dimecres, 4 de gener de 2012

TENS FRED? PICA DE PEUS !!

Som a l'hivern !
L'estació que astronòmicament comença amb el solstici d'hivern, al voltant del 21 de desembre i que acaba amb l'equinocci de primavera, al voltant del 21 de març, en l'
hemisferi nord.
Perquè, és clar, a l'hemisferi sud comença el 21 de juny i acaba el 21 de setembre. Ho sabíeu?

Amb fred o sense fred, l'hivern és font d'inspiració.
Amb la cançó "L'hivern" de l'Edgar Willems de fons que ens canta la Dàmaris Gelabert, podem anar llegint el poema de "L'hivern" que teniu escrit a continuació:

L'HIVERN
Ja arriba l'hivern!
Tot ell va vestit de neu i de glaç
de boira i de nit.
Asseca les flors i el fred fa venir:
del nas m'ha pintat de color de vi.
Jo em poso l'abric
i vaig ben tapat:
no vull esternuts, no vull refredats!
Bofill, F; Puig, A; Segarra, F.

RELAT PER A UN MATÍ D'HIVERN
L'alba
porta vestit de gel
teixit
amb les esgarrifances
per un follet
de cor glaçat.
Les bruixes dormen
arrupidetes
a les pàgines calentones
dels contes d'estiu.
Lola Casas. Blanc

L'escola Lacustària de Llagostera ens regala un vídeo amb un hivern que ens arriba al cor, "Hivern" d'en Miquel Martí i Pol, el poeta dels sentiments, el poeta del poble. Us convido a gaudir de la intensitat de la lletra, de la bellesa de les imatges i de la tendresa de la música , amb la il·lusió que us porti la pau i la felicitat que us desitjo per a aquest nou any que acabem de començar.

HIVERN
Estimo la quietud dels jardins
i les mans inflades i vermelles dels manobres.
Estimo la tendresa de la pluja
i el pas insegur dels vells damunt la neu.
Estimo els arbres amb dibuixos de gebre
i la quietud dels capvespres vora l'estufa.
Estimo les nits inacabables
i la gent que s'apressa sortint del cinema.
L'hivern no és trist:
és una mica malenconiós,
d'una malenconia blanca i molt íntima.
L'hivern no és els dies de boira:
és una rara flexibilitat de la llum
damunt les coses.
L'hivern és el silenci,
és el poble en silenci,
és el silenci de les cases
i el de les cambres
i el de la gent que mira, rera els vidres,
com la neu unifica els horitzons
i ho torna tot
colpidorament pròxim i assequible.
Miquel Martí i Pol

I si a l'hivern neva, podrem fer un ninot de neu com aquest...
Tant de bo, amb la il·lusió i la imaginació, puguem volar per damunt de les teulades, els boscos, els rierols i els turons i nedar en un cel de mitjanit il·luminat per la lluna i els estels.
Voleu venir-hi?

Heu vist els pingüins?
Sabeu què fan quan tenen fred?
Piquen de peus!

És que els pingüins han après a fer el que fan els irlandesos amb els seus balls típics.
Aquests sí que no tenen fred de peus!

A la mitja part del Festival de l'Eurovisió de l'any 1994 que es va celebrar a Dublín, la capital d'Irlanda, un grup d'irlandesos amb els ballarí Michael Flatley i la ballarina Jean Butler al capdavant, varen delectar els espectadors amb un espectacle teatral amb la coreografia d'una dansa tradicional irlandesa que va tenir un gran èxit, el Riverdance. Aquest "stepdancing" destaca pel moviment ràpid de les cames mentre el cos i els braços es mantenen en gran part estàtics. Els peus creen el so i l'acció.
Riverdance és, en essència, la història de la cultura irlandesa i de la immigració irlandesa a Amèrica.

També amb els peus es pot interpretar música clàssica.
Mireu i escolteu una versió de la Tocatta en re menor del gran mestre barroc Johann Sebastian Bach

Els qui tampoc no tenen fred de peus són es escura-xemeneies de la pel·lícula Mary Poppins.
L'heu vista?
"Mary Poppins" és una pel·lícula de Walt Disney estrenada l'any 1964. És un musical que barreja actors reals amb seqüències animades.
Mary Poppins és una jove mainadera molt dolça i màgica. Els nens dels que en té cura viuen amb ella un veritable conte de fades, ja que ella resol tots els problemes com si fos un joc, amb una mica de sucre i, acompanyats del seu amic Bert, s'introdueixen en un quadre, fan un berenar rialler al sostre, salten per damunt de les teulades de la ciutat...

És clar que, ja ho heu vist: n'hi ha que per no tenir fred mouen els peus.
Però d'altres, mouen les mans, els braços i els dits.
I si no us ho creieu... mireu, mireu!
Això sí, amb una sincronització perfecta.

Ja ho sabeu.
Si teniu fred...
vosaltres mateixos!
Salut!

Cap comentari:

Publica un comentari