diumenge, 27 de març del 2011

JA HA ARRIBAT LA PRIMAVERA ! ESCOLTEM-LA !

L'ANTONIO VIVALDI va néixer a Venècia l'any 1678. De la seva infància sabem que aviat va aprendre a tocar el violí, gràcies a les lliçons del seu pare, i que de seguida va destacar per les seves habilitats musicals. Era capellà i li deien "il prete rosso" perquè era pèl-roig, però com que tenia una lesió pulmonar, no va poder dir missa. En canvi, va ser mestre de violí d'un orfenat per a noies, famós ja llavors per la qualitat de la seva orquestra, en general, i dels violins, en particular. Va escriure més de 550 concerts, dels quals uns 230 són per a violí. N'hi ha, però, per a violoncel, per a flauta, per a fagot, per a trompeta, per a oboè, per a llaüt, per a mandolina...
Si bé uns anys abans l'ARCANGELO CORELLI havia creat un model de CONCERTO GROSSO amb un grup d'instruments que formaven el grup solista que s'enfrontava a l'orquestra sencera i que en GIUSEPPE TORELLI ja havia escrit alguns concerts abans que en Vivaldi, el que sí que va fer l'ANTONI VIVALDI va ser crear el model estructural del concert, basat en els moviments ràpid-lent-ràpid . A més a més, va ser el primer autor que atorgà al moviment lent del mig el mateix pes que als dos dels extrems, ja que fins ara la importància d'aquest moviment era molt secundària, tractant-se gairebé d'una mena de pont breu entre els dos moviments ràpids. Tot i ser molt conegut arreu d'Europa, Vivaldi acaba morint, pràcticament en la misèria, a Viena, l'any 1741.
L'ANTONI VIVALDI va reunir, amb el títol de LES QUATRE ESTACIONS , quatre concerts que volien evocar les quatre estacions de l'any. No cal buscar-hi descripcions massa precises. De totes maneres, al concert de la Primavera s'hi respira un aire més joiós i lleuger que en el darrer, l'Hivern, que desprèn una serena pau. Cada un d'ells és un CONCERTO GROSSO , la forma musical característica del Barroc que alterna el TUTTI (quan toquen tots) i el CONCERTINO (dos o més instruments solistes). Quan toquen els solistes, l'orquestra passa a segon terme i de vegades desapareix per deixar-los ressaltar, i quan ha acabat el "solo" torna a sonar l'orquestra completa en el "tutti".
Aquí podeu escoltar el concert dedicat a LA PRIMAVERA .


Si voleu, podeu escoltar ara, amb més atenció el primer moviment d'aquest concert. És un moviment ràpid, un ALLEGRO. Després d'una introducció a càrrec del "tutti" que ens ambienta en una atmosfera alegre, els dos violins solistes toquen el SOLO que és una imitació del cant dels ocells, característic de la primavera. L'orquestra respon amb la música alegre del "tutti" descrivint l'alegria que produeix l'acabament de l'hivern. Però de sobte, un moment d'alarma, quan passa un núvol que deixa anar un parell de llampecs fets pels violins solistes i els trons corresponents amb un greu "trèmolo" dels violoncels. Afortunadament, el núvol passa de llarg i torna a renéixer l'alegria, els ocells refilen i l'orquestra torna a sonar alegrement.


Per entendre més cada un dels elements del primer moviment d'aquest concert, podeu seguir, si us ve de gust, aquest MUSICOGRAMA

Si us ha agradat seguir la música amb el musicograma, ara us en deixo un altre que fa servir fotografies i no dibuixets. Ja ho veieu: un MUSICOGRAMA és un conjunt de dibuixos, lletres, imatges o grafismes que ens ajuden a seguir de manera activa una audició musical. És l'anàlisi, per escrit, encara que no sempre es fan servir grafies convencionals, vull dir lletres, de l'estructura d'una cançó o d'una música.

Si voleu, podeu escoltar el segon moviment de LA PRIMAVERA que és lent, el LARGO i ho podreu fer veient imatges de VENÈCIA la ciutat on va néixer l'Antoni Vivaldi i on hi va passar la major part de la seva vida.


No us perdeu la versió ROCK d'aquest concert. Amb aquesta interpretació a càrrec d'una orquestra simfònica i un grup de rock, veureu com la música clàssica sempre pot ser actual. Només fa falta tenir ganes de passar-ho molt bé.
Gaudiu-ne !

Ah! i si teniu ganes de passar una bona estona, no us perdeu els jocs que us proposa aquest CLIC

dijous, 24 de març del 2011

EL GRUP 'MANEL' FA HISTÒRIA CANTANT EN CATALÀ

Feia 15 anys que un disc en català no aconseguia ser el número 1 de tot Espanya i és el primer grup de pop que assoleix, aquesta fita, cantant en català.
El segon disc de Manel '1o milles per veure una bona armadura' és el número 1 de la Llista Oficial de Vendes amb més de 10.000 còpies venudes en una setmana. El disc del quartet barceloní és el primer cantat en català que arriba a la primera posició de les llistes de tot Espanya, des de l'any 1996, una fita que només havien aconseguit cantautors com Joan Manuel Serrat o Lluís Llach, però mai un grup de pop.

El grup Manel , doncs, es converteix així en el Primer grup de Pop de la història que se situa en el número 1, cantant en català. Això vol dir que estan per sobre, en aquesta llista, de Pablo Alborán, Sergio Dalma, REM, Malú, Dani Martín i Shakira. Demà passat, dissabte, començaran una gira per Catalunya . Però el disc també el presentaran a Palma de Mallorca, Sevilla, Madrid i València. ENHORABONA !
Aquí teniu el videoclip d'una de les cançons que inclou el seu disc i que els Manel han fet servir de presentació, en el que hi surten envoltats d'amics cantants, com en Jaume Sisa, els Mishima... i que han comptat amb la participació de l'actor Sergi López.
Es tracta d' ANIVERSARI , que ens explica això, un aniversari, la celebració, el moment de demanar un desig, de com ens anem fent grans i de com anem passant per la vida.
Doncs, PER MOLTS ANYS !



Els llums s’han apagat, han tret el pastís, aplaudien els pares, els tiets i els amics tots alhora, agrupats en un únic crit, “que demani un desig, que demani un desig”.
I tu, nerviosa, com sempre que et toca ser el centre d’atenció, has fixat els ulls en un punt imprecís del menjador un segon, dos segons, tres segons, quatre i cinc.
Els teus ulls cavalcaven buscant un desig, les espelmes cremaven i alguns dels amics
t’enfocaven amb càmeres de retratar,una veu comentava “ai, que guapa està” i jo, en el fons, m’acabava el culet de la copa decidit a trobar un raconet adequat per fer-me petit, petit.
Del tamany d’una mosca, del tamany d’un mosquit.
Per un cop empetitit, sota els tamborets i la taula allargada pels dos cavallets, fer-me pas amb prudència per un entramat de sabates d’hivern, de confeti aixafat, i esprintar maleint la llargada dels meus nous passets i amagar-me entre un tap de suro i la paret just a temps que no em mengi el collons de gatet.
I escalar les sanefes del teu vestit i falcar el peu esquerre en un descosit i arribar-te a l’espatlla i seure en un botó i agafar un pelet d’aire i, amb un saltiró, enganxar-te un cabell i impulsar-me en un últim salt final i accedir al teu desig travessant la paret del llagrimal.
Ara un peu! Ara un braç! Ara el tors! Ara el cap!
I ja dins del desig veure si hi ha bon ambient, repartir unes targetes, ser amable amb la gent i amb maneres de jove discret i educat presentar els meus respectes a l’autoritat, escoltar amb atenció batalletes curioses als més vells, fer-me fotos gracioses amb altres il•lustres viatgers i amb un home amb corbata que no sé qui és.
I en el núvol de somnis que tens a l’abast i entre d’altres que, ho sento, però ja mai viuràs, detectar un caminet que m’allunyi del grup o una ombreta tranquil•la on, desapercebut, estirar-me una estona i, per fi, relaxar-me celebrant el plaer indescriptible que és estar amb tu, avui que et fas gran,
mentre a fora de l’ull les espelmes es van apagant
.

PERCUSSIONS ANIMADES

Tots sabem ben bé que els instruments de percussió produeixen el seu so pel xoc d'uns percussors (mans, baquetes, maces, boles, martells...) contra una superfície que pot ser de materials molt diversos (metall, fusta, pell, plàstic, corda...)
Aquí teniu un parell d'animacions fetes per Animusic, una empresa americana especialitzada en la visualització en 3D (3 dimensions de música basada en Midi, és a dir, feta per ordinadors, seqüenciadors, controladors... que fan que al mateix temps es generin a la pantalla música i acció per tal que cada moviment es correspongui amb un so. Molts dels instruments fan veure que són robòtics i fan servir mètodes curiosos per produir i visualitzar les composicions musicals. La música que s'hi produeix sol ser rock-pop.

PIPE DREAM : El somni dels tubs.



AQUA HARP : L'arpa d'aigua



Ja em direu quina us ha agradat més !

dilluns, 21 de març del 2011

UN CANT D'ESPERANÇA PER AL JAPÓ

Els japonesos veneren dues estacions de l'any: la primavera, quan arreu floreixen els cirerers -Sakura- i la tardor, quan les fulles de l'auró, arbre típicament japonès, es tornen vermelloses -Momiji- , un meravellós espectacle de la natura que ells admiren molt.
Fa una setmana, l'onze de març, ni tardor ni primavera encara, la natura els va fer una mala passada.
Un terratrèmol de 8.9 graus de l'escala de Richter va provocar un tsunami que va arrasar la costa del Japó. Tot i que el Japó és un país acostumat als terratrèmols, no n'hi havia hagut mai cap de tan fort. La quantitat de víctimes i els danys materials creixen, juntament amb la incertesa de la magnitud de la radioactivitat emesa per les centrals nuclears afectades.
Us deixo un moment d'esperança, de calma, de serenor.
Tant de bo aquest país també tingués aquest moment. I molts d'altres.
Tant de bo ben aviat els japonesos puguin tornar a gaudir, il·lusionats, de la blancor pura dels cirerers florits i de tots els colors que els ofereix, bellament, la tardor.
Us deixo, doncs, una música dolça i tranquil·la, plena de pau. És la cançó Momigi, tan popular al Japó, que aquests dies cantem a l'escola.
Aki no yuuhi ni, teru yama momigi. Koi mousuimo kasuaru nakani. Matsu o irodoru, kaedeya tsutawa. Yama no fumoto no suso moyoo.
Tani no nagare ni chiriuku momigi. Nami ni yurarete, hanarete yootte. Aka ya kiiro no, irossamasama ni, mizu no ue ni mo orunishiki.
I que vol dir:
El sol en el capvespre de tardor tenyeix la muntanya ataronjada. Hi ha colors diversos, de foscos i de clars. Els pins són verds, amb fulles verdes. El corrent del riu de la vall porta fulles del momigi. Van girant dins l'aigua, ara juntes, ara separades. N'hi ha de vermelles, de grogues i d'altres colors. Totes en el riu.

divendres, 18 de març del 2011

AUDICIONS MUSICALS

Aquesta setmana, tots els nens i nenes de l'escola, des dels més petits de P3 fins als més grans de 6è., podrem gaudir d'una audició musical a l'Auditori .

Els alumnes de Parvulari cantaran moltes cançons tradicionals catalanes amb el deliciós espectacle musical TRINCO TRINCO del grup Samfaina de Colors


Els alumnes de cicle Inicial gaudirem del conte MIL COLORS HI POTS POSAR en el que podrem escoltar un grup de rock amb la bateria, el teclat, la guitarra elèctrica, el baix elèctric i les veus dels cantants. A la classe ja hem escoltat la cançó VOLDRIA i la cançó d'en KIMBA. Aquí les teniu: Als alumnes de cicle Mitjà ens explicaran la història del BLUES i dels seus intèrprets, aquella gent que cantava mentre treballava a les plantacions de cotó . La BigMama ens canta aquí la cançó: "La vida és ara i aquí" . I ens fixem amb els instruments característics del blues: la veu, la guitarra i l'harmònica:
I els alumnes de Cicle Superior cantarem i ballarem al ritme trepidant de la música d'ÀFRIKA D'IVORI. Veurem al natural i escoltarem en directe els instruments africans: Djembé, Dum-dum. Balafó, Kar, Kalú, Shekeré... Aquí teniu aquests grans artistes, per començar-vos a ambientar:

ENTREM AMB MÚSICA !

Aquesta quinzena, la música que escoltem en entrar a l'escola és la sardana BANYOLES, del mestre i compositor de sardanes, en MARTIRIÀ FONT i COLL, traspassat darrerament. Us deixo escrita part de la seva biografia i de la seva producció musical.
També podreu fer-vos una idea de l'espectacularitat de la sardana que va envoltar l'estany en l'homenatge que el Foment de la Sardana li va fer l'any 1988, a ell i a en Manel Saderra i Puigferrer.
Igualment, podreu escoltar la seva sardana PER LA NOSTRA AMISTAT, tota una delícia. En Manel Pont hi va posar una lletra que és un cant a l'amistat, a la joia, a la pau... En aquesta ocasió la podreu escoltar interpretada per l'Orquestra Filharmònica de Catalunya, dirigida per en Carles Coll, al Pavelló de la Draga, de Banyoles. Acostumats a escoltar les sardanes interpretades per la cobla, aquesta interpretació té un altre color.
Gaudiu-ne !

dimarts, 15 de març del 2011

MARTIRIÀ FONT I COLL

Nascut a Bordils el 14 de gener del 1923 , va morir a Banyoles el 3 de febrer de 2011.


Va ser instrumentista de tible, compositor de sardanes i director de cobla.


El seu pare, en Josep Font i Grau, també compositor i instrumentista de tible, va fer-li despertar l’interès per la música . I amb només 16 anys, després d’haver estudiar solfeig, piano i tible, ja es va incorporar a la cobla Victòria de Verges. Després va tocar en d’altres cobles; però gairebé tota la carrera musical la va dedicar a la cobla orquestra Els Montgrins, de la qual va ser tible solista i director, durant gairebé trenta anys, fins a la jubilació, l’any 1988.



En l’àmbit compositiu, va escriure unes setanta-cinc sardanes, amb títols tan populars com Dolç record (la primera), Regal de reis, Per la nostra amistat, Banyoles, Sardanes al casino, Mà i manetes, La Maria Teresa i en Josep, Ireneta... i l’obra per a tres cobles Reminiscències, estrenada el 1998, en motiu de l’homenatge que El Foment de Banyoles li va retre pels seus 75 anys, juntament amb el compositor Manel Saderra i Puigferrer que en feia 90, dins els actes de “Fem realitat un somni” que consistia en envoltar l’estany de Banyoles amb una sardana, que s’aconseguí completament i amb molt d’èxit amb la participació de 14.100 persones. També va fer de professor de tible.


Tot i que en la seva joventut va viure uns anys a Torroella de Montgrí, des del 1957 vivia a Banyoles, ciutat a la que sempre va estar estretament vinculat. L’octubre del 2009, en el marc de la Festa de Sant Martirià, l’Ajuntament de Banyoles li va lliurar la medalla d’or de la ciutat en reconeixement a la seva tasca musical i humana que l’ha dut a portar el nom de Banyoles arreu. Abans, però, moltes agrupacions sardanistes i d’altres entitats, li varen fer homenatges.


La coral VEUS DE L’ESTANY de Banyoles, el Nadal del 2009 va adoptar la seva sardana Banyoles com a himne propi. En Martirià, que n’havia fet la música el 1989 en va fer la versió coral l’any 2004 perquè aquesta coral la pugués cantar.


En Martirià Font era un músic de gran talent i de gran intuïció musical, d’un bon gust innat, amb un alt sentit de la responsabilitat i una rigorosa autoexigència, que va aconseguir un remarcable nivell com a intèrpret, director i compositor. I sens dubte, una gran persona.