dissabte, 24 de maig del 2014

'DÓNA LA NOTA' AMB LA CANÇÓ 'MIRALL DE PAU'

Sabíeu que la nova Llei d'Educació elimina la Música com a assignatura troncal en l'educació primària?
Doncs, sí!
La 'Llei Orgànica de Millora de la Qualitat de l'Ensenyament' (LOMCE) deixa l'assignatura de música en un bloc de matèries optatives, a l'elecció de les comunitats autònomes, de manera que podria haver-hi centres que deixessin d'impartir-la, cosa que no passa en pràcticament cap país de l'OCDE. Davant d'aquesta situació, al Camp d'Aprenentatge Pau Casals del Vendrell han engegat la campanya 'Dóna la nota'.
Es tracta d'una iniciativa que han començat a fer arribar a tots els centres educatius de Catalunya per tal que el divendres 6 de juny, a les 11 del matí, els alumnes surtin al pati o al carrer a cantar la cançó 'Mirall de pau', composta expressament per a l'ocasió. Tot plegat, per posar de manifest la importància de la música, de les emocions que desperta i que ens acompanya en molts moments importants de la vida i dels seus valors.
En David Melgar, director del Camp d'Aprenentatge Pau Casals del Vendrell i autor de la música de la cançó ha explicat que la campanya 'està pensada per tota la gent que estima la música i que pensa que l'educació musical és un valor que no podem perdre a les escoles i instituts del territori'. Ha insistit, igualment, que la intenció és fer una campanya 'en positiu' i 'en favor de l'educació musical a les escoles'. La lletra és de Joan Gibert d'Artze.
Quant a la posició en què queda la música amb l'aplicació de la LOMCE ha dit que el fet que passi a ser optativa té el perill que alguns considerin que no és important i ha alertat que un centre podria plantejar-se de fer anglès i alemany, per exemple, en lloc d'anglès i música i, així, eliminar-la. I acaba dient: 'No pot ser que el nostre país sigui l'únic, pràcticament de tot el món, on l'educació musical no formi part de l'educació dels nostres infants'.
Esperem que, tal com va anunciar la consellera Rigau, a Catalunya es pugui mantenir la música i la plàstica dins el currículum, a través de les optatives autonòmiques.
I és que la música és cultura, ajuda a l'estimulació dels nens, desenvolupa la psicomotricitat, el pensament lògic, les competències en idiomes, la sensibilitat artística, els valors i l'autoestima entre d'altres factors. Els nens i les nenes haurien de tenir dret a una formació completa i a una bona educació musical.
No donar suport a la classe de música a primària significa privar els infants d'aquestes oportunitats, ja que molts només tenen la possibilitat de conèixer l'educació musical a través de l'escola.
Aquí teniu la cançó que s'ha enregistrat en un videoclip en el que hi participen cantants i grups de música coneguts com Lax'n'Busto, Teràpia de Shok, Ol'Green, Marina Rossell, Joan Reig (bateria dels Pets), Els Catarres, Filippo Landini, Sergio Dalma... donant suport a la iniciativa.


Quan la sapigueu, la podeu cantar sobre la versió instrumental, com si fos un karaoke, clicant en aquest enllaç, un cop seleccionat:
http://www.cdapaucasals.com/wp-content/uploads/2008/12/Mirall-de-Pau-base-Instrumental.mp3
Endavant!
I que no calli la MÚSICA !


dimecres, 7 de maig del 2014

DIA DE LES MATEMÀTIQUES 2014: MATEMÀTICA I ROBÒTICA I... L'AWALÉ !

"Educar és, en el fons, cultivar al mateix temps, el coneixement del que és vertader, la voluntat del que és bo i la sensibilitat del que és bell". 
Pere Puig i Adam

L'any 2000, la UNESCO el va declarar: Any Mundial de les Matemàtiques. I a partir d'aquí, el dia 12 de maig va ser triat com a Dia Escolar de les Matemàtiques per tal que els centres educatius de primària i secundària, organitzessin, almenys una vegada a l'any, activitats extraordinàries per a visualitzar les matemàtiques i la seva importància en la nostra societat. Aquest dia se celebrava el primer centenari del naixement d'en Pere Puig i Adam, un gran pedagog i matemàtic català (Barcelona, 12-05-1900/ Madrid, 12-01-1960), el primer renovador de l'ensenyament de les matemàtiques al territori espanyol.
El lema d'aquest primer dia fou "Construeix un poliedre gegant al teu centre", recordant els poliedres construïts per en Pere Puig i Adam durant la seva època de professor. Des de llavors, cada any es tria un tema per a relacionar-lo amb les matemàtiques i donar-lo a conèixer en aquest dia tan especial. 
Aquest any 2014, el Dia Escolar de les Matemàtiques està dedicat a la relació de les matemàtiques amb la computació. I es farà incidència a :
- com les matemàtiques han modulat l'evolució de la computació
- com la computació afecta al desenvolupament de les matemàtiques
- quines possibilitats ens ofereix la computació en l'ensenyament de les matemàtiques.
L'any 2008 es va dedicar a les Matemàtiques i la Música, amb el lema: "Música i matemàtiques. L'harmonia dels nombres"

Us deixo un fragment de la pel·lícula "Donald al país de les matemàtiques" en la que l'ànec Donald descobreix que a la música hi ha moltes matemàtiques.

Tots sabem ben bé que els instruments de percussió produeixen el seu so pel xoc d'uns percussors (mans, baquetes, maces, boles, martells...) contra una superfície que pot ser de materials molt diversos (metall, fusta, pell, plàstic, corda...)
Aquí teniu un parell d'animacions fetes per Animusic, una empresa americana especialitzada en la visualització en 3D (3 dimensions de música basada en Midi, és a dir, feta per ordinadors, seqüenciadors, controladors... que fan que al mateix temps es generin a la pantalla música i acció per tal que cada moviment es correspongui amb un so. Molts dels instruments fan veure que són robòtics i fan servir mètodes curiosos per produir i visualitzar les composicions musicals. La música que s'hi produeix sol ser rock-pop.

PIPE DREAM : El somni dels tubs.

AQUA HARP : L'arpa d'aigua


La música de Mozart, i també la d'en Johann Sebastian Bach, ha estat considerada molt sovint, com una música amb una estructura gairebé matemàtica. És a dir, sembla que, de tan ben aconseguida, no hagi pogut estar composta per un ésser humà, sinó més aviat, per una màquina sorprenent i avançada al seu temps.
Paradoxalment, just en l'actualitat, quan la informàtica ha arribat a assolir nivells de perfecció espectaculars, la tecnologia agafa una semblança humana, per a interpretar les composicions més boniques de Wolfgang Amadeus Mozart. Es tracta del robot 'Teotrònic 010' creat per la firma italiana 'Teotrònica', capaç d'interpretar, per mitjà d'animació hologràfica, la cèlebre 'Marxa Turca' de Mozart.
Els androids desenvolupats per 'Teotrònica' estan dissenyats per poder cantar, parlar, jugar i interactuar amb els usuaris. Són 'perfectes' per a ser mostrats en exhibicions, aparadors de botigues, animadors d'activitats importants... 
Cada dia, la tecnologia ens mostra que moltes de les activitats que consideràvem només humanes, poden ser desenvolupades per les màquines. Per exemple, Wilfried Stoll i un equip d'enginyers de la casa Festo, d'Alemanya, ha creat un robot que pot compondre i tocar música composta per ells mateixos, mitjançant instruments robòtics de corda. Quan el sistema sent la música que toca un intèrpret en un xilòfon o en un teclat MIDI, es posa a escriure la música. Llavors, una computadora fa una reinterpretació de la melodia que va passant per diferents parts de l'instrument. El senyal processat és transmès a les cordes robòtiques. Cada robot només té una corda, però pot simular el so de dos violins, un violoncel i una viola. Un actuador elèctric mou la corda cap amunt o cap avall per produir el to correcte, com si fos la mà esquerra d'un música.
Ho enteneu? En aquest video podeu veure el sistema com treballa:
Un grup d'investigadors de l'Institut Nacional Japonès de Ciència Industrial Avançada i Tecnologia va crear un robot amb característiques mòbils que pot cantar i ballar. El varen presentar en una exposició a Toquio. Diuen que han desenvolupat el software que permet a qualsevol persona, sense cap coneixement tècnic, crear els moviments de robòtica del programa: fer ballar i saltar un robot.
Així, varen vestir al robot HRP-4C amb un vestit groc i el varen acompanyar quatre ballarines de debò.
Amb el ratolí, els usuaris poden crear moviments complicats.
I aquí el teniu:
No us ho perdeu. Mireu i escolteu com canta...
Lluny de voler-nos convertir en robots, a l'escola, hem organitzat un campionat d'AWALÉ perquè també ajuda a assolir destreses matemàtiques.
Si hi voleu jugar, cliqueu la imatge.

L'AWALÉ és actualment, de tots els 'jocs de mancala', el més estès i el més estudiat. Els 'jocs de mancala' són una família de jocs de tauler en els que hi participen dos jugadors, que consten d'un tauler amb forats en els que s'hi agrupen les peces totes iguals, sense distincions de color i no pertanyen a cap jugador. Per moure s'agafen les llavors d'un forat propi i es van desant en altres forats, una a una, seguint un ordre predeterminat.
L'AWALÉ es juga tradicionalment al nord del Golf de Guinea, des del Camerun fins al Senegal, amb petites variants locals. També es juga a les Antilles, on va ser portat pels africans que hi van anar a parar com a esclaus provinents d'aquestes mateixes zones. Degut a la gran varietat lingüística dels llocs on es juga, se'l pot trobar anomenat de moltes i diferents maneres: 
adi, aji, awari, awalé, awèlé, awere, ayo, ayoayo, dagboprou, dagh, érhérhé kale, ichwe, igori, kale, ma, ogori, oura, oure ngon, oware, shayo, urin, walu, wari, warri, wolo, wora, woro. En els països anglosaxons se'l sol conèixer com a wari, warri o oware. En canvi, als francòfons, com a awélé o awalé. En català, donat que als Països Catalans han arribat taulers majoritàriament a través de comerç amb l'Àfrica francòfona, s'hi ha adoptat la forma d'aualé.
Els principis de l'awalé són:
'Sembrar com cal si es vol collir com cal'
'Qui esperi rebre, ha d'aprendre a donar'.
I s'aplica la dita: 'Les llavors són de qui les necessita. Qui millor sembri, millor collirà'.
A l'awalé hi ha dues normes sagrades:
'No es pot eliminar a l'adversari'. S'entén que quan es destrueix l'adversari, també es destrueix la terra que ell conrea. S'aplica la dita 'Qui destrueix la terra on cull, no podrà collir mai més'.
'No es pot deixar passar gana a l'adversari'. Això vol dir que si el nostre rival es queda sense llavors, li n'hem de cedir de les nostres perquè pugui continuar jugant.
Qui en vulgui aprendre: http://www.awale.info/jugar-a-lawale/les-regles-de-lawale/
  • I per a tots aquells que us agrada estudiar cantant,...
aquí us deixo les taules de multiplicar. 
No teniu cap excusa per a no saber-les !
Us deixo, doncs, unes quantes cançons del CD "Mates a la Salsa", un recull de 13 cançons inèdites en català, fresques, divertides, ballables, atractives... per a fer més agradable la memorització de les taules de multiplicar del 2 al 12
No és un recitat ni una cantarella monòtona ni repetitiva. Són temes musicals amb entitat pròpia i de diversos estils que ens ofereixen la Rosa M. Vidal -música- i l'Anna M. Lorente -lletra-.
L'enhorabona per aquest treball que han fet!

AL COMPÀS DE 2
Les formigues juntes celebrem que ha arribat la fi d'aquest llarg hivern.
Amb aquest solet espigolem i omplirem el magatzem.
Al compàs de 2... dos per una, dos..., porta l'Alexandre... dos per dos fan quatre,
engrunes de pastís... dos per tres fan sis..., trobades pel circuit. Dos per quatre, vuit.
Flors del Pirineu... dos per cinc fan deu..., ara duu la Dolça... dos per sis fan dotze...
mentre ella esmorza... dos per set, catorze..., dàlies d'en Lluís XVI, dos per vuit fan setze.
Ens farà profit... dos per nou, divuit... el que anem collint, dos per deu fan vint.
Tot és molt gustós! Dos per onze, vint-i-dos. Adéu i fins una altra! Dos per dotze, vint-i-quatre.



EL 3 T'ENSENYA EL VALS
Escolta el vals del tres. Tres per una, tres. Es balla amb un somrís. Tres per dos fan sis.
Aquest és un pas nou. Tres per tres fan nou. Aixeca més el colze. Tres per quatre, dotze.
No em clavis una guitza! Tres per cinc són quinze. Tots dos ens hem lluït! Tres per sis, divuit.
Moguem-nos tots a l'una. Tres per set són vint-i-una.
Ningú no ens podrà abatre. Tres per vuit són vint-i-quatre.
Segur que et ve la set. Tres per nou fan vint-i-set.
No em donis cap empenta! Tres per deu fan trenta.
Veuràs com perdràs pes. Tres per onze, trenta-tres.
Em roda el cap, Narcís!!! Tres per dotze, trenta sis.


APRÈN-TE EL BLUES DEL QUATRE!
Aprèn-te el blues del quatre! Quatre per una, quatre. Quatre per dos fan vuit.
No et deixis caure al buit! Quatre per tres fan dotze, els compassos que té un blues.
Quatre per quatre, setze. Quatre per cinc fan vint. Saps que t'ho hauràs d'aprendre.
Saps que ho hauràs de dir. Quatre per sis, vint-i-quatre. Apar som-hi! Canta amb mi!
Aprèn-te el blues del quatre! Quatre per set, vint-i-vuit, i en plena classe no mengis
magdalenes ni bescuit. Quatre per vuit, trenta-dues, les vegades que t'esmunys!
Quatre per nou, trenta-sis. Quatre per deu, quaranta. Si el teu cos encara aguanta
pots ballar aquest blues amb mi. Quatre per onze, quaranta-quatre i per dotze, quaranta-vuit.


A PEQUIN AMB EL 5
Cinc anells olímpics de cinc continents són la gran bandera de l'esport mundial.
Si tu vols participar, hauràs d'entrenar-te.
Dormir molt per descansar i bé alimentar-te.
Cinc per una, cinc i... cinc per dos fan deu.
Cinc per tres fan quinze. Cinc per quatre, vint. Cinc per cinc són vint-i-cinc.
Cinc per sis són trenta. Cinc per set són trenta-cinc. Cinc per vuit, quaranta.
Cinc per nou, quaranta-cinc. Cinc per deu, cinquanta.
Cinc per onze, cinquanta-cinc. Cinc per dotze, seixanta.
Cinc anells olímpics de cinc continents són la gran bandera de l'esport mundial.
Si a Pequin amb el cinc vas i ja et saps la taula, ben segura que hi guanyaràs dins i fora l'aula.


El 6 FELIÇ BALLA EL TWIST
Ei! Tu! Jo sóc el 6! No veus com ballo el twist? Girant amunt i avall! Jo sóc feliç!
Sis per un em dóna sis. Sis per dos, dotze són. Sis per tres dibuit ja fan. Crec que l'estic encertant!
Sis per quatre, vint-i-quatre. Anirem junts al teatre.
Sis per cinc, ja trenta en van! Crec que estic desafinant!. Ei! Tu! Jo sóc el 6! ...
Sis per sis, fan trenta-sis. Faig un riu o em faig un pis?
Sis per set, quaranta-dos. La cançó de l'enfadós!
Sis per vuit, quaranta-vuit. Sis per nou, cinquanta-quatre.
Sis per deu ja és "Can Seixanta"! Però qui canta els mals espanta! Ei! Tu! Jo sóc el 6! ...
Sis per onze, seixanta-sis. Sis per dotze, setanta-dos.
Ai que em refredo! Que ja tinc tos! Estic baldat i toco el dos! (3 v.)


LA VOLTA AL MÓN AMB EL 7 
Si tu ara practiques la taula del set, si agafes un atlas i el deixes obert,
podràs descobrir en tan sols un instant ciutats del Planeta tot multiplicant.
Set per una set seran. Set per dos catorze fan. Set per tres són vint-i-u.
De New York a Tumbuctú. Set per quatre, vint-i-vuit. Set per cinc són trenta-cinc.
Set per sis, quaranta-dos. De l'Havana a Palamós. Si tu ara practiques...
Set per set, quaranta-nou. Set per vuit, cinquanta-sis. Set per nou, seixanta-tres.
De Bombay a Budapest. Set per deu setanta són. Set per onze, setanta-set.
Set per dotze, vuitanta-quatre. De Caracas a Canet.


DEL 8 ÉS EL HIP-HOP
Rapeja bé amb el vuit. No siguis un cap buit! Si duus el cap rapat, no et quedis aturat!
Hip, hop, hip, hip, hop, del vuit és el hip-hop. (2v.)
"Mola" el rap del vuit! Vuit per una, vuit. No siguis enze Vuit per dos fan setze.
No et vulguis batre! Vuit per tres, vint-i-quatre. No siguis enganxós! Vuit per quatre, trenta-dos.
Hip, hop, hip, hip, hop, del vuit és el hip-hop. (2v.)
Res no t'espanta? Vuit per cinc, quaranta. Creus que tot ho has dit? Vuit per sis, quaranta-vuit.
Tens el dia gris? Vuit per set, cinquanta-sis. Compta fins a quatre! Vuit per vuit, seixanta-quatre
Hip, hop, hip, hip, hop, del vuit és el hip-hop. (2v.)
Ets tan nerviós! Vuit per nou, setanta-dos. Ningú no t'aguanta? Vuit per deu, vuitanta.
Ep! vuit per onze fan vuitanta-vuit. Fes-te fonedís! Vuit per dotze, noranta-sis.
Hip, hop, hip, hip, hop, del vuit és el hip-hop. (2v.)


EL 9 JA EN TÉ PROU
Jo sóc el 9! Quin enrenou! Dels deures ja en tinc prou!
Nou per una dóna nou. Nou per dos dóna divuit. Nou per tres fan vint-i-set.
Faig un vol amb patinet.
Nou per quatre, trenta-sis. Nou per cinc, quaranta-cinc. Jo d'excuses sempre en tinc!
A berenar que són les 6!
Nou per sis, cinquanta-quatre. Nou per set, seixanta-tres. Nou per vuit, setanta-dos.
I a la "play" juguen els dos!
Abans del 10 em trobareu i no vaig mai a peu.
Jo sóc el 9! Quin enrenou! Dels deures ja en tinc prou!
Nou per nou, vuitanta-una. Nou per deu, noranta fan. Creix la mandra com l'escuma.
Jo vaig néixer amb l'os Bertran!
Nou per onze, noranta-nou. Nou per dotze faran cent-vuit.
Juga el Barça a les 9. A sopar que són les 8! Abans del 10 em trobareu i no vaig mai a peu.


SÓC EL 10: EL REI DEL SWING
Si busqueu un nombre ben natural, cardinal i perfecte inspirat...
sóc el 10, la desena més especial, amb un u i un zero ovalat.
Si busqueu un nombre molt triomfal, exigent i amb talent musical.
Sóc el 10, el signe més desitjat. Sóc el rei de la pista de ball.
Dic amb swing... Deu per una és deu. Deu per dos fan vint. Apa tots seguim!
Deu per tres, trenta, ho has entès? Deu per quatre són quaranta en el meu món!
Deu per cinc, cinquanta et donarà. Deu per sis, seixanta. A mi no em cal pensar!
Deu per set, setanta et dic que són. Deu per vuit, vuitanta. No veig el que et confon!
Dic amb swing... Deu per nou, noranta. Deu per deu fan cent. Jo sóc un excel·lent!
Deu per onze, cent deu. Aprèn de mi! L'últim, deu per dotze, cent vint i acabo aquí.


ONZECITY
De l'oest americà cavalcant des d'Onzecity ens arriben uns "cowboys" d'un poblet no gens comú.
Són famílies de bessons que per llei tenen la taula,multipliquen i no es cansen i no falla mai ningú!
Onze per una, onze són. Onze per dos fan vint-i-dos. Onze per tres fan trenta-tres
i per quatre, quaranta-quatre.
Onze per cinc, cinquanta-cinc. Onze per sis, seixanta-sis. Onze per set, setanta-set
i per vuit, vuitanta-vuit.
Onze per nou, noranta-nou. Onze per deu faran cent deu. Onze per onze, cent vint-i-u
i per dotze, cent trenta-dos.
Per l'oest americà cavalcant cap a Onzecity ja se'n van aquests "cowboys" al poblet on han nascut
Són famílies de bessons que per llei tenen la taula,multipliquen i no es cansen i no falla mai ningú!
La de l'onze ja sabem i mai no la oblidarem. Els bessons ens han cantat i la història s'ha acabat.


LES 12: L'HORA DE LES BRUIXES
És mitjanit. Un udol m'ha desvetllat. Salto del llit i el rellotge ja ha sonat!
Tots són aquí! Els fantasmes han entrat! No puc fugir! Bruixes boges m'han tancat!
Dotze per una, dotze. Una porta que s'esbotza! Dotze per dos, vint-i-quatre.
Quina por! Això no és teatre!
Dotze per tres, trenta sis. Algú ve pel passadís! Dotze per quatre, quaranta-vuit.
No tinc llum! Hi ha un curt circuit!
Dotze per cinc, seixanta. Vaig corrent sota la manta! Dotze per sis, setanta-dos.
Sento un crit esgarrifós!
Dotze per set, vuitanta-quatre. Jo m'amago sota el catre! Dotze per vuit, noranta-sis.
Es belluga tot el pis!
Dotze per nou, cent-vuit. Fa pudor de monstre cuit! Dotze per deu, cent vint.
Com tremolo! Estic patint!
Dotze per onze, cent trenta-dos. Quin rugit! És horrorós! Dotze per dotze, cent quaranta-quatre.
La tempesta em vol abatre!
Ja surt el sol. Els seus raigs m'ha despertat. No tinc llençol. M'he quedat garratibat!
No hi ha foscor. El rellotge s'ha aturat. Ja no tinc por. El malson ja s'ha acabat!


I quan sapigueu TOTES les taules de multiplicar, podreu estudiar el famós TEOREMA DE TALES, també cantant. El genial grup "Les Luthiers" ens expliquen, cantant, aquest teorema que és considerada l'eina geomètrica fonamental per a l'estudi de la semblança.
"Si tallem dues rectes per una sèrie de rectes paral·leles, els segments determinats en una d'elles són proporcionals als segments determinats en l'altra".
O bé:
"La relació entre les longituds que dues paral·leles determinen en dues rectes és la mateixa"
Veieu com n'és d'important la música? I les matemàtiques?


dissabte, 3 de maig del 2014

WOLFGANG AMADEUS MOZART I LA FLAUTA MÀGICA

Neix a Salzburg (Àustria) el dia 27 de gener de 1756. El seu pare, músic i compositor conegut, en Leopold Mozart, va ser el seu primer mestre. Al costat de la seva germana, dos anys més gran, va demostrar aptituds extraordinàries per a tocar el clavecí i el violí, i una gran precocitat en la composició; les primeres obres són de quan tenia quatre anys.
Quan l'Amadeus era petit, era, com tots els nens i les nenes, una mica trapella. Cantava a totes hores: quan s'aixecava de dormir tot badallant, quan es rentava la cara, quan es vestia i es posava la perruca, quan ajudava a la seva germana Nannerl a parar la taula... Fins i tot a l'hora d'anar a dormir, abans que el seu pare i la seva mare li fessin el petó de bona nit. L'Amadeus tenia molta afecció a tocar el clavicèmbal i a buscar la 'sonoritat de les notes que s'estimen'.

Ens podem imaginar un diàleg fictici entre l'Amadeus i la seva mare, un dia qualsevol, en tornar de l'escola. 
En arribar, fa un petó a la seva mare i es posa a tocar el clavicèmbal.
Mare: - Amadeus, ja has fet els deures?
Amadeus: - Ara els faré de seguida, mare!
I l'Amadeus continua tocant...
Mare:  - Amadeus, ja has fet els deures ?
Amadeus: - Ara els faré de seguida, mare ! 
 I l'Amadeus continua tocant...
Mare:  - Amadeus, ves a fer els deures !
Amadeus: - Si, mare, ja hi vaig . 
I l'Amadeus continua tocant...
Mare (enfadada) - Vinga, Amadeus, ves a fer els deures, de seguida!    
Amadeus (de mala gana) - Sí,mare.Ja hi vaig !
L'Amadeus s'afanya molt a fer les sumes i a preparar el dictat i se'n torna a tocar el clavicèmbal. Al cap d'una estona:
Mare: - Amadeus, perquè no jugues una mica?
Amadeus:    - Sí, mare, ara jugaré !  
... i continua tocant
Mare: - Amadeus, perquè no jugues amb aquell cavall de fusta que et vàrem regalar pel teu sant
Amadeus: - Si, mare, ja hi vaig . 
... i continua tocant
Mare: - Doncs, perquè no jugues amb les bitlles? o a fer construccions amb les fustes ?
Amadeus: - Un moment, mare. De seguida hi vaig.   
... i continua tocant
Mare: - Doncs si no vols jugar pots llegir una mica.
Amadeus:   - Si, mare, ara llegiré. 
... i continua tocant
Mare: - Vinga, Amadeus, ves a llegir una mica. Sinó després la senyoreta em dirà que encara no llegeixes prou bé.
Amadeus:  - Bé,ara llegiré. ... i continua tocant
Mare (enfadada) : - Amadeus, ves a llegir de seguida !
Amadeus (de mala gana): - Sí, mare. Ja hi vaig !

L'Amadeus s'afanya molt a llegir una plana i una altra plana del conte que té començat i se'n torna a tocar el clavicèmbal. Al cap d'una estona
Mare:- Amadeus,hauries de treure a passejar el gos
Amadeus:  - Sí, mare, ara hi aniré  
... i continua tocant
Mare:  - Amadeus, treu a passejar el gos, que aviat serà l'hora de sopar.
Amadeus:    - Si , mare, de seguida  
... i continua tocant
Mare:  - Amadeus, ves-hi ara de seguida!
Amadeus (de mala gana): - Sí, mare. Ja hi vaig !

L'Amadeus desperta el seu gos i d'una revolada se l'enduu cap a fora , li fa donar tres voltes a la casa, corrent com un esperitat i entra a casa. L'Amadeus se'n va a tocar el piano.


Mare:   - Amadeus, ves a rentar-te les mans i vine que soparem
Amadeus: - Si, mare, de seguida hi vaig
... i continua tocant
Mare: - Amadeus, no m'ho facis repetir.Ves a rentar-te les mans i vine a sopar
Amadeus: - Que si, mare, que ja vinc 
... i continua tocant
Mare:  - Amadeus ! Vine a sopar que la sopa es refreda .
Amadeus: -Ja m'agrada freda la sopa 
... i continua tocant
Mare (enfadada) :   - Amadeus! A sopar!.
Amadeus (de mala gana): - Ja vinc!


Encara que sembli que l'Amadeus feia enfadar a la seva mare, no és pas així: s'estimaven molt i molt. 
A ella li agradava molt que l'Amadeus tingués tanta afecció per la música i quan l'acompanyava a dormir, li feia un petó i li cantava una cançó popular francesa que nosaltres coneixem amb la lletra de 'Quan tres oques van al camp...'
Quan l'Amadeus va ser gran, va escriure una música molt bonica que, a dintre, hi tenia aquesta cançó i que s'anava repetint, cada vegada, una mica diferent. 
La va anar canviant, variant. Per això, d'aquest tipus de música se'n diu Variacions

Aquest és el TEMA. Segur que el sabeu tocar amb la flauta
El pare, en Leopold, orgullós de les aptituds dels seus fills, els va portar a les principals corts d'Europa, on organitzava concerts i demostracions dels seus prodigiosos fills. 
Així, va comprar un carruatge amb cavalls, una tartana,  per viatjar d'una ciutat a l'altra i mostrar els talents musicals dels seus fills davant de reis, prínceps i cardenals. Com que Wolfgang i Nannerl mai no varen anar a escola, dalt la tartana Leopold els ensenyava a llegir i escriure, els ensenyava alemany, francès, anglès i italià, els ensenyava a sumar i restar , naturalment, els ensenyava música. Aquell carro amb el que van fer tants quilòmetres era com una escola ambulant. 
Quan W.A. Mozart tenia cinc anys varen actuar davant l'emperadriu d'Àustria, tocant tot el programa amb obres compostes per ell mateix. Als onze anys viatja a Itàlia i és admirat a Milà, Bolonya, Florència, Venècia i Roma, on assisteix a un miserere a nou veus del músic italià Allegri, a la capella Sixtina. Quan arriba a casa, impressionat per l'audició que acaba de sentir i ajudat per la seva prodigiosa memòria, és capaç de transcriure totes les notes del  miserere en paper pautat.
En tornar a Salzburg, a 16 anys, és nomenat director i compositor al servei del príncep -l'arquebisbe de Salzburg-. El contacte amb aquest home, autoritari, orgullós, poc artista i dèspota, el disgusta tant que, un bon dia, després d'una forta discussió, deixa la feina.
Mozart, però, no vol tornar a ser esclau de ningú, sinó que vol mantenir la llibertat total, tan important per a un compositor com ell, que ja a vint-i-dos anys havia compost tres-centes obres.
Es trasllada més tard a Manheim, Viena i París. Aquí la seva mare es posa greument malalta i mor.
Mozart torna a Àustria, i l'any 1782 es casa amb Constanza Weber, cantant que va contribuir a l'estrena de la seva òpera El rapte.
Constanza va ser molt mala administradora i força inepta per a portar la casa, cosa que, juntament amb el desordre de Mozart, va fer que les dificultats econòmiques i la misèria entressin a casa seva.
Per tal d'aconseguir algun ingrés econòmic, Mozart es passava les nits copiant la seva pròpia música, ja que això, a més de la part pecuniària, li permetia d'interpretar les obres.
Malgrat totes les dificultats i la seva ja precària salut, no para de compondre amb la mateixa intensa profunditat de sempre.
Ens ha deixat escrites més de 700 obres: òperes, misses, obres per a piano, concerts, simfonies, cantates, composicions per a cant i orquestra, cançons, sonates, variacions, trios, quartets, quintets, divertimentos i un rèquiem, la seva última obra, feta per encàrrec d'un afeccionat ric.
Torna de Viena i acaba La flauta màgica , obra sublim, i es posa a escriure el Rèquiem que considerava que seria el seu propi funeral, ja que estava molt malalt.
La matinada del 5 de desembre de 1791 va morir mentre escoltava un amic seu tocant un fragment del Rèquiem. Una tremenda tempesta de neu va impedir que els amics l'acompanyessin al cementiri. Tampoc no li pogué acompanyar la seva muller, que no es trobava en condicions d'assistir a l'enterrament. És per això que un dels més grans compositors de la història de la música va ser enterrat en una fossa comuna.
I parlem de 'LA FLAUTA MÀGICA'
Va ser una de les últimes òperes de W.A.Mozart, estrenada a Viena el 1791, d'any de la seva mort. Ràpidament es va fer molt popular en tots els països de parla germànica, gràcies entre altres coses a l'ambient de contes de fades que es respira a l'òpera. Els personatges, plens de simbologies, com en Papageno, la Pagagena, la Reina de la Nit, la Pamina, en Monostatos, en Tamino... es van fer molt coneguts i van arribar a tothom. En Papageno caçava ocells per a la Reina de la Nit i aquesta, per compensar-lo, li donava menjar i beguda. Cap al final, en Papageno troba la seva Papagena estimada. Mentre dialoguen, tot cantant aquest duet, parlen de que s'estimen molt i que tindran molts Papagens i moltes Papagenes petits.

Si la voleu seguir tota, aquí la teniu en la representació de 'La Petita Flauta Màgica' del Teatre del Liceu.

I aquí la teniu interpretada per la 'Metropolitan Opera' de Nova York. És completa i subtitolada en castellà.

Us la resumeixo:
En Tamino, un príncep perseguit per una serp, és salvat per tres dames que travessen l'animal amb llurs espases. Tamino cau desmaiat i Papageno, l'home ocell que ho ha vist, vol convèncer Tamino que és ell qui l'ha salvat de la serp. Les dames, quan senten que Papageno diu aquesta mentida, li tanquen la boca amb un cadenat i donen a Tamino un retrat d'una noia molt bonica, la Pamina, que és la filla de la Reina de la Nit. Aquesta s'apareix a Tamino i li diu que li donarà la seva filla si aconsegueix rescatar-la de les mans de Sarastro que la té presonera. Tamino rep una flauta màgica i Papageno un carilló de mans de tres nens celestials, que els ensenyen el camí per a anar a can Sarastro. Aquest viu en una casa d'estil egipci i té un guardià, en Monostatos, que contínuament importuna Pamina.
En Tamino i en Papageno arriben al palau i en Papageno s'espanta molt en veure en Monostatos, però aquest també s'horroritza quan veu les plomes de l'home-ocell. Un i altre es pensen que tenen davant el dimoni i en Tamino explica a Pamina que és allà per salvar-la dels poders malèfics.
Tamino se'n va cap a un bosc, on els tres nois celestials li ensenyen el temple de la saviesa. Quan Tamino vol entrar-hi, un sacerdot li barra el pas i li diu que Sarastro no és tan dolent com li ha dit la Reina de la Nit, sinó l'únic que és bondadós i que té la veritat i la més alta saviesa. Mentrestant, en Papageno ha trobat la Pamina i se la vol emportar, però en Sarastro ho veu i no els deixa sortir; els nega la llibertat fins que, després d'haver passat unes fortes proves, siguin admesos al temple de la saviesa. Per això els tapen els ulls per a entrar al temple.
Sarastro ha reunit els sacerdots en assemblea i aquesta decideix quines són les proves que han de passar. No poden dir ni una paraula a partir d'aquell moment, i han de passar les proves del foc i de l'aigua.
Mentrestant,la Pamina s'ha adormit, i quan es desperta, la Reina de la Nit la vol convènce que mati en Sarastro. Ella no en fa cas, i quan Sarastro ho sap, no vol venjar-se, perquè és bo i té la veritat.
Amb l'ajuda de la flauta i el carilló màgics, en Tamino i en Papageno passen totes les proves. Troben la Pamina i junts, entren al temple del Sol, on són admesos com a iniciats en la veritat i la saviesa, i es casen.
Monostatos i la Reina de la Nit intenten d'entrar també al temple, però entre llamps i trons desapareixen per sempre en l'eterna foscor.
Ja ho veieu... les campanetes màgiques varen fer que en Monostatos i tots els guardians es posen a cantar i a ballar , sense poder-ho evitar, encantats pel so màgic de l'instrument que portava en Papageno, el carilló. Aquesta música és coneguda per 'Das klinget so herrlich...' És interpretada per un cor d'homes, un tenor i el carilló. Té 4 frases, la primera instrumental i les altres tres, cantades.


Si voleu conéixer més els personatges...
- La Reina de la Nit, també anomenada 'Astreflamant' i 'Sa Majestat de la Tenebra' apareix, durant la primera part de la història, com una dama magnífica disposada a tot per salvar la seva estimada filla Pamina de les urpes de Sarastro, que l'ha segrestada. Després, Sarastro ens la mostra com una dona orgullosa que voldria ser senyora del món sencer. És un dels personatges més majestuosos: una bella figura tota vestida de negre, espurnejant d'estrelles i amb la cara pàl·lida com la lluna.
- Sarastro, també anomenat 'Gran Mestre de la Saviesa' i 'Gran Mestre de la Llum'  és titllat per la Reina de la Nit de tirà, inhumà, bàrbar i d'esperit malèfic. En canvi, a la segona part, els seus oficiants ens el presenten com un home d’una bondat immensa i, quan Pamina el veu, un home gran, de cabells blancs i cara bondadosa, hi reconeix l’home just de qui li havia parlat el seu pare. 
- El príncep heroi Tamino és un caçador atractiu i ben plantat que s’ha perdut en una muntanya misteriosa. Com que és virtuós i discret, la Reina de la Nit l’ha triat perquè vagi a rescatar la seva dolça filla Pamina i, l’heroi, per fer-se mereixedor de l’amor de la princesa, superarà les dures proves a què es veurà sotmès al temple de la 
saviesa. Davant del medalló amb el retrat de la princesa, Tamino es queda com encantat i, com més la mira, més se n’enamora
- La dolça princesa Pamina simbolitza la virtut i puresa de les donzelles. És també molt bona filla i molt respectuosa de la memòria del seu bon pare difunt. És valenta, tal com correspon a una dama de la noblesa, i s’afegeix joiosa al seu estimat Tamino a l’hora de passar l’última prova, desafiant la mort i la tenebra. Pamina coneix Tamino a partir d’un dibuix que li'n fa Papageno i sap que l’estima. Per això quan es troben es reconeixen a 
l’instant.
- El bon ocellaire Papageno dóna el to humorístic a l’obra i ens fa riure amb les seves sortides ingènues i innocents. És molt estrafolari: porta un grapat de virolades plomes de paó al cap i una cua de gall al cul, i tot el cos recobert d’altres plomes de tots els colors i totes les mides. També és bocamoll, golafre, poruc i mentider, perquè s'atribueix el mèrit d'haver salvat Tamino i no és veritat, per això és castigat amb un cadenat d'or que li tanca la boca. Però, per damunt de tot,en Papageno és un entranyable bon jan amb un cor de sucre. Al final troba la seva estimada Papagena, que se li assembla tant de ser com de fer.
- El guardià gegant Monóstatos és l’antítesi de Papageno: baladrer, rabiüt, pelut i ostentós, anava vestit molt ricament amb robes fines i de colors vius, lluint braçalets i collarets d’or de llei; ara bé, el que més destaca d’ell és la malícia i la traïdoria. 

Tota la ràbia de la Reina de la Nit queda expressada en aquesta ària:
Voleu riure? No us ho perdeu!