen menjar, no, sinó que el varen respectar, llepant-li les mans i els peus. El governador, enfurismat, va ordenar que el degollessin. El seu cos va ser enterrat en el terra d'una església, on va rebre la veneració dels cristians.

Al segle X hi hagué una invasió a la regió d'Albenga per part d'un exèrcit estranger que saquejava els pobles i les esglésies. Dos monjos que estaven resant a la capella on havia estat enterrat en Martirià varen sentir una veu que provenia de la tomba del sant que els deia: 'Recolliu les meves restes i traslladeu-les a un lloc segur, a un indret on hi hagi una deu abundosa d'aigua que no s'hagi eixugat mai'. Els monjos, sorpresos, compliren el desig del sant. Posaren les seves restes dins una petita bóta que col·locaren dalt d'una mula i començaren a fer camí. Allà on trobaven una font s'aturaven i preguntaven als qui hi trobaven si recordaven si havia deixat de rajar alguna vegada. Tot i que algú deia que li semblava que no, sempre trobaven algú d'edat avançada que recordava que aquella font sí que s'havia eixugat en alguna ocasió.I així un dia i un altre... 
Després de molts de dies de fer camí, arribaren a un puig des d'on es divisava un estany, l'estany de Banyoles. No veient-hi cap riu que hi aboqués aigua, pensaren que aquella aigua tan abundosa provenia d'una font que brollava del fons d'aquell bonic estany. Havien arribat, ja, al final del seu camí? En aquestes, varen sentir com començaven a tritllejar les campanes de la vila que es veia a prop de l'estany. Seria un senyal diví? Alhora, dins d'aquella vila, tothom sortia de casa seva, sorprès de veure com les campanes s'havien posat a tocar totes soles, sense que ningú no hagués pujat al campanar.
Esglaiats, uns als altres es preguntaven perquè o per a qui repicaven soles les campanes. Alguna cosa, doncs, estava passant. Fent processó, tothom va sortir pel portal de la vila en direcció a l'estany. Essent a mig camí, es varen trobar els dos monjos que baixaven amb la seva mula carregada amb la bóta. Aquests, explicaren als vilatans d'on venien i com era que havien arribat fins allí. 
El poble va acollir amb gran alegria les restes d'aquell sant que havien estat portades de tan lluny. Més tard, els banyolins varen bastir una petita capella en el seu honor, just dalt del bonic puig on els monjos varen intuir que havien arribat al lloc que buscaven, el puig de Sant Martirià.

Actualment, les relíquies es troben al monestir de Sant Esteve de Banyoles, dins d'una caixeta de fusta de xiprer, guardada a la capella dedicada al sant. És de gran valor l'anomenada 'Arqueta de Sant Martirià'. Es tracta d'una funda que cobreix la caixeta que conté les relíquies quan aquesta és treta en processó, ja sia amb motiu de la festivitat del sant o quan abans, també en processó, el poble de Banyoles portava el sant a l'estany per demanar la seva intercessió en èpoques de sequera o de grans inundacions.
Aquesta arqueta és d'estil gòtic i data del segle XV. Va ser obrada entre els anys 1413 i 1453 al taller dels orfebres gironins Artau, pare i fill. I és una de les obres mestres de l'orfebreria gòtica catalana. Té una forma de temple gòtic amb una torre central coronada per una creu i és tota recoberta d'argent repussat. Tenia vint-i-vuit figures en relleu disposades a dins de fornícules. Cada un dels costats llargs està centrat per una figura d'argent de Sant Martirià beneint, vestit de bisbe. A costat i costat del sant, hi ha dotze figures de sants més petites. I als costats petits hi ha dos relleus, un amb l'escena del martiri de Sant Martirià i l'altra amb la Mare de Déu acompanyada d'àngels. Estava perfectament conservada fins que, a principis de l'any 1980 les seves figures varen ser robades per la banda d'Erik el Belga. Fins al moment s'han recuperat vint-i-una de les seves figures. Recuperats també els relleus, a principis del 2010 es va començar la seva restauració per tal de tornar-la al seu estat original. I des del 16 d'octubre de 2010 torna a lluir al monestir de Banyoles en una sala amb bones mesures de seguretat.
 
El dissabte, al final de l'ofici solemne que se celebra a l'església de Santa Maria, perquè actualment el monestir no està en condicions, es canten els goigs de Sant Martirià.
Els goigs són uns cants religiosos  tradicionals , fets en honor d'una imatge santa determinada, venerada en una església, capella, ermita... i per la qual el poble ha desenvolupat una certa devoció al llarg dels anys. Són de caràcter narratiu i descriptiu, ja que solen explicar els trets primordials de la vida del sant, on la tradició i la llegenda destaquen sobre la història. Normalment hi ha una estreta relació entre el sant  la població que canta els seus goigs. Amb la invocació es vol aconseguir obtenir unes bones collites, alleugerir els perills de malalties o obtenir beneficis  ben diversos. Si agafem un Goig qualsevol i ens el mirem per sobre, veurem que es tracta d'un full d'un format mitjà d'uns 30 x 20 cm. Dins d'una orla, hi trobarem, a la part superior, el nom de l'advocació i el gravat de boix que representa una imatge del sant, i, a sota, el text distribuït en dues o tres columnes i que acaba amb una oració final en llatí que li dóna valor litúrgic. 
Els Goigs de Sant Martirià també segueixen aquest patró, ja que primer parlen de la vida del sant, naixement, vida monàstica, martiri i mort. Després ens parlen de la seva relació amb Banyoles i de com el seu cos hi va arribar. I per últim, es fa una invocació contra el mal temps.
La festa de sant Martirià és la segona cita anual de Banyoles amb la sardana, després de l'Aplec del mes de juliol. Les ballades de sardanes formen la part més important de la Festa Major fins al punt que s'afirma que aquesta és la Festa Major de la Sardana a Catalunya. Hi ha la 'Competència d'orquestres' en la que hi participen dues orquestres de música de ball que toquen, al mateix escenari i consecutivament, una peça del mateix estil cada una i en la que, sense ser cap acte competitiu, és un extraordinari concert de festa major. També hi ha la 'Competència de cobles' en la que la plaça major, quadrada, acull quatre cobles, una a cada costat, que van fent rondes interpretant una sardana cada una i en la que després de cada ronda el públic vota la que més li ha agradat. El 'Concurs de colles sardanistes' aplega un bon nombre de colles sardanistes ja que puntua per al Campionat de Catalunya.
 La ballada de sardanes del diumenge acaba amb la 'sardana estereofònica': els llums de la plaça s'apaguen i el director d'una de les cobles es posa al mig de la plaça i dirigeix la interpretació conjunta d'una sardana sencera. 
Cada cobla toca una tirada sense aturar-se i l'última  tirada és interpretada per tots els músics a la vegada. A la repetició, els participants ballen amb bengales enceses a la mà. I la 'Festa de la música per a cobla' consisteix en un concert conjunt de tres cobles de primer nivell del país on s'hi interpreten sardanes i altres peces per a cobla de forma alternativa i també conjunta. 
I què és una SARDANA? Ja ho sabeu!
Si aneu passant les diapositives, anireu obtenint més informació, tot escoltant, de fons, la sardana 'LA SANTA ESPINA', la sardana més emblemàtica, que constitueix un himne patriòtic per als catalans. Forma part de la sarsuela del mateix títol escrita per l'Àngel Guimerà amb música de l'Enric Morera. Es va estrenar l'any 1907 al Teatre Principal de Barcelona. Va ser prohibida durant les dictadures de Primo de Rivera i de Franco. 


Som i serem gent catalana tant si es vol com si no es vol,
que no hi terra més ufana sota la capa del sol.
Déu va passar-hi en primavera i tot cantava al seu pas. Canta la terra encara entera i canta que cantaràs. Canta l'ocell, el riu, la planta, canten la lluna i el sol...
Tot treballant la dona canta i canta al peu del bressol.
I canta a dintre de la terra el passat ja mai passat, 

i jorns i nits de serra en serra, com tot canta al Montserrat. SOM I SEREM GENT CATALANA...
I al recinte de barraques hi actuaran dotze formacions: The Gruixut's, Apeiron, MCD, Laforet, La Iaia, Feliu Ventura, Obrint Pas...Us deixo am la cançó 'La Flama' del grup 'Obrint Pas' que va ser la que es va triar per al lipdub per la Independència de Catalunya i la resta dels Països Catalans, realitzat el 24 d'octubre de 2010 a la ciutat de Vic. Aquest video que teniu a continuació té el rècord mundial de més gent participant en un lipdub, 5.771 persones, acreditades per la World Records Academy. La iniciativa sorgeix de la gent del poble català. Es vol fer saber, a tot el món, que Catalunya és una nació i com a tal necessita la independència per assegurar-se la supervivència i el futur.
BONA FESTA MAJOR !

diumenge, 23 de setembre del 2012

Per als qui aprenen a tocar la FLAUTA DOLÇA

A la nostra escola de 'La Vila', els alumnes de 3r de Primària aquest curs començaran a aprendre a tocar la FLAUTA DOLÇA. Estan molt il·lusionats i molt il·lusionades.
Les primeres lliçons, però, són les més difícils: agafar bé la flauta, que no caigui, tapar bé els forats, no bufar ni massa fort ni massa fluix, tenir cura de la flauta, tenir cura de la seva neteja...
Per a tots i totes, per als que aquest curs en començaran a aprendre , per als qui ja en saben una mica i per als que aviat ja en seran virtuosos...un conte !
El conte de 'EL FLAUTISTA D'HAMELIN'. 
És una llegenda documentada pels germans Grimm que explica una història misteriosa que va passar a la ciutat d'Hamelin, a Alemanya, el 26 de juny de 1284. 
Benvinguts a Hamelin!...
Tot va començar una nit fosca de fa uns quants anys. Rates vingudes de no se sap on van envair la ciutat: n'hi havia centenars.  Què dic centenars, milers, potser milions de rates. Tot n'era ple, Hamelin estava infectat de rates!
 
Quan sapigueu ben bé el conte, el podeu seguir, sense text. Fixeu-vos en les suggerents músiques de fons que l'il·lustren.

Apa, flautistes... que tingueu un bon curs ! 
Benvinguts ! Benvingudes !

dimarts, 11 de setembre del 2012

BON DIA! Tornem a l'escola!

Comença un nou curs escolar. 
S’està acabant l’estiu i la calor. 
El descans amb unes merescudes vacances ens ha ajudat a carregar de nou les piles amb una bona dosi d’energia positiva. 
Il·lusió, alegria de tornar, noves expectatives, ganes de retrobar-nos amb els companys i les companyes, de fer bons amics, d’aprendre coses noves, de gaudir del joc, ganes d’explicar coses, de compartir tants moments... Somriures, abraçades, emocions, somnis i... BON DIA ! 
El grup de rock català i pop rock ELS PETS ja fa molts anys que ens diuen 'Bon dia!', encara que plogui, que nevi o que faci sol.


Els Pets varen 'néixer' la nit de Nadal de 1985 a Constantí, petit poble del Tarragonès. Format per en Lluís Gavaldà (veu i guitarra), en Joan Reig (bateria i veu) i en Falin Càceres, baix i acompanyats habitualment per unes veus femenines anomenades 'Les Llufes', comencen a tocar per la seva comarca davant un públic incondicional i bulliciós. L'any 1989 enregistren el seu primer disc 'Els Pets' amb el que donen a conèixer arreu del país les seves cançons fresques i carregades d'un gran sentit de l'humor. 
El juny del 1991 varen participar en el macroconcert del Palau Sant Jordi amb els grups de música 'Sopa de Cabra', 'Sau' i 'Sangtraït', els grups de rock català  més coneguts d'aquell moment i en el que es va assolir el rècord europeu d'assistència en un local tancat, amb 22.104 espectadors.
El gran èxit que els va donar el salt a la fama va ser la cançó 'Bon dia'del disc que porta el mateix nom, l'any 1997.  Va ser el seu setè disc i va batre tots els rècords de la seva carrera discogràfica: es varen vendre més de 100.000 còpies i assoliren el Disc d'Or. El proper 3 de novembre, els Pets faran el seu primer concert a Londres. Aviat farà 27 anys que varen començar una carrera d'èxits que encara no ha acabat.
'Bon dia, bon dia, bon dia al dematí, anem tots a l'escola...' ens recorda en Jordi Tonietti tot cantant cada matí quan entrem amb música a l'escola.


És clar que potser ens fa una mica de mandra tornar a la rutina de cada matí. Val la pena aixecar-nos amb un somriure i d'esmorzar abans d'anar a l'escola. Així estarem més desperts i tindrem més delit per a aprendre i estar atents. Al matí la lluna s'amaga i al sol deixa sortir. Ens ho explica la Dàmaris Gelabert. Unes mestres de Tarragona han preparat el video. El voleu veure?

A la televisió de València emeten un programa, el 'Babaclub', que inclou sèries de dibuixos animats i actuacions amb diferents personatges, entre els quals hi ha en Babalà, un gos clapejat de peluix de mida humana que és el símbol del programa. Als matins, ell i la colla dels seus amics canten aquesta cançó:

Per cert, sabeu com és el signe de BON DIA en llengua de signes, en català? Mireu:


Com es diu BON DIA en castellà? BUENOS DÍAS !

Segur que sabeu com es diu BON DIA! en anglès. Us deixo una bonica cançó:

Good Morning
Good morning, good morning .It's time that we got out of bed.
Good morning, good morning, drag your comb across your head,
roll out of your sleepy bed and dust the summit of your eyelids
you and I have plans today, so tell the world...
Good morning, good morning. We've had a night time long of rest
good morning, good morning It's time that we got up and dressed
We haven't know this sunny day so let's get on our way and play
if we sleep in, we'll waste the day, so let's all say...
Good morning, good morning. I smell the pancakes on the grill.
Good morning, good morning, I think I'm going to have mine filled
with maple syrup and strawberries.
Daddy always makes them very yummy to my tummy
and it makes me say...
Good morning, good morning, I think I want to climb a tree.
Good morning, good morning, so I can see what monkeys see.
We'll dig a hole and mingle fishing,  spend the little while wishing 
that this day will never end, but it's just starting,
Good morning, good morning!

A veure si sabeu què diu. Si no us en sortiu, al final d'aquest article hi trobareu la traducció. Estic segura que us ha agradat. En voleu més?
És clar que: GOOD MORNING ho diuen a l'Anglaterra.
Però a França diuen: BONJOUR !
Bonjour
Quand le soleil se lève le matin, et que la nuit est maintenant partie
c'est une nouvelle journée. Une nouvelle journée aujourd'hui
... Bonjour, bonjour, lève-toi,
bonjour, bonjour, vient jouer avec moi...
Après le petit déjeuner on va bien s'amuser avec tour nos amis.
... Bonjour, bonjour, lève-toi,
bonjour, bonjour, vient jouer avec moi...
Après le petit déjeuner on va bien rigoler ici à mini.
... Bonjour, bonjour, lève-toi,
bonjour, bonjour, vient jouer avec moi...

No us ho perdeu ! A Itàlia diuen BUON GIORNO
Segur que podeu entendre el què ens explica tot cantant el gran Pavarotti.
Us explico un secret: a Itàlia aquesta cançó acompanya un anunci de la crema d'avellanes Nutella amb la que els nens i nenes italians empastifen el pa a l'hora d'esmorzar o de berenar.  N'heu menjat algun cop?


També ens diuen BON DIA aquests nens i nenes romanesos, tot cantant BUNA DIMINEATA . Com s'hi fan !


Des de la Xina també ens diuen bon dia: ZAO !

Sabeu que BONDIA és el nom d'unes petites poblacions del Senegal, a l'Àfrica?.  Doncs sí: 'Bondié', 'Bondié Peul', 'Bondié Tiamane', 'Bondie Tiarene' i 'Bondie Samba' són uns llogarrets de la regió de Kaolack, a uns 200 quilòmetres de Dakar, la capital del Senegal i a una alçada d'entre 38 i 130 metres sobre el nivell del mar.
Doncs ara que parlem d'Àfrica...
sabeu que en la llengua swahili JAMBO BWANA és una salutació? Per això aquesta cançó és una cançó de 'benvinguda' a Kenya. En swahili? Sí, el swahili o el kiswahili és una llengua bantú parlada a Burundi, Moçambic,Oman,Rwanda,Somàlia,Tanzània, Uganda, les illes Comores i la República  Democràtica del Congo. En el seu vocabulari, que deriva de l'àrab, s'hi han incorporat paraules del persa, l'alemany, el portuguès, l'anglès i el francès.


Jambo                                                           Hola
Jambo, Jambo Bwana,                           Hola, hola, senyor,
Habari gani. Mzuri sana.                         Com està? Molt bé.
Wageni, mwakaribishwa,                        gent de fora, sigueu benvinguts,           
Kenya yetu Hakuna Matata.                    A Kenya, no hi ha cap problema.
Kenya nchi nzuri, Hakuna Matata             Kenya és un país molt bonic, cap problema.
Nchi ya maajabu, Hakuna Matata.           Una terra de meravelles, cap problema.
Nchi yenye amani, Hakuna Matata.          Un país pacífic, cap problema.
Hakuna Matata, Hakuna Matata.             Cap problema, cap problema.
Watu wote, Hakuna Matata,                   Que tothom, cap problema,
Wakaribishwa, Hakuna Matata...              sigui benvingut, cap problema...

Aquesta cançó la va escriure el músic kenyà Teddy Kalanda Harrison i enregistrar l'any 1980. Des de llavors, s'ha fet molt popular i ha donat lloc a moltes imitacions i adaptacions arreu del món, fins i tot pel conegut grup Boney M, un grup de música 'disco' que va ser molt conegut i aplaudit durant els anys 70 del segle passat.



M'imagino que heu sentit a parlar del Club Super3.
L''11 de febrer de 1991, Televisió de Catalunya iniciava les emissions del programa 'Club Super3', un programa que contenia sèries infantils, que es caracteritzava per emetre gags i esquetxos entre sèrie i sèrie,  que permetien que els nens i nenes interactuessin i participessin en aquest 'club' i que podien tenir un carnet, el carnet dels Súpers, que els permetia gaudir d'avantatges i participar en diferents concursos. 

En els seus inicis hi havia uns personatges molt coneguts: la Nets, que llegia les cartes dels Súpers i era l'encarregada de fer els carnets, la Noti que era la reportera del club i en Petri que, en parlar, posava el prefix-petri- a moltes paraules i que va desaparèixer el 2001 segrestat pel Megazero, un virus que des del començament intentava carregar-se el club. I també hi havia la Supermà, una mà amb un guant blau i una capa vermella que tenia el poder de guanyar el Megazero. I no hi faltava el Tomàtic, un tomàquet que parlava i que tenia un contestador. i també les criatures minúscules que sempre apareixien juntes: en Top (assenyat, blau i amb ulleres), en Flaix (accelerat, vermell i amb una visera sense gorra) i en Buf (gandul, groc i amb auriculars i ganes de dormir). A veure si els veieu aquí a tots, cantant la cançó de l'Hola hola hola, molt bon dia!l

Més desitjos de BON DIA!
Ara... amb la Trinca


És clar que també podem escoltar com ens desitja BON DIA el sol de la Vila del Pingüí


I ara el BON DIA del grup de l'Angelina i els Moderns


Diuen que el gall és l'animal que canta de bon matí per desitjar-nos un Bon dia!. Sort que no tots els galls són com aquest...


Voleu jugar al QUI HO DIU COM? Seríeu capaços d’aparellar cada expressió amb el nom del qui la fa servir? És fàcil. Si no us en sortiu, al capdavall hi trobareu la solució.

1.Bon dia
A.portuguès
2.Buenos días
B.alemany
3.Good Morning
C.gallec
4.Buon giorno
D.danès
5.Bonjour   
E.euskera
6.Guten Morgen
F.anglès
7.Bom dia
G.espanyol
8.Bo día
H.txec
9.Egun on
I.català
10.God morgen
J.italià
11.Dobré ráno
K.francès
12.SabaaH al-khayr
L.romanès
13.Bună dimineaţa
M.turc
14.καλημέρα
N.swahili
15.Günaydin
O.hawaià
16.Zăo
P.àrab
17.Habari za asubuhi
Q.xinès
18.Aloha kakahiaka
R.hindi
19.Namasté
S.grec

De ben segur que, com jo, podeu dir ben fort: M'AGRADA L'ESCOLA! tal com ho diuen les noies del grup MACEDÒNIA


M’agrada.  Macedònia
L’escola és un planeta tot ple de nens i nenes
els mestres són el risc d’aquest gran paradís
les classes són els pobles, el pati és una selva
i els pares uns extraterrestres.
L'escola és un rebost on casi tot està molt bo
hi ha un racó ple de carbasses pels que no s’esforcin massa
les patates fan socials les llaunes ciències naturals
tots els ingredients per fer-se gran.
Ah! M’agrada tant el cole. Ah! M’agrada tant anar a l’escola
M’agrada estar amb els amics. M’agrada tant anar a l'escola! 
M’agrada estar amb els amics. M'agrada tant! De vegades.
El cole és un dibuix que es va acabant a cada curs
on cada mestre és un color que pinta als nens per ser millors.
El cole és un gelat que es fon al juny i s’ha acabat
és ple de nens que es van fent grans
Anar a l’escola m’enamora! Anar a l’escola em torna boja
Hi estic molt bé! Em sento tant feliç!
Anar a l’escola m’enamora! Anar a l’escola em torna boja
Hi estic molt bé! Sóc tant feliç!
Ah! M’agrada tant el cole Ah! M’agrada tant anar a l’escola
M’agrada estar amb els amics. M’agrada tant anar a l’escola
M’agrada estar amb els amics.  Anar a l’escola m’enamora!...
********************************************************************************

SOLUCIONS
Good Morning(traducció)
BON DIA
Bon dia, bon dia, és hora d'aixecar-nos del llit.
Bon dia, bon dia, pentina't i baixa del llit
frega't els ulls. Tu i jo tenim plans per avui.
Llavors, digues al món...
Bon dia, bon dia, hem descansat tota la nit.
Bon dia, bon dia, és hora d'aixecar-nos i vestir-nos.
Heu vist quin dia més assolellat?
Doncs, anem, juguem... Si dormim més del compte desaprofitarem el dia.
Així que diguem tots...
Bon dia, bon dia, sento l'olor de les creps.
Bon dia, bon dia, em sembla que ompliré la meva amb xarop d'aurò i maduixes.
El pare sempre les fa molt bones per a la meva panxa.
I em fan dir...
Bon dia, bon dia, em sembla que vull pujar a un arbre.
Bon dia, bon dia, per veure el mateix que veuen els micos.
Farem un forat i pescarem junts
i passarem l'estona desitjant que aquest dia no s'acabi mai.
Tot just comença. Bon dia!, bon dia!

Qui ho diu com?
1 I - 2 G - 3 F - 4 J - 5 K - 6 B - 7 A - 8 C - 9 E - 10 D - 11 H - 12 P - 13 L - 14 S - 15 M - 16 Q - 17 N - 18 O - 19 R