Si novembre comença amb bonança... cal tenir esperança

Setembre, octubre i... novembre!

Estem en plena tardor. Aquest any costa que arribin les primeres fredorades de debò. Dimecres tindrem un 'estiuet de Sant Martí' com és de llei.

Ara, les fulles dels arbres, que s'han resistit a deixar el seu color verd, s'han posat a groguejar de pressa. La tardor, aquest any, mandrosa, aviat en farà via de pintar-les de tons daurats.

Les orenetes ja s'han reunit en estols i han començat el seu llarg viatge i les magranes llueixen, presumides, la seva corona. 
Hem celebrat la festa de la castanyera i hem menjat castanyes. Els alumnes de 6è. han encetat la festa amb 'l'entrada del ball de gitanes' i, després de saltironejar per la pista, han ballat el 'ball de la castanya' del Pallars. Ho han fet molt bé! 

Després de cantar tots junts unes cançons de tardor, els alumnes de cicle superior que participen els dimecres a l'hora del pati a l'activitat de cant coral, ens han interpretat un rap molt divertit, el 'rap de la castanya'. 
Han tingut tant d'èxit, que l'han hagut de repetir.

I a la tarda, els alumnes de 6è han repartit les castanyes que ens han posat dins les paperines que durant la setmana havíem fet a la classe. Uns avis d'alumnes de l'escola ens han ajudat a torrar les castanyes.
I així, asseguts a la pista, ens hem menjat una dotzena de castanyes ben torradetes i calentones.
També els alumnes grans han ajudat els més petits a pelar les castanyes. Els grans s'han sentit grans, útils, generosos i responsables... 
Els petits els han agraït l'ajuda amb un somriure sincer.

Ep!, però, abans de menjar les castanyes hem ballat, en rotllanes, la dansa de 'la castanyera' que havíem après a ballar a la classe de música. 

La música enregistrada no ha fet prou bondat. Hi havia interferències entre el micròfon i els altaveus. I l'hem acabada ballant tot seguint la veu de la mestra de música que ens la interpretava. I l'hem pogut ballar a ritme normal, ben de pressa i, també, a càmera lenta. 

Ha estat divertit i diferent dels altres anys.
Moltes gràcies, senyoreta Fina Angelats per tots aquests enregistraments. En podrem continuar gaudint.

Els colors de la tardor,els vermells, els grocs i els taronges,els ocres i els marrons es barregen amb la música de 'La tardor' de Vivaldi.

'La tardor' és un dels quatre concerts que conformen 'Les quatre estacions' i que l'Antoni Vivaldi va compondre l'any 1723. 'Les quatre estacions' és, sense cap mena de dubte, una de les seves obres més conegudes i una de les més popularitzades de tota la música clàssica. És, a més a més, l'obra que té més enregistraments dins la història de la música.

Cada un dels quatre concerts: 'La primavera', 'L'estiu', 'La tardor' i 'L'hivern' segueix l'estructura de tres moviments: un moviment lent central enmig de dos moviments ràpids. 

Així, 'La tardor', que és el concert n.3 en Fa Major, op.8, RV 293, presenta:

1r. moviment: Allegro
2n.moviment: Adagio molto

3r. moviment: Allegro

Per a cada concert, l'Antoni Vivaldi va escriure un sonet que descrivia, en part, cada estació. El sonet que va escriure per al concert de 'La tardor' explica, per a cada moviment:

Allegro: Els camperols celebren la bona collita amb cants i ballant amb la música que interpreta una petita orquestra. Aixequen la bóta de vi. Beuen, estan contents. 
La música i la ballaruga continuen. Es van animant fins que una música més suau ens anuncia que s'estan endormiscant. Amb la son s'acabarà la festa.

Adagio molto: S'acaba el ball. Els músics toquen ja per última vegada. Els ha vençut la son i tots reposen. La música suau, lenta i dolça ens evoca la llarga nit.

Allegro: Els caçadors, a l'alba, surten al bosc, dalt dels cavalls. S'aturen, albiren un animal, avancen. L'animal no s'adona de la presència dels caçadors i travessa el bosc. En acostar-s'hi els caçadors, se sent atrapada i corre a amagar-se. Amb escopetes i gossos la segueixen. Li disparen i la fereixen. Li segueixen el rastre. Sense forces vol fugir, però capturada mor.

A mi no m'agrada que matin cap animal. Sempre explico que el cérvol al qual han disparat els caçadors és molt espavilat. I, en veure que li han fet poc mal, es llepa la ferida i se les pensa totes: si corre a amagar-se, els caçadors el tornaran a disparar i potser li faran un bon mal. Per això, s'ajeu en una clariana i fa veure que es mor, estira una pota, estira una altra pota i fa veure que "s'espatxurra". Els caçadors l'agafen i se l'emporten. I al primer revolt, el murri del cérvol fa un salt i va a amagar-se al bosc. En arribar a casa, els caçadors es queden amb un bon pam de nas.

Us deixo els tres moviments del concert de "La tardor" interpretats amb la solista Júlia Fischer , violinista i pianista alemanya nascuda a Munich l'any 1983. Fixeu-vos amb el virtuosisme amb el que toca el violí !

Si us estimeu més veure imatges de la tardor mentre escolteu el concert, aquí us deixo amb el primer moviment: ALLEGRO

Aquí teniu el segon moviment: ADAGIO MOLTO

I també el tercer moviment: ALLEGRO
El podem escoltar tot veient obres d'art del gran pintor rus Isaac Levitán (Lituània, 1861 - Moscou, 1900) que va retratar en els seus paisatges, la bellesa de la regió del Volga.      

I com que el concert de "La tardor" pertany a "Les quatre estacions", us deixo un conte que explica perquè sempre després de la primavera ve l'estiu, després de l'estiu ve la tardor, després de la tardor ve l'hivern, després de l'hivern ve la primavera... i torna a començar la roda. Comença així...

" Aquesta és la història de les quatre estacions, i no és una pizza. Explica perquè va canviant el temps al llarg de l’any, ara fa fred, ara fa calor, ara plou i ara neva...

En un bosc, hi vivia un ocell molt rondinaire. Trobava que hi feia sempre un clima primaveral. Ni massa calor, ni massa fred. Tot era cobert de flors. Però l’ocell ja n’estava fart.

- Sí, sí. Molt bonic. Però encara està tot massa verd. M’agradaria que fes més calor, així les fruites es posarien madures i podria atipar-me de valent.

I així va ser com, per desig de l’ocell, va arribar l’estiu. Tot va créixer i madurar però l’ocell rondinaire aviat se’n va cansar.

- Sí, sí. Molt madur i molt bo, tot. Però tanta calor m’ha fet passar la gana.

Per si no fos prou, la calor va provocar un incendi al bosc. La temperatura encara es va fer més insuportable i els animals havien de fugir per no quedar rostits.

- Acabaré com un pollastre a l’ast. Tant de bo vinguessin les pluges i s’acabés la calor!
I així va arribar la tardor. Va ploure durant dies i nits, i l’ocell rondinaire no va trigar gaire a tornar a protestar.
- Sí, sí. Molt bé. S’ha apagat l’incendi i s’ha acabat la calor, però estic tan xop que no puc volar. Ja sé que el bosc necessita aigua, però tant de bo l’aigua fos sòlida, com la terra.
I va arribar l’hivern, que va cobrir tot el bosc d’aigua sòlida. O sigui, de neu.

L’ocell ja no es mullava, però com que el fred no li agradava gens, aviat va tornar a rondinar.

- Aaai, tan bé que estava abans, quan no feia ni fred, ni calor, ni eren tot pluges, ni tot dies de sol… Sisplau, que torni la primavera…

I així és com, des de no se sap quan, i fins no se sap quin dia, l’ocell rondinaire fa que vagin passant primaveres, estius, tardors, hiverns, primaveres, estius, tardors, hiverns ... "

El voleu escoltar? Que en gaudiu!

Suposo que recordeu qui era l'Antoni Vivaldi !!!

L'ANTONIO VIVALDI va néixer a Venècia l'any 1678. De la seva infància sabem que aviat va aprendre a tocar el violí, gràcies a les lliçons del seu pare, i que de seguida va destacar per les seves habilitats musicals. Era capellà i li deien "il prete rosso" perquè era pèl-roig, però com que tenia una lesió pulmonar, no va poder dir missa. En canvi, va ser mestre de violí d'un orfenat per a noies, famós ja llavors per la qualitat de la seva orquestra, en general, i dels violins, en particular. Va escriure més de 550 concerts, dels quals uns 230 són per a violí. N'hi ha, però, per a violoncel, per a flauta, per a fagot, per a trompeta, per a oboè, per a llaüt, per a mandolina...

Si bé uns anys abans l'ARCANGELO CORELLI havia creat un model de CONCERTO GROSSO amb un grup d'instruments que formaven el grup solista que s'enfrontava a l'orquestra sencera i que en GIUSEPPE TORELLI ja havia escrit alguns concerts abans que en Vivaldi, el que sí que va fer l'ANTONI VIVALDI va ser crear el model estructural del concert, basat en els moviments ràpid-lent-ràpid . A més a més, va ser el primer autor que atorgà al moviment lent del mig el mateix pes que als dos dels extrems, ja que fins ara la importància d'aquest moviment era molt secundària, tractant-se gairebé d'una mena de pont breu entre els dos moviments ràpids. Tot i ser molt conegut arreu d'Europa, Vivaldi acaba morint, pràcticament en la misèria, a Viena, l'any 1741.

L'ANTONI VIVALDI va reunir, amb el títol de LES QUATRE ESTACIONS , quatre concerts que volien evocar les quatre estacions de l'any. No cal buscar-hi descripcions massa precises. De totes maneres, al concert de la Primavera s'hi respira un aire més joiós i lleuger que en el darrer, l'Hivern, que desprèn una serena pau. Cada un d'ells és un CONCERTO GROSSO , la forma musical característica del Barroc que alterna el TUTTI (quan toquen tots) i el CONCERTINO (dos o més instruments solistes). Quan toquen els solistes, l'orquestra passa a segon terme i de vegades desapareix per deixar-los ressaltar, i quan ha acabat el "solo" torna a sonar l'orquestra completa en el "tutti".

Ah! i si teniu ganes de passar una bona estona, no us perdeu els jocs que us proposa aquest CLIC

QUI JUGA AMB FOC AMB FOC ES CREMA

Dijous. Fa cinc dies que l'Alt Empordà crema.

I amb l'Alt Empordà ens cremem una mica tots nosaltres: els qui en som veïns, els qui coneixem el territori, els qui ens l'estimem, els qui ens el sentim nostre.

I un 'perquè'? I un 'no comprendre-ho'. Tant de bo només fos un malson.

Ha estat un infern de destrucció que ha portat a la desolació.

La desolació i la impotència d'aquells que ho han perdut tot. Tant de temps treballant perquè una glopada de foc els hi prengui les terres, els conreus, les vinyes, els animals... la vida, la il·lusió, tot !

I una tramuntana agosarada, massa potent que, pessigollejant l'ambient, anava alimentant les flames. 

Cel vermell de foc que plorava cendres i fum. Paisatge en blanc i negre.

Nits llargues, massa llargues, de pànic, incertesa, ràbia, tristesa, por... sumades al dolor de les pèrdues de vides humanes i de totes les pèrdues.

La malícia de pensar que tot ha estat produït per una imprudència.

Ja fa una colla d'anys que el músic banyolí Tomàs Gonzàlez va escriure aquesta deliciosa cançó amb la que va guanyar la sisena edició del premi 'Mirall' l'any 1997.
La dedico...

al coratge dels bombers, a la seva lluita constant, a la seva tenacitat...

a les mans, el cor , la solidaritat i la dedicació dels voluntaris...

a tots aquells i aquelles que han patit l'infern que s'ha viscut a l'Alt Empordà...per a tots ells, un bri d'esperança!

Un esclat de llums i de colors, ja ha arribat la primavera, 
però aquest any els animals del bosc no tenen lloc on fer la festa. 
Han fugit del bosc a la ciutat, han deixat el seu món enrera. 
Uns camins on mai podran tornar; una llar que han perdut per sempre. 
Cada cop ens prenen un tros més, diu el llop a les gaseles. 
Un isard es pregunta que han de fer; per què han cremat les seves terres? 
Han fugit del bosc a la ciutat, han deixat el seu món enrera. 
Uns camins on mai podran tornar; una llar que han perdut per sempre. 
Un gripau amb llàgrimes als ulls, diu que cal tenir consciència. 
Que un descuit després el paguem tots; qui juga amb foc, amb foc es crema. 
Han fugit del bosc a la ciutat, han deixat el seu món enrera. 
Uns camins on mai podran tornar; una llar que han perdut per sempre.

Al ja tradicional concert de Sant Esteve (26 de desembre) del 2010 la coral VEUS DE L'ESTANY de Banyoles hi va interpretar la cançó PARE, de Joan Manuel Serrat, unint-se al reconeixement de l'any 2010 , per les Nacions Unides, com a l'any internacional de la Biodiversitat, el qual, amb el lema: " La biodiversitat és vida. La Biodiversitat és la nostra vida" recordava la importància d'aquesta, per reflectir tot que el que s'ha aconseguit per salvaguardar-la i reclamar atenció per als urgents reptes de futur encara pendents, que són molts. La biodiversitat entesa com l' àmplia varietat d'éssers vius que hi ha sobre la Terra: plantes, animals i microorganismes i la interacció que es dóna entre ells, juntament amb l'aire, l'aigua i la terra que els envolta.

És una cançó solidària amb la Terra, escrita l'any 1973 per en Joan Manel Serrat. Amb un text ple de poesia i tendresa, l'autor denuncia, amb pena, ràbia i vergonya, els qui cremen els nostres boscos, embruten les nostres aigües, enverinen els nostres aliments i s'enriqueixen amb les misèries dels altres.

La coral la continua cantant. És plena d'actualitat.
 
Pare, digueu-me què li han fet al riu que ja no canta. Rellisca com un barb sota un pam d'escuma blanca. 
Pare... que el riu ja no és el riu. Pare, abans que torni l'estiu amagui tot el que és viu. 
Pare, digueu-me què li han fet al bosc que no hi ha arbres. A l'hivern no tindrem foc ni a l'estiu lloc on aturar-nos. 
Pare... que el bosc ja no és el bosc. Pare, abans que no es faci fosc ompliu de vida el rebost. 
Sense llenya i sense peixos, pare, ens caldrà cremar la barca, llaurar el blat entre les runes, pare, i tancar amb tres panys la porta. 
I deia vostè, pare: Si no hi ha pins no es fan pinyons ni cucs ni ocells. Pare, on no hi ha flors no es fan abelles, ni cera ni mel. 
Pare... que el camp ja no és el camp. Pare, demà del cel plourà sang. El vent ho canta plorant. 
Pare, ja són aquí... Monstres de carn amb cucs de ferro. 
Pare, no tingueu por i digueu que no, que jo us espero.  
Pare, que estan matant la terra. Pare, deixeu de plorar, que ens han declarat la guerra....

AUDICIONS MUSICALS

Novament, en començar la primavera, a mitjans del mes de març, tots els nens i nenes de l'escola, des dels més petitons de P3 fins als més grans de 6è, podrem gaudir d'una bona audició musical a l'Auditori de Banyoles.

Us en faig cinc cèntims, per tal que us en pugueu començar a fer una idea.

Els alumnes de Parvulari tenien previst cantar moltes cançons tradicions catalanes conegudes i no tan conegudes, amb l'espectacle musical PIM POM de la Bàrbara Van Hoestenberghe, una músic belga que va venir a viure a Pontós, a l'Alt Empordà, ara fa uns sis o set anys i que, per aprendre a parlar i a escriure el català, es va dedicar a aprendre cançons populars infantils catalanes. A més a més, l'haguéssim vist tocar el violí i la guitarra acompanyada de dos músics amics seus que canten amb ella i interpreten les cançons amb els teclats, la guitarra, la bateria i la percussió.

Però no podrà ser.

I en canvi, ens explicaran la història de EL VIATGE DE L'OCELL MARTINET.

Aquí el teniu:

Obre bé les ales, les puges i les baixes... quin goig que farem tots dos !

És un espectacle amb música de fragments de l'obra de l'Antoni Vivaldi, que tan bé coneixem i la projecció de dibuixos que acompanyen la narració del conte d'aquest ocellet tan espavilat.

Voleu que us l'expliqui?

El primer dia de la seva vida, en Martinet va pensar que el món era llis i rodó i més aviat petit. És clar que en Martinet encara no sabia que ell era un ocell i que encara no havia sortit de l'ou.

Quan va sortir de l'ou, es va adonar que al seu voltant hi havia tot d'ocells i també la seva mare que li parlava, encara que de moment, però, ell no l'entenia gens. Però aquella veu era el so més dolç que mai havia sentit.

En una altra branca, a l'arbre del costat, hi havia un altre niu i en Martinet aviat es va fer amic de l'Oriol, el petit de la família dels oriols. Tenien llargues converses amb les quatre paraules que ja havien après i un dia d'excitació primaveral varen obrir les ales tots dos, van aprendre a volar i varen decidir de viatjar i veure món.

En Martinet i l'Oriol varen conèixer molts altres ocells, com el mussol i l'oreneta, de qui van rebre misteriosos consells, o la cadernera, de qui van quedar embadalits escoltant el seu cant... Tant varen volar i volar, que es varen enfilar pel vessant de la muntanya fins al país dels núvols.

Tot rient i xisclant no s'adonaren que s'havien ficat dins la boira que embolcallava el cim i ja no veieren res. En Martinet i l'Oriol es varen perdre de vista. Espantats, varen escoltar la melangiosa veu de la boira i varen sentir el so espantós de la tempesta.

En Martinet i l'Oriol varen quedar ben xops. Tot el seu cos tremolava de fred i de por.

En Martinet i l'Oriol es varen espolsar les gotes de pluja que els penjaven de les plomes . I com que encara hi havia boira i no es veien l'un a l'altre, en Martinet va recordar unes paraules que li havia dit la cadernera: "Si vols que surti el sol, canta a la teva manera".

I es va posar a cantar i com que l'Oriol el va sentir, també es va posar a refilar...

I escoltant d'on venien les seves veus, s'anaren acostant fins que finalment varen tornar a estar junts. Quina alegria... El cel era net i el sol hi brillava molt viu i fort. Tan viu i fort que els va començar a socarrimar les ales.

El pitjor era que s'havien aturat massa estona i estaven tan atuïts per l'escalfor que ja no tenien forces per emprendre el vol. I quan els semblava que ho tenien tot perdut, de dalt del cim de la muntanya els arribà un enrenou llunyà. En Martinet i l'Oriol es varen mirar i tots dos alhora es varen posar a cridar: "No t'aturis!, no t'aturis!".

I és que era una tramuntanada tan forta que es llançava per damunt la plana que els va fer volar. I varen volar i volar, més ràpids que les orenetes. Al final... estaven tan cansats... Però també estaven molt contents i cofois perquè se n'havien sortit bé de totes aquelles peripècies!.

En aquell moment s'adonaren que havien après moltes coses.

Quan el sol, l'aigua, la tempesta, el vent estaven sols eren tan poderosos que fins i tot eren perillosos.

Però quan el sol, l'aigua, el vent i la terra estaven junts feien un món ben agradable.

I encara varen aprendre una altra cosa: de vegades convé estar-se quiet i de vegades cal córrer, de vegades cal escoltar i d'altres cal cantar. Això sí... cadascú a la seva manera.

Us ha agradat?

Amb tot, si voleu, podeu escoltar les cançons de l'espectacle PIM POM, perquè són prou divertides. Aquí tenim la Bàrbara tot cantant la cançó "Pim pom", que dóna nom al seu espectacle.

Al carrer de la cadena, pim pom, hi ha un coixí daurat, pim pom,

és de la Marieta, pim pom, és de la Montserrat.

Voleu cantar amb ella la cançó de "Les petites formiguetes" ? Endavant!

També ens hagués cantat "El cant dels ocells" que podeu escoltar com ens la interpreten de bé els nens escolanets de l'escolania de Montserrat, acompanyats d'un piano.

I si voleu, podeu escoltar la cançó "Muntanyes del Canigó", ara que les veiem tan nevades, que també ens hauria interpretat a l'Auditori.

I per acabar, podeu cantar i ballar amb la cançó de "les nenes maques" que, de ben segur, ens farà gaudir de valent.

Els alumnes de Cicle Inicial seguiran les peripècies d'uns personatges curiosos que, tot esperant que arribin els músics, van deixant-nos escoltar els instruments de percussió que van trobant dalt de l'escenari que ja eren a punt per a començar l'espectacle. I l'audició musical PERCUSSIONS A DOMICILI ens anirà descobrint una pila d'instruments provinents de diferents tradicions musicals que es piquen, freguen, sacsegen, que es toquen amb baquetes, que s'agafen amb una mà i es toquen amb l'altra..., instruments de l'Àfrica, d'Amèrica, d'Àsia, d'Europa... i alguns objectes curiosos que no acaben de ser ben bé instruments: galledes, tubs... Els podeu començar a veure i escoltar:

Si us ve de gust, els podeu veure fent una batucada, que és una manifestació musical consistent en tocar molts instruments de percussió alhora, ben coordinats.

Al Brasil, per carnaval, són típiques les batucades.

Als alumnes de Cicle Mitjà ens explicaran el conte noruec PEER GYNT, "en Pere sense por".

L'escriptor i poeta noruec Henrik Ibsen va escriure aquest conte en el que ens explica que, després de la mort de la seva mare Aase, en Peer Gynt abandona el poble on va néixer i se'n va a córrer món. Rapta Íngrid, una noia rica que al final no vol saber res amb ell. Després fuig cap a l'Aràbia, on Anitra balla per a ell. Més endavant, visita la cova del terrible rei de les muntanyes, que pretén que es casi amb la seva filla. I després de moltes peripècies que li fan perdre el goig de viatjar, torna al seu poble que sempre l'havia estimat i esperat i així obté la pau que sempre havia buscat.

El músic noruec Edward Grieg va posar música a aquesta història. Una música profunda i commovedora que descriu a la perfecció la solitud d'en Peer. Una música coneguda arreu del món i que ha estat utilitzada moltes vegades en pel·lícules, anuncis i ambientacions teatrals per la seva genial plasticitat i la facilitat d'expressar emocions i sentiments. Ens la interpretarà un quintet de corda, amb dos violins, una viola, un violoncel i un contrabaix. A més a més hi haurà el clarinet i la flauta (instruments de vent fusta), el piano i la percussió. Els dibuixos d'en Mim Juncà ens faran entendre cada seqüència sonora tot fent-nos endinsar en els diferents paisatges i llocs en els que succeeix l'acció, que s'ha adaptat als temps actuals i on el protagonista és un nen d'ara. El nostre Peer es pensa que és molt valent. De fet, es pensa que és el més valent de tots! Però la vida, que és plena de Trolls, uns éssers burletes i una mica malèfics, li ensenyarà que per aconseguir el que es vol, a vegades no cal anar gaire lluny.

Un dels fragments més coneguts és "El matí"

Si voleu, el podeu escoltar veient com l'interpreta la banda-orquestra de Rimini (Itàlia).

Fixeu-vos amb els instruments protagonistes encarregats d'interpretar aquest fragment.

I encara més, sabeu què és un flashmob? Doncs al metro de Copenhagen un grup de músics el varen interpretar, magníficament, davant la sorpresa dels passatgers. Fixeu-vos amb quina joia se'ls veu dins el metro i amb quina pau que en baixen... De tant en tant, ens aniria bé trobar-nos sorpreses d'aquestes tan agradables.

Un altre fragment que segurament heu sentit alguna vegada és "En la cova del rei de la muntanya". La podeu escoltar tot mirant seqüències de les pel·lícules més conegudes de Disney:

I estic segura que us agradarà de veure aquest altre fragment "La cançó de Solveig" en ballet

I si us ha agradat, també us agradarà veure la coneguda "Dansa d'Anitra", també en ballet:

I els alumnes de Cicle Superior es trobaran amb vuit dels cantaires i components del Cor de Teatre, una companyia vocal i teatral de Banyoles que interpreta repertori polifònic a capella, des del Renaixement fins al pop-rock, amb moviment, humor i molta acció.

Així, mostrant-nos la força de l'instrument vocal en tots els seus registres, ens interpretarà peces de pop dels The Beatles, de rock dels Rollings Stones, Jimmy Hendrix i també grans clàssics com l'Obertura de la Flauta Màgica de Mozart. Tot plegat, només amb la veu.

Ens trobarem, doncs, que anem a un suposat concert de la prestigiosa orquestra Philarmonique du Lac en el que les presses i la manca de previsió fan que, a l'hora marcada, l'orquestra no hagi arribat i el públic, impacient, hagi d'assistir al curiós espectacle d'un grup d'operaris que han de deixar-ho tot preparat per EL CONCERT. Segur que el gaudirem!

Voleu escoltar algunes de les peces que ens interpretaran?

Aquí teniu "l'Eco" de l'Orlando di Lassus. És una peça que canten dos cors imitant el ressò de les muntanyes.

I ara el ritme trepidant de Jimi Hendrix

No us perdeu el "Because" dels Beatles. Si voleu la podeu cantar en anglès tot seguint la lletra.

I no hi faltarà la música clàssica del gran mestre del barroc en Johann Sebastian Bach, amb la seva "Bourrée"

Ni tampoc un fragment d'una òpera.

Aquí teniu l'obertura de "La Flauta Màgica" de l'Amadeus Mozart.

Escolteu quins refilets a la "Bachiana brasileira" de l'Heitor Villa-Lobos

I no es pot acabar de cap altra manera que amb un "Amen" de l'Amadeus Mozart.

Sublim!

LA TARDOR amb Maragall i Vivaldi

Estem acabant el novembre .
Estem en plena tardor.
Les primeres fredorades m'han fet pensar en les del poema "Tardor" d'en Joan Maragall de qui estem acabant la celebració del seu doble aniversari: el 150è aniversari del seu naixement l'any passat i del centenari de la seva mort, aquest any.

TARDOR

Ah!... l'octubre... primeres fredorades.
L'aire fa olor d'hivern, eixut, coent;
comença com un gran ressecament
i les grogors de sol en les fatxades.

Comença el desmaiar en els passeigs
la fulla, i en el cel, buit d'orenetes,

les fredes transparències dels oreigs
i els cap-tards del color de les violetes.

Al vesprejar les tardes més escasses
s'agita repoblada la ciutat,
i va escampant-se per carrers i places
fum olorós del fruit d'hivern torrat.
Joan Maragall (1893)

Els colors de la tardor, els grocs i els taronges, els vermells, els ocres i els marrons es barregen amb la música de "La tardor" que va escriure l'Antoni Vivaldi.
El concert de "La tardor" és un dels quatre concerts que conformen "Les quatre estacions" i que l'Antoni Vivaldi va compondre el 1723, sens dubte, una de les seves obres més conegudes i una de les més popularitzades de tota la música clàssica, a més de ser l'obra amb més enregistraments de la història.
Cada un dels quatre concerts: "La primavera", "L'estiu", "La tardor" i "L'hivern" segueix l'estructura de tres moviments, un moviment lent central al mig de dos moviments ràpids.
Així, "La tardor", que és el concert núm. 3 en Fa Major, op.8, RV 293, està format per
1r. moviment: Allegro
2n. moviment: Adagio molto
3r. moviment: Allegro

Per a cada concert va escriure un sonet que descrivia, en part, cada estació.
El sonet que va escriure per al concert de "La tardor" és aquest:
Celebra il Vilanel con balli e Canti
Del felice raccolto il bel piacere
E del liquor de Bacco accesi tanti
Finiscono col Sonno il lor godere
Fà ch' ogn' uno tralasci e balli e canti
L' aria che temperata dà piacere,
E la Staggion ch' invita tanti e tanti
D' un dolcissimo Sonno al bel godere.

I cacciator alla nov' alba à caccia

Con corni, Schioppi, e canni escono fuore

Fugge la belua, e Seguono la traccia;

Già Sbigottita, e lassa al gran rumore

De' Schioppi e canni, ferita minaccia

Languida di fuggir, mà oppressa muore.

Heu entès què ens hi explica? Ens ho diu en italià. Us hi ajudo : us ho tradueixo i amplio:

Allegro:Els camperols celebren la bona collita amb cants i ballant amb la música que interpreta una petita orquestra. Aixequen la bóta de vi. Beuen, estan contents. La música i la ballaruga continuen. Es van animant fins que una música més suau ens anuncia que s'estan endormiscant. Amb la son s'acabarà la festa.

Adagio molto: S'acaba el ball. Els músics toquen ja per última vegada. Els ha vençut la son i tots reposen. La música suau, lenta i dolça ens evoca la llarga nit.

Allegro: Els caçadors, a l'alba, surten al bosc, dalt dels cavalls. S'aturen, albiren un animal, avancen. L'animal no s'adona de la presència dels caçadors i travessa el bosc. En acostar-s'hi els caçadors, se sent atrapada i corre a amagar-se. Amb escopetes i gossos la segueixen. Li disparen i la fereixen. Li segueixen el rastre. Sense forces vol fugir, però capturada mor.

A mi no m'agrada que matin cap animal. Sempre explico que el cérvol al qual han disparat els caçadors és molt espavilat. I, en veure que li han fet poc mal, es llepa la ferida i se les pensa totes: si corre a amagar-se, els caçadors el tornaran a disparar i potser li faran un bon mal. Per això, s'ajeu en una clariana i fa veure que es mor, estira una pota, estira una altra pota i fa veure que "s'espatxurra". Els caçadors l'agafen i se l'emporten. I al primer revolt, el murri del cérvol fa un salt i va a amagar-se al bosc. En arribar a casa, els caçadors es queden amb un bon pam de nas.

Us deixo els tres moviments del concert de "La tardor" interpretats amb la solista Júlia Fischer , violinista i pianista alemanya nascuda a Munich l'any 1983. Fixeu-vos amb el virtuosisme amb el que toca el violí !


Si us estimeu més veure imatges de la tardor mentre escolteu el concert, aquí us deixo amb el primer moviment: ALLEGRO


Aquí teniu el segon moviment: ADAGIO MOLTO


I també el tercer moviment: ALLEGRO

I com que el concert de "La tardor" pertany a "Les quatre estacions", un deixo un conte que explica perquè sempre després de la primavera ve l'estiu, després de l'estiu ve la tardor, després de la tardor ve l'hivern, després de l'hivern ve la primavera... i torna a començar la roda. Comença així...

" Aquesta és la història de les quatre estacions, i no és una pizza. Explica per què va canviant el temps al llarg de l’any, ara fa fred, ara fa calor, ara plou i ara neva...
En un bosc, hi vivia un ocell molt rondinaire. Trobava que hi feia sempre un clima primaveral. Ni massa calor, ni massa fred. Tot era cobert de flors. Però l’ocell ja n’estava fart.

- Sí, sí. Molt bonic. Però encara està tot massa verd. M’agradaria que fes més calor, així les fruites es posarien madures i podria atipar-me de valent.
I així va ser com, per desig de l’ocell, va arribar l’estiu. Tot va créixer i madurar però l’ocell rondinaire aviat se’n va cansar.
- Sí, sí. Molt madur i molt bo, tot. Però tanta calor m’ha fet passar la gana.
Per si no fos prou, la calor va provocar un incendi al bosc. La temperatura encara es va fer més insuportable i els animals havien de fugir per no quedar rostits.
- Acabaré com un pollastre a l’ast. Tant de bo vinguessin les pluges i s’acabés la calor!
I així va arribar la tardor. Va ploure durant dies i nits, i l’ocell rondinaire no va trigar gaire a tornar a protestar.
- Sí, sí. Molt bé. S’ha apagat l’incendi i s’ha acabat la calor, però estic tan xop que no puc volar. Ja sé que el bosc necessita aigua, però tant de bo l’aigua fos sòlida, com la terra.
I va arribar l’hivern, que va cobrir tot el bosc d’aigua sòlida. O sigui, de neu.

L’ocell ja no es mullava, però com que el fred no li agradava gens, aviat va tornar a rondinar.

- Aaai, tan bé que estava abans, quan no feia ni fred, ni calor, ni eren tot pluges, ni tot dies de sol… Sisplau, que torni la primavera…

I així és com, des de no se sap quan, i fins no se sap quin dia, l’ocell rondinaire fa que vagin passant primaveres, estius, tardors, hiverns, primaveres, estius, tardors, hiverns ... "

El voleu escoltar? Que en gaudiu!