AUDICIONS MUSICALS 2

Un any més, en començar la primavera, a mitjans del mes de març, tots els nens i nenes de l'escola, des dels més petitons de P3 fins als més grans de 6è, podrem gaudir d'una bona audició musical a l'Auditori de Banyoles. Us en faig cinc cèntims per tal que us en pugueu començar a fer una idea. I alhora, poder aprendre algunes de les cançons de les que tindrem la satisfacció de sentir en directe i de començar a sentir els fragments de música que ens hi interpretaran.
Als alumnes de Parvulari ens oferiran LA CAPSA DE CURCULLES' , un conte musicat en el que alternen les cançons amb la narració i il·lustrat a través de les làmines que s'aniran mostrant en un teatre de paper japonès anomenat 'kamishibai'.
La Sakura , la protagonista d’aquesta història, que viu prop del mar, va recollint objectes que les onades han deixat a la sorra de la platja amb els quals construirà, de vegades amb l’ajuda de l’àvia Yoshi i del seu gos, en Perrins, petits instruments musicals. 
A la nit, però, un estrany i màgic personatge sorgit d’una antiga llegenda japonesa, el peix lladregot, li vol robar les seves troballes i la seva capsa de curculles.

Hi sentirem el so de les llaunes, de les curculles, dels cataclocos... i del contrabaix, que és l’instrument principal d’acompanyament.

Oshimai!

Aquí en teniu un tastet. Que en gaudiu!

Els alumnes del Cicle Inicial tindrem el goig de seguir les cançons plenes de poesia i de les poesies fetes cançó de l'espectacle 'DE BRACET' de Samfaina de Colors.
L’escenari és ple de llibres. Hi escoltarem la guitarra i les veus… 
El pollet canta blues, al gegant ningú l’entén, el número 4 enveja el 3, el rellotge balla i balla, hi ha la fada encantadora, la cullera i la forquilla es barallen, hi ha la vaca divertida, la nina que es descoloreix quan la mare la renta, les bombolles de sabó… La música i la poesia van de bracet. 

I per a fer-ho més rodó, es fan cançó.
Comenceu a gaudir-ne:

I les poesies són d'en Miquel Desclot, de la Lola Casas, la Maria Dolors Pellicer i... de la Joana Raspall, de qui aquest any se celebra el centenari del seu naixement. Perquè el primer de juliol, la Joana Raspall farà... 100 anys

PER MOLTS ANYS !

Si us agraden les poesies, aquí en teniu unes que la Joana Raspall va escriure amb molta delicadesa i enginy.

Als alumnes del Cicle Mitjà, ens parlaran d'en Johann Sebastian Bach i hi escoltarem la seva música, interpretada per un quintet de metall. La música que podríem escoltar tocada per l’orgue, la sentirem tocada per dues trompetes, una trompa, un trombó i una tuba. És a dir, un quintet de metall, perquè són cinc instruments de vent metall.

Així, hi escoltarem diferents fragments curts d’obres molt conegudes, alternats amb petites narracions que ens explicaran qui era en Sebastià Bach . Quan era un nen, era molt eixerit, rialler i una mica entremaliat, com tots els nens i nenes. I jugava com qualsevol nen. I a l’escola hi gaudia de valent aprenent coses noves. Però el que més content el feia era la música.

Havia nascut en una família de músics. Els seus pares, els seus germans i germanes més grans, els seus oncles, els seus avis, tots, tots, tots eren músics. Només d’obrir els ulls en despertar-se, les seves orelles ja sentien notes i més notes, música i més música en qualsevol racó de casa seva. Per això, tot el que feia, tot el que imaginava, ho feia amb música. I quan jugava també. I quan dormia. I quan somniava...somniava una música suau i melòdica. (Ària de la Suite en Re BWV.1068)

Però en despertar-se, li diem 'bon dia!' amb aquesta música divertida. Encara té el cor adormit.(Musette del quadern d'Anna Magdalena Bach. BWV 126)

Amb els seus germans i altres nens i nenes, se'n va cap a l'escola (Dixie basat en la Fuga n.2, en estil jazzístic amb molt de ritme)

A l'escola li cal pujar una escala de dotze graons. Cada graó és una nota que interpreten els diferents instruments.Els seus companys pujaven un graó després de l'altre. Però en Sebastià els pujava fent saltirons amunt i avall, com la melodia del minuet que interpreta la trompeta. Si escolteu bé, sentireu el so greu de la tuba. (Minuet n.7 en Sol M, BWV Anh 114 -Anna Magdalena Bach)

I per aprendre les taules de multiplicar...(Sheep may safely graze, de la Cantata n.208, Was Mir Behangt)

I al vespre, en Sebastià i la seva família, s'asseuen al voltant del foc i, abans d'anar a dormir, interpreten aquesta música donant gràcies del bon dia que han tingut. (Jesu bleibet meine Freude, Cantata BWV 147).

Si voleu, podeu veure un fragment de l'espectacle i observar els instruments

que ens l'interpretaran.

En Johann Sebastian Bach era molt bon organista. Tocava l'orgue.
No us perdeu la interpretació de la seva coneguda Toccata i Fuga en Do Major amb un orgue... de vidre ! Impressionant ! 
No us perdeu la interpretació amb la marimba de la Toccata i Fuga més coneguda de Bach per aquest jove de 15 anys
O bé a quatre peus... mai tan ben dit, damunt d'aquest piano gegant

I als del Cicle Superior ens explicaran la història dels inicis del Jazz. Dalt de l'escenari hi haurà cinc músics que ens oferiran el so del Jazz de principis del segle XX. Començaran amb el tema ben conegut de  'When the saints go marxin'in '. Aquí el podem escoltar interpretat pel rei del jazz, en Louis Armstrong.

La història del jazz comença amb l'arribada, al segle XIX, de carregaments de presoners de color al continent americà, que eren venuts com a esclaus. Mentre feinejaven als camps de cotó i de canya de sucre, cantaven les anomenades 'Work songs'. Ens en cantaran alguna.Aquí teniu un exemple de cançó de treball en una presó de Texas.

També ens cantaran algun 'Espiritual negre' o cançons d'àmbit religiós que s'interpretaven a les esglésies, amb molt de ritme. Els primers esclaus van arribar a Amèrica sense instruments musicals, ja que els hi varen ser requisats i els van haver de construir precàriament.

També escoltarem un 'Blues' i ens explicaran com els 'criolls', que eren uns africans que venien de les colònies franceses a l'Àfrica i que gaudien d'un cert prestigi cultural i econòmic van portar els seus fills a estudiar música. I hi varen aprendre les polques i altres músiques. D'aquí va néixer el 'Ragtime', de qui un dels músics més coneguts va ser l'Scot Joplin. La ciutat de New Orleans va ser una ciutat festiva, amb tot un barri on hi vivien moltes persones dedicades a la nocturnitat i a la festa. Allà, per primer cop, varen aparèixer les primeres bandes amb instruments europeus com la trompeta, el clarinet o el trombó. Quan hi havia concert i festa en un local, la banda que havia de tocar a la nit, sortia tocant damunt d'un carro pels carrers per anunciar-se. I si es trobava amb una altra banda que també s'anunciava, feien una petita batalla per veure quina de les dues ho feia millor. 

També escoltarem el saxo, un 'washboard' o taula de rentar...
Comenceu a gaudir-ne...

AUDICIONS MUSICALS

Novament, en començar la primavera, a mitjans del mes de març, tots els nens i nenes de l'escola, des dels més petitons de P3 fins als més grans de 6è, podrem gaudir d'una bona audició musical a l'Auditori de Banyoles.

Us en faig cinc cèntims, per tal que us en pugueu començar a fer una idea.

Els alumnes de Parvulari tenien previst cantar moltes cançons tradicions catalanes conegudes i no tan conegudes, amb l'espectacle musical PIM POM de la Bàrbara Van Hoestenberghe, una músic belga que va venir a viure a Pontós, a l'Alt Empordà, ara fa uns sis o set anys i que, per aprendre a parlar i a escriure el català, es va dedicar a aprendre cançons populars infantils catalanes. A més a més, l'haguéssim vist tocar el violí i la guitarra acompanyada de dos músics amics seus que canten amb ella i interpreten les cançons amb els teclats, la guitarra, la bateria i la percussió.

Però no podrà ser.

I en canvi, ens explicaran la història de EL VIATGE DE L'OCELL MARTINET.

Aquí el teniu:

Obre bé les ales, les puges i les baixes... quin goig que farem tots dos !

És un espectacle amb música de fragments de l'obra de l'Antoni Vivaldi, que tan bé coneixem i la projecció de dibuixos que acompanyen la narració del conte d'aquest ocellet tan espavilat.

Voleu que us l'expliqui?

El primer dia de la seva vida, en Martinet va pensar que el món era llis i rodó i més aviat petit. És clar que en Martinet encara no sabia que ell era un ocell i que encara no havia sortit de l'ou.

Quan va sortir de l'ou, es va adonar que al seu voltant hi havia tot d'ocells i també la seva mare que li parlava, encara que de moment, però, ell no l'entenia gens. Però aquella veu era el so més dolç que mai havia sentit.

En una altra branca, a l'arbre del costat, hi havia un altre niu i en Martinet aviat es va fer amic de l'Oriol, el petit de la família dels oriols. Tenien llargues converses amb les quatre paraules que ja havien après i un dia d'excitació primaveral varen obrir les ales tots dos, van aprendre a volar i varen decidir de viatjar i veure món.

En Martinet i l'Oriol varen conèixer molts altres ocells, com el mussol i l'oreneta, de qui van rebre misteriosos consells, o la cadernera, de qui van quedar embadalits escoltant el seu cant... Tant varen volar i volar, que es varen enfilar pel vessant de la muntanya fins al país dels núvols.

Tot rient i xisclant no s'adonaren que s'havien ficat dins la boira que embolcallava el cim i ja no veieren res. En Martinet i l'Oriol es varen perdre de vista. Espantats, varen escoltar la melangiosa veu de la boira i varen sentir el so espantós de la tempesta.

En Martinet i l'Oriol varen quedar ben xops. Tot el seu cos tremolava de fred i de por.

En Martinet i l'Oriol es varen espolsar les gotes de pluja que els penjaven de les plomes . I com que encara hi havia boira i no es veien l'un a l'altre, en Martinet va recordar unes paraules que li havia dit la cadernera: "Si vols que surti el sol, canta a la teva manera".

I es va posar a cantar i com que l'Oriol el va sentir, també es va posar a refilar...

I escoltant d'on venien les seves veus, s'anaren acostant fins que finalment varen tornar a estar junts. Quina alegria... El cel era net i el sol hi brillava molt viu i fort. Tan viu i fort que els va començar a socarrimar les ales.

El pitjor era que s'havien aturat massa estona i estaven tan atuïts per l'escalfor que ja no tenien forces per emprendre el vol. I quan els semblava que ho tenien tot perdut, de dalt del cim de la muntanya els arribà un enrenou llunyà. En Martinet i l'Oriol es varen mirar i tots dos alhora es varen posar a cridar: "No t'aturis!, no t'aturis!".

I és que era una tramuntanada tan forta que es llançava per damunt la plana que els va fer volar. I varen volar i volar, més ràpids que les orenetes. Al final... estaven tan cansats... Però també estaven molt contents i cofois perquè se n'havien sortit bé de totes aquelles peripècies!.

En aquell moment s'adonaren que havien après moltes coses.

Quan el sol, l'aigua, la tempesta, el vent estaven sols eren tan poderosos que fins i tot eren perillosos.

Però quan el sol, l'aigua, el vent i la terra estaven junts feien un món ben agradable.

I encara varen aprendre una altra cosa: de vegades convé estar-se quiet i de vegades cal córrer, de vegades cal escoltar i d'altres cal cantar. Això sí... cadascú a la seva manera.

Us ha agradat?

Amb tot, si voleu, podeu escoltar les cançons de l'espectacle PIM POM, perquè són prou divertides. Aquí tenim la Bàrbara tot cantant la cançó "Pim pom", que dóna nom al seu espectacle.

Al carrer de la cadena, pim pom, hi ha un coixí daurat, pim pom,

és de la Marieta, pim pom, és de la Montserrat.

Voleu cantar amb ella la cançó de "Les petites formiguetes" ? Endavant!

També ens hagués cantat "El cant dels ocells" que podeu escoltar com ens la interpreten de bé els nens escolanets de l'escolania de Montserrat, acompanyats d'un piano.

I si voleu, podeu escoltar la cançó "Muntanyes del Canigó", ara que les veiem tan nevades, que també ens hauria interpretat a l'Auditori.

I per acabar, podeu cantar i ballar amb la cançó de "les nenes maques" que, de ben segur, ens farà gaudir de valent.

Els alumnes de Cicle Inicial seguiran les peripècies d'uns personatges curiosos que, tot esperant que arribin els músics, van deixant-nos escoltar els instruments de percussió que van trobant dalt de l'escenari que ja eren a punt per a començar l'espectacle. I l'audició musical PERCUSSIONS A DOMICILI ens anirà descobrint una pila d'instruments provinents de diferents tradicions musicals que es piquen, freguen, sacsegen, que es toquen amb baquetes, que s'agafen amb una mà i es toquen amb l'altra..., instruments de l'Àfrica, d'Amèrica, d'Àsia, d'Europa... i alguns objectes curiosos que no acaben de ser ben bé instruments: galledes, tubs... Els podeu començar a veure i escoltar:

Si us ve de gust, els podeu veure fent una batucada, que és una manifestació musical consistent en tocar molts instruments de percussió alhora, ben coordinats.

Al Brasil, per carnaval, són típiques les batucades.

Als alumnes de Cicle Mitjà ens explicaran el conte noruec PEER GYNT, "en Pere sense por".

L'escriptor i poeta noruec Henrik Ibsen va escriure aquest conte en el que ens explica que, després de la mort de la seva mare Aase, en Peer Gynt abandona el poble on va néixer i se'n va a córrer món. Rapta Íngrid, una noia rica que al final no vol saber res amb ell. Després fuig cap a l'Aràbia, on Anitra balla per a ell. Més endavant, visita la cova del terrible rei de les muntanyes, que pretén que es casi amb la seva filla. I després de moltes peripècies que li fan perdre el goig de viatjar, torna al seu poble que sempre l'havia estimat i esperat i així obté la pau que sempre havia buscat.

El músic noruec Edward Grieg va posar música a aquesta història. Una música profunda i commovedora que descriu a la perfecció la solitud d'en Peer. Una música coneguda arreu del món i que ha estat utilitzada moltes vegades en pel·lícules, anuncis i ambientacions teatrals per la seva genial plasticitat i la facilitat d'expressar emocions i sentiments. Ens la interpretarà un quintet de corda, amb dos violins, una viola, un violoncel i un contrabaix. A més a més hi haurà el clarinet i la flauta (instruments de vent fusta), el piano i la percussió. Els dibuixos d'en Mim Juncà ens faran entendre cada seqüència sonora tot fent-nos endinsar en els diferents paisatges i llocs en els que succeeix l'acció, que s'ha adaptat als temps actuals i on el protagonista és un nen d'ara. El nostre Peer es pensa que és molt valent. De fet, es pensa que és el més valent de tots! Però la vida, que és plena de Trolls, uns éssers burletes i una mica malèfics, li ensenyarà que per aconseguir el que es vol, a vegades no cal anar gaire lluny.

Un dels fragments més coneguts és "El matí"

Si voleu, el podeu escoltar veient com l'interpreta la banda-orquestra de Rimini (Itàlia).

Fixeu-vos amb els instruments protagonistes encarregats d'interpretar aquest fragment.

I encara més, sabeu què és un flashmob? Doncs al metro de Copenhagen un grup de músics el varen interpretar, magníficament, davant la sorpresa dels passatgers. Fixeu-vos amb quina joia se'ls veu dins el metro i amb quina pau que en baixen... De tant en tant, ens aniria bé trobar-nos sorpreses d'aquestes tan agradables.

Un altre fragment que segurament heu sentit alguna vegada és "En la cova del rei de la muntanya". La podeu escoltar tot mirant seqüències de les pel·lícules més conegudes de Disney:

I estic segura que us agradarà de veure aquest altre fragment "La cançó de Solveig" en ballet

I si us ha agradat, també us agradarà veure la coneguda "Dansa d'Anitra", també en ballet:

I els alumnes de Cicle Superior es trobaran amb vuit dels cantaires i components del Cor de Teatre, una companyia vocal i teatral de Banyoles que interpreta repertori polifònic a capella, des del Renaixement fins al pop-rock, amb moviment, humor i molta acció.

Així, mostrant-nos la força de l'instrument vocal en tots els seus registres, ens interpretarà peces de pop dels The Beatles, de rock dels Rollings Stones, Jimmy Hendrix i també grans clàssics com l'Obertura de la Flauta Màgica de Mozart. Tot plegat, només amb la veu.

Ens trobarem, doncs, que anem a un suposat concert de la prestigiosa orquestra Philarmonique du Lac en el que les presses i la manca de previsió fan que, a l'hora marcada, l'orquestra no hagi arribat i el públic, impacient, hagi d'assistir al curiós espectacle d'un grup d'operaris que han de deixar-ho tot preparat per EL CONCERT. Segur que el gaudirem!

Voleu escoltar algunes de les peces que ens interpretaran?

Aquí teniu "l'Eco" de l'Orlando di Lassus. És una peça que canten dos cors imitant el ressò de les muntanyes.

I ara el ritme trepidant de Jimi Hendrix

No us perdeu el "Because" dels Beatles. Si voleu la podeu cantar en anglès tot seguint la lletra.

I no hi faltarà la música clàssica del gran mestre del barroc en Johann Sebastian Bach, amb la seva "Bourrée"

Ni tampoc un fragment d'una òpera.

Aquí teniu l'obertura de "La Flauta Màgica" de l'Amadeus Mozart.

Escolteu quins refilets a la "Bachiana brasileira" de l'Heitor Villa-Lobos

I no es pot acabar de cap altra manera que amb un "Amen" de l'Amadeus Mozart.

Sublim!

TENS FRED? PICA DE PEUS !!

Som a l'hivern !

L'estació que astronòmicament comença amb el solstici d'hivern, al voltant del 21 de desembre i que acaba amb l'equinocci de primavera, al voltant del 21 de març, en l'

hemisferi nord.

Perquè, és clar, a l'hemisferi sud comença el 21 de juny i acaba el 21 de setembre. Ho sabíeu?

Amb fred o sense fred, l'hivern és font d'inspiració.

Amb la cançó "L'hivern" de l'Edgar Willems de fons que ens canta la Dàmaris Gelabert, podem anar llegint el poema de "L'hivern" que teniu escrit a continuació:

L'HIVERN

Ja arriba l'hivern!

Tot ell va vestit de neu i de glaç

de boira i de nit.

Asseca les flors i el fred fa venir:

del nas m'ha pintat de color de vi.

Jo em poso l'abric

i vaig ben tapat:

no vull esternuts, no vull refredats!

Bofill, F; Puig, A; Segarra, F.

RELAT PER A UN MATÍ D'HIVERN

L'alba

porta vestit de gel

teixit

amb les esgarrifances

per un follet

de cor glaçat.

Les bruixes dormen

arrupidetes

a les pàgines calentones

dels contes d'estiu.

Lola Casas. Blanc

L'escola Lacustària de Llagostera ens regala un vídeo amb un hivern que ens arriba al cor, "Hivern" d'en Miquel Martí i Pol, el poeta dels sentiments, el poeta del poble. Us convido a gaudir de la intensitat de la lletra, de la bellesa de les imatges i de la tendresa de la música , amb la il·lusió que us porti la pau i la felicitat que us desitjo per a aquest nou any que acabem de començar.

HIVERN

Estimo la quietud dels jardins

i les mans inflades i vermelles dels manobres.

Estimo la tendresa de la pluja

i el pas insegur dels vells damunt la neu.

Estimo els arbres amb dibuixos de gebre

i la quietud dels capvespres vora l'estufa.

Estimo les nits inacabables

i la gent que s'apressa sortint del cinema.

L'hivern no és trist:

és una mica malenconiós,

d'una malenconia blanca i molt íntima.

L'hivern no és els dies de boira:

és una rara flexibilitat de la llum

damunt les coses.

L'hivern és el silenci,

és el poble en silenci,

és el silenci de les cases

i el de les cambres

i el de la gent que mira, rera els vidres,

com la neu unifica els horitzons

i ho torna tot

colpidorament pròxim i assequible.

Miquel Martí i Pol

I si a l'hivern neva, podrem fer un ninot de neu com aquest...

Tant de bo, amb la il·lusió i la imaginació, puguem volar per damunt de les teulades, els boscos, els rierols i els turons i nedar en un cel de mitjanit il·luminat per la lluna i els estels.

Voleu venir-hi?

Heu vist els pingüins?

Sabeu què fan quan tenen fred?

Piquen de peus!

És que els pingüins han après a fer el que fan els irlandesos amb els seus balls típics.

Aquests sí que no tenen fred de peus!

A la mitja part del Festival de l'Eurovisió de l'any 1994 que es va celebrar a Dublín, la capital d'Irlanda, un grup d'irlandesos amb els ballarí Michael Flatley i la ballarina Jean Butler al capdavant, varen delectar els espectadors amb un espectacle teatral amb la coreografia d'una dansa tradicional irlandesa que va tenir un gran èxit, el Riverdance. Aquest "stepdancing" destaca pel moviment ràpid de les cames mentre el cos i els braços es mantenen en gran part estàtics. Els peus creen el so i l'acció.

Riverdance és, en essència, la història de la cultura irlandesa i de la immigració irlandesa a Amèrica.

També amb els peus es pot interpretar música clàssica.

Mireu i escolteu una versió de la Tocatta en re menor del gran mestre barroc Johann Sebastian Bach

Els qui tampoc no tenen fred de peus són es escura-xemeneies de la pel·lícula Mary Poppins.

L'heu vista?
"Mary Poppins" és una pel·lícula de Walt Disney estrenada l'any 1964. És un musical que barreja actors reals amb seqüències animades.

Mary Poppins és una jove mainadera molt dolça i màgica. Els nens dels que en té cura viuen amb ella un veritable conte de fades, ja que ella resol tots els problemes com si fos un joc, amb una mica de sucre i, acompanyats del seu amic Bert, s'introdueixen en un quadre, fan un berenar rialler al sostre, salten per damunt de les teulades de la ciutat...

És clar que, ja ho heu vist: n'hi ha que per no tenir fred mouen els peus.

Però d'altres, mouen les mans, els braços i els dits.

I si no us ho creieu... mireu, mireu!

Això sí, amb una sincronització perfecta.

Ja ho sabeu.

Si teniu fred...

vosaltres mateixos!

Salut!