TOTS CAP A L'AUDITORI !

Un any més, en començar la primavera, a mitjans del mes de març, tots els nens i nenes de l'escola, des dels més petitons de P3 fins als més grans de 6è, podrem gaudir d'una bona audició musical a l'Auditori de Banyoles. Us en faig cinc cèntims per tal que us en pugueu començar a fer una idea. I alhora, poder aprendre algunes de les cançons de les que tindrem la satisfacció d'escoltar en directe i de començar a sentir els fragments de música que ens hi interpretaran. 

Als alumnes de Parvulari, la Mirna Vilasís i en Xavi Múrcia, del grup 'Samfaina de Colors' ens oferiran 'CABARET PATUFET', un espectacle delicat,  senzill, natural, ple de sensibilitat, que porta aquest nom de Cabaret perquè té cançó, música, conte, endevinalles, poesia... I Patufet perquè és petit, i perquè Patufet és el nom del personatge més famós dels contes tradicionals catalans. És clar que també hi sortiran altres personatges: la Rateta Presumida que no sabem si trobarà l'amor de la seva vida, la Lluna que vol enredar al Sol, la Marta que no sabem per què vol anar a la platja, l'ocell que dorm a la palla i que pon un ou cada setmana, el drac que ens vol espatllar la festa. I entremig de tot plegat, el nostre estimat Patufet. Així que... cap al Cabaret Patufet!            

Que no recordeu qui és en Patufet?

Au, va! el de 'Patim, patam, patum, homes i dones del cap dret..., patim patam, patum, no trepitgeu en Patufet!' 

I, abans d'acabar, ens proposaran unes endevinalles.
La cançó és un joc... joc de les endevinalles,
cal estar ben desperts, per trobar la solució.

I també ens cantaran la cançó de l'elefant...

I també la de "Dalt del cotxe hi ha una nina". Voleu veure en Mic com ens la canta?

Els alumnes del Cicle Inicial gaudirem de l'òpera LA FLAUTA MÀGICA, la més màgica de totes les òperes. En veurem una versió reduïda però molt entenedora en la que s'hi aniran combinant les parts cantades amb les parlades.

'LA FLAUTA MÀGICA'va ser una de les últimes òperes de W.A.Mozart, estrenada a Viena el 1791, l'any de la seva mort. Ràpidament es va fer molt popular en tots els països de parla germànica gràcies,entre altres coses , a l'ambient de contes de fades que es respira a l'òpera. Els personatges, plens de simbologies, com en Papageno, la Pagagena, la Reina de la Nit, la Pamina, en Monostatos, en Tamino... es van fer molt coneguts i van arribar a tothom. En Papageno caçava ocells per a la Reina de la Nit i aquesta, per compensar-lo, li donava menjar i beguda. Cap al final, en Papageno troba la seva Papagena estimada. Mentre dialoguen, tot cantant aquest duet, parlen de que s'estimen molt i que tindran molts Papagenos i moltes Papagenes petits.

Si la voleu seguir tota, aquí la teniu en la representació de 'La Petita Flauta Màgica' del Teatre del Liceu.

 Us la resumeixo:

El príncep Tamino s'ha perdut enmig del bosc i, de cop i volta, és atacat per una serp. Per sort, és salvat per les tres dames de la Reina de la Nit que travessen l'animal amb les seves espases. Tamino cau desmaiat i Papageno, l'home ocell que ho ha vist, vol fer creure a en Tamino que és ell qui ha matat la serp. Les dames de la Reina de la Nit, quan senten que Papageno diu aquesta mentida, li tanquen la boca amb un cadenat i donen a Tamino un retrat d'una noia molt bonica, la Pamina, que és la filla de la Reina de la Nit. En veure la fotografia, en Tamino s'enamora bojament de la Pamina. La Reina de la Nit s'apareix majestuosament a Tamino i li demana que alliberi la seva filla de les mans del seu gran enemnic Sarastro, que la té presonera. La Reina de la Nit dóna una flauta màgica a en Tamino i a en Papageno, que l'acompanyarà, un carilló. Tres nens celestials els ensenyen el camí per a anar on viu en Sarastro: una casa d'estil egipci on, el seu guardià, en Monostatos, contínuament molesta a la Pamina.

En Tamino i en Papageno arriben al palau i en Papageno s'espanta molt en veure en Monostatos, però aquest també s'horroritza quan veu les plomes de l'home-ocell. Un i altre es pensen que tenen davant el dimoni i en Tamino explica a la Pamina que és allà per salvar-la dels poders malèfics.

Tamino se'n va cap a un bosc, on els tres nois celestials li ensenyen el temple de la saviesa. Quan Tamino vol entrar-hi, un sacerdot li barra el pas i li diu que Sarastro no és tan dolent com li ha dit la Reina de la Nit, sinó l'únic que és bondadós i que té la veritat i la més alta saviesa. Mentrestant, en Papageno ha trobat la Pamina i se la vol emportar, però en Sarastro ho veu i no els deixa sortir; els nega la llibertat fins que, després d'haver passat unes fortes proves, siguin admesos al temple de la saviesa. Per això els tapen els ulls per a entrar al temple.

Sarastro ha reunit els sacerdots en assemblea i aquesta decideix quines són les proves que han de passar. No poden dir ni una paraula a partir d'aquell moment, i han de passar les proves del foc i de l'aigua.

Mentrestant,la Pamina s'ha adormit, i quan es desperta, la Reina de la Nit la vol convèncer que mati en Sarastro. Ella no en fa cas, i quan Sarastro ho sap, no vol venjar-se, perquè és bo i té la veritat.

Amb l'ajuda de la flauta i el carilló màgics, en Tamino i en Papageno passen totes les proves. Troben la Pamina i junts, entren al temple del Sol, on són admesos com a iniciats en la veritat i la saviesa, i es casen.

Monostatos i la Reina de la Nit intenten d'entrar també al temple, però entre llamps i trons desapareixen per sempre en l'eterna foscor.
En Papageno, a qui han promès que trobaria una Papagena, es desespera perquè aquesta no apareix. Una vegada més, les campanetes màgiques fan que en Papageno trobi la Papagena dels seus somnis i sigui feliç.

Ja ho veieu... quanta màgia! Les campanetes màgiques també varen fer que en Monostatos i tots els guardians es posessin a cantar i a ballar , sense poder-ho evitar, encantats pel so màgic de l'instrument que portava en Papageno, el carilló. Aquesta música és coneguda per 'Das klinget so herrlich...' És interpretada per un cor d'homes, un tenor i el carilló. Té 4 frases, la primera instrumental i les altres tres, cantades.

Si voleu conéixer més els personatges...

- La Reina de la Nit, també anomenada 'Astreflamant' i 'Sa Majestat de la Tenebra' apareix, durant la primera part de la història, com una dama magnífica disposada a tot per salvar la seva estimada filla Pamina de les urpes de Sarastro, que l'ha segrestada. Després, Sarastro ens la mostra com una dona orgullosa que voldria ser senyora del món sencer. És un dels personatges més majestuosos: una bella figura tota vestida de negre, espurnejant d'estrelles i amb la cara pàl·lida com la lluna.

- Sarastro, també anomenat 'Gran Mestre de la Saviesa' i 'Gran Mestre de la Llum'  és titllat per la Reina de la Nit de tirà, inhumà, bàrbar i d'esperit malèfic. En canvi, a la segona part, els seus oficiants ens el presenten com un home d’una bondat immensa i, quan Pamina el veu, un home gran, de cabells blancs i cara bondadosa, hi reconeix l’home just de qui li havia parlat el seu pare. 

- El príncep heroi Tamino és un caçador atractiu i ben plantat que s’ha perdut en una muntanya misteriosa. Com que és virtuós i discret, la Reina de la Nit l’ha triat perquè vagi a rescatar la seva dolça filla Pamina i ell, per fer-se mereixedor de l’amor de la princesa, superarà les dures proves a què es veurà sotmès al temple de la saviesa. Davant del medalló amb el retrat de la princesa, Tamino es queda com encantat i, com més la mira, més se n’enamora.

- La dolça princesa Pamina simbolitza la virtut i puresa de les donzelles. És també molt bona filla i molt respectuosa de la memòria del seu bon pare difunt. És valenta, tal com correspon a una dama de la noblesa, i s’afegeix joiosa al seu estimat Tamino a l’hora de passar l’última prova, desafiant la mort i la tenebra. Pamina coneix Tamino a partir d’un dibuix que li'n fa Papageno i sap que l’estima. Per això quan es troben es reconeixen a l’instant.

- El bon ocellaire Papageno dóna el to humorístic a l’obra i ens fa riure amb les seves sortides ingènues i innocents. És molt estrafolari: porta un grapat de virolades plomes de paó al cap i una cua de gall al cul, i tot el cos recobert d’altres plomes de tots els colors i totes les mides. També porta una gàbia i una flauta com a reclam per als ocells. És bocamoll, golafre, poruc i una mica mentider però, per damunt de tot,en Papageno és un entranyable bon jan amb un cor de sucre. Al final troba la seva estimada Papagena, que se li assembla tant de ser com de fer.

- El guardià gegant Monóstatos és l’antítesi de Papageno: baladrer, rabiüt, pelut i ostentós, va vestit molt ricament amb robes fines i de colors vius, lluint braçalets i collarets d’or de llei; ara bé, el que més destaca d’ell és la malícia i la traïdoria. 

Tota la ràbia de la Reina de la Nit queda expressada en aquesta ària:

Voleu riure? No us ho perdeu! 

Als alumnes del Cicle Mitjà ens mostraran la Cobla, la seva música i els seus instruments. Tot plegat, serà amb la Cobla Marinada, una de les formacions més actives del nostre país i que treball per apropar la Cobla, la seva música i la seva tradició a la modernitat del segle XXI. I amb el seu espectacle: ACOBLA'T que ens permetrà acostar-nos d'una manera entretinguda, divertida i interactiva a la música d'arrel tradicional catalana: instruments, compositors i noves tendències derivades de termes actuals com la difusió i la interculturalitat .

La Cobla és la formació instrumental autòctona catalana per excel·lència i destaca per la seva gran riquesa tímbrica. Amb aquesta audició  podrem descobrir, de forma divertida, les particularitats d'aquesta formació i les de la seva música. Les clares explicacions que, de manera interactiva, complementen la proposta, amb la presència de certs gags còmics, ens permetran conèixer l'evolució històrica d'aquesta formació: podrem conèixer com sonava l'antiga Cobla de Tres Quartans i les particularitats dels seus instruments, fins arribar a l'actual formació establerta per en Pep Ventura al segle XIX
La Cobla de Tres Quartans era una formació de tres músics i quatre instruments: el sac de gemecs, la tarota, el flabiol i el tamborí. Aquí us deixo la cobla de Tres Quartans La Titaranya de Valls. Fixeu-vos amb el so dels instruments.

 En aquesta audició recordarem que la Cobla és un grup instrumental, una petita orquestra, formada per 11 músics que toquen 12 instruments:
- 1 FLABIOL i 1 TAMBORÍ (que els toca la mateixa persona)
- 2 TIBLES
- 2 TENORES
- 2 TROMPETES
- 1 TROMBÓ DE PISTONS
- 2 FISCORNS
- 1 CONTRABAIX
La Cobla normalment interpreta sardanes, la dansa nacional de Catalunya, però també interpreta altres balls populars i, en els darrers anys, també ha entrat en altres àmbits de la música, com el rock, el jazz o la música simfònica.

En aquest video de la Cobla Catània de Vilafranca del Penedès podrem recordar tots els instruments:

I als del Cicle Superior ens proposaran un viatge per les diferents etapes creatives dels BEATLES i la seva influència en la música popular del segle XXI., tot fent-nos adonar de la bellesa d'una música que va canviar el món. L'espectacle LITUS. L'OMBRA DELS BEATLES A LA MEVA MALETA DE CANÇONS, ens presentarà les cançons del cantautor Litus i la influència que ha rebut dels Beatles per compondre les seves cançons. 

 En Carles Ruiz Bosch, en 'Litus' (Terrassa 1980) és compositor, músic i cantant. Litus comença a tocar la guitarra i a composar als 12 anys de manera autodidacta. Durant la seva adolescència passa per diferents grups de pop, rock, jazz, blues i soul fins que, l'any 1998 grava el seu primer disc amb els Mutis. 
L'any 2000 reediten el seu primer àlbum amb dues cançons més. Paral·lelament en Litus actua en solitari i ha cantat en castellà i en català. L'any 2010 l'Institut Ramon Llull el va triar perquè fes una gira de 15 concerts a Alemanya per tal de promocionar la cultura catalana a través de les seves cançons. En l'espectacle que avui ens presenta, el veurem com a pianista en format trio amb Jordi Belza a la guitarra i veu i en Joan Eloi Vila a la guitarra i als comentaris.
I els BEATLES, qui són?

Els BEATLES varen ser un grup de música procedent de Liverpool, Anglaterra, format per en John Lennon, en Paul McCartney, en George Harrison i en Ringo Starr. Són el grup de música pop amb més èxits i vendes de discs de la història de la música popular i, a més a més, han aconseguit el reconeixement dels crítics. Les seves aportacions innovadores a la música popular i el seu impacte cultural van tenir una gran transcendència en els anys seixanta del segle XX, que es perllongà d'una manera o altra en els anys posteriors.
Varen sorgir a principis dels anys 60 (s.XX) i varen ser els iniciadors del fenomen 'beat'. Partint de la base rítmica del rock, les seves composicions foren una veritable troballa en l'aspecte melòdic i harmònic.
Les seves cançons van reflectir els problemes d'un cert sector de la joventut de l'època, que pretenia restar al marge de l'anomenada societat de consum, alhora que reclamava nous valors estètics, artístics, espirituals i socials.
La seva dissolució oficial va tenir lloc l'any 1970. Els seus integrants van seguir les respectives carreres musicals en solitari, tot i que van sovintejar les col·laboracions entre ells. l'any 1995, en motiu de l'edició del primer volum de la trilogia 'Beatles Anthology', va tenir lloc una reunió virtual del grup, amb l'ajuda d'unes cintes que John Lennon havia deixat enregistrades i que van ser la base de dues noves cançons: 'Free as a Bird' i 'Real Love'.

I quines cançons escoltarem?
1. LOVE ME DO . Aquesta és una de les primeres cançons d'en John Lennon i en Paul McCartney, d'entre 1958 i 1959. Al 1962 va sortir gravada en un disc senzill i va tenir molt d'èxit a Anglaterra. Al cap de dos anys, als Estats Units ja era el número 1 de les llistes de les cançons més escoltades. La cançó començava  amb una harmònica de blues que tocava en John Lennon. Aquesta cançó la varen gravar primer amb Pete Best a la bateria. Més tard, amb en Ringo Starr. I encara la varen gravar amb l'Andy White, ja que el productor George Martin no estava prou satisfet de les interpretacions d'en Pete Best ni de l'Andy White.


2. I WANT TO HOLD YOUR HAND . Aquesta cançó els va fer famosos als Estats Units. Varen ser el número 1 i els va obrir el camí a la Beatlemania. Escrita també per en John Lennon i Paul McCartney, va aconseguir vendre 15 milions de còpies. L'any 2010 va ser considerada com la segona millor cançó del grup.

  3. Medley de A HARD DAY’S NIGHT / HELP / SHE LOVES YOU - Comença la Beatlemania. En Litus ens farà un repàs dels grans èxits d’aquesta primera etapa del grup.

4. SANDRA (Litus) - cançó d'en Litus que reuneix molts elements de l'estil dels Beatles en la seva primera etapa.
5. YESTERDAY / AL SUD DEL CEL (Beatles/Litus) - En Litus sol amb la guitarra farà una barreja d'aquestes dues cançons. "Yesterday" és un tema clau en la història del grup, que va canviar la manera d'entendre la música pop. "Al sud del cel" connecta molt bé amb aquesta cançó. A part, va tenir dues candidatures als premis Goya per la seva participació en la pel·lícula "Carlitos y el campo de los sueños" (Globomedia 2008). És la cançó més celebrada d'en Litus. 

6. WITH A LITTLE HELP FROM MY FRIENDS/ OBLADI OBLADA . Comença la segona etapa d'aquest viatge. Les melodies i les lletres evolucionen cap a un pop mol més ric i elaborat. Comencen a barrejar el pop amb altres estils com el jazz, el swing, música hindú... Els discos més importants d'aquesta època són "Sargent Pepper's" i "White Album".

7. CARNAVAL (Litus). Hi ha una barreja de pop i de jazz. 
8. IMAGINE (John Lennon). "Imagine" no va ser gravada pels Beatles però és una cançó d'en John Lennon que va marcar el final de la història del grup i l'inici de les carreres en solitari dels seus components. És un himne a favor de la pau. És una cançó imprescindible.


9. LET IT BE . Cançó que simbolitza el final d'aquesta història. És l'himne final d'aquest viatge, tot i que l'espectacle no acaba aquí. Forma part de l'últim disc editat per la banda, abans de separar-se.

10.HEY JUDE. Per acabar l'espectacle cantarem aquest himne que ens permetrà acabar cantant tots junts i fer un final de festa emotiu.

11+1. BISOS. Aquí podrem votar la cançó que més ens hagi agradat per tornar-la a cantar. O bé ens en cantaran alguna altra. Potser... YELLOW SUBMARINE.

WOLFGANG AMADEUS MOZART I LA FLAUTA MÀGICA

Neix a Salzburg (Àustria) el dia 27 de gener de 1756. El seu pare, músic i compositor conegut, en Leopold Mozart, va ser el seu primer mestre. Al costat de la seva germana, dos anys més gran, va demostrar aptituds extraordinàries per a tocar el clavecí i el violí, i una gran precocitat en la composició; les primeres obres són de quan tenia quatre anys.

Quan l'Amadeus era petit, era, com tots els nens i les nenes, una mica trapella. Cantava a totes hores: quan s'aixecava de dormir tot badallant, quan es rentava la cara, quan es vestia i es posava la perruca, quan ajudava a la seva germana Nannerl a parar la taula... Fins i tot a l'hora d'anar a dormir, abans que el seu pare i la seva mare li fessin el petó de bona nit. L'Amadeus tenia molta afecció a tocar el clavicèmbal i a buscar la 'sonoritat de les notes que s'estimen'.

Ens podem imaginar un diàleg fictici entre l'Amadeus i la seva mare, un dia qualsevol, en tornar de l'escola. 

En arribar, fa un petó a la seva mare i es posa a tocar el clavicèmbal.

Mare: - Amadeus, ja has fet els deures?
Amadeus: - Ara els faré de seguida, mare!
I l'Amadeus continua tocant...

Mare:  - Amadeus, ja has fet els deures ?

Amadeus: - Ara els faré de seguida, mare ! 
 I l'Amadeus continua tocant...

Mare:  - Amadeus, ves a fer els deures !
Amadeus: - Si, mare, ja hi vaig . 
I l'Amadeus continua tocant...

Mare (enfadada) : - Vinga, Amadeus, ves a fer els deures, de seguida!    
Amadeus (de mala gana) : - Sí,mare.Ja hi vaig !

L'Amadeus s'afanya molt a fer les sumes i a preparar el dictat i se'n torna a tocar el clavicèmbal. Al cap d'una estona:

Mare: - Amadeus, perquè no jugues una mica?

Amadeus:    - Sí, mare, ara jugaré !  
... i continua tocant
Mare: - Amadeus, perquè no jugues amb aquell cavall de fusta que et vàrem regalar pel teu sant
Amadeus: - Si, mare, ja hi vaig . 
... i continua tocant

Mare: - Doncs, perquè no jugues amb les bitlles? o a fer construccions amb les fustes ?

Amadeus: - Un moment, mare. De seguida hi vaig.   

... i continua tocant

Mare: - Doncs si no vols jugar pots llegir una mica.

Amadeus:   - Si, mare, ara llegiré. 
... i continua tocant

Mare: - Vinga, Amadeus, ves a llegir una mica. Sinó després la senyoreta em dirà que encara no llegeixes prou bé.

Amadeus:  - Bé,ara llegiré. ... i continua tocant
Mare (enfadada) : - Amadeus, ves a llegir de seguida !

Amadeus (de mala gana): - Sí, mare. Ja hi vaig !

L'Amadeus s'afanya molt a llegir una plana i una altra plana del conte que té començat i se'n torna a tocar el clavicèmbal. Al cap d'una estona

Mare:- Amadeus,hauries de treure a passejar el gos
Amadeus:  - Sí, mare, ara hi aniré  
... i continua tocant
Mare:  - Amadeus, treu a passejar el gos, que aviat serà l'hora de sopar.

Amadeus:    - Si , mare, de seguida  
... i continua tocant

Mare:  - Amadeus, ves-hi ara de seguida!
Amadeus (de mala gana): - Sí, mare. Ja hi vaig !

L'Amadeus desperta el seu gos i d'una revolada se l'enduu cap a fora , li fa donar tres voltes a la casa, corrent com un esperitat i entra a casa. L'Amadeus se'n va a tocar el piano.


Mare:   - Amadeus, ves a rentar-te les mans i vine que soparem

Amadeus: - Si, mare, de seguida hi vaig
... i continua tocant

Mare: - Amadeus, no m'ho facis repetir.Ves a rentar-te les mans i vine a sopar

Amadeus: - Que si, mare, que ja vinc 
... i continua tocant

Mare:  - Amadeus ! Vine a sopar que la sopa es refreda .
Amadeus: -Ja m'agrada freda la sopa 
... i continua tocant

Mare (enfadada) :   - Amadeus! A sopar!.

Amadeus (de mala gana): - Ja vinc!

Encara que sembli que l'Amadeus feia enfadar a la seva mare, no és pas així: s'estimaven molt i molt. 
A ella li agradava molt que l'Amadeus tingués tanta afecció per la música i quan l'acompanyava a dormir, li feia un petó i li cantava una cançó popular francesa que nosaltres coneixem amb la lletra de 'Quan tres oques van al camp...'

Quan l'Amadeus va ser gran, va escriure una música molt bonica que, a dintre, hi tenia aquesta cançó i que s'anava repetint, cada vegada, una mica diferent. 
La va anar canviant, variant. Per això, d'aquest tipus de música se'n diu Variacions

Aquest és el TEMA. Segur que el sabeu tocar amb la flauta

El pare, en Leopold, orgullós de les aptituds dels seus fills, els va portar a les principals corts d'Europa, on organitzava concerts i demostracions dels seus prodigiosos fills. 

Així, va comprar un carruatge amb cavalls, una tartana,  per viatjar d'una ciutat a l'altra i mostrar els talents musicals dels seus fills davant de reis, prínceps i cardenals. Com que Wolfgang i Nannerl mai no varen anar a escola, dalt la tartana Leopold els ensenyava a llegir i escriure, els ensenyava alemany, francès, anglès i italià, els ensenyava a sumar i restar , naturalment, els ensenyava música. Aquell carro amb el que van fer tants quilòmetres era com una escola ambulant. 
Quan W.A. Mozart tenia cinc anys varen actuar davant l'emperadriu d'Àustria, tocant tot el programa amb obres compostes per ell mateix. Als onze anys viatja a Itàlia i és admirat a Milà, Bolonya, Florència, Venècia i Roma, on assisteix a un miserere a nou veus del músic italià Allegri, a la capella Sixtina. Quan arriba a casa, impressionat per l'audició que acaba de sentir i ajudat per la seva prodigiosa memòria, és capaç de transcriure totes les notes del  miserere en paper pautat.
En tornar a Salzburg, a 16 anys, és nomenat director i compositor al servei del príncep -l'arquebisbe de Salzburg-. El contacte amb aquest home, autoritari, orgullós, poc artista i dèspota, el disgusta tant que, un bon dia, després d'una forta discussió, deixa la feina.

Mozart, però, no vol tornar a ser esclau de ningú, sinó que vol mantenir la llibertat total, tan important per a un compositor com ell, que ja a vint-i-dos anys havia compost tres-centes obres.

Es trasllada més tard a Manheim, Viena i París. Aquí la seva mare es posa greument malalta i mor.

Mozart torna a Àustria, i l'any 1782 es casa amb Constanza Weber, cantant que va contribuir a l'estrena de la seva òpera El rapte.

Constanza va ser molt mala administradora i força inepta per a portar la casa, cosa que, juntament amb el desordre de Mozart, va fer que les dificultats econòmiques i la misèria entressin a casa seva.

Per tal d'aconseguir algun ingrés econòmic, Mozart es passava les nits copiant la seva pròpia música, ja que això, a més de la part pecuniària, li permetia d'interpretar les obres.

Malgrat totes les dificultats i la seva ja precària salut, no para de compondre amb la mateixa intensa profunditat de sempre.

Ens ha deixat escrites més de 700 obres: òperes, misses, obres per a piano, concerts, simfonies, cantates, composicions per a cant i orquestra, cançons, sonates, variacions, trios, quartets, quintets, divertimentos i un rèquiem, la seva última obra, feta per encàrrec d'un afeccionat ric.

Torna de Viena i acaba La flauta màgica , obra sublim, i es posa a escriure el Rèquiem que considerava que seria el seu propi funeral, ja que estava molt malalt.

La matinada del 5 de desembre de 1791 va morir mentre escoltava un amic seu tocant un fragment del Rèquiem. Una tremenda tempesta de neu va impedir que els amics l'acompanyessin al cementiri. Tampoc no li pogué acompanyar la seva muller, que no es trobava en condicions d'assistir a l'enterrament. És per això que un dels més grans compositors de la història de la música va ser enterrat en una fossa comuna.
I parlem de 'LA FLAUTA MÀGICA'
Va ser una de les últimes òperes de W.A.Mozart, estrenada a Viena el 1791, d'any de la seva mort. Ràpidament es va fer molt popular en tots els països de parla germànica, gràcies entre altres coses a l'ambient de contes de fades que es respira a l'òpera. Els personatges, plens de simbologies, com en Papageno, la Pagagena, la Reina de la Nit, la Pamina, en Monostatos, en Tamino... es van fer molt coneguts i van arribar a tothom. En Papageno caçava ocells per a la Reina de la Nit i aquesta, per compensar-lo, li donava menjar i beguda. Cap al final, en Papageno troba la seva Papagena estimada. Mentre dialoguen, tot cantant aquest duet, parlen de que s'estimen molt i que tindran molts Papagens i moltes Papagenes petits.

Si la voleu seguir tota, aquí la teniu en la representació de 'La Petita Flauta Màgica' del Teatre del Liceu.

I aquí la teniu interpretada per la 'Metropolitan Opera' de Nova York. És completa i subtitolada en castellà.

Us la resumeixo:

En Tamino, un príncep perseguit per una serp, és salvat per tres dames que travessen l'animal amb llurs espases. Tamino cau desmaiat i Papageno, l'home ocell que ho ha vist, vol convèncer Tamino que és ell qui l'ha salvat de la serp. Les dames, quan senten que Papageno diu aquesta mentida, li tanquen la boca amb un cadenat i donen a Tamino un retrat d'una noia molt bonica, la Pamina, que és la filla de la Reina de la Nit. Aquesta s'apareix a Tamino i li diu que li donarà la seva filla si aconsegueix rescatar-la de les mans de Sarastro que la té presonera. Tamino rep una flauta màgica i Papageno un carilló de mans de tres nens celestials, que els ensenyen el camí per a anar a can Sarastro. Aquest viu en una casa d'estil egipci i té un guardià, en Monostatos, que contínuament importuna Pamina.

En Tamino i en Papageno arriben al palau i en Papageno s'espanta molt en veure en Monostatos, però aquest també s'horroritza quan veu les plomes de l'home-ocell. Un i altre es pensen que tenen davant el dimoni i en Tamino explica a Pamina que és allà per salvar-la dels poders malèfics.

Tamino se'n va cap a un bosc, on els tres nois celestials li ensenyen el temple de la saviesa. Quan Tamino vol entrar-hi, un sacerdot li barra el pas i li diu que Sarastro no és tan dolent com li ha dit la Reina de la Nit, sinó l'únic que és bondadós i que té la veritat i la més alta saviesa. Mentrestant, en Papageno ha trobat la Pamina i se la vol emportar, però en Sarastro ho veu i no els deixa sortir; els nega la llibertat fins que, després d'haver passat unes fortes proves, siguin admesos al temple de la saviesa. Per això els tapen els ulls per a entrar al temple.

Sarastro ha reunit els sacerdots en assemblea i aquesta decideix quines són les proves que han de passar. No poden dir ni una paraula a partir d'aquell moment, i han de passar les proves del foc i de l'aigua.

Mentrestant,la Pamina s'ha adormit, i quan es desperta, la Reina de la Nit la vol convènce que mati en Sarastro. Ella no en fa cas, i quan Sarastro ho sap, no vol venjar-se, perquè és bo i té la veritat.

Amb l'ajuda de la flauta i el carilló màgics, en Tamino i en Papageno passen totes les proves. Troben la Pamina i junts, entren al temple del Sol, on són admesos com a iniciats en la veritat i la saviesa, i es casen.

Monostatos i la Reina de la Nit intenten d'entrar també al temple, però entre llamps i trons desapareixen per sempre en l'eterna foscor.

Ja ho veieu... les campanetes màgiques varen fer que en Monostatos i tots els guardians es posen a cantar i a ballar , sense poder-ho evitar, encantats pel so màgic de l'instrument que portava en Papageno, el carilló. Aquesta música és coneguda per 'Das klinget so herrlich...' És interpretada per un cor d'homes, un tenor i el carilló. Té 4 frases, la primera instrumental i les altres tres, cantades.

Si voleu conéixer més els personatges...

- La Reina de la Nit, també anomenada 'Astreflamant' i 'Sa Majestat de la Tenebra' apareix, durant la primera part de la història, com una dama magnífica disposada a tot per salvar la seva estimada filla Pamina de les urpes de Sarastro, que l'ha segrestada. Després, Sarastro ens la mostra com una dona orgullosa que voldria ser senyora del món sencer. És un dels personatges més majestuosos: una bella figura tota vestida de negre, espurnejant d'estrelles i amb la cara pàl·lida com la lluna.

- Sarastro, també anomenat 'Gran Mestre de la Saviesa' i 'Gran Mestre de la Llum'  és titllat per la Reina de la Nit de tirà, inhumà, bàrbar i d'esperit malèfic. En canvi, a la segona part, els seus oficiants ens el presenten com un home d’una bondat immensa i, quan Pamina el veu, un home gran, de cabells blancs i cara bondadosa, hi reconeix l’home just de qui li havia parlat el seu pare. 

- El príncep heroi Tamino és un caçador atractiu i ben plantat que s’ha perdut en una muntanya misteriosa. Com que és virtuós i discret, la Reina de la Nit l’ha triat perquè vagi a rescatar la seva dolça filla Pamina i, l’heroi, per fer-se mereixedor de l’amor de la princesa, superarà les dures proves a què es veurà sotmès al temple de la 

saviesa. Davant del medalló amb el retrat de la princesa, Tamino es queda com encantat i, com més la mira, més se n’enamora

- La dolça princesa Pamina simbolitza la virtut i puresa de les donzelles. És també molt bona filla i molt respectuosa de la memòria del seu bon pare difunt. És valenta, tal com correspon a una dama de la noblesa, i s’afegeix joiosa al seu estimat Tamino a l’hora de passar l’última prova, desafiant la mort i la tenebra. Pamina coneix Tamino a partir d’un dibuix que li'n fa Papageno i sap que l’estima. Per això quan es troben es reconeixen a 

l’instant.

- El bon ocellaire Papageno dóna el to humorístic a l’obra i ens fa riure amb les seves sortides ingènues i innocents. És molt estrafolari: porta un grapat de virolades plomes de paó al cap i una cua de gall al cul, i tot el cos recobert d’altres plomes de tots els colors i totes les mides. També és bocamoll, golafre, poruc i mentider, perquè s'atribueix el mèrit d'haver salvat Tamino i no és veritat, per això és castigat amb un cadenat d'or que li tanca la boca. Però, per damunt de tot,en Papageno és un entranyable bon jan amb un cor de sucre. Al final troba la seva estimada Papagena, que se li assembla tant de ser com de fer.

- El guardià gegant Monóstatos és l’antítesi de Papageno: baladrer, rabiüt, pelut i ostentós, anava vestit molt ricament amb robes fines i de colors vius, lluint braçalets i collarets d’or de llei; ara bé, el que més destaca d’ell és la malícia i la traïdoria. 

Tota la ràbia de la Reina de la Nit queda expressada en aquesta ària:

Voleu riure? No us ho perdeu!

AUDICIONS MUSICALS

Novament, en començar la primavera, a mitjans del mes de març, tots els nens i nenes de l'escola, des dels més petitons de P3 fins als més grans de 6è, podrem gaudir d'una bona audició musical a l'Auditori de Banyoles.

Us en faig cinc cèntims, per tal que us en pugueu començar a fer una idea.

Els alumnes de Parvulari tenien previst cantar moltes cançons tradicions catalanes conegudes i no tan conegudes, amb l'espectacle musical PIM POM de la Bàrbara Van Hoestenberghe, una músic belga que va venir a viure a Pontós, a l'Alt Empordà, ara fa uns sis o set anys i que, per aprendre a parlar i a escriure el català, es va dedicar a aprendre cançons populars infantils catalanes. A més a més, l'haguéssim vist tocar el violí i la guitarra acompanyada de dos músics amics seus que canten amb ella i interpreten les cançons amb els teclats, la guitarra, la bateria i la percussió.

Però no podrà ser.

I en canvi, ens explicaran la història de EL VIATGE DE L'OCELL MARTINET.

Aquí el teniu:

Obre bé les ales, les puges i les baixes... quin goig que farem tots dos !

És un espectacle amb música de fragments de l'obra de l'Antoni Vivaldi, que tan bé coneixem i la projecció de dibuixos que acompanyen la narració del conte d'aquest ocellet tan espavilat.

Voleu que us l'expliqui?

El primer dia de la seva vida, en Martinet va pensar que el món era llis i rodó i més aviat petit. És clar que en Martinet encara no sabia que ell era un ocell i que encara no havia sortit de l'ou.

Quan va sortir de l'ou, es va adonar que al seu voltant hi havia tot d'ocells i també la seva mare que li parlava, encara que de moment, però, ell no l'entenia gens. Però aquella veu era el so més dolç que mai havia sentit.

En una altra branca, a l'arbre del costat, hi havia un altre niu i en Martinet aviat es va fer amic de l'Oriol, el petit de la família dels oriols. Tenien llargues converses amb les quatre paraules que ja havien après i un dia d'excitació primaveral varen obrir les ales tots dos, van aprendre a volar i varen decidir de viatjar i veure món.

En Martinet i l'Oriol varen conèixer molts altres ocells, com el mussol i l'oreneta, de qui van rebre misteriosos consells, o la cadernera, de qui van quedar embadalits escoltant el seu cant... Tant varen volar i volar, que es varen enfilar pel vessant de la muntanya fins al país dels núvols.

Tot rient i xisclant no s'adonaren que s'havien ficat dins la boira que embolcallava el cim i ja no veieren res. En Martinet i l'Oriol es varen perdre de vista. Espantats, varen escoltar la melangiosa veu de la boira i varen sentir el so espantós de la tempesta.

En Martinet i l'Oriol varen quedar ben xops. Tot el seu cos tremolava de fred i de por.

En Martinet i l'Oriol es varen espolsar les gotes de pluja que els penjaven de les plomes . I com que encara hi havia boira i no es veien l'un a l'altre, en Martinet va recordar unes paraules que li havia dit la cadernera: "Si vols que surti el sol, canta a la teva manera".

I es va posar a cantar i com que l'Oriol el va sentir, també es va posar a refilar...

I escoltant d'on venien les seves veus, s'anaren acostant fins que finalment varen tornar a estar junts. Quina alegria... El cel era net i el sol hi brillava molt viu i fort. Tan viu i fort que els va començar a socarrimar les ales.

El pitjor era que s'havien aturat massa estona i estaven tan atuïts per l'escalfor que ja no tenien forces per emprendre el vol. I quan els semblava que ho tenien tot perdut, de dalt del cim de la muntanya els arribà un enrenou llunyà. En Martinet i l'Oriol es varen mirar i tots dos alhora es varen posar a cridar: "No t'aturis!, no t'aturis!".

I és que era una tramuntanada tan forta que es llançava per damunt la plana que els va fer volar. I varen volar i volar, més ràpids que les orenetes. Al final... estaven tan cansats... Però també estaven molt contents i cofois perquè se n'havien sortit bé de totes aquelles peripècies!.

En aquell moment s'adonaren que havien après moltes coses.

Quan el sol, l'aigua, la tempesta, el vent estaven sols eren tan poderosos que fins i tot eren perillosos.

Però quan el sol, l'aigua, el vent i la terra estaven junts feien un món ben agradable.

I encara varen aprendre una altra cosa: de vegades convé estar-se quiet i de vegades cal córrer, de vegades cal escoltar i d'altres cal cantar. Això sí... cadascú a la seva manera.

Us ha agradat?

Amb tot, si voleu, podeu escoltar les cançons de l'espectacle PIM POM, perquè són prou divertides. Aquí tenim la Bàrbara tot cantant la cançó "Pim pom", que dóna nom al seu espectacle.

Al carrer de la cadena, pim pom, hi ha un coixí daurat, pim pom,

és de la Marieta, pim pom, és de la Montserrat.

Voleu cantar amb ella la cançó de "Les petites formiguetes" ? Endavant!

També ens hagués cantat "El cant dels ocells" que podeu escoltar com ens la interpreten de bé els nens escolanets de l'escolania de Montserrat, acompanyats d'un piano.

I si voleu, podeu escoltar la cançó "Muntanyes del Canigó", ara que les veiem tan nevades, que també ens hauria interpretat a l'Auditori.

I per acabar, podeu cantar i ballar amb la cançó de "les nenes maques" que, de ben segur, ens farà gaudir de valent.

Els alumnes de Cicle Inicial seguiran les peripècies d'uns personatges curiosos que, tot esperant que arribin els músics, van deixant-nos escoltar els instruments de percussió que van trobant dalt de l'escenari que ja eren a punt per a començar l'espectacle. I l'audició musical PERCUSSIONS A DOMICILI ens anirà descobrint una pila d'instruments provinents de diferents tradicions musicals que es piquen, freguen, sacsegen, que es toquen amb baquetes, que s'agafen amb una mà i es toquen amb l'altra..., instruments de l'Àfrica, d'Amèrica, d'Àsia, d'Europa... i alguns objectes curiosos que no acaben de ser ben bé instruments: galledes, tubs... Els podeu començar a veure i escoltar:

Si us ve de gust, els podeu veure fent una batucada, que és una manifestació musical consistent en tocar molts instruments de percussió alhora, ben coordinats.

Al Brasil, per carnaval, són típiques les batucades.

Als alumnes de Cicle Mitjà ens explicaran el conte noruec PEER GYNT, "en Pere sense por".

L'escriptor i poeta noruec Henrik Ibsen va escriure aquest conte en el que ens explica que, després de la mort de la seva mare Aase, en Peer Gynt abandona el poble on va néixer i se'n va a córrer món. Rapta Íngrid, una noia rica que al final no vol saber res amb ell. Després fuig cap a l'Aràbia, on Anitra balla per a ell. Més endavant, visita la cova del terrible rei de les muntanyes, que pretén que es casi amb la seva filla. I després de moltes peripècies que li fan perdre el goig de viatjar, torna al seu poble que sempre l'havia estimat i esperat i així obté la pau que sempre havia buscat.

El músic noruec Edward Grieg va posar música a aquesta història. Una música profunda i commovedora que descriu a la perfecció la solitud d'en Peer. Una música coneguda arreu del món i que ha estat utilitzada moltes vegades en pel·lícules, anuncis i ambientacions teatrals per la seva genial plasticitat i la facilitat d'expressar emocions i sentiments. Ens la interpretarà un quintet de corda, amb dos violins, una viola, un violoncel i un contrabaix. A més a més hi haurà el clarinet i la flauta (instruments de vent fusta), el piano i la percussió. Els dibuixos d'en Mim Juncà ens faran entendre cada seqüència sonora tot fent-nos endinsar en els diferents paisatges i llocs en els que succeeix l'acció, que s'ha adaptat als temps actuals i on el protagonista és un nen d'ara. El nostre Peer es pensa que és molt valent. De fet, es pensa que és el més valent de tots! Però la vida, que és plena de Trolls, uns éssers burletes i una mica malèfics, li ensenyarà que per aconseguir el que es vol, a vegades no cal anar gaire lluny.

Un dels fragments més coneguts és "El matí"

Si voleu, el podeu escoltar veient com l'interpreta la banda-orquestra de Rimini (Itàlia).

Fixeu-vos amb els instruments protagonistes encarregats d'interpretar aquest fragment.

I encara més, sabeu què és un flashmob? Doncs al metro de Copenhagen un grup de músics el varen interpretar, magníficament, davant la sorpresa dels passatgers. Fixeu-vos amb quina joia se'ls veu dins el metro i amb quina pau que en baixen... De tant en tant, ens aniria bé trobar-nos sorpreses d'aquestes tan agradables.

Un altre fragment que segurament heu sentit alguna vegada és "En la cova del rei de la muntanya". La podeu escoltar tot mirant seqüències de les pel·lícules més conegudes de Disney:

I estic segura que us agradarà de veure aquest altre fragment "La cançó de Solveig" en ballet

I si us ha agradat, també us agradarà veure la coneguda "Dansa d'Anitra", també en ballet:

I els alumnes de Cicle Superior es trobaran amb vuit dels cantaires i components del Cor de Teatre, una companyia vocal i teatral de Banyoles que interpreta repertori polifònic a capella, des del Renaixement fins al pop-rock, amb moviment, humor i molta acció.

Així, mostrant-nos la força de l'instrument vocal en tots els seus registres, ens interpretarà peces de pop dels The Beatles, de rock dels Rollings Stones, Jimmy Hendrix i també grans clàssics com l'Obertura de la Flauta Màgica de Mozart. Tot plegat, només amb la veu.

Ens trobarem, doncs, que anem a un suposat concert de la prestigiosa orquestra Philarmonique du Lac en el que les presses i la manca de previsió fan que, a l'hora marcada, l'orquestra no hagi arribat i el públic, impacient, hagi d'assistir al curiós espectacle d'un grup d'operaris que han de deixar-ho tot preparat per EL CONCERT. Segur que el gaudirem!

Voleu escoltar algunes de les peces que ens interpretaran?

Aquí teniu "l'Eco" de l'Orlando di Lassus. És una peça que canten dos cors imitant el ressò de les muntanyes.

I ara el ritme trepidant de Jimi Hendrix

No us perdeu el "Because" dels Beatles. Si voleu la podeu cantar en anglès tot seguint la lletra.

I no hi faltarà la música clàssica del gran mestre del barroc en Johann Sebastian Bach, amb la seva "Bourrée"

Ni tampoc un fragment d'una òpera.

Aquí teniu l'obertura de "La Flauta Màgica" de l'Amadeus Mozart.

Escolteu quins refilets a la "Bachiana brasileira" de l'Heitor Villa-Lobos

I no es pot acabar de cap altra manera que amb un "Amen" de l'Amadeus Mozart.

Sublim!