diumenge, 10 de novembre del 2013

I DE NOU... LA TARDOR !


Setembre, octubre i... novembre!
Estem en plena tardor. Aquest any ha costat,  però,  que arribessin les primeres fredorades. Ara, sembla que ja es comencen a instal·lar en l'ambient.
Les fulles dels arbres, que s'han resistit a deixar el seu color verd, s'han posat a groguejar de pressa. La tardor, aquest any, mandrosa, ara en fa via de pintar-les de tons daurats.
Les orenetes ja s'han reunit en estols i han començat el seu llarg viatge.

Hem menjat castanyes i les magranes llueixen, presumides, la seva corona. Els colors de la tardor, els grocs i els taronges, els vermells, els ocres i els marrons es barregen amb la música de 'La tardor' de Vivaldi.
'La tardor' és un dels quatre concerts que conformen 'Les quatre estacions' i que l'Antoni Vivaldi va compondre l'any 1723. 'Les quatre estacions' és, sense cap mena de dubte, una de les seves obres més conegudes i una de les més popularitzades de tota la música clàssica. És, a més a més, l'obra que té més enregistraments dins la història de la música.
Cada un dels quatre concerts: 'La primavera', 'L'estiu', 'La tardor' i 'L'hivern' segueix l'estructura de tres moviments: un moviment lent central enmig de dos moviments ràpids. 

Així, 'La tardor', que és el concert n.3 en Fa Major, op.8, RV 293, presenta:
1r. moviment: Allegro
2n.moviment: Adagio molto
3r. moviment: Allegro
Per a cada concert, l'Antoni Vivaldi va escriure un sonet que descrivia, en part, cada estació. El sonet que va escriure per al concert de 'La tardor' explica, per a cada moviment:
Allegro: Els camperols celebren la bona collita amb cants i ballant amb la música que interpreta una petita orquestra. Aixequen la bóta de vi. Beuen, estan contents. 
La música i la ballaruga continuen. Es van animant fins que una música més suau ens anuncia que s'estan endormiscant. Amb la son s'acabarà la festa.
Adagio molto: S'acaba el ball. Els músics toquen ja per última vegada. Els ha vençut la son i tots reposen. La música suau, lenta i dolça ens evoca la llarga nit.
Allegro: Els caçadors, a l'alba, surten al bosc, dalt dels cavalls. S'aturen, albiren un animal, avancen. L'animal no s'adona de la presència dels caçadors i travessa el bosc. En acostar-s'hi els caçadors, se sent atrapada i corre a amagar-se. Amb escopetes i gossos la segueixen. Li disparen i la fereixen. Li segueixen el rastre. Sense forces vol fugir, però capturada mor.
A mi no m'agrada que matin cap animal. Sempre explico que el cérvol al qual han disparat els caçadors és molt espavilat. I, en veure que li han fet poc mal, es llepa la ferida i se les pensa totes: si corre a amagar-se, els caçadors el tornaran a disparar i potser li faran un bon mal. Per això, s'ajeu en una clariana i fa veure que es mor, estira una pota, estira una altra pota i fa veure que "s'espatxurra". Els caçadors l'agafen i se l'emporten. I al primer revolt, el murri del cérvol fa un salt i va a amagar-se al bosc. En arribar a casa, els caçadors es queden amb un bon pam de nas.
Us deixo els tres moviments del concert de "La tardor" interpretats amb la solista Júlia Fischer , violinista i pianista alemanya nascuda a Munich l'any 1983. Fixeu-vos amb el virtuosisme amb el que toca el violí !

Si us estimeu més veure imatges de la tardor mentre escolteu el concert, aquí us deixo amb el primer moviment: ALLEGRO

Aquí teniu el segon moviment: ADAGIO MOLTO

I també el tercer moviment: ALLEGRO
El podem escoltar tot veient obres d'art del gran pintor rus Isaac Levitán (Lituània, 1861 - Moscou, 1900) que va retratar en els seus paisatges, la bellesa de la regió del Volga.      

I com que el concert de "La tardor" pertany a "Les quatre estacions", us deixo un conte que explica perquè sempre després de la primavera ve l'estiu, després de l'estiu ve la tardor, després de la tardor ve l'hivern, després de l'hivern ve la primavera... i torna a començar la roda. Comença així...

" Aquesta és la història de les quatre estacions, i no és una pizza. Explica perquè va canviant el temps al llarg de l’any, ara fa fred, ara fa calor, ara plou i ara neva...
En un bosc, hi vivia un ocell molt rondinaire. Trobava que hi feia sempre un clima primaveral. Ni massa calor, ni massa fred. Tot era cobert de flors. Però l’ocell ja n’estava fart.
- Sí, sí. Molt bonic. Però encara està tot massa verd. M’agradaria que fes més calor, així les fruites es posarien madures i podria atipar-me de valent.
I així va ser com, per desig de l’ocell, va arribar l’estiu. Tot va créixer i madurar però l’ocell rondinaire aviat se’n va cansar.

- Sí, sí. Molt madur i molt bo, tot. Però tanta calor m’ha fet passar la gana.

Per si no fos prou, la calor va provocar un incendi al bosc. La temperatura encara es va fer més insuportable i els animals havien de fugir per no quedar rostits.
- Acabaré com un pollastre a l’ast. Tant de bo vinguessin les pluges i s’acabés la calor!
I així va arribar la tardor. Va ploure durant dies i nits, i l’ocell rondinaire no va trigar gaire a tornar a protestar.
- Sí, sí. Molt bé. S’ha apagat l’incendi i s’ha acabat la calor, però estic tan xop que no puc volar. Ja sé que el bosc necessita aigua, però tant de bo l’aigua fos sòlida, com la terra.
I va arribar l’hivern, que va cobrir tot el bosc d’aigua sòlida. O sigui, de neu.
L’ocell ja no es mullava, però com que el fred no li agradava gens, aviat va tornar a rondinar.
- Aaai, tan bé que estava abans, quan no feia ni fred, ni calor, ni eren tot pluges, ni tot dies de sol… Sisplau, que torni la primavera…
I així és com, des de no se sap quan, i fins no se sap quin dia, l’ocell rondinaire fa que vagin passant primaveres, estius, tardors, hiverns, primaveres, estius, tardors, hiverns ... "

El voleu escoltar? Que en gaudiu!


Suposo que recordeu qui era l'Antoni Vivaldi !!!
L'ANTONIO VIVALDI va néixer a Venècia l'any 1678. De la seva infància sabem que aviat va aprendre a tocar el violí, gràcies a les lliçons del seu pare, i que de seguida va destacar per les seves habilitats musicals. Era capellà i li deien "il prete rosso" perquè era pèl-roig, però com que tenia una lesió pulmonar, no va poder dir missa. En canvi, va ser mestre de violí d'un orfenat per a noies, famós ja llavors per la qualitat de la seva orquestra, en general, i dels violins, en particular. Va escriure més de 550 concerts, dels quals uns 230 són per a violí. N'hi ha, però, per a violoncel, per a flauta, per a fagot, per a trompeta, per a oboè, per a llaüt, per a mandolina...
Si bé uns anys abans l'ARCANGELO CORELLI havia creat un model de CONCERTO GROSSO amb un grup d'instruments que formaven el grup solista que s'enfrontava a l'orquestra sencera i que en GIUSEPPE TORELLI ja havia escrit alguns concerts abans que en Vivaldi, el que sí que va fer l'ANTONI VIVALDI va ser crear el model estructural del concert, basat en els moviments ràpid-lent-ràpid . A més a més, va ser el primer autor que atorgà al moviment lent del mig el mateix pes que als dos dels extrems, ja que fins ara la importància d'aquest moviment era molt secundària, tractant-se gairebé d'una mena de pont breu entre els dos moviments ràpids. Tot i ser molt conegut arreu d'Europa, Vivaldi acaba morint, pràcticament en la misèria, a Viena, l'any 1741.
L'ANTONI VIVALDI va reunir, amb el títol de LES QUATRE ESTACIONS , quatre concerts que volien evocar les quatre estacions de l'any. No cal buscar-hi descripcions massa precises. De totes maneres, al concert de la Primavera s'hi respira un aire més joiós i lleuger que en el darrer, l'Hivern, que desprèn una serena pau. Cada un d'ells és un CONCERTO GROSSO , la forma musical característica del Barroc que alterna el TUTTI (quan toquen tots) i el CONCERTINO (dos o més instruments solistes). Quan toquen els solistes, l'orquestra passa a segon terme i de vegades desapareix per deixar-los ressaltar, i quan ha acabat el "solo" torna a sonar l'orquestra completa en el "tutti".
Ah! i si teniu ganes de passar una bona estona, no us perdeu els jocs que us proposa aquest CLIC


dissabte, 12 d’octubre del 2013

OCTUBRE, TARDOR, ALEGRIA... I FESTA MAJOR !

Quan arriba el mes d'octubre, respirem ja els aires de tardor. I amb la tardor, a Banyoles, arriba.... la FESTA MAJOR! La Festa Major de Banyoles es celebra cada any el cap de setmana anterior a la diada de Sant Martirià, el patró de Banyoles, el 24 d'octubre. És un cap de setmana atapeït d'actes per a totes les edats. Per als més petits i per als més grans. La festa comença el diumenge abans amb el pregó . El pregó acostuma a ser el tret de sortida de la festa major de moltes poblacions i sol ser encomanat a una persona reconeguda de la població. És un moment en el qual s'anuncia la festa que trenca la rutina del dia a dia i desitjant, seriosament o amb clau d'humor, a tots i a totes... una bona festa major!.
De la Festa Major és important el cartell. S'hi retrata un dels llocs més emblemàtics de Banyoles: 'l'estany màgic' , tal com el defineix el seu autor, en Pere Duran (Banyoles 1967),
Al cartipàs de la Festa Major ell
mateix, que ha fotografiat tantes vegades l'estany, ens descriu la fotografia:
' Fa una tarda radiant, tot és banyat d'un groc intens, de cop, entra vent del nord i amb ell arriben els núvols llargs i prims que reposen tranquils al cim de Sant Patllari. El sol cau de pressa, i tot va de rogent a negra nit...'
'És d'hora i fa fred, el cel és d'un blau pur i els primers raigs del sol toquen l'aigua freda i quasi sòlida de l'estany. Mentrestant el pas de dos ànecs deixa una estel·la d'aigua que perdura uns instants...'
I a vosaltres, us sembla que la fotografia és presa al matí? al vespre? a l'hivern?, a l'estiu?...
Per començar-nos a ambientar, aquesta setmana entrem a l'escola amb la música de 'La festa Major' de La Trinca. Un dels 38 discos que la Trinca va publicar estava dedicat íntegrament a la Festa Major.
Si voleu, la podeu escoltar de fons, tot veient imatges de la Festa Major de l'any 2008, ara fa cinc anys.


Ai, aquests de La Trinca ! Se les sabien totes! Eren un grup de música i espectacle català format per en Josep M. Mainat, en Toni Cruz i en Miquel Àngel Pasqual,que des de l'any 1969 fins al 1987 , amb les seves cançons carregades d'ironia i una posada en escena original, parodiaven amb humor la societat catalana i espanyola del moment. Si els voleu veure en acció...aquí els teniu amb la seva primera cançó: 

I ara, en un gag : pobre cotxe! 

Aquí cantaven i representaven una havanera: 


No hi ha Festa Major sense gegants ni capgrossosEl dissabte 19 d'octubre, a 3/4 de 6 de la tarda davant l'Ajuntament, hi haurà una plantada dels gegants i capgrossos. I a les 6 de la tarda, hi huarà la tradicional cercavila amb les colles geganteres de La Cellera, Flaçà, Palau Solità i Plegamans, Malgrat de Mar i Banyoles.Quin goig que faran tota aquesta colla! Esperem que sigui una cercavila ben animada.
L'any passat es va celebrar una trobada intercomarcal amb una trentena de colles de gegants i capgrossos procedents de diverses comarques catalanes que desfilaren fins a l'ajuntament. No us perdeu l'enregistrament:
Reconeixeu alguna música de les que toquen els grallers i els tabalers?


De moment, ja sabem que el gegant Martirià i la geganta Maria estan en plenes condicions per a passejar-se i ballar pels carrers de Banyoles. Els alumnes més petits de l'escola els varen anar a saludar, aquesta setmana passada, a l'ajuntament.
Per cert, sabríeu dir el nom de tots els capgrossos banyolins dels qui, amb tant d'encert en té cura la Colla de Gegants i Capgrossos de Banyoles per animar les festes populars de pobles i ciutats de tot Catalunya i especialment de Banyoles i comarca? Us hi ajudo una mica.
El banquer     El pageset     En Bocatorta       L’okupa        La punk          La nena Anna       Geganta Maria 
El barb          El pallasso     En Dentarra        La bruixa      La pageseta    En Bigotis             El gat
El botiguer     El punk         En Pallús            La granota    L'avi Josep      La Marieta            En Patufet
El dimoni       El dimoniet    El sol                 En Blauet      El negre          La nàiada             Gegant Martirià
En Berruga                                         
                                                                                                                  

L'any passat, una de les novetats més rellevants del programa de la festa major va ser la diada castellera . Aquest any, per l'èxit que va tenir, s'ha tornat a programar. que consistirà en una exhibició de colles castelleres prevista per al diumenge 20 a dos quarts de set de la tarda al recinte de barraques. Hi participaran els Esperxats de l'Estany, els Castellers de Figueres i els Marrecs de Salt.
Sabeu que els CASTELLS varen ser declarats per la UNESCO 'patrimoni immaterial de la humanitat' ? Això va ser el 16 de novembre de 2010.

Els castells són una mostra de 'força, equilibri, valor i seny'
És més, s'hi 'fa pinya'. D'aquí ve aquesta expressió tan catalana que fem servir quan volem dir que treballem conjuntament .
I queda ben demostrat que els castells són un bon exemple de treball en equip, esforç i esperit d'autosuperació. Ho podeu veure en aquesta pujada caminant d'un pilar de 4 per les escales de la Catedral de Girona l'octubre de 2010. Sovint la vida ens juga males passades, però el que és més important és aixecar-se i afrontar el futur amb esperança i optimisme. En aquesta ocasió la colla 'els Marrecs de Salt' no ho varen aconseguir. 

L'any passat sí que varen poder culminar amb èxit la seva fita. No s'han rendit mai. El públic, entusiasta i entregat, omplint tots els racons per a seguir de ben a prop la gesta, confiant amb ells, els donà ànims i els va aplaudir per l'esforç i les ganes de superar-se. Els voleu veure?

És clar que... si hi ha festa major ...
La festa major és la festa més important de cada barri, poble, vila o ciutat. Típicament commemora un fet important de la seva història o tradició o pot ser una festa patronal, en honor al seu sant patró o santa patrona...
I ja sabem que el patró de Banyoles és... Sant Martirià !
Segons la tradició, en Martirià va néixer a Florència (la Toscana, Itàlia) a mitjan segle IV en el si d'una família noble, pagana (fa més de 1600 anys!). Atret pel cristianisme, s'hi va convertir, va regalar el seu ric patrimoni als pobres i va ser batejat per l'abat Fructuós del monestir benedictí de Magdala, a prop d'Albenga, on va entrar com a monjo. 
La seva saviesa va causar gran admiració i en morir l'abat Fructuós, va ser triat com a nou abat del monestir.
Més tard va ser nomenat bisbe d'Albenga i al cap d'uns anys es va retirar al desert a fer-hi vida d'ermità, dedicat a l'oració i portant una vida austera. Al cap de tres anys, cridat pels cristians d'Albenga, hi va tornar perquè el governador perseguia els cristians, obligant-los a renegar de la seva fe. 
El governador el va fer empresonar i 
el va fer llançar als lleons que, en veure'l, no se'l varen menjar, no, sinó que el varen respectar, llepant-li les mans i els peus. El governador, enfurismat, va ordenar que el degollessin. El seu cos va ser enterrat en el terra d'una església, on va rebre la veneració dels cristians.

Al segle X hi hagué una invasió a la regió d'Albenga per part d'un exèrcit estranger que saquejava els pobles i les esglésies. Dos monjos que estaven resant a la capella on havia estat enterrat en Martirià varen sentir una veu que provenia de la tomba del sant que els deia: 'Recolliu les meves restes i traslladeu-les a un lloc segur, a un indret on hi hagi una deu abundosa d'aigua que no s'hagi eixugat mai'. Els monjos, sorpresos, compliren el desig del sant. Posaren les seves restes dins una petita bóta que col·locaren dalt d'una mula i començaren a fer camí. Allà on trobaven una font s'aturaven i preguntaven als qui hi trobaven si recordaven si havia deixat de rajar alguna vegada. Tot i que algú deia que li semblava que no, sempre trobaven algú d'edat avançada que recordava que aquella font sí que s'havia eixugat en alguna ocasió.I així un dia i un altre... 
Després de molts de dies de fer camí, arribaren a un puig des d'on es divisava un estany, l'estany de Banyoles. No veient-hi cap riu que hi aboqués aigua, pensaren que aquella aigua tan abundosa provenia d'una font que brollava del fons d'aquell bonic estany. Havien arribat, ja, al final del seu camí? En aquestes, varen sentir com començaven a tritllejar les campanes de la vila que es veia a prop de l'estany. Seria un senyal diví? Alhora, dins d'aquella vila, tothom sortia de casa seva, sorprès de veure com les campanes s'havien posat a tocar totes soles, sense que ningú no hagués pujat al campanar.
Esglaiats, uns als altres es preguntaven perquè o per a qui repicaven soles les campanes. Alguna cosa, doncs, estava passant. Fent processó, tothom va sortir pel portal de la vila en direcció a l'estany. Essent a mig camí, es varen trobar els dos monjos que baixaven amb la seva mula carregada amb la bóta. Aquests, explicaren als vilatans d'on venien i com era que havien arribat fins allí. 
El poble va acollir amb gran alegria les restes d'aquell sant que havien estat portades de tan lluny. Més tard, els banyolins varen bastir una petita capella en el seu honor, just dalt del bonic puig on els monjos varen intuir que havien arribat al lloc que buscaven, el puig de Sant Martirià.

Actualment, les relíquies es troben al monestir de Sant Esteve de Banyoles, dins d'una caixeta de fusta de xiprer, guardada a la capella dedicada al sant. És de gran valor l'anomenada 'Arqueta de Sant Martirià'. Es tracta d'una funda que cobreix la caixeta que conté les relíquies quan aquesta és treta en processó, ja sia amb motiu de la festivitat del sant o quan abans, també en processó, el poble de Banyoles portava el sant a l'estany per demanar la seva intercessió en èpoques de sequera o de grans inundacions.
Aquesta arqueta és d'estil gòtic i data del segle XV. Va ser obrada entre els anys 1413 i 1453 al taller dels orfebres gironins Artau, pare i fill. I és una de les obres mestres de l'orfebreria gòtica catalana. Té una forma de temple gòtic amb una torre central coronada per una creu i és tota recoberta d'argent repussat. Tenia vint-i-vuit figures en relleu disposades a dins de fornícules. Cada un dels costats llargs està centrat per una figura d'argent de Sant Martirià beneint, vestit de bisbe. A costat i costat del sant, hi ha dotze figures de sants més petites. I als costats petits hi ha dos relleus, un amb l'escena del martiri de Sant Martirià i l'altra amb la Mare de Déu acompanyada d'àngels. Estava perfectament conservada fins que, a principis de l'any 1980 les seves figures varen ser robades per la banda d'Erik el Belga. Fins al moment s'han recuperat vint-i-una de les seves figures. Recuperats també els relleus, a principis del 2010 es va començar la seva restauració per tal de tornar-la al seu estat original. I des del 16 d'octubre de 2010 torna a lluir al monestir de Banyoles en una sala amb bones mesures de seguretat.
 
El dissabte, al final de l'ofici solemne que se celebra a l'església de Santa Maria, perquè actualment el monestir no està en condicions, es canten els goigs de Sant Martirià.
Els goigs són uns cants religiosos  tradicionals , fets en honor d'una imatge santa determinada, venerada en una església, capella, ermita... i per la qual el poble ha desenvolupat una certa devoció al llarg dels anys. Són de caràcter narratiu i descriptiu, ja que solen explicar els trets primordials de la vida del sant, on la tradició i la llegenda destaquen sobre la història. Normalment hi ha una estreta relació entre el sant  la població que canta els seus goigs. Amb la invocació es vol aconseguir obtenir unes bones collites, alleugerir els perills de malalties o obtenir beneficis  ben diversos. Si agafem un Goig qualsevol i ens el mirem per sobre, veurem que es tracta d'un full d'un format mitjà d'uns 30 x 20 cm. Dins d'una orla, hi trobarem, a la part superior, el nom de l'advocació i el gravat de boix que representa una imatge del sant, i, a sota, el text distribuït en dues o tres columnes i que acaba amb una oració final en llatí que li dóna valor litúrgic. 
Els Goigs de Sant Martirià també segueixen aquest patró, ja que primer parlen de la vida del sant, naixement, vida monàstica, martiri i mort. Després ens parlen de la seva relació amb Banyoles i de com el seu cos hi va arribar. I per últim, es fa una invocació contra el mal temps.
La festa de sant Martirià és la segona cita anual de Banyoles amb la sardana, després de l'Aplec del mes de juliol. Les ballades de sardanes formen la part més important de la Festa Major fins al punt que s'afirma que aquesta és la Festa Major de la Sardana a Catalunya. Hi ha la 'Competència d'orquestres' en la que hi participen dues orquestres de música de ball que toquen, al mateix escenari i consecutivament, una peça del mateix estil cada una i en la que, sense ser cap acte competitiu, és un extraordinari concert de festa major. També hi ha la 'Competència de cobles' en la que la plaça major, quadrada, acull quatre cobles, una a cada costat, que van fent rondes interpretant una sardana cada una i en la que després de cada ronda el públic vota la que més li ha agradat. El 'Concurs de colles sardanistes' aplega un bon nombre de colles sardanistes ja que puntua per al Campionat de Catalunya.
 La ballada de sardanes del diumenge acaba amb la 'sardana estereofònica': els llums de la plaça s'apaguen i el director d'una de les cobles es posa al mig de la plaça i dirigeix la interpretació conjunta d'una sardana sencera. 
Cada cobla toca una tirada sense aturar-se i l'última  tirada és interpretada per tots els músics a la vegada. A la repetició, els participants ballen amb bengales enceses a la mà. I la 'Festa de la música per a cobla' consisteix en un concert conjunt de tres cobles de primer nivell del país on s'hi interpreten sardanes i altres peces per a cobla de forma alternativa i també conjunta. 
I què és una SARDANA? Ja ho sabeu!
Si aneu passant les diapositives, anireu obtenint més informació, tot escoltant, de fons, la sardana 'LA SANTA ESPINA', la sardana més emblemàtica, que constitueix un himne patriòtic per als catalans. Forma part de la sarsuela del mateix títol escrita per l'Àngel Guimerà amb música de l'Enric Morera. Es va estrenar l'any 1907 al Teatre Principal de Barcelona. Va ser prohibida durant les dictadures de Primo de Rivera i de Franco. 


Som i serem gent catalana tant si es vol com si no es vol,
que no hi terra més ufana sota la capa del sol.
Déu va passar-hi en primavera i tot cantava al seu pas. Canta la terra encara entera i canta que cantaràs. Canta l'ocell, el riu, la planta, canten la lluna i el sol...
Tot treballant la dona canta i canta al peu del bressol.
I canta a dintre de la terra el passat ja mai passat, 

i jorns i nits de serra en serra, com tot canta al Montserrat. SOM I SEREM GENT CATALANA...
I al recinte de barraques hi actuaran deu formacions: 'els Pinochos' de Figueres (versionen grups alternatius amb cançons poc conegudes), 'Envidia kotxina' de Madrid (punk, so elèctric, cançons rabioses i lletres compromeses), 'Juantxo Skalariak' (referent històric de ska-reggae), 'Germà negre' (banyolins amb cançó popular amb sonoritat folk , fan riure i ballar tothom), els banyolins 'Morgat Morgat' (pop-rock alternatiu en català, amb criteri i sensibilitat), la formació basca 'Betagarri' (amb 20 anys d'experiència, grup compromès i molt estimat als Països Catalans), el grup valencià 'Aspencat' (barreja de ska, reggae i sons electrònics), 'Musiquetes per la Bressola' ( cançons d'arrel tradicional procedents de diferents indrets dels territoris de parla catalana), la prometedora banda catalana 'Blaumut' (pop-folk) i  'Nini' (grup de versions de música catalana, des de la nova cançó fins al pop més actual).
Si voleu escoltar els Blaumut amb el seu 'Pa amb oli i sal' ...

Tancarà l'edició 2013 de Barraques de Banyoles en Pau Riba, el clàssic de la música catalana. La seva figura i les seves cançons han estat una font d'inspiració per a moltes generacions de músics. La seva obra, ha estat i és encara, constant i permanent. BONA FESTA MAJOR !

divendres, 20 de setembre del 2013

EL DIA DE L'ESTANY I EN BLAUET


L'any 2004, l'Ajuntament de Banyoles i l'Ajuntament de Porqueres varen declarar el 22 de maig com el DIA DE L'ESTANY. Es tracta d'una jornada, entre lúdica i de reflexió, dedicada al principal element de referència que tenen en comú com a municipis veïns: l'Estany.
Aquest any, aquesta diada festiva se celebrarà el proper diumenge 29 de setembre, al parc de la Draga, entre les 10 del matí i la 1 del migdia.
Des de l'Escola de Natura l'estan organitzant, conjuntament amb el Consorci de l'Estany, amb activitats de participació familiar, prou engrescadores,  encarades a celebrar els valors naturals de l'estany a través de jocs, tallers, música, animació...
Aquesta festa, que per raons pressupostàries l'any passat no es va poder celebrar, sempre ha comptat amb la participació d'un bon nombre de famílies amb infants. La d'aquest any, és ja la 9a. edició. 
En aquesta diada no hi pot faltar el nostre estimat BLAUET.
Ens agrada molt cantar-li la preciosa cançó que li va dedicar el banyolí Tomàs Gonzàlez.
Si la voleu cantar... ja ho sabeu:
quants més serem, més bé ens ho passarem!




LA CANÇÓ D'EN BLAUET
És petit, presumit 
i una mica vergonyós,
en Blauet és l’ocell que a mi més m’agrada.
Fa el seu niu excavant a la riba de l’estany
amb l’ajut d’un bec prim molt ben afilat.
Diuen que vigila que ningú tiri deixalles,
li agrada tenir neta la seva llar.
Blauet, què fas? 
Blauet, on vas?
Blauet, què tal! 
tothom el saluda.
Blauet, què fas? 
Blauet, on vas?
Blauet, què tal! 
tots els nens li diuen al passar.

Quan s’aixeca el matí 
el balquer surt del canyís 
i fa un tomb pels voltants, tot està en calma.
Mentrestant en Blauet 
parla amb l’ànec del coll verd
i li diu que aquest lloc és un paradís.

Un rat-buf passeja silenciós entre les balques
i una tenca juga amb un barb a amagar
Blauet, què fas? 
Blauet, on vas?
Blauet, què tal! 
tothom el saluda.
Blauet, què fas? 
Blauet, on vas?
Blauet, què tal! 
tots els nens li diuen al passar.
L’aigua de l’estany sembla un mirall fet de colors 
on els animals hi fan la seva vida,
hem de respectar aquest bell entorn 
perquè hem de pensar que aquí és casa seva.
I quan arriba la nit, en Blauet se'n va a dormir
esperant l'endemà per veure als seus amics.
Blauet, què fas? 
Blauet, on vas?
Blauet, què tal! 
Tothom el saluda.
Blauet, què fas? 
Blauet, on vas?
Blauet, què tal!
Tots els nens li diuen al passar.
Tomàs Gonzàlez

(del bloc del CEIP Fluvià , de Barcelona)

diumenge, 8 de setembre del 2013

AIRE NET - FES EL PAS !


La setmana del 22 al 29 de setembre, se celebra a Catalunya la Setmana de la Mobilitat Sostenible i Segura 2013
Sota el lema 'Aire net - Fes el pas!', la Setmana del 2013 proposa buscar noves formes de mobilitat i allunyar-nos del domini absolut del cotxe particular, cap a un transport més sostenible, segur i saludable. 
Canviant la nostra manera de desplaçar-nos podem augmentar els nostres nivells d’activitat física, contribuir a millorar la qualitat de l’aire que respirem a les ciutats i ajudar a prevenir els accidents de trànsit. Escollir el transport públic col·lectiu per anar a la feina, caminar o moure’s en bicicleta per anar de compres o d'excursió, en comptes d’agafar el cotxe, pot ser una bona manera de protegir i millorar la salut. 
 Els objectius principals de la Setmana són: 
- Estimular un comportament ciutadà, en relació amb l’ús del vehicle, compatible amb el desenvolupament urbà sostenible, en particular amb la protecció de la qualitat de l’aire, la prevenció d'accidents de trànsit, la reducció d’emissió de gasos que provoquen l’efecte hivernacle i el consum racional dels recursos energètics. 
- Sensibilitzar la ciutadania sobre els impactes ambientals del transport i informar-la sobre les seves diferents modalitats. 
- Impulsar l’ús dels mitjans de transport sostenibles i, en particular, el transport públic, la bicicleta, la mobilitat a peu i els vehicles elèctrics. 
- Potenciar un retrobament de la ciutadania amb la ciutat, la seva gent i el seu patrimoni cultural, en un entorn saludable i relaxat. 
- Reflexionar sobre com afecta a la nostra salut l’ús excessiu del transport motoritzat. Per una banda, la contaminació atmosfèrica i la congestió que generen tenen un impacte negatiu sobre els sistemes respiratori i cardiovascular. Per una altra, propicien el sedentarisme i la inactivitat física.

Per a entendre-ho tot, de manera ben fàcil, ho expliquem tot cantant cançons.
Aquí us deixo 'La bicicleta', del desaparegut Xesco Boix. 
Ens diu que la bicicleta no contamina, té botzina, no rondina  ni li cal benzina... 
Quanta raó que té!
La bicicleta també ha inspirat al grup BLAUMUT, que darrerament té molt d'èxit. És un peculiar quartet que s'ha convertit en el fenòmen emergent de la música catalana i que s'ha consolidat en els darrers mesos. Combina el folk amb el pop, la música clàssica i la cançó d'autor. 

El seu estil es decanta, doncs, pel pop barroc o de cambra i fa servir, a més a més del violí, el violoncel, la guitarra, la bateria i la veu, instruments exòtics com la serra de llenyataire o una capsa de galetes metàl·lica... Sons que encaixen plenament, formant una atmosfera idònea, amb els textos senzills, plens d'imatges quotidianes que expliquen petites històries i sensacions diverses


Heu sentit?. Canten: 'bicicletes sense llum', 'bicicletes sense mans'...
Vigileu si aneu sense llums i sense mans... Però també diuen 'tinc un pas de zebra nou, recent pintat'... deu ser com el que ens han pintat davant de l'escola per tal que puguem travessar el carrer amb més seguretat!.
El nom 'Blaumut' reflecteix la manera de fer del grup, tranquil·la i optimista. El nom és tret de la cançó 'Islàndia' del seu disc 'El turista': 'Blaumut és el color d'un paisatge fred, desèrtic, serè, silenciós...' . Des de l'any 2009 el grup ja va actuar en petits escenaris per Barcelona. Des de la publicació del seu primer àlbum (setembre 2012), el grup ha experimentat un creixement continu gràcies al seu primer gran èxit 'Pa amb oli i sal' conegut per ambientar les mitges parts dels partits del FC Barcelona al Camp Nou i per la seva aparició regular a totes les emissores catalanes.
La voleu escoltar? Doncs... aquí la teniu! La canten a la Marató de TV3 de l'any passat. Sabeu xiular? Doncs, acompanyeu-los xiulant!


En Jordi Tonietti, de qui al llarg del curs escolar anem cantant cançons seves que ens ajuden a aprendre moltes coses, ens canta aquesta cançó tan tranquil·la per animar-nos a fer camí amb la bicicleta:

dijous, 5 de setembre del 2013

TORNEM-HI !


Quan comença el setembre, les portes de l'escola s'obren de bat a bat. Els mestres i les mestres comencen a preparar les classes amb molta estima: les taules i les cadires ben posades, les pissarres ben netes, els ordinadors a punt ... els llapis, les gomes... que no hi falti de res.                         
De mica en mica van dissenyant com serà el nou curs: les activitats d'aprenentatge, les sortides, les celebracions conjuntes...tot allò necessari per a créixer plegats.
S'està acabant l'estiu i les vacances, que ens han ajudat a carregar de nou les piles amb una bona dosi d’energia positiva. 
Il·lusió, alegria de tornar, ganes de retrobar-nos amb els companys i les companyes, de fer bons amics, d’aprendre coses noves, de gaudir del joc, ganes d’explicar coses, de cantar plegats, de compartir tants moments... Somriures, abraçades, emocions, somnis i... 
BON DIA ! 
El grup de rock català i pop rock ELS PETS ja fa molts anys que ens diuen 'Bon dia!', encara que plogui, que nevi o que faci sol.


Els Pets varen 'néixer' la nit de Nadal de 1985 a Constantí, petit poble del Tarragonès. Format per en Lluís Gavaldà (veu i guitarra), en Joan Reig (bateria i veu) i en Falin Càceres, baix i acompanyats habitualment per unes veus femenines anomenades 'Les Llufes', comencen a tocar per la seva comarca davant un públic incondicional i bulliciós. L'any 1989 enregistren el seu primer disc 'Els Pets' amb el que donen a conèixer arreu del país les seves cançons fresques i carregades d'un gran sentit de l'humor. 
El juny del 1991 varen participar en el macroconcert del Palau Sant Jordi amb els grups de música 'Sopa de Cabra', 'Sau' i 'Sangtraït', els grups de rock català  més coneguts d'aquell moment i en el que es va assolir el rècord europeu d'assistència en un local tancat, amb 22.104 espectadors.
El gran èxit que els va donar el salt a la fama va ser la cançó 'Bon dia'del disc que porta el mateix nom, l'any 1997.  Va ser el seu setè disc i va batre tots els rècords de la seva carrera discogràfica: es varen vendre més de 100.000 còpies i assoliren el Disc d'Or. El proper 3 de novembre, els Pets faran el seu primer concert a Londres. Aviat farà 27 anys que varen començar una carrera d'èxits que encara no ha acabat.
'Bon dia, bon dia, bon dia al dematí, anem tots a l'escola...' ens recorda en Jordi Tonietti tot cantant cada matí quan entrem amb música a l'escola.


És clar que potser ens fa una mica de mandra tornar a la rutina de cada matí. Val la pena aixecar-nos amb un somriure i d'esmorzar abans d'anar a l'escola. Així estarem més desperts i tindrem més delit per a aprendre i estar atents. Al matí la lluna s'amaga i al sol deixa sortir. Ens ho explica la Dàmaris Gelabert. Unes mestres de Tarragona han preparat el video. El voleu veure?

A la televisió de València emeten un programa, el 'Babaclub', que inclou sèries de dibuixos animats i actuacions amb diferents personatges, entre els quals hi ha en Babalà, un gos clapejat de peluix de mida humana que és el símbol del programa. Als matins, ell i la colla dels seus amics canten aquesta cançó:

Per cert, sabeu com és el signe de BON DIA en llengua de signes, en català? Mireu:


Com es diu BON DIA en castellà? BUENOS DÍAS !

Segur que sabeu com es diu BON DIA! en anglès. Us deixo una bonica cançó:

Good Morning
Good morning, good morning .It's time that we got out of bed.
Good morning, good morning, drag your comb across your head,
roll out of your sleepy bed and dust the summit of your eyelids
you and I have plans today, so tell the world...
Good morning, good morning. We've had a night time long of rest
good morning, good morning It's time that we got up and dressed
We haven't know this sunny day so let's get on our way and play
if we sleep in, we'll waste the day, so let's all say...
Good morning, good morning. I smell the pancakes on the grill.
Good morning, good morning, I think I'm going to have mine filled
with maple syrup and strawberries.
Daddy always makes them very yummy to my tummy
and it makes me say...
Good morning, good morning, I think I want to climb a tree.
Good morning, good morning, so I can see what monkeys see.
We'll dig a hole and mingle fishing,  spend the little while wishing 
that this day will never end, but it's just starting,
Good morning, good morning!

A veure si sabeu què diu. Si no us en sortiu, al final d'aquest article hi trobareu la traducció. Estic segura que us ha agradat. 
En voleu més? Escolteu aquesta...


És clar que: GOOD MORNING ho diuen a l'Anglaterra.
Però a França diuen: BONJOUR !

Bonjour
Quand le soleil se lève le matin, et que la nuit est maintenant partie
c'est une nouvelle journée. Une nouvelle journée aujourd'hui
... Bonjour, bonjour, lève-toi,
bonjour, bonjour, vient jouer avec moi...
Après le petit déjeuner on va bien s'amuser avec tour nos amis.
... Bonjour, bonjour, lève-toi,
bonjour, bonjour, vient jouer avec moi...
Après le petit déjeuner on va bien rigoler ici à mini.
... Bonjour, bonjour, lève-toi,
bonjour, bonjour, vient jouer avec moi...

No us ho perdeu ! A Itàlia diuen BUON GIORNO
Segur que podeu entendre el què ens explica tot cantant el gran Pavarotti.
Us explico un secret: a Itàlia aquesta cançó acompanya un anunci de la crema d'avellanes Nutella amb la que els nens i nenes italians empastifen el pa a l'hora d'esmorzar o de berenar.  N'heu menjat algun cop?


També ens diuen BON DIA aquests nens i nenes romanesos, tot cantant BUNA DIMINEATA . Com s'hi fan !


Des de la Xina també ens diuen bon dia: ZAO !

Sabeu que BONDIA és el nom d'unes petites poblacions del Senegal, a l'Àfrica?.  Doncs sí: 'Bondié', 'Bondié Peul', 'Bondié Tiamane', 'Bondie Tiarene' i 'Bondie Samba' són uns llogarrets de la regió de Kaolack, a uns 200 quilòmetres de Dakar, la capital del Senegal i a una alçada d'entre 38 i 130 metres sobre el nivell del mar.
Doncs ara que parlem d'Àfrica...
sabeu que en la llengua swahili JAMBO BWANA és una salutació? Per això aquesta cançó és una cançó de 'benvinguda' a Kenya. En swahili? Sí, el swahili o el kiswahili és una llengua bantú parlada a Burundi, Moçambic,Oman,Rwanda,Somàlia,Tanzània, Uganda, les illes Comores i la República  Democràtica del Congo. En el seu vocabulari, que deriva de l'àrab, s'hi han incorporat paraules del persa, l'alemany, el portuguès, l'anglès i el francès.


Jambo                                                           Hola
Jambo, Jambo Bwana,                           Hola, hola, senyor,
Habari gani. Mzuri sana.                         Com està? Molt bé.
Wageni, mwakaribishwa,                        gent de fora, sigueu benvinguts,           
Kenya yetu Hakuna Matata.                    A Kenya, no hi ha cap problema.
Kenya nchi nzuri, Hakuna Matata             Kenya és un país molt bonic, cap problema.
Nchi ya maajabu, Hakuna Matata.           Una terra de meravelles, cap problema.
Nchi yenye amani, Hakuna Matata.          Un país pacífic, cap problema.
Hakuna Matata, Hakuna Matata.             Cap problema, cap problema.
Watu wote, Hakuna Matata,                   Que tothom, cap problema,
Wakaribishwa, Hakuna Matata...              sigui benvingut, cap problema...

Aquesta cançó la va escriure el músic kenyà Teddy Kalanda Harrison i enregistrar l'any 1980. Des de llavors, s'ha fet molt popular i ha donat lloc a moltes imitacions i adaptacions arreu del món, fins i tot pel conegut grup Boney M, un grup de música 'disco' que va ser molt conegut i aplaudit durant els anys 70 del segle passat.



M'imagino que heu sentit a parlar del Club Super3.
L''11 de febrer de 1991, Televisió de Catalunya iniciava les emissions del programa 'Club Super3', un programa que contenia sèries infantils, que es caracteritzava per emetre gags i esquetxos entre sèrie i sèrie,  que permetien que els nens i nenes interactuessin i participessin en aquest 'club' i que podien tenir un carnet, el carnet dels Súpers, que els permetia gaudir d'avantatges i participar en diferents concursos. 

En els seus inicis hi havia uns personatges molt coneguts: la Nets, que llegia les cartes dels Súpers i era l'encarregada de fer els carnets, la Noti que era la reportera del club i en Petri que, en parlar, posava el prefix-petri- a moltes paraules i que va desaparèixer el 2001 segrestat pel Megazero, un virus que des del començament intentava carregar-se el club. I també hi havia la Supermà, una mà amb un guant blau i una capa vermella que tenia el poder de guanyar el Megazero. I no hi faltava el Tomàtic, un tomàquet que parlava i que tenia un contestador. i també les criatures minúscules que sempre apareixien juntes: en Top (assenyat, blau i amb ulleres), en Flaix (accelerat, vermell i amb una visera sense gorra) i en Buf (gandul, groc i amb auriculars i ganes de dormir). A veure si els veieu aquí a tots, cantant la cançó de l'Hola hola hola, molt bon dia!l

Més desitjos de BON DIA!
Ara... amb la Trinca


És clar que també podem escoltar com ens desitja BON DIA el sol de la Vila del Pingüí


I ara el BON DIA del grup de l'Angelina i els Moderns


Diuen que el gall és l'animal que canta de bon matí per desitjar-nos un Bon dia!. Sort que no tots els galls són com aquest...


Voleu jugar al QUI HO DIU COM? Seríeu capaços d’aparellar cada expressió amb el nom del qui la fa servir? És fàcil. Si no us en sortiu, al capdavall hi trobareu la solució.

1.Bon dia
A.portuguès
2.Buenos días
B.alemany
3.Good Morning
C.gallec
4.Buon giorno
D.danès
5.Bonjour   
E.euskera
6.Guten Morgen
F.anglès
7.Bom dia
G.espanyol
8.Bo día
H.txec
9.Egun on
I.català
10.God morgen
J.italià
11.Dobré ráno
K.francès
12.SabaaH al-khayr
L.romanès
13.Bună dimineaţa
M.turc
14.καλημέρα
N.swahili
15.Günaydin
O.hawaià
16.Zăo
P.àrab
17.Habari za asubuhi
Q.xinès
18.Aloha kakahiaka
R.hindi
19.Namasté
S.grec

De ben segur que, com jo, podeu dir ben fort: M'AGRADA L'ESCOLA! tal com ho diuen les noies del grup MACEDÒNIA


M’agrada.  Macedònia
L’escola és un planeta tot ple de nens i nenes
els mestres són el risc d’aquest gran paradís
les classes són els pobles, el pati és una selva
i els pares uns extraterrestres.
L'escola és un rebost on casi tot està molt bo
hi ha un racó ple de carbasses pels que no s’esforcin massa
les patates fan socials les llaunes ciències naturals
tots els ingredients per fer-se gran.
Ah! M’agrada tant el cole. Ah! M’agrada tant anar a l’escola
M’agrada estar amb els amics. M’agrada tant anar a l'escola! 
M’agrada estar amb els amics. M'agrada tant! De vegades.
El cole és un dibuix que es va acabant a cada curs
on cada mestre és un color que pinta als nens per ser millors.
El cole és un gelat que es fon al juny i s’ha acabat
és ple de nens que es van fent grans
Anar a l’escola m’enamora! Anar a l’escola em torna boja
Hi estic molt bé! Em sento tant feliç!
Anar a l’escola m’enamora! Anar a l’escola em torna boja
Hi estic molt bé! Sóc tant feliç!
Ah! M’agrada tant el cole Ah! M’agrada tant anar a l’escola
M’agrada estar amb els amics. M’agrada tant anar a l’escola
M’agrada estar amb els amics.  Anar a l’escola m’enamora!...

Abans d'anar a l'escola, ja cal que repasseu bé els nombres.
L'Aristòtil i l'Infinit ens hi poden ajudar. Són dos ratolins que treballen en una escola ben especial, on els alumnes són: l'U, el Dos, el Tres, el Quatre, el Cinc, el Sis, el Set, el vuit, el Nou i el Zero. Avui ens expliquen una aventura que varen viure fa molt de temps, quan sortien a TV3. Ep! no us descompteu!

********************************************************************************
SOLUCIONS

Good Morning(traducció)
BON DIA
Bon dia, bon dia, és hora d'aixecar-nos del llit.
Bon dia, bon dia, pentina't i baixa del llit
frega't els ulls. Tu i jo tenim plans per avui.
Llavors, digues al món...
Bon dia, bon dia, hem descansat tota la nit.
Bon dia, bon dia, és hora d'aixecar-nos i vestir-nos.
Heu vist quin dia més assolellat?
Doncs, anem, juguem... Si dormim més del compte desaprofitarem el dia.
Així que diguem tots...
Bon dia, bon dia, sento l'olor de les creps.
Bon dia, bon dia, em sembla que ompliré la meva amb xarop d'aurò i maduixes.
El pare sempre les fa molt bones per a la meva panxa.
I em fan dir...
Bon dia, bon dia, em sembla que vull pujar a un arbre.
Bon dia, bon dia, per veure el mateix que veuen els micos.
Farem un forat i pescarem junts
i passarem l'estona desitjant que aquest dia no s'acabi mai.
Tot just comença. Bon dia!, bon dia!

Qui ho diu com?
1 I - 2 G - 3 F - 4 J - 5 K - 6 B - 7 A - 8 C - 9 E - 10 D - 11 H - 12 P - 13 L - 14 S - 15 M - 16 Q - 17 N - 18 O - 19 R