diumenge, 22 de gener del 2012

LA VOLTA AL MÓN AMB MÚSICA I CANÇONS - DIA DE LA PAU


Durant els mesos de gener, febrer i març, a l'aula de música fem 'la volta al món amb música i cançons'.
Les cançons que aprenem d'arreu del món, l'audició de músiques dels diferents països i l'observació de les característiques dels seus instruments musicals ens porten al coneixement i estudi de la diversitat de les cultures, la seva situació geogràfica, els seus costums, la seva llengua, les seves problemàtiques... i ens ajuda a ser més comprensius, més respectuosos i més tolerants amb els qui tenim lluny i els qui tenim més a prop.

A partir d'aquí, emprenem un viatge conjunt volant per damunt d'un mapa del món. A cada lloc parem l'orella, obrim els ulls i, transportant-nos amb la imaginació, gaudim de les meravelles que hi ha a cada racó del món. Perquè és ben cert que...

on hi ha gent... hi ha música
.

I en cada lloc, no només els paisatges, la gent, el menjar, els indrets, els costums o les olors són diferents, sinó que també ho és la música i els moments en què aquesta s'interpreta o s'escolta.


Paral·lelament, i més encara aquest any que a Londres s'hi realitzaran les Olimpíades, en una bandera dels Jocs Olímpics, identifiquem cada una de les cinc anelles de colors diferents amb cada un dels continents. En anar-los visitant un a un, al mig de cada anella hi anem posant un colom de la pau, amb el desig que a tot el món hi hagi, algun dia, la pau.







Abans d'iniciar el nostre viatge, tenim clares les paraules del nostre gran músic Pau Casals:
"Tots els homes del món, vinguin d'on vinguin,
entenen el llenguatge de la música que surt del cor".

I per això cantem aquesta cançó tan preciosa de la Beth Riera que ens parla de la MÚSICA, LA LLENGUA DEL MÓN, LA QUE ENS UNEIX A TOTS.


Puc parlar amb tots els nens del món, puc saber com estan,
escolto totes les seves cançons i sempre ens donen la mà.
Ballem al voltant de la terra i aturem tots els canons.
Sempre estem amb comunicació, hem trobat la solució.
És la música la llengua del món, és la música que ens uneix a tots.
Vola damunt de la terra i el mar, inunda tots els racons,
descobrim la felicitat quan passa pels nostres cors.
Per això tots els nens de la terra cantem i ballem tots plegats:
no hi ha fronteres, idiomes ni races que ens puguin aturar.
És la música la llengua del món, és la música que ens uneix a tots.


I com que el dia 30 de gener se celebra el Dia de la Pau (DENIP, Dia Escolar de la No-violència i la Pau), ens agrada cantar un munt de cançons que ens recorden la necessitat de viure en PAU . Aquest dia es commemora l'aniversari de la mort del Mahatma Gandhi i es recorda la seva tasca en favor de la no-violència i la pau.
En Gandhi va ser un polític i pensador indi, capdavanter del moviment a
favor de la independència del seu país, l'Índia i en defensa dels indis emigrats, basat en la resistència no violenta. Va morir assassinat per un extremista hindú, quan tenia 79 anys.
D'ell són conegudes unes quantes frases:
'El que s'obté amb violència, només es pot mantenir amb violència'
'Ull per ull i el món acabarà cec'
'El bé va a pas de cargol, però el mal vola'
'Amb el puny tancat no es pot fer cap encaixada de mans'
'Sigues el canvi que vols veure en el món'
'La veritable educació consisteix a obtenir el millor d'un mateix'
'Quasi tot el que faig serà insignificant, però és molt important que ho faci'
'Tot allò que mengem sense necessitat ho robem de l'estómac dels pobres'
'No hi ha camí per a la pau, la pau és el camí'

És clar que...
si tinguéssim la màgia d'un mag, de les bales en faríem flors, de la gana en faríem blat... i dels corbs, coloms de la pau. Com de bé ens ho explica la Dàmaris Gelabert amb la lletra tan exquisida de l'Eulàlia Canal en la cançó 'La festa de la Pau' ! La voleu cantar amb nosaltres? L'escola de Llagostera ens ha preparat un vídeo que ens hi ajuda. Moltes gràcies!


Si tingués la màgia d’un mag, de les bales en faria flors,
dels fusells trombons i fagots i dels trons poemes d’amor.
Si tingués la màgia d’un mag, de la gana en faria blat,
dels canons prismàtics gegants i dels tancs camions de gelat.
Si tingués la màgia d’un mag , dels soldats en faria clowns,
dels tinents ocells de paper, ballarines o castellers.
Si tingués la màgia d’un mag, de les mines en faria daus,
de les bombes jocs malabars i dels corbs coloms de la pau.

Quan ja la sapiguem, la podrem seguir amb aquests pictogrames:



Ens agrada molt, també, cantar la cançó 'Somnis d'infant' d'en Tomàs González.
Aquí la teniu:

Si hi hagués un lloc on els infants poguessin governar,
podríem tots ensenyar als més grans que ens cal unir les mans.
Primer de tot treure la fam, les guerres i els soldats.
Donar-li al món l'oportunitat de viure sempre en pau.
Esborrar les fronteres, obrir les barreres, la terra és la nostra llar.
Donar pas a les eres, camins i dreceres, el temps està al nostre costat.
Volem que als nens d'arreu del món els arribi aquest senyal.
Que tinguin fe i ho aconseguirem el dia de demà.
Unim-nos tots per fer aquest cant en nom de l'amistat,
alcem la veu i amb els nous companys juguem a fer-nos grans.
Esborrem les fronteres, obrim les barreres, la terra és la nostra llar...

Aquest any hem après una cançó nova: 'Si tots unim les mans'.
Fa referència a l'organització no governamental (ONG) de voluntaris 'MANS UNIDES' que lluita per eradicar la fam i la pobresa en el món treballant per finançar projectes de desenvolupament al sud i sensibilitzar la població al nostre país. Aquests projectes són de desenvolupament agrícola, educatiu, social i de promoció de la dona amb l'objectiu d'ajudar al desenvolupament integral de les persones dels països empobrits.
A Banyoles aquest any es procurarà finançar econòmicament un projecte que consisteix en fer una canonada d'aigua de 4 quilòmetres de llargada per abastir uns pobles i un hospital a Kampaga, a Rwanda (Àfrica). Amb la col·laboració de tothom, ben segur que es podrà fer possible.


Els més grans de l'escola recordem la història de la nena japonesa Sadako Sasaki.
I ens emocionem.
És el 6 d'agost de 1945. El món està en guerra: la Segona Guerra Mundial. Al matí, un avió bombarder ha sortit dels Estats Units en direcció al Japó, a Àsia. I quan passa per damunt de la ciutat d'Hiroshima deixa anar la seva càrrega. És una bomba atòmica, mai abans se n'havia tirada cap. La bomba atòmica era cent vegades més poderosa que una bomba normal i amb un element nou, radioactiu, que no es trobava a les altres bombes, l'urani. La radiació és molt perillosa i pot causar malalties molt greus, com el càncer.
I la ciutat d'Hiroshima desapareix.

Així, com ho llegiu: desapareix!
Tres dies més tard els nord-americans en tiren una altra sobre la ciutat de Nagasaki. Els japonesos es rendeixen i així es posa fi a la guerra. Hi ha milers de morts i ferits, però no tan sols això: la radiació que les bombes atòmiques desprenen fa que molts anys després encara hi hagi persones que en pateixen les conseqüències.
Quan va caure la primera bomba sobre Hiroshima la nena japonesa Sadako Sasaki tenia només 2 anys i vivia molt a prop d'aquesta
ciutat.
Va sobreviure a l'explosió, semblava que no li havia passat res, estava alegre i plena de vitalitat.
Però al cap de deu anys, quan en tenia 12, durant una cursa (somniava en ser corredora!) li va costar molt respirar. Cada dia que passava es posava més malalta i li van diagnosticar leucèmia, una malaltia provocada per la radiació de la bomba. La Sadako es va posar molt trista, però, quan era a l'hospital, va rebre la visita de la seva millor amiga, la Chizuko. Per animar-la, la Chizuko li va explicar una antiga llegenda japonesa que diu que si algú aconsegueix construir 1.000 grues de paper podrà demanar un desig i se li complirà. Les grues són ocells sagrats al Japó que viuen milers d'anys. La Chizuko va començar a plegar un cop i un altre cop un paper i li va fer una grua daurada: "aquí tens la teva primera grua!"
La Sadako sabia que fer grues de paper no era fàcil, però les va començar a fer sense parar i mentre les feia es donava ànims a ella mateixa i es distreia. De vegades se sentia massa cansada per fer-ne moltes, però igualment ho intentava. Quan els seus amics i familiars la visitaven a l'hospital, ella intentava continuar somrient perquè no patissin tant.

La Sadako va aconseguir fer 644 ocellets de paper, però es va morir abans de poder arribar als 1.000. Els companys de classe i amics i amigues de la Sadako van acabar de plegar les grues de paper que faltaven per a les 1000 i les van enterrar amb ella. Aquesta història es va convertir en un símbol de la lluita per la pau i cada any arriben milers de grues de paper a l'estàtua del Parc de la Pau d'Hiroshima, que recorda la valentia de la Sadako. Aquesta estàtua representa la Sadako amb una grua daurada entre els braços. Al peu del monument hi ha una llegenda gravada en pedra que diu:
"Aquest és el nostre clam, aquesta és la nostra pregària: Pau al Món"


Us agradaria fer una grua de paper, com les que feia la Sadako Sasaki amb la il·lusió de curar-se?


També als més grans els deixo aquesta cançó plena d'esperança en els infants, del cantant i compositor espanyol José Luís Perales.
Tant de bo tots els nens i les nenes aixequéssiu la veu per cantar ben fort per reclamar la pau, la solidaritat, la justícia, la col·laboració, la igualtat...
I tant de bo tot el món sentís el vostre clam!


I per aquells i aquelles a qui us agrada pensar, us adjunto aquest senzill muntatge, amb el desig que, entre tots, algun dia, aconseguim la tan desitjada PAU.

dimecres, 4 de gener del 2012

TENS FRED? PICA DE PEUS !!

Som a l'hivern !
L'estació que astronòmicament comença amb el solstici d'hivern, al voltant del 21 de desembre i que acaba amb l'equinocci de primavera, al voltant del 21 de març, en l'
hemisferi nord.
Perquè, és clar, a l'hemisferi sud comença el 21 de juny i acaba el 21 de setembre. Ho sabíeu?

Amb fred o sense fred, l'hivern és font d'inspiració.
Amb la cançó "L'hivern" de l'Edgar Willems de fons que ens canta la Dàmaris Gelabert, podem anar llegint el poema de "L'hivern" que teniu escrit a continuació:

L'HIVERN
Ja arriba l'hivern!
Tot ell va vestit de neu i de glaç
de boira i de nit.
Asseca les flors i el fred fa venir:
del nas m'ha pintat de color de vi.
Jo em poso l'abric
i vaig ben tapat:
no vull esternuts, no vull refredats!
Bofill, F; Puig, A; Segarra, F.

RELAT PER A UN MATÍ D'HIVERN
L'alba
porta vestit de gel
teixit
amb les esgarrifances
per un follet
de cor glaçat.
Les bruixes dormen
arrupidetes
a les pàgines calentones
dels contes d'estiu.
Lola Casas. Blanc

L'escola Lacustària de Llagostera ens regala un vídeo amb un hivern que ens arriba al cor, "Hivern" d'en Miquel Martí i Pol, el poeta dels sentiments, el poeta del poble. Us convido a gaudir de la intensitat de la lletra, de la bellesa de les imatges i de la tendresa de la música , amb la il·lusió que us porti la pau i la felicitat que us desitjo per a aquest nou any que acabem de començar.

HIVERN
Estimo la quietud dels jardins
i les mans inflades i vermelles dels manobres.
Estimo la tendresa de la pluja
i el pas insegur dels vells damunt la neu.
Estimo els arbres amb dibuixos de gebre
i la quietud dels capvespres vora l'estufa.
Estimo les nits inacabables
i la gent que s'apressa sortint del cinema.
L'hivern no és trist:
és una mica malenconiós,
d'una malenconia blanca i molt íntima.
L'hivern no és els dies de boira:
és una rara flexibilitat de la llum
damunt les coses.
L'hivern és el silenci,
és el poble en silenci,
és el silenci de les cases
i el de les cambres
i el de la gent que mira, rera els vidres,
com la neu unifica els horitzons
i ho torna tot
colpidorament pròxim i assequible.
Miquel Martí i Pol

I si a l'hivern neva, podrem fer un ninot de neu com aquest...
Tant de bo, amb la il·lusió i la imaginació, puguem volar per damunt de les teulades, els boscos, els rierols i els turons i nedar en un cel de mitjanit il·luminat per la lluna i els estels.
Voleu venir-hi?

Heu vist els pingüins?
Sabeu què fan quan tenen fred?
Piquen de peus!

És que els pingüins han après a fer el que fan els irlandesos amb els seus balls típics.
Aquests sí que no tenen fred de peus!

A la mitja part del Festival de l'Eurovisió de l'any 1994 que es va celebrar a Dublín, la capital d'Irlanda, un grup d'irlandesos amb els ballarí Michael Flatley i la ballarina Jean Butler al capdavant, varen delectar els espectadors amb un espectacle teatral amb la coreografia d'una dansa tradicional irlandesa que va tenir un gran èxit, el Riverdance. Aquest "stepdancing" destaca pel moviment ràpid de les cames mentre el cos i els braços es mantenen en gran part estàtics. Els peus creen el so i l'acció.
Riverdance és, en essència, la història de la cultura irlandesa i de la immigració irlandesa a Amèrica.

També amb els peus es pot interpretar música clàssica.
Mireu i escolteu una versió de la Tocatta en re menor del gran mestre barroc Johann Sebastian Bach

Els qui tampoc no tenen fred de peus són es escura-xemeneies de la pel·lícula Mary Poppins.
L'heu vista?
"Mary Poppins" és una pel·lícula de Walt Disney estrenada l'any 1964. És un musical que barreja actors reals amb seqüències animades.
Mary Poppins és una jove mainadera molt dolça i màgica. Els nens dels que en té cura viuen amb ella un veritable conte de fades, ja que ella resol tots els problemes com si fos un joc, amb una mica de sucre i, acompanyats del seu amic Bert, s'introdueixen en un quadre, fan un berenar rialler al sostre, salten per damunt de les teulades de la ciutat...

És clar que, ja ho heu vist: n'hi ha que per no tenir fred mouen els peus.
Però d'altres, mouen les mans, els braços i els dits.
I si no us ho creieu... mireu, mireu!
Això sí, amb una sincronització perfecta.

Ja ho sabeu.
Si teniu fred...
vosaltres mateixos!
Salut!