MONTSERRAT I L'ESCOLANIA

L’Escolania de Montserrat és un cor de nens, que canta a veus blanques. Actualment està formada per més de cinquanta nois, de nou a catorze anys, procedents de tot Catalunya i també de la resta dels Països Catalans. Durant els anys que estudien a Montserrat fan els darrers cursos de Primària i els primers de Secundària, i també els estudis de música corresponents. Cada escolà estudia dos instruments, el piano i un segon instrument a escollir, a més de Llenguatge Musical, Conjunt Instrumental i, no cal dir, el Cant Coral, que constitueix l’especialitat de l’Escolania.

La majoria dels escolans, quan deixen Montserrat, continuen els estudis de música. Especialment en les darreres dècades, alguns destaquen professionalment com a cantants, instrumentistes o directors.

Quan el repertori ho requereix, l’Escolania es complementa amb la Capella de Música de Montserrat, formada per alguns antics escolans i per la Capella de monjos del Monestir.

 L’Escolania canta cada dia a la Basílica de Montserrat, sovint amb una gran afluència de pelegrins i visitants de tot el món. Amb el seu cant els escolans transmeten un missatge evangelitzador de bellesa que traspassa els límits lingüístics, culturals i fins religiosos. La participació diària en la pregària del santuari, juntament amb la gent que hi assisteix, és una de les seves finalitats. La Salve del migdia s’ha convertit, en les darreres dècades, en l’acte diari més concorregut del Santuari. També és funció de l’Escolania, la difusió de la música sacra i la música coral, tant d’autors propis (de l’Escola Montserratina), com de compositors internacionals. 

Des de finals dels anys 60 va més enllà de la Basílica de Montserrat i dóna alguns concerts per pobles de Catalunya i arreu del món. El cor de l'Escolania de Montserrat ha voltat per mig món, però en els seus 700 anys d'història, no havia actuat mai als Estats Units d’Amèrica fins el març de 2014 que ha ofert concerts a Nova York, Nova Jersey i Washington, enlluernant el nombrós públic assistent. Aquesta gira pels Estats Units s’emmarca en els actes del Tricentenari. L’any 2004 havia actuat a Puerto Rico. Una quarantena de nens del cor han interpretat un repertori basat en la música del monestir i la popular catalana sota el nom de "Montserrat i Catalunya: mil anys d'història, mil anys de música".

Clica l'escolanet i els veuràs cantar als Estats Units d'Amèrica.                                      

Durant la seva estada a Montserrat, els escolans segueixen els mateixos estudis que seguirien en l’escola de la seva localitat.

L’Escolania de Montserrat és una escola cristiana que té com a finalitat l’educació integral i el ple desenvolupament de la personalitat dels alumnes. L’any 2001, la Conselleria d’Educació va reconèixer la seva tasca i l’ha considerada Centre docent privat (no concertat) d’ensenyament bàsic i artístic , amb conveni amb la Generalitat de Catalunya, que cobreix una part de les despeses de personal.

Aquesta consideració de centre integrat facilita als alumnes compaginar alhora els ensenyaments generals obligatoris i els musicals amb la seva participació en el cor.

En acabar la seva estada a l’Escolania poden continuar la seva formació musical en qualsevol Conservatori de Grau Mitjà o Escola de Música.

El seguiment dels aprenentatges i l´educació dels escolans el porta a terme un complet equip d’educadors, pedagogs, músics i altres professionals, alguns monjos i altres seglars, il·lusionats en la tasca de formar intel·lectualment i humana els nois.

La majoria dels nois entren a 4t de Primària i algun a 5è. L’estada a l’Escolania s’acaba a 1r o 2n d’ESO, en funció de l’evolució de la veu. Durant la seva estada a l’Escolania, doncs, el nois reben els ensenyaments corresponents al Cicle Mitjà (4t) i Cicle Superior de primària (5è i 6è), i al Primer Cicle de Secundària (1r i 2n) juntament amb els ensenyaments musicals de curs preparatori, grau Elemental i el primer cicle de Grau Professional.

En el currículum musical destaca la possibilitat d’aprendre a tocar  2 instruments des de bon començament, la dedicació diària al Llenguatge musical i la gran formació específica coral i vocal que es rep.

També es vetlla per la formació des de ben aviat en la pràctica instrumental conjunta (música de cambra i orquestra)

Alguns alumnes avançats en l’estudi de l’instrument i el piano tenen la possibilitat de formar-se també en l’estudi d’orgue.

A part dels estudis, participen en activitats ben diverses

Pastorals: Fidels al caràcter d’escola cristiana, a l’Escolania es fa una estona de pregària al matí i al vespre, per començar i acabar el dia. També els escolans participen en la missa matinal, que és una missa especial per a ells que es celebra alguns dies concrets durant el curs. Igualment, per tal d’obrir-se a  altres realitats socials i eclesials, es realitzen algunes visites a projectes de solidaritat en barris marginals de Barcelona o d’altres ciutats.
Esportives:  Els escolans fan sovint excursions, tant per la muntanya de Montserrat com també alguns dies de convivències als Pirineus. Alguns dels dies de més calor es va a la piscina per a nedar, jugar i passar-s’ho bé tots junts. Durant el curs s’organitzen alguns partits de futbol, entre escolans o jugant amb nois d’altres escoles.
Culturals: Per completar la formació intel·lectual i cultural, durant el curs es fan algunes visites a museus, s’assisteix a concerts i audicions.

Altres activitats: També es fan altres activitats com els tallers d’estiu: uns dies abans de començar el curs escolar, alguns antics escolans vénen a l’Escolania per donar un petit curset als escolans sobre l’instrument que toquen. També s’organitzen durant aquests dies, alguns tallers ben variats: cuina, mecànica de cotxe, electricitat, manualitats...
Per a pares i germans: A l’Escolania es tenen molt presents els pares, germans i altres familiars dels escolans. Per això també s’organitzen algunes activitats per a ells i elles: recessos de dos dies dirigits per monjos de Montserrat; conferències de temes d’interès; el projecte Familia-Escola-Acció-Compartida (FEAC) del Secretariat de l’Escola Cristiana; cursets (Informàtica...); excursions per Montserrat... Per als més joves s’ofereixen també algunes activitats lúdiques i de formació durant la Setmana Santa , i la participació en la Prevetlla de Santa Maria (dia 26 d’abril al vespre).

De dilluns a divendres, els escolans se solen quedar a Montserrat (els que volen, si són de prop, poden anar a casa cada dia). Des de fa uns anys, cada divendres a la tarda els escolans van a casa per estar amb les famílies, i tornen el diumenge per cantar a la Missa i a les Vespres. El diumenge és especial: és un dia de convivència de famílies, i la majoria d'elles passen el dia a Montserrat compartint els uns amb els altres. Els que volen, van a dinar a casa. Però l’AMPA és molt activa, i al llarg de l’any se solen organitzar diferents activitats pels pares i germans. Els escolans són nois absolutament normals: juguen, riuen, ploren, s’il·lusionen, s’enfaden, n’hi ha de més moguts, n’hi ha de més calmats, alguns són més trapelles, altres no tant... 

Sí que és veritat que a l’Escolania es donen algunes característiques que potser no són el més habitual en els nois d’aquesta edat: l’interès per la música clàssica, el gust de molts per la lectura, la seva valentia per actuar en públic davant de molta gent, la manera que tenen de parlar amb els mitjans de comunicació... I en una cosa són excepcionals: quan canten, arriben al cor de les persones, i gent de tot el món s’emocionen en sentir- los cantar. 
Ah! I se'ls ensenya a menjar de tot.

Han viatjat molt: a Rússia, Japó, França, Itàlia, Alemanya, Bèlgica, Polònia, Suïssa, Hongria, Ciutat del Vaticà, Puerto Rico, Holanda, Andorra, Luxemburg, Regne Unit, canadà, Mònaco, Àustria, Israel, Portugal... I, darrerament, als Estats Units d'Amèrica.

L’actual director del cor, en Bernat Vivancos, que ho ha estat durant els darrers set cursos, al mes de juny deixarà el càrrec, tal com va anunciar fa quatre anys als seus responsables, per poder-se dedicar més a fons a la composició musical i poder tornar a fer de professor de Composició i Orquestració a l’ESMUC. Vivancos ha viscut aquests anys en la direcció musical de l’Escolania com ‘un acte de justícia: intentar tornar a Montserrat allò que em van oferir de nen a l’Escolania: el millor regal que m’han fet mai" 

El rellevarà, a partir del mes d’agost, en Llorenç Castelló, l’actual segon director de l’Escolania. Tant en Bernat Vivancos com en Llorenç Castelló varen ser deixebles del Pare Ireneu Segarra. 
El Pare Ireneu Segarra destaca per haver estat Director de l’Escolania durant quaranta-cinc anys (1953-1997). Però la seva relació amb l’Escolania va començar molt abans, ja que de 1927 a 1931 el P. Ireneu va ser escolà de Montserrat. Llavors va rebre el mestratge, entre d’altres, del P.Anselm Ferrer, que n’era el Director i del P. Angel Rodamilans, com a professor de piano. 

Va realitzar una important tasca de composició i de pedagogia musical. “ Ireneu Segarra era un home d’una gran finor espiritual i d’una gran fidelitat a la comunitat. Molts monjos el tenien com a confessor i com a confident espiritual ; també era consultat per força altra gent. Era acollidor, amable, molt sovint amb un somrís als llavis. Però alhora sabia ser exigent en el fons sota unes formes suaus. Tenia una gran capacitat de treball i volia ajudar els altres a dur a terme una tasca ben feta. Estimava profundament els escolans i els tractava amb molt de respecte. També manifestava una joia especial envers els antics escolans”.(paraules pronunciades pel Pare Josep M. Soler, abat de Montserrat ,a la missa del seu funeral)
Durant la seva etapa de director de l’Escolania, aquesta va assolir un nivell molt alt d’interpretació musical i es va obrir a fer concerts fora de Montserrat, al país i a l’estranger, i va obtenir un reconeixement internacional.

 “Va escriure un mètode d’educació de la veu que va ser traduït a altres llengües, així com altres llibres de pedagogia musical. La seva irradiació cristal·litzà en diverses institucions”. Acabà recordant el treball del P. Ireneu “per afavorir la pregària del poble cristià i el cant litúrgic de l’assemblea, amb una música de qualitat i alhora relativament fàcil de cantar. Els salms musicats pel P. Ireneu i els himnes que ell va musicar han ajudat i ajuden a pregar el nostre poble, i fins a molts d’altres per mitjà de l’adaptació a altres llengües”.
Any 1998. El programa "Signes dels temps" entrevista el monjo, músic i director de l'Escolania de Montserrat, Ireneu Segarra.
 

Des de l’any 1997 fins al 2000, el director de l’Escolania fou el Pare Jordi-Agustí Piqué i Collado , qui creà i dirigí la Capella de Música i la Capella de Música Instrumental de Montserrat. I del 2000 al 2007 ho va ser en Joaquím Piqué i Calvo.

Voleu veure com viuen els escolans a la muntanya de Montserrat?
L'any 2011, en Sergio Dalma i el cor de l’Escolania de Montserrat varen enregistrat junts una cançó per al disc de la Marató de TV3, dedicada a la Regeneració i trasplantament d'òrgans i teixits. El tema escollit va ser una versió de la cançó tradicional irlandesa Raise me up, que en català es va traduir com Em dónes força i que es es va fer servir de banda sonora de l'espot de la La Marató solidària. La coral dels escolans, que s'estrenava en el camp del pop, també va participar en el videoclip de la cançó junt amb el cantant de Sabadell. La voleu escoltar?

I no podem deixar de parlar del VIROLAI, l'himne dedicat a la Mare de Déu de Montserrat, la patrona de Catalunya, de la qui avui , 27 d'abril, hem celebrat la seva festivitat.

Rosa d'abril, Morena de la serra, 

de Montserrat estel, 

il·lumineu la catalana terra, 

guieu-nos cap al cel.

Amb serra d'or els angelets serraren

eixos turons per fer-vos un palau;

Reina del Cel que els Serafins baixaren,

deu-nos abric dins vostre mantell blau.

Dels catalans sempre sereu Princesa,

dels espanyols Estrella d'Orient,

sigueu pels bons pilar de fortalesa,

pels pecadors el port de salvament.

Amb vostre nom comença nostra història

i és Montserrat el nostre Sinaí:

sien per tots l'escala de la glòria

eixos penyals coberts de romaní

...

La lletra del Virolai la va escriure Mn. Jacint Verdaguer i va ser publicada en el programa del certamen artístic i musical celebrat amb motiu de les festes del Mil·lenari de Montserrat, l'any 1880. En el mateix programa s'oferia el premi d'un flabiol d'or amb esmalts a la millor melodia popular que s'adaptés al text de Verdaguer.

El 25 d'abril del mateix any va ser declarada guanyadora, enmig d'una setantena de composicions, la melodia de Josep Rodoreda.
Escolteu com la canten els escolans de Montserrat:

AUDICIONS MUSICALS

Novament, en començar la primavera, a mitjans del mes de març, tots els nens i nenes de l'escola, des dels més petitons de P3 fins als més grans de 6è, podrem gaudir d'una bona audició musical a l'Auditori de Banyoles.

Us en faig cinc cèntims, per tal que us en pugueu començar a fer una idea.

Els alumnes de Parvulari tenien previst cantar moltes cançons tradicions catalanes conegudes i no tan conegudes, amb l'espectacle musical PIM POM de la Bàrbara Van Hoestenberghe, una músic belga que va venir a viure a Pontós, a l'Alt Empordà, ara fa uns sis o set anys i que, per aprendre a parlar i a escriure el català, es va dedicar a aprendre cançons populars infantils catalanes. A més a més, l'haguéssim vist tocar el violí i la guitarra acompanyada de dos músics amics seus que canten amb ella i interpreten les cançons amb els teclats, la guitarra, la bateria i la percussió.

Però no podrà ser.

I en canvi, ens explicaran la història de EL VIATGE DE L'OCELL MARTINET.

Aquí el teniu:

Obre bé les ales, les puges i les baixes... quin goig que farem tots dos !

És un espectacle amb música de fragments de l'obra de l'Antoni Vivaldi, que tan bé coneixem i la projecció de dibuixos que acompanyen la narració del conte d'aquest ocellet tan espavilat.

Voleu que us l'expliqui?

El primer dia de la seva vida, en Martinet va pensar que el món era llis i rodó i més aviat petit. És clar que en Martinet encara no sabia que ell era un ocell i que encara no havia sortit de l'ou.

Quan va sortir de l'ou, es va adonar que al seu voltant hi havia tot d'ocells i també la seva mare que li parlava, encara que de moment, però, ell no l'entenia gens. Però aquella veu era el so més dolç que mai havia sentit.

En una altra branca, a l'arbre del costat, hi havia un altre niu i en Martinet aviat es va fer amic de l'Oriol, el petit de la família dels oriols. Tenien llargues converses amb les quatre paraules que ja havien après i un dia d'excitació primaveral varen obrir les ales tots dos, van aprendre a volar i varen decidir de viatjar i veure món.

En Martinet i l'Oriol varen conèixer molts altres ocells, com el mussol i l'oreneta, de qui van rebre misteriosos consells, o la cadernera, de qui van quedar embadalits escoltant el seu cant... Tant varen volar i volar, que es varen enfilar pel vessant de la muntanya fins al país dels núvols.

Tot rient i xisclant no s'adonaren que s'havien ficat dins la boira que embolcallava el cim i ja no veieren res. En Martinet i l'Oriol es varen perdre de vista. Espantats, varen escoltar la melangiosa veu de la boira i varen sentir el so espantós de la tempesta.

En Martinet i l'Oriol varen quedar ben xops. Tot el seu cos tremolava de fred i de por.

En Martinet i l'Oriol es varen espolsar les gotes de pluja que els penjaven de les plomes . I com que encara hi havia boira i no es veien l'un a l'altre, en Martinet va recordar unes paraules que li havia dit la cadernera: "Si vols que surti el sol, canta a la teva manera".

I es va posar a cantar i com que l'Oriol el va sentir, també es va posar a refilar...

I escoltant d'on venien les seves veus, s'anaren acostant fins que finalment varen tornar a estar junts. Quina alegria... El cel era net i el sol hi brillava molt viu i fort. Tan viu i fort que els va començar a socarrimar les ales.

El pitjor era que s'havien aturat massa estona i estaven tan atuïts per l'escalfor que ja no tenien forces per emprendre el vol. I quan els semblava que ho tenien tot perdut, de dalt del cim de la muntanya els arribà un enrenou llunyà. En Martinet i l'Oriol es varen mirar i tots dos alhora es varen posar a cridar: "No t'aturis!, no t'aturis!".

I és que era una tramuntanada tan forta que es llançava per damunt la plana que els va fer volar. I varen volar i volar, més ràpids que les orenetes. Al final... estaven tan cansats... Però també estaven molt contents i cofois perquè se n'havien sortit bé de totes aquelles peripècies!.

En aquell moment s'adonaren que havien après moltes coses.

Quan el sol, l'aigua, la tempesta, el vent estaven sols eren tan poderosos que fins i tot eren perillosos.

Però quan el sol, l'aigua, el vent i la terra estaven junts feien un món ben agradable.

I encara varen aprendre una altra cosa: de vegades convé estar-se quiet i de vegades cal córrer, de vegades cal escoltar i d'altres cal cantar. Això sí... cadascú a la seva manera.

Us ha agradat?

Amb tot, si voleu, podeu escoltar les cançons de l'espectacle PIM POM, perquè són prou divertides. Aquí tenim la Bàrbara tot cantant la cançó "Pim pom", que dóna nom al seu espectacle.

Al carrer de la cadena, pim pom, hi ha un coixí daurat, pim pom,

és de la Marieta, pim pom, és de la Montserrat.

Voleu cantar amb ella la cançó de "Les petites formiguetes" ? Endavant!

També ens hagués cantat "El cant dels ocells" que podeu escoltar com ens la interpreten de bé els nens escolanets de l'escolania de Montserrat, acompanyats d'un piano.

I si voleu, podeu escoltar la cançó "Muntanyes del Canigó", ara que les veiem tan nevades, que també ens hauria interpretat a l'Auditori.

I per acabar, podeu cantar i ballar amb la cançó de "les nenes maques" que, de ben segur, ens farà gaudir de valent.

Els alumnes de Cicle Inicial seguiran les peripècies d'uns personatges curiosos que, tot esperant que arribin els músics, van deixant-nos escoltar els instruments de percussió que van trobant dalt de l'escenari que ja eren a punt per a començar l'espectacle. I l'audició musical PERCUSSIONS A DOMICILI ens anirà descobrint una pila d'instruments provinents de diferents tradicions musicals que es piquen, freguen, sacsegen, que es toquen amb baquetes, que s'agafen amb una mà i es toquen amb l'altra..., instruments de l'Àfrica, d'Amèrica, d'Àsia, d'Europa... i alguns objectes curiosos que no acaben de ser ben bé instruments: galledes, tubs... Els podeu començar a veure i escoltar:

Si us ve de gust, els podeu veure fent una batucada, que és una manifestació musical consistent en tocar molts instruments de percussió alhora, ben coordinats.

Al Brasil, per carnaval, són típiques les batucades.

Als alumnes de Cicle Mitjà ens explicaran el conte noruec PEER GYNT, "en Pere sense por".

L'escriptor i poeta noruec Henrik Ibsen va escriure aquest conte en el que ens explica que, després de la mort de la seva mare Aase, en Peer Gynt abandona el poble on va néixer i se'n va a córrer món. Rapta Íngrid, una noia rica que al final no vol saber res amb ell. Després fuig cap a l'Aràbia, on Anitra balla per a ell. Més endavant, visita la cova del terrible rei de les muntanyes, que pretén que es casi amb la seva filla. I després de moltes peripècies que li fan perdre el goig de viatjar, torna al seu poble que sempre l'havia estimat i esperat i així obté la pau que sempre havia buscat.

El músic noruec Edward Grieg va posar música a aquesta història. Una música profunda i commovedora que descriu a la perfecció la solitud d'en Peer. Una música coneguda arreu del món i que ha estat utilitzada moltes vegades en pel·lícules, anuncis i ambientacions teatrals per la seva genial plasticitat i la facilitat d'expressar emocions i sentiments. Ens la interpretarà un quintet de corda, amb dos violins, una viola, un violoncel i un contrabaix. A més a més hi haurà el clarinet i la flauta (instruments de vent fusta), el piano i la percussió. Els dibuixos d'en Mim Juncà ens faran entendre cada seqüència sonora tot fent-nos endinsar en els diferents paisatges i llocs en els que succeeix l'acció, que s'ha adaptat als temps actuals i on el protagonista és un nen d'ara. El nostre Peer es pensa que és molt valent. De fet, es pensa que és el més valent de tots! Però la vida, que és plena de Trolls, uns éssers burletes i una mica malèfics, li ensenyarà que per aconseguir el que es vol, a vegades no cal anar gaire lluny.

Un dels fragments més coneguts és "El matí"

Si voleu, el podeu escoltar veient com l'interpreta la banda-orquestra de Rimini (Itàlia).

Fixeu-vos amb els instruments protagonistes encarregats d'interpretar aquest fragment.

I encara més, sabeu què és un flashmob? Doncs al metro de Copenhagen un grup de músics el varen interpretar, magníficament, davant la sorpresa dels passatgers. Fixeu-vos amb quina joia se'ls veu dins el metro i amb quina pau que en baixen... De tant en tant, ens aniria bé trobar-nos sorpreses d'aquestes tan agradables.

Un altre fragment que segurament heu sentit alguna vegada és "En la cova del rei de la muntanya". La podeu escoltar tot mirant seqüències de les pel·lícules més conegudes de Disney:

I estic segura que us agradarà de veure aquest altre fragment "La cançó de Solveig" en ballet

I si us ha agradat, també us agradarà veure la coneguda "Dansa d'Anitra", també en ballet:

I els alumnes de Cicle Superior es trobaran amb vuit dels cantaires i components del Cor de Teatre, una companyia vocal i teatral de Banyoles que interpreta repertori polifònic a capella, des del Renaixement fins al pop-rock, amb moviment, humor i molta acció.

Així, mostrant-nos la força de l'instrument vocal en tots els seus registres, ens interpretarà peces de pop dels The Beatles, de rock dels Rollings Stones, Jimmy Hendrix i també grans clàssics com l'Obertura de la Flauta Màgica de Mozart. Tot plegat, només amb la veu.

Ens trobarem, doncs, que anem a un suposat concert de la prestigiosa orquestra Philarmonique du Lac en el que les presses i la manca de previsió fan que, a l'hora marcada, l'orquestra no hagi arribat i el públic, impacient, hagi d'assistir al curiós espectacle d'un grup d'operaris que han de deixar-ho tot preparat per EL CONCERT. Segur que el gaudirem!

Voleu escoltar algunes de les peces que ens interpretaran?

Aquí teniu "l'Eco" de l'Orlando di Lassus. És una peça que canten dos cors imitant el ressò de les muntanyes.

I ara el ritme trepidant de Jimi Hendrix

No us perdeu el "Because" dels Beatles. Si voleu la podeu cantar en anglès tot seguint la lletra.

I no hi faltarà la música clàssica del gran mestre del barroc en Johann Sebastian Bach, amb la seva "Bourrée"

Ni tampoc un fragment d'una òpera.

Aquí teniu l'obertura de "La Flauta Màgica" de l'Amadeus Mozart.

Escolteu quins refilets a la "Bachiana brasileira" de l'Heitor Villa-Lobos

I no es pot acabar de cap altra manera que amb un "Amen" de l'Amadeus Mozart.

Sublim!