Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris rock català. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris rock català. Mostrar tots els missatges

dimecres, 26 de març del 2014

LA HISTÒRIA DEL ROCK, SIMPLIFICADA...

La història del rock la podem iniciar a partir de l'arribada, al segle XIX, de carregaments de presoners africans al continent americà, que eren venuts com a esclaus. 



Mentre feinejaven als camps de cotó i de canya de sucre, cantaven les anomenades 'Work songs', com aquesta cançó de treball en una presó de Texas



Al delta del Mississipi, la zona rural que hi ha entre els rius Mississipi i Yazzo, hi va néixer el BLUES
És una zona on s'hi conreava el cotó. Els descendents dels antics esclaus africans explicaven, tot cantant, històries d'amor, de desesperació, pobresa i esperança. Eren cançons tristes, amb crits i laments, que els 'bluesman' cantaven tot acompanyant-se amb la guitarra, com en el rock actual. Patien la segregació racial i el treball forçat.


Aquí teniu el 'Blues en sol' que ens interpreta Guillem d'Efak, que va ser cantant, escriptor i actor manacorí. Va néixer a Río Muni (Guinea Equatorial) i va morir a Mallorca. De vegades li deien: 'És ben desgraciat: és negre i canta en català!' Ell n'estava orgullós.

Als suburbis de les grans ciutats, va néixer el RITHM&BLUES. És un blues ràpid que utilitza instruments nous, elèctrics: la guitarra elèctrica, que ja no necessita caixa de ressonància, sinó un petit electroiman, la 'pastilla', que capta la vibració de la corda, la converteix en electricitat i l'envia a l'amplificador i als altaveus.
Aquest tipus de música de seguida es va fer cada popular entre els joves de totes les procedències. Era una música nova, ballable, jove, divertida... Molt coneguda és 'Johnny B. Goode' de Chuck Berry (1955)

També és molt coneguda la 'Tutti frutti' de Little Richard (1955)

A mitjans dels anys 50 aquest tipus de música s'anomena ROCK&ROLL. Però encara és música per la gent negra. Fins que un blanc va cantar com ells. Era l'Elvis Presley, que va contribuir a trencar les barreres dels gustos musicals entre els blancs i els negres. Va adaptar el ritme i la manera de cantar del rock&roll amb les melodies i les lletres de les cançons de moda dels blancs, el country. Aquí el tenim cantant 'Blue suede shoes' ('sabates de vellut blau').

Ell va preparar el terreny per convertir el rock en un llenguatge universal.Segur que heu sentit el 'rock de la presó'

I passem als anys 60 ! El rock d'aquesta etapa pot fer servir melodies conegudes, com la cançó 'A whiter shade of pale' ('L'ombra més blanca de la pal·lidesa') de l'any 1967, del grup Procol Harum, en la que hi trobem un fragment de la suite n. 3 del gran J.S.Bach

Aquesta música va ser la banda sonora d'una generació plena d'ideals de pau, d'amor, de llibertat... la generació dels 'hippies'
En Bob Dylan, també va ser, i encara és, una icona d'aquest moviment. Aquí ens canta 'Knocking on heavens door' ('trucant la porta del cel), de l'any 1973.
Amb els Beatles, diverses generacions de joves varen aprendre a compartir emocions, inquietuds i sentiments amb altres joves d'arreu del món. Aquí ens interpreten 'Hey Jude' (1968)

També va ser conegut el grup The Eagles. L'any 1976 varen escriure una cançó, 'L'hotel California', en la que parlaven del fals paradís de les drogues d'on, poques vegades, en pots arribar a sortir.

Hi ha grups que fan servir melodies senzilles de recordar que any rere any, formen part dels grans èxits de vendes. Així, amb la cançó 'Mrs. Robinson' ('la senyora Robinson'), de l'any 1967, el grup Simon and Garfunkel va aconseguir dos premis Grammy. El seu estil ja s'allunya del rhythn&blues i és més proper al country. Neix el FOLK-ROCK
 
Som als anys 1970. I en la seva primera època, molts grups fan servir un estil musical molt proper al rithm&blues. Així,trobem els 'Sex pistols' amb 'God save the queen' (Déu salvi a la reina'). Artistes com Janis Joplin, Jimmi Hendrix, The Rolling Stones... s'expressen amb cançons més rítmiques, on la melodia no té tanta importància i la poesia es substitueix per un llenguatge més directe i contundent davant de la guerra del Vietnam (1959-1973), el racisme, la violència... Als suburbis de les ciutats d'Anglaterra, aquest estil va donar lloc a l'anomenat moviment 'Punk'. 
Janis Joplin va ser la primera noia blanca que va triomfar en el món del blues i va obrir camí per a les noies dins la història del rock. 
Aquí la podeu escoltar amb la cançó 'Cry baby' ('Plora nena)

Segur que heu sentit a parlar dels 'Rolling Stones'. Ells van ser la cara obscura del rock and roll. La representació de tot el negatiu que podia significar aquest gènere per la societat constituïda i per això la seva cançó 'I can't get no satisfaction' es va convertir en el seu himne i el de tota una generació. 
En Jimi Hendrix era un virtuós de la guitarra elèctrica i va aconseguir que aquest instrument tingués vida pròpia dins la música rock. Aquí el sentim amb el seu 'Purple Haze' .


L' era del 'Heavy metal' i el 'Hard rock' comença amb els 'Deep Purple' i altres grups com els 'AC/DC'. Aquí ens canten 'Higway to hell' ('Autopista cap a l'infern')

En els seus inicis, el moviment 'punk' va ser originalitat, individualisme, inconformisme, improvisació, trencar esquemes... Es tractava de ser diferents. El varen crear joves músics que a l'Anglaterra dels anys 70 havien abandonat els estudis, que vivien al carrer i patien la falta d'oportunitats per sortir de la pobresa i la marginació. El Punk fa servir una estètica i una actitud agressives i violentes per alliberar tot el descontentament acumulat en els joves d'aquella època. El grup 'The Clash' ens canten 'London calling' (1977) 
Als anys 1980 cal destacar en John Lennon, fundador dels Beatles. Va ser un activista polític i social i el 8 de desembre de 1980 va ser assassinat. Tots hem sentit el seu 'Imagine' 


Als anys 1980 tots els grups poden i volen crear el seu propi estil 'new wave', 'post-punk', 'techno', 'dark', 'electrònic', 'rap', 'breakdance', 'dark metal', 'new romantic'... N'hi ha per a tots els gustos! No podem oblidar 'The police', The Queen', 'Talking Heads', 'Eurythmics', 'The Cure'... continuadors del corrent de rock alternatiu iniciat als anys 1970 per cantants com 'Lou Reed' i 'David Bowie'. Fem un salt i ens anem als anys 1990. Són els anys de les noves tecnologies . I dels sintetitzadors es passa a fer servir ordinadors. I també els anys de la pugna entre el rock i la gran popularitat de la 'música pop' amb la que ha de competir i que, per això, ressorgeix amb força. «Smells Like Teen Spirit» és una cançó de la banda dels Estats Units 'Nirvana'. Va ser escrita pels seus tres membres: Kurt Cobain, Dave Grohl i Krist Novoselic. Aquesta cançó es considera un dels himnes de la música d'aquesta època. 


Al final de la dècada, alguns grups anglesos com 'Oasis', 'Blur', 'Radiohead', 'Supergrass, 'Pulp', 'The Verve'... fan una música molt semblant a la música dels 'Beatles' i altres grups dels anys 1960 i 1970. Aquests grups practiquen un estil alegre, una mica melancòlic i gens estrident... és el 'brit-pop'. Aquí podeu escoltar 'Karma police' ('policia del Karma'), del grup 'Radiohead'.

   
Aquí teniu, dins la mateixa línia als 'Oasis',amb 'Wonderwall' 


El rock ha tingut molta relació amb altres cultures.
Així, alguns instruments d'altres cultures, com el 'sitar' de la Índia, són descoberts per músics de rock com George Harrison, dels Beatles. 
El músic indi Ravi Shankar, un dels millors intèrprets de sitar, va fer-se molt amic de George Harrison i li va ensenyar a tocar aquest instrument. Harrison va quedar fascinat amb aquest instrument de corda i, després de fer-lo servir a la cançó 'Norwegian Wood', Ravi Shankar li va ensenyar a tocar-lo correctament. A veure si descobriu el so del sitar 

El rock es fusiona amb altres músiques, ritmes i sons com la música llatina, el jazz, la música tradicional, el flamenc o la música de Jamaica, on a finals del anys 1960 els músics locals adapten el rock amb ritmes propis del carib com el 'Calipso' i creen un nou estil, l''ska'. Així, el grup 'Triana' va ser un grup de rock andalús molt popular als anys 1970, que en la seva música hi barreja el 'cante jondo' i la guitarra flamenca amb el rock. En Carlos Santana és un gran guitarrista d'origen mexicà que va fusionar el rock i el blues amb els ritmes propis de Sud Amèrica.
 
Miles Davis ja era un reconegut músic de jazz quan va començar a fer servir instruments i ritmes propis del rock. 
Bob Marley va ser un gran lluitador per la pau i va portar el 'reggae' per tot el món. Va morir quan només tenia 36 anys. Aquí el teniu amb 'Is this love?' ('Això és amor?') 
 

Als anys 1960 a tot l'Estat espanyol només es podia cantar rock en castellà i amb lletres no gaire compromeses, ja que s'hi vivia una situació de manca d'expressió que afectava molt la música.



En acabar la dictadura i amb l'arribada de la democràcia, els grups musicals es poden expressar amb més llibertat. Un dels primers músics que fa rock en català és Pau Riba. I tots recordem els inicis del grup gironí 'Sopa de cabra' amb el seu cantant Gerard Quintana interpretant 'L'Empordà' o 'els Pets' amb el seu 'Bon dia' o el grup Sau amb 'Boig per tu', els 'Lax'n Busto' amb 'Miami Beach'... i tants d'altres. Aquí hi teniu 'L'Empordà' amb els 'Sopa de cabra' 



I si voleu, podeu seguir el 'Boig per tu' del grup SAU

I els incombustibles 'Lax'n busto' amb 'Llença't'

divendres, 27 de maig del 2011

EN JOAN MARAGALL I L'EMPORDÀ


Moltes de les sardanes corals que han fet història com 'La santa espina', 'Les fulles seques' i 'La sardana de les monges', tenen la música de l'Enric Morera i la lletra de l'Àngel Guimerà. Però la sardana 'L'Empordà' és fruit de la col·laboració entre el poeta Joan Maragall i el compositor Enric Morera. Aquesta no era, però, la primera sardana coral de Maragall, ja que ja havia posat lletra a la coneguda 'Per tu ploro' d'en Pep Ventura i a la popularíssima 'Records de ma terra' de Josep Serra.

Es pot considerar que aquesta obra, 'L'Empordà' , forma també part del patrimoni històric coral català que va més enllà del referent sardanista. És a dir, a més a més d'una sardana cantada és, també, un símbol musical com ho són 'Els segadors', 'La santa espina', 'El cant de la senyera', 'El Virolai' o 'El cant dels ocells' entre altres partitures que han esdevingut un referent de catalanitat al llarg dels anys, sigui quin sigui el règim polític del moment.

La llegenda singular dels amors de la sirena i el pastor és, també, un cant a la nostra terra, a la muntanya i al mar que configuren un encant especial a una de les comarques emblemàtiques del nostre país, l'Empordà, considerada, a més a més, com el bressol de la sardana.



La composició d'aquesta obra té una història molt peculiar. El 25 d'abril de 1908 l'Enric Morera va escriure una carta a en Joan Maragall dient-li que la coral Amics Tintorers de Barcelona havia de fer una actuació a Figueres i que li havia demanat d'estrenar una sardana seva, però amb la condició de que la lletra havia de ser del gran poeta Joan Maragall. Sense defugir la petició, en Maragall li va contestar que ell sempre havia posat lletra a una música ja feta i que, en haver-ho de fer ara al revés, no sabria ni quan hauria de durar ni el ritme que calia donar a la poesia per ser, posteriorment,

musicada. L'Enric Morera li va contestar, també per carta: Estic molt content de veure que em fareu els versos per la sardana... No us amoïni gens el ritme, que jo ja faré la música per a la vostra lletra. La dimensió pot ser més o menys com la de 'Per tu ploro' d'en Ventura, i jo ja m'arreglaré... Feu-ho com vulgueu, que jo ja sé que estarà molt bé. Sols us dic que tinc moltes ganes de fer-la; m'agrada molt fer sardanes, però aquesta la desitjo.
I així va ser com es va gestar aquesta emblemàtica i popular sardana coral que va estrenar el 6 de setembre de 1908 a Figueres l'agrupació coral Amics Tintorers de Barcelona per homenatjar els seus amics de la Societat Coral Erato de Figueres, els quals van considerar que el millor regal que els podien fer era la de cantar una sardana original dedicada a l'Empordà. L'actuació de la coral barcelonina va ser un èxit. L'expressió 'Salut, noble Empordà, salut, palau del vent, portem el cor content i una cançó' ha esdevingut un veritable himne de la comarca empordanesa. Actualment gairebé la majoria de corals i orfeons de Catalunya tenen aquesta sardana al seu repertori.
I no només les corals i orfeons de Catalunya. Escolteu-la amb la versió d'aquesta coral anglesa. I fixeu-vos amb l'entusiasme i l'alegria que hi posen en interpretar-la tan bellament. És la coral Knox College, de Galesburg, Illinois (Estats Units).
És ben cert que la música no té fronteres!

Cap a la part del Pirineu, vora els serrats i arran del mar, s'obre una plana riallera:
és l'Empordà.
Digueu, companys, per on hi aneu? Digueu, companys, per on s'hi va?
- Tot és camí, tot és drecera, si ens dem la mà.
Salut!, noble Empordà! Salut! palau del vent! Portem el cor content, i una cançó.
Pels aires s'alçarà, pels cors penetrarà, penyora s'anirà fent de germanor. - Una cançó!
A dalt de la muntanya hi ha un pastor; a dintre de la mar hi ha una sirena,
ell canta al matí que el sol hi és bo; ella canta a les nits de lluna plena.
Ella canta: - Pastor em fas neguit -.
Canta el pastor: - Em fas neguit, sirena-.
- Si sabessis, el mar, com és bonic! - Si sabessis, la llum de la carena !
- Si hi baixessis, series mon marit. - Si hi pugessis, ma joia fóra plena.
- Si sabessis, el mar, com és bonic! - Si sabessis, la llum de la carena!
La sirena es féu un xic ençà, i un xic ençà el pastor de la muntanya,
fins que es trobaren al bell mig del pla, i de l'amor plantaren la cabanya...
Fou l'Empordà.


I podeu escoltar ara la sardana interpretada per la cobla Sant Jordi Ciutat de Barcelona, de Barcelona.

I és que la terra de l'Empordà ha inspirat a molts escriptors, poetes, pintors, músics... Artistes de nivell internacional l'han convertida en la protagonista de les seves obres. Terra encisadora que fascina pels seus paisatges, pels seus colors, pel seu ambient...

El grup gironí de rock 'Sopa de Cabra' (actiu entre el 1986 i el 2001) va publicar l'any 1989 el seu primer disc, que incloïa la cançó 'L'Empordà', que no té res a veure amb l'Empordà d'en Maragall. Aquesta cançó ha estat, sens dubte, un dels grans èxits del grup gironí i un himne de l'anomenat 'rock català'.
Aquesta cançó, però, ja l'havia escrita sis anys abans el guitarrista dels 'Sopa de Cabra' , en Josep Thió, quan encara tocava amb el seu grup d'institut, els Copacabana.
I va ser també la cançó que en Gerard Quintana va cantar per passar el càsting per entrar a formar part com a cantant dels 'Sopa de Cabra'.
Tot i que quan la varen enregistrar per primera vegada no en varen quedar gens satisfets, és una cançó que sempre anirà lligada a l'èxit dels 'Sopa de Cabra'.
Si voleu, la podeu cantar seguint-la en aquest fragment d'acomiadament que els 'Sopa de Cabra' varen oferir els dies 6, 7 i 8 de novembre de l'any 2001 a la sala Razzmatazz (antiga sala Zeleste) de Barcelona, en un adéu definitiu després de 15 anys de carrera. En Gerard Quintana, el cantant del grup, va iniciar el concert amb el seu crit de guerra preferit: 'Bona nit, malparits!'.
El setembre de 2011 es tornaran a trobar per fer tres concerts al Palau Sant Jordi de Barcelona i la tornaran a cantar.

Nascut entre Blanes i Cadaqués, molt tocat per la tramuntana
d'una sola cosa pots estar segur : quan més vell més tocat de l'ala.
Sempre deia que a la matinada es mataria, però cap el migdia anava ben torrat,
somriu i diu que no té pressa, ningú m'espera allà dalt
i anar a l'infern no m'interessa, és molt més bonic l'Empordà.
Varen passar ampolles i anys i en Siset encara aguantava,
dormint la mona a la vora del Ter però ell mai no s'hi tirava.
Sempre deia que a la matinada es mataria, però cap el migdia anava ben torrat,
somriu i diu que no té pressa, és molt més bonic l'Empordà.
I quan veig la llum de l'alba se'm treuen les ganes de marxar
potser que avui no em suïcidi , potser ho deixi fins demà.

Amb un altre estil ben diferent, en Lluís Llach (Verges, Baix Empordà, 1948) ens presenta un tema en el qual hi endevinem la seva estima per l'Empordà. Enamorat de la seva terra, l'any 1980 treu al mercat el disc 'Verges 50' , un homenatge a la seva terra i un record a la seva infantesa. En aquest treball hi inclou 'Arran de terra' , tot un testament poètic que canta amb molta força i amb un devessall de sentiment.
Gaudiu-ne !

Quan moriré porteu-me a l'Empordà, només a l'Empordà, porteu-me a l'Empordà,
que no hi ha terra que a la meva carn la sedueixi tant...
i abans que sigui massa tard faig la reserva del forat.
Quan m'hi poseu feu el fotut favor arran de terra i prou,
que aquesta plana és el dibuix dels déus i no seré pas jo qui trenqui el seu encert.
Ja us ho fareu si arribeu tard que no em moureu del meu forat.
Arran de terra per a sentir els renecs que diu la gent d'aquí, que diu la gent com jo
i sentir el peus dels infants que jugant potser m'explicaran camins que no he trobat.
Que quedi clar i ho deixo escrit que un bon forat serà per a mi.
Arran de terra perquè si em faig pols la pluja em dugui al riu i amb ell anar al meu mar,
del mar a un núvol i que dolçament sigui el llevant calent qui em torni al meu racó.
Ja us fotreu si arribeu tard, que no em traureu del meu forat.
Quan moriré porteu-me a l'Empordà, només a l'Empordà, porteu-me a l'Empordà,
que no hi ha terra que a la meva carn la sedueixi tant...
i abans que sigui massa tard, reclamo el dret del meu forat!