dimarts, 15 de març de 2011

MARTIRIÀ FONT I COLL

Nascut a Bordils el 14 de gener del 1923 , va morir a Banyoles el 3 de febrer de 2011.


Va ser instrumentista de tible, compositor de sardanes i director de cobla.


El seu pare, en Josep Font i Grau, també compositor i instrumentista de tible, va fer-li despertar l’interès per la música . I amb només 16 anys, després d’haver estudiar solfeig, piano i tible, ja es va incorporar a la cobla Victòria de Verges. Després va tocar en d’altres cobles; però gairebé tota la carrera musical la va dedicar a la cobla orquestra Els Montgrins, de la qual va ser tible solista i director, durant gairebé trenta anys, fins a la jubilació, l’any 1988.



En l’àmbit compositiu, va escriure unes setanta-cinc sardanes, amb títols tan populars com Dolç record (la primera), Regal de reis, Per la nostra amistat, Banyoles, Sardanes al casino, Mà i manetes, La Maria Teresa i en Josep, Ireneta... i l’obra per a tres cobles Reminiscències, estrenada el 1998, en motiu de l’homenatge que El Foment de Banyoles li va retre pels seus 75 anys, juntament amb el compositor Manel Saderra i Puigferrer que en feia 90, dins els actes de “Fem realitat un somni” que consistia en envoltar l’estany de Banyoles amb una sardana, que s’aconseguí completament i amb molt d’èxit amb la participació de 14.100 persones. També va fer de professor de tible.


Tot i que en la seva joventut va viure uns anys a Torroella de Montgrí, des del 1957 vivia a Banyoles, ciutat a la que sempre va estar estretament vinculat. L’octubre del 2009, en el marc de la Festa de Sant Martirià, l’Ajuntament de Banyoles li va lliurar la medalla d’or de la ciutat en reconeixement a la seva tasca musical i humana que l’ha dut a portar el nom de Banyoles arreu. Abans, però, moltes agrupacions sardanistes i d’altres entitats, li varen fer homenatges.


La coral VEUS DE L’ESTANY de Banyoles, el Nadal del 2009 va adoptar la seva sardana Banyoles com a himne propi. En Martirià, que n’havia fet la música el 1989 en va fer la versió coral l’any 2004 perquè aquesta coral la pugués cantar.


En Martirià Font era un músic de gran talent i de gran intuïció musical, d’un bon gust innat, amb un alt sentit de la responsabilitat i una rigorosa autoexigència, que va aconseguir un remarcable nivell com a intèrpret, director i compositor. I sens dubte, una gran persona.




Cap comentari:

Publica un comentari