dissabte, 26 d’abril de 2014

MONTSERRAT I L'ESCOLANIA

L’Escolania de Montserrat és un cor de nens, que canta a veus blanques. Actualment està formada per més de cinquanta nois, de nou a catorze anys, procedents de tot Catalunya i també de la resta dels Països Catalans. Durant els anys que estudien a Montserrat fan els darrers cursos de Primària i els primers de Secundària, i també els estudis de música corresponents. Cada escolà estudia dos instruments, el piano i un segon instrument a escollir, a més de Llenguatge Musical, Conjunt Instrumental i, no cal dir, el Cant Coral, que constitueix l’especialitat de l’Escolania.
La majoria dels escolans, quan deixen Montserrat, continuen els estudis de música. Especialment en les darreres dècades, alguns destaquen professionalment com a cantants, instrumentistes o directors.
Quan el repertori ho requereix, l’Escolania es complementa amb la Capella de Música de Montserrat, formada per alguns antics escolans i per la Capella de monjos del Monestir.
 L’Escolania canta cada dia a la Basílica de Montserrat, sovint amb una gran afluència de pelegrins i visitants de tot el món. Amb el seu cant els escolans transmeten un missatge evangelitzador de bellesa que traspassa els límits lingüístics, culturals i fins religiosos. La participació diària en la pregària del santuari, juntament amb la gent que hi assisteix, és una de les seves finalitats. La Salve del migdia s’ha convertit, en les darreres dècades, en l’acte diari més concorregut del Santuari. També és funció de l’Escolania, la difusió de la música sacra i la música coral, tant d’autors propis (de l’Escola Montserratina), com de compositors internacionals. 


Des de finals dels anys 60 va més enllà de la Basílica de Montserrat i dóna alguns concerts per pobles de Catalunya i arreu del món. El cor de l'Escolania de Montserrat ha voltat per mig món, però en els seus 700 anys d'història, no havia actuat mai als Estats Units d’Amèrica fins el març de 2014 que ha ofert concerts a Nova York, Nova Jersey i Washington, enlluernant el nombrós públic assistent. Aquesta gira pels Estats Units s’emmarca en els actes del Tricentenari. L’any 2004 havia actuat a Puerto Rico. Una quarantena de nens del cor han interpretat un repertori basat en la música del monestir i la popular catalana sota el nom de "Montserrat i Catalunya: mil anys d'història, mil anys de música".
Clica l'escolanet i els veuràs cantar als Estats Units d'Amèrica.                                      

Durant la seva estada a Montserrat, els escolans segueixen els mateixos estudis que seguirien en l’escola de la seva localitat.
L’Escolania de Montserrat és una escola cristiana que té com a finalitat l’educació integral i el ple desenvolupament de la personalitat dels alumnes. L’any 2001, la Conselleria d’Educació va reconèixer la seva tasca i l’ha considerada Centre docent privat (no concertat) d’ensenyament bàsic i artístic , amb conveni amb la Generalitat de Catalunya, que cobreix una part de les despeses de personal.
Aquesta consideració de centre integrat facilita als alumnes compaginar alhora els ensenyaments generals obligatoris i els musicals amb la seva participació en el cor.
En acabar la seva estada a l’Escolania poden continuar la seva formació musical en qualsevol Conservatori de Grau Mitjà o Escola de Música.
El seguiment dels aprenentatges i l´educació dels escolans el porta a terme un complet equip d’educadors, pedagogs, músics i altres professionals, alguns monjos i altres seglars, il·lusionats en la tasca de formar intel·lectualment i humana els nois.
La majoria dels nois entren a 4t de Primària i algun a 5è. L’estada a l’Escolania s’acaba a 1r o 2n d’ESO, en funció de l’evolució de la veu. Durant la seva estada a l’Escolania, doncs, el nois reben els ensenyaments corresponents al Cicle Mitjà (4t) i Cicle Superior de primària (5è i 6è), i al Primer Cicle de Secundària (1r i 2n) juntament amb els ensenyaments musicals de curs preparatori, grau Elemental i el primer cicle de Grau Professional.
En el currículum musical destaca la possibilitat d’aprendre a tocar  2 instruments des de bon començament, la dedicació diària al Llenguatge musical i la gran formació específica coral i vocal que es rep.
També es vetlla per la formació des de ben aviat en la pràctica instrumental conjunta (música de cambra i orquestra)
Alguns alumnes avançats en l’estudi de l’instrument i el piano tenen la possibilitat de formar-se també en l’estudi d’orgue.
A part dels estudis, participen en activitats ben diverses
Pastorals: Fidels al caràcter d’escola cristiana, a l’Escolania es fa una estona de pregària al matí i al vespre, per començar i acabar el dia. També els escolans participen en la missa matinal, que és una missa especial per a ells que es celebra alguns dies concrets durant el curs. Igualment, per tal d’obrir-se a  altres realitats socials i eclesials, es realitzen algunes visites a projectes de solidaritat en barris marginals de Barcelona o d’altres ciutats.
Esportives:  Els escolans fan sovint excursions, tant per la muntanya de Montserrat com també alguns dies de convivències als Pirineus. Alguns dels dies de més calor es va a la piscina per a nedar, jugar i passar-s’ho bé tots junts. Durant el curs s’organitzen alguns partits de futbol, entre escolans o jugant amb nois d’altres escoles.
Culturals: Per completar la formació intel·lectual i cultural, durant el curs es fan algunes visites a museus, s’assisteix a concerts i audicions.
Altres activitats: També es fan altres activitats com els tallers d’estiu: uns dies abans de començar el curs escolar, alguns antics escolans vénen a l’Escolania per donar un petit curset als escolans sobre l’instrument que toquen. També s’organitzen durant aquests dies, alguns tallers ben variats: cuina, mecànica de cotxe, electricitat, manualitats...
Per a pares i germans: A l’Escolania es tenen molt presents els pares, germans i altres familiars dels escolans. Per això també s’organitzen algunes activitats per a ells i elles: recessos de dos dies dirigits per monjos de Montserrat; conferències de temes d’interès; el projecte Familia-Escola-Acció-Compartida (FEAC) del Secretariat de l’Escola Cristiana; cursets (Informàtica...); excursions per Montserrat... Per als més joves s’ofereixen també algunes activitats lúdiques i de formació durant la Setmana Santa , i la participació en la Prevetlla de Santa Maria (dia 26 d’abril al vespre).


De dilluns a divendres, els escolans se solen quedar a Montserrat (els que volen, si són de prop, poden anar a casa cada dia). Des de fa uns anys, cada divendres a la tarda els escolans van a casa per estar amb les famílies, i tornen el diumenge per cantar a la Missa i a les Vespres. El diumenge és especial: és un dia de convivència de famílies, i la majoria d'elles passen el dia a Montserrat compartint els uns amb els altres. Els que volen, van a dinar a casa. Però l’AMPA és molt activa, i al llarg de l’any se solen organitzar diferents activitats pels pares i germans. Els escolans són nois absolutament normals: juguen, riuen, ploren, s’il·lusionen, s’enfaden, n’hi ha de més moguts, n’hi ha de més calmats, alguns són més trapelles, altres no tant... 
Sí que és veritat que a l’Escolania es donen algunes característiques que potser no són el més habitual en els nois d’aquesta edat: l’interès per la música clàssica, el gust de molts per la lectura, la seva valentia per actuar en públic davant de molta gent, la manera que tenen de parlar amb els mitjans de comunicació... I en una cosa són excepcionals: quan canten, arriben al cor de les persones, i gent de tot el món s’emocionen en sentir- los cantar. 
Ah! I se'ls ensenya a menjar de tot.

Han viatjat molt: a Rússia, Japó, França, Itàlia, Alemanya, Bèlgica, Polònia, Suïssa, Hongria, Ciutat del Vaticà, Puerto Rico, Holanda, Andorra, Luxemburg, Regne Unit, canadà, Mònaco, Àustria, Israel, Portugal... I, darrerament, als Estats Units d'Amèrica.
L’actual director del cor, en Bernat Vivancos, que ho ha estat durant els darrers set cursos, al mes de juny deixarà el càrrec, tal com va anunciar fa quatre anys als seus responsables, per poder-se dedicar més a fons a la composició musical i poder tornar a fer de professor de Composició i Orquestració a l’ESMUC. Vivancos ha viscut aquests anys en la direcció musical de l’Escolania com ‘un acte de justícia: intentar tornar a Montserrat allò que em van oferir de nen a l’Escolania: el millor regal que m’han fet mai" 

El rellevarà, a partir del mes d’agost, en Llorenç Castelló, l’actual segon director de l’Escolania. Tant en Bernat Vivancos com en Llorenç Castelló varen ser deixebles del Pare Ireneu Segarra. 
El Pare Ireneu Segarra destaca per haver estat Director de l’Escolania durant quaranta-cinc anys (1953-1997). Però la seva relació amb l’Escolania va començar molt abans, ja que de 1927 a 1931 el P. Ireneu va ser escolà de Montserrat. Llavors va rebre el mestratge, entre d’altres, del P.Anselm Ferrer, que n’era el Director i del P. Angel Rodamilans, com a professor de piano. 

Va realitzar una important tasca de composició i de pedagogia musical. “ Ireneu Segarra era un home d’una gran finor espiritual i d’una gran fidelitat a la comunitat. Molts monjos el tenien com a confessor i com a confident espiritual ; també era consultat per força altra gent. Era acollidor, amable, molt sovint amb un somrís als llavis. Però alhora sabia ser exigent en el fons sota unes formes suaus. Tenia una gran capacitat de treball i volia ajudar els altres a dur a terme una tasca ben feta. Estimava profundament els escolans i els tractava amb molt de respecte. També manifestava una joia especial envers els antics escolans”.(paraules pronunciades pel Pare Josep M. Soler, abat de Montserrat ,a la missa del seu funeral)
Durant la seva etapa de director de l’Escolania, aquesta va assolir un nivell molt alt d’interpretació musical i es va obrir a fer concerts fora de Montserrat, al país i a l’estranger, i va obtenir un reconeixement internacional.
 “Va escriure un mètode d’educació de la veu que va ser traduït a altres llengües, així com altres llibres de pedagogia musical. La seva irradiació cristal·litzà en diverses institucions”. Acabà recordant el treball del P. Ireneu “per afavorir la pregària del poble cristià i el cant litúrgic de l’assemblea, amb una música de qualitat i alhora relativament fàcil de cantar. Els salms musicats pel P. Ireneu i els himnes que ell va musicar han ajudat i ajuden a pregar el nostre poble, i fins a molts d’altres per mitjà de l’adaptació a altres llengües”.
Any 1998. El programa "Signes dels temps" entrevista el monjo, músic i director de l'Escolania de Montserrat, Ireneu Segarra.
 
Des de l’any 1997 fins al 2000, el director de l’Escolania fou el Pare Jordi-Agustí Piqué i Collado , qui creà i dirigí la Capella de Música i la Capella de Música Instrumental de Montserrat. I del 2000 al 2007 ho va ser en Joaquím Piqué i Calvo.

Voleu veure com viuen els escolans a la muntanya de Montserrat?
L'any 2011, en Sergio Dalma i el cor de l’Escolania de Montserrat varen enregistrat junts una cançó per al disc de la Marató de TV3, dedicada a la Regeneració i trasplantament d'òrgans i teixits. El tema escollit va ser una versió de la cançó tradicional irlandesa Raise me up, que en català es va traduir com Em dónes força i que es es va fer servir de banda sonora de l'espot de la La Marató solidària. La coral dels escolans, que s'estrenava en el camp del pop, també va participar en el videoclip de la cançó junt amb el cantant de Sabadell. La voleu escoltar?
I no podem deixar de parlar del VIROLAI, l'himne dedicat a la Mare de Déu de Montserrat, la patrona de Catalunya, de la qui avui , 27 d'abril, hem celebrat la seva festivitat.

Rosa d'abril, Morena de la serra, 
de Montserrat estel, 
il·lumineu la catalana terra, 
guieu-nos cap al cel.

Amb serra d'or els angelets serraren
eixos turons per fer-vos un palau;
Reina del Cel que els Serafins baixaren,
deu-nos abric dins vostre mantell blau.
Dels catalans sempre sereu Princesa,
dels espanyols Estrella d'Orient,
sigueu pels bons pilar de fortalesa,
pels pecadors el port de salvament.
Amb vostre nom comença nostra història
i és Montserrat el nostre Sinaí:
sien per tots l'escala de la glòria
eixos penyals coberts de romaní
...

La lletra del Virolai la va escriure Mn. Jacint Verdaguer i va ser publicada en el programa del certamen artístic i musical celebrat amb motiu de les festes del Mil·lenari de Montserrat, l'any 1880. En el mateix programa s'oferia el premi d'un flabiol d'or amb esmalts a la millor melodia popular que s'adaptés al text de Verdaguer.
El 25 d'abril del mateix any va ser declarada guanyadora, enmig d'una setantena de composicions, la melodia de Josep Rodoreda.
Escolteu com la canten els escolans de Montserrat:



Cap comentari:

Publica un comentari