dilluns, 14 de desembre del 2015

S'acosten les festes joioses de Nadal !!!



A l'escola , com cada any, el pessebre ja llueix a l'entrada. Aquest any s'ha fet amb plastilina casolana.
Quin goig que fa!

Hi ha totes les figuretes: 

... la dona que renta, la vella que fila i el brau caçador que sempre vigila, 
la noia que porta la gerra i el pa i aquell pescador que al riu va a pescar... el vell que la terra remou amb catxassa i el que es beu el vi de la carabassa, el del feix de llenya i aquell pastoret que va amb la catxutxa perquè té molt fred... la jove mestressa que duu una gallina, la del cistell d'ous i el sac de farina i aquells que sonant van fent son camí, el del flabiol i el del tamborí, del sac de gemecs el que sempre plora i el de la simbomba que ronca a tota hora, també els tres pastors que fan el sopar i couen les sopes i llesquen el pa!...
Les que surten a la cançó dedicada a  'Les figures del pessebre' del gran mestre Joan Llongueres. I moltes més...
Si voleu veure les figuretes del pessebre de carn i ossos, aquí les teniu: participant al concert de Sant Esteve de la coral 'Veus de l'Estany', de Banyoles, de l'any passat.


Tots els vidres de l'escola estan decorats amb boles blanques de paper
De neu?



Potser com les que cauen en aquest CONTE DE NADAL, que ens expliquen sense paraules. Només amb imatges. Després d'haver-lo vist amb atenció... el sabríeu explicar? 


És clar que, a l'entrada principal, hi tenim un gran arbre de Nadal. Mireu-lo !

Ara mateix he recordat el conte de EL PETIT AVET. 
Em sembla que ja el sabeu. 



Mireu, mireu... un altre conte d'un AVET DE NADAL !
Edu3.cat

I... encara un altre ! : LA MARIONA I L'ARBRE DE NADAL


Fa dies que de la classe de música hi surten les veus angelicals dels nens i les nenes de l'escola cantant cançons de Nadal. Aquelles cançons que ja cantaven els nostres avis i besavis i que continuem cantant, alegres i contents, al voltant del pessebre.
Voleu cantar, vosaltres també?
Doncs, per començar... la cançó de 'El rabadà'

La cançó 'Fum, fum, fum', és internacionalment coneguda. Us deixo una versió d'una orquestra d'una ciutat de Grècia, dirigida, en aquesta ocasió per un nen.
I la de 'L'àngel i els pastors' també la sabeu molt bé. La que hi surt en Pasqual, ben enfadat perquè el ramat se li ha esverat amb la volada dels àngels que anunciaven el naixement del Nen Jesús.
I com que també sabeu la cançó de 'Les dotze van tocant' , aquí la teniu
És clar que no hi pot faltar la de 'EL DIMONI ESCUAT'
Ni la del 'DIMONI PELUT'
Aquesta potser no la sabeu... Per això hi teniu la lletra !


Heu vist quins fanalets que han fet els nens i les nenes de Parvulari de l'escola? 
Són molt i molt bonics!
Ja podran anar a esperar els reis. Perquè... 'Amb la llum del fanalet' segur que els Reis d'Orient els veuran ben bé.


I si encara teniu una mica de temps, escolteu la història de 'El trencanous' , l'obra de ballet amb partitura de Txaikovski, estrenada el 18 de desembre de 1892 a Sant Petesburg, Moscú. 
El ballet explica un conte de Nadal: 
La nit de Nadal, una nena anomenada Clara prepara el Nadal amb el seu germà, els pares i la resta de la família. Un padrí arriba i comença a repartir joguines i regals entre els presents, fins a acabar amb tres nines precioses, que ballen meravellosament bé. La Clara se les mira embadalida, però cap és per a ella i, a sobre, és l'única que al final es queda sense res. Finalment, el padrí li diu que només té un trencanous de fusta amb forma de soldadet. Ella l'accepta i li agrada molt. Està tan contenta de tenir una joguina, que no para d'imaginar jocs amb ella i li sembla un regal meravellós i una joguina molt valuosa. Està tan il·lusionada que el seu germà té un atac d'enveja, li agafa i li trenca. És ja tard, la festa ha acabat i tots marxen a dormir. El padrí li enganxa el soldadet amb molta cura. La Clara, que no ho sap, està tan trista que no pot dormir i baixa a la sala, llavors veu com el soldadet i les altres joguines prenen vida i els ratolins viuen i actuen com a éssers humans. La Clara es troba amb el soldadet i es fan amics i es posen a ballar entre flocs de neu i fades . Volant entre el món de les fades arriben al Regne dels Caramels, on els rep la reina fada de Sucre, el seu rei o cavaller i moltes llaminadures, que ballen successivament per a presentar-se i festejar-los. Però tot ha estat un somni. La Clara es desperta abraçada al seu Trencanous. 

Hi ha moltes versions. Aquí us en deixo una. Espero que us agradi.
I, sobretot... BONES FESTES DE NADAL !

dissabte, 7 de novembre del 2015

Si novembre comença amb bonança... cal tenir esperança


Setembre, octubre i... novembre!
Estem en plena tardor. Aquest any costa que arribin les primeres fredorades de debò. Dimecres tindrem un 'estiuet de Sant Martí' com és de llei.
Ara, les fulles dels arbres, que s'han resistit a deixar el seu color verd, s'han posat a groguejar de pressa. La tardor, aquest any, mandrosa, aviat en farà via de pintar-les de tons daurats.
Les orenetes ja s'han reunit en estols i han començat el seu llarg viatge i les magranes llueixen, presumides, la seva corona. 
Hem celebrat la festa de la castanyera i hem menjat castanyes. Els alumnes de 6è. han encetat la festa amb 'l'entrada del ball de gitanes' i, després de saltironejar per la pista, han ballat el 'ball de la castanya' del Pallars. Ho han fet molt bé! 



Després de cantar tots junts unes cançons de tardor, els alumnes de cicle superior que participen els dimecres a l'hora del pati a l'activitat de cant coral, ens han interpretat un rap molt divertit, el 'rap de la castanya'. 
Han tingut tant d'èxit, que l'han hagut de repetir.

I a la tarda, els alumnes de 6è han repartit les castanyes que ens han posat dins les paperines que durant la setmana havíem fet a la classe. Uns avis d'alumnes de l'escola ens han ajudat a torrar les castanyes.
I així, asseguts a la pista, ens hem menjat una dotzena de castanyes ben torradetes i calentones.
També els alumnes grans han ajudat els més petits a pelar les castanyes. Els grans s'han sentit grans, útils, generosos i responsables... 
Els petits els han agraït l'ajuda amb un somriure sincer.



Ep!, però, abans de menjar les castanyes hem ballat, en rotllanes, la dansa de 'la castanyera' que havíem après a ballar a la classe de música. 
La música enregistrada no ha fet prou bondat. Hi havia interferències entre el micròfon i els altaveus. I l'hem acabada ballant tot seguint la veu de la mestra de música que ens la interpretava. I l'hem pogut ballar a ritme normal, ben de pressa i, també, a càmera lenta. 
Ha estat divertit i diferent dels altres anys.
Moltes gràcies, senyoreta Fina Angelats per tots aquests enregistraments. En podrem continuar gaudint.


Els colors de la tardor,els vermells, els grocs i els taronges,els ocres i els marrons es barregen amb la música de 'La tardor' de Vivaldi.

'La tardor' és un dels quatre concerts que conformen 'Les quatre estacions' i que l'Antoni Vivaldi va compondre l'any 1723. 'Les quatre estacions' és, sense cap mena de dubte, una de les seves obres més conegudes i una de les més popularitzades de tota la música clàssica. És, a més a més, l'obra que té més enregistraments dins la història de la música.

Cada un dels quatre concerts: 'La primavera', 'L'estiu', 'La tardor' i 'L'hivern' segueix l'estructura de tres moviments: un moviment lent central enmig de dos moviments ràpids. 

Així, 'La tardor', que és el concert n.3 en Fa Major, op.8, RV 293, presenta:
1r. moviment: Allegro
2n.moviment: Adagio molto
3r. moviment: Allegro
Per a cada concert, l'Antoni Vivaldi va escriure un sonet que descrivia, en part, cada estació. El sonet que va escriure per al concert de 'La tardor' explica, per a cada moviment:
Allegro: Els camperols celebren la bona collita amb cants i ballant amb la música que interpreta una petita orquestra. Aixequen la bóta de vi. Beuen, estan contents. 
La música i la ballaruga continuen. Es van animant fins que una música més suau ens anuncia que s'estan endormiscant. Amb la son s'acabarà la festa.
Adagio molto: S'acaba el ball. Els músics toquen ja per última vegada. Els ha vençut la son i tots reposen. La música suau, lenta i dolça ens evoca la llarga nit.
Allegro: Els caçadors, a l'alba, surten al bosc, dalt dels cavalls. S'aturen, albiren un animal, avancen. L'animal no s'adona de la presència dels caçadors i travessa el bosc. En acostar-s'hi els caçadors, se sent atrapada i corre a amagar-se. Amb escopetes i gossos la segueixen. Li disparen i la fereixen. Li segueixen el rastre. Sense forces vol fugir, però capturada mor.
A mi no m'agrada que matin cap animal. Sempre explico que el cérvol al qual han disparat els caçadors és molt espavilat. I, en veure que li han fet poc mal, es llepa la ferida i se les pensa totes: si corre a amagar-se, els caçadors el tornaran a disparar i potser li faran un bon mal. Per això, s'ajeu en una clariana i fa veure que es mor, estira una pota, estira una altra pota i fa veure que "s'espatxurra". Els caçadors l'agafen i se l'emporten. I al primer revolt, el murri del cérvol fa un salt i va a amagar-se al bosc. En arribar a casa, els caçadors es queden amb un bon pam de nas.
Us deixo els tres moviments del concert de "La tardor" interpretats amb la solista Júlia Fischer , violinista i pianista alemanya nascuda a Munich l'any 1983. Fixeu-vos amb el virtuosisme amb el que toca el violí !

Si us estimeu més veure imatges de la tardor mentre escolteu el concert, aquí us deixo amb el primer moviment: ALLEGRO

Aquí teniu el segon moviment: ADAGIO MOLTO

I també el tercer moviment: ALLEGRO
El podem escoltar tot veient obres d'art del gran pintor rus Isaac Levitán (Lituània, 1861 - Moscou, 1900) que va retratar en els seus paisatges, la bellesa de la regió del Volga.      

I com que el concert de "La tardor" pertany a "Les quatre estacions", us deixo un conte que explica perquè sempre després de la primavera ve l'estiu, després de l'estiu ve la tardor, després de la tardor ve l'hivern, després de l'hivern ve la primavera... i torna a començar la roda. Comença així...


" Aquesta és la història de les quatre estacions, i no és una pizza. Explica perquè va canviant el temps al llarg de l’any, ara fa fred, ara fa calor, ara plou i ara neva...
En un bosc, hi vivia un ocell molt rondinaire. Trobava que hi feia sempre un clima primaveral. Ni massa calor, ni massa fred. Tot era cobert de flors. Però l’ocell ja n’estava fart.
- Sí, sí. Molt bonic. Però encara està tot massa verd. M’agradaria que fes més calor, així les fruites es posarien madures i podria atipar-me de valent.
I així va ser com, per desig de l’ocell, va arribar l’estiu. Tot va créixer i madurar però l’ocell rondinaire aviat se’n va cansar.

- Sí, sí. Molt madur i molt bo, tot. Però tanta calor m’ha fet passar la gana.

Per si no fos prou, la calor va provocar un incendi al bosc. La temperatura encara es va fer més insuportable i els animals havien de fugir per no quedar rostits.
- Acabaré com un pollastre a l’ast. Tant de bo vinguessin les pluges i s’acabés la calor!
I així va arribar la tardor. Va ploure durant dies i nits, i l’ocell rondinaire no va trigar gaire a tornar a protestar.
- Sí, sí. Molt bé. S’ha apagat l’incendi i s’ha acabat la calor, però estic tan xop que no puc volar. Ja sé que el bosc necessita aigua, però tant de bo l’aigua fos sòlida, com la terra.
I va arribar l’hivern, que va cobrir tot el bosc d’aigua sòlida. O sigui, de neu.
L’ocell ja no es mullava, però com que el fred no li agradava gens, aviat va tornar a rondinar.
- Aaai, tan bé que estava abans, quan no feia ni fred, ni calor, ni eren tot pluges, ni tot dies de sol… Sisplau, que torni la primavera…
I així és com, des de no se sap quan, i fins no se sap quin dia, l’ocell rondinaire fa que vagin passant primaveres, estius, tardors, hiverns, primaveres, estius, tardors, hiverns ... "

El voleu escoltar? Que en gaudiu!


Suposo que recordeu qui era l'Antoni Vivaldi !!!
L'ANTONIO VIVALDI va néixer a Venècia l'any 1678. De la seva infància sabem que aviat va aprendre a tocar el violí, gràcies a les lliçons del seu pare, i que de seguida va destacar per les seves habilitats musicals. Era capellà i li deien "il prete rosso" perquè era pèl-roig, però com que tenia una lesió pulmonar, no va poder dir missa. En canvi, va ser mestre de violí d'un orfenat per a noies, famós ja llavors per la qualitat de la seva orquestra, en general, i dels violins, en particular. Va escriure més de 550 concerts, dels quals uns 230 són per a violí. N'hi ha, però, per a violoncel, per a flauta, per a fagot, per a trompeta, per a oboè, per a llaüt, per a mandolina...
Si bé uns anys abans l'ARCANGELO CORELLI havia creat un model de CONCERTO GROSSO amb un grup d'instruments que formaven el grup solista que s'enfrontava a l'orquestra sencera i que en GIUSEPPE TORELLI ja havia escrit alguns concerts abans que en Vivaldi, el que sí que va fer l'ANTONI VIVALDI va ser crear el model estructural del concert, basat en els moviments ràpid-lent-ràpid . A més a més, va ser el primer autor que atorgà al moviment lent del mig el mateix pes que als dos dels extrems, ja que fins ara la importància d'aquest moviment era molt secundària, tractant-se gairebé d'una mena de pont breu entre els dos moviments ràpids. Tot i ser molt conegut arreu d'Europa, Vivaldi acaba morint, pràcticament en la misèria, a Viena, l'any 1741.
L'ANTONI VIVALDI va reunir, amb el títol de LES QUATRE ESTACIONS , quatre concerts que volien evocar les quatre estacions de l'any. No cal buscar-hi descripcions massa precises. De totes maneres, al concert de la Primavera s'hi respira un aire més joiós i lleuger que en el darrer, l'Hivern, que desprèn una serena pau. Cada un d'ells és un CONCERTO GROSSO , la forma musical característica del Barroc que alterna el TUTTI (quan toquen tots) i el CONCERTINO (dos o més instruments solistes). Quan toquen els solistes, l'orquestra passa a segon terme i de vegades desapareix per deixar-los ressaltar, i quan ha acabat el "solo" torna a sonar l'orquestra completa en el "tutti".
Ah! i si teniu ganes de passar una bona estona, no us perdeu els jocs que us proposa aquest CLIC



dijous, 29 d’octubre del 2015

BONA CASTANYADA A TOTHOM !

Sabeu comptar fins a cinc?
1...2...3...4...5 !
A veure qui guanya: el gegant o la castanya !


I aquesta tarda, ballarem, plegats, la dansa de la castanyera. 
Sabem cantar molt bé la seva cançó


El patró de Banyoles és Sant Martirià. 
I, sabeu qui és el patró de Girona ? Sant Narcís! Per Sant Narcís, el 29 d'octubre, se celebren les fires de Girona, i a prop de la Devesa, hi ha moltes castanyeres. Voleu que us expliqui el conte de les castanyeres de Girona? Aquí el teniu :



Compte ! que les castanyes peten. 
Pobre Marrameu!
BONA CASTANYADA A TOTHOM !

divendres, 16 d’octubre del 2015

I amb la tardor... la festa major !

Quan arriba el mes d'octubre, respirem ja els aires de tardor. I amb la tardor, a Banyoles, arriba.... la FESTA MAJOR
La Festa Major de Banyoles es celebra cada any el cap de setmana anterior a la diada de Sant Martirià, el patró de Banyoles, el 24 d'octubre. Aquest any, justament, el dia 24 és el dissabte. 
És un cap de setmana atapeït d'actes per a totes les edats, des dels més petits als més grans. La festa comença el diumenge abans amb el pregó. El pregó acostuma a ser el tret de sortida de la festa major de moltes poblacions i sol ser encomanat a una persona reconeguda de la població. 
Aquest any, a Banyoles,  anirà a càrrec d'en Jordi Xena, personatge important per la seva trajectòria política, la seva implicació en el moviment independentista, perquè cada any va a Nicaragua a fer classes d'economia, perquè de fa quinze anys presenta el programa 'La Tribu' de la Televisió de Banyoles (que el repeteixen divendres, dissabte i diumenge), perquè presenta un programa a Ràdio Banyoles, ha fet teatre... 
El pregó és un moment en el qual s'anuncia la festa que trenca la rutina del dia a dia i on s'hi desitja, seriosament o amb clau d'humor, a tots i a totes... una bona festa major!.
De la Festa Major és important el cartell
El d'aquest any és obra dels membres del Tint XXI, en Jordi Martínez i l'Albert Pascual. És un cartell que reflecteix el que és la Festa Major de Banyoles, en un dibuix amb dinamisme on hi ha els gegants, una pesquera, els concerts, les sardanes, les atraccions, els focs artificials... Hi veieu alguna cosa més?

Glitter Animator
  Per començar-nos a ambientar, aquesta setmana entrem a l'escola amb la música de 'La festa Major' de La Trinca. Un dels 38 discos que la Trinca va publicar estava dedicat íntegrament a la Festa Major.
Si voleu, la podeu escoltar de fons, tot veient imatges de la Festa Major de l'any 2008, ara fa cinc anys.


Ai, aquests de La Trinca ! Se les sabien totes! Eren un grup de música i espectacle català format per en Josep M. Mainat, en Toni Cruz i en Miquel Àngel Pasqual,que des de l'any 1969 fins al 1987 , amb les seves cançons carregades d'ironia i una posada en escena original, parodiaven amb humor la societat catalana i espanyola del moment. Si els voleu veure en acció...aquí els teniu amb la seva primera cançó: 

I ara, en un gag : pobre cotxe! 


  Aquí cantaven i representaven una havanera: 


No hi ha Festa Major sense gegants ni capgrossosEl dissabte 24 d'octubre, a 3/4 de 6 de la tarda davant l'Ajuntament, hi haurà una plantada dels gegants i capgrossos. I a les 6 de la tarda, hi hurà la tradicional cercavila amb les colles geganteres d'Argentona, La Cellera, Palafolls, Sant Antoni de Vilamajor i Banyoles i els Grallers de Serinyà.Quin goig que faran tota aquesta colla! Esperem que sigui una cercavila ben animada.
Si voleu veure els gegants de Banyoles i alguns dels capgrossos, els trobareu en aquest enregistrament de ja fa cinc anys...


O si els voleu veure acompanyats de gegants d'altres poblacions...



De moment, ja sabem que el gegant Martirià i la geganta Maria estan en plenes condicions per a passejar-se i ballar pels carrers de Banyoles. Els alumnes de primer de l'escola ja els han anat a saludar a l'ajuntament i la propera setmana hi aniran els de parvulari.
Per cert, sabríeu dir el nom de tots els capgrossos banyolins dels qui, amb tant d'encert en té cura la Colla de Gegants i Capgrossos de Banyoles per animar les festes populars de pobles i ciutats de tot Catalunya i especialment de Banyoles i comarca? Us hi ajudo una mica.
El banquer     El pageset     En Bocatorta       L’okupa        La punk          La nena Anna       Geganta Maria 
El barb          El pallasso     En Dentarra        La bruixa      La pageseta    En Bigotis             El gat
El botiguer     El punk         En Pallús            La granota    L'avi Josep      La Marieta            En Patufet
El dimoni       El dimoniet    El sol                 En Blauet      El negre          La nàiada             Gegant Martirià
En Berruga                                         
                                                                                                                  

Fa dos anys, una de les novetats més rellevants del programa de la festa major va ser la diada castellera . Ja l'any passat es va repetir, i aquest any, per l'èxit que té, s'ha tornat a programar. Consistirà en una exhibició de colles castelleres prevista per al diumenge 25 a les sis de la tarda al recinte de barraques. Hi participaran els Esperxats de l'Estany, els Castellers de Figueres i els Nyerros de la Plana.
Sabeu que els CASTELLS varen ser declarats per la UNESCO 'patrimoni immaterial de la humanitat' ? Això va ser el 16 de novembre de 2010.

Els castells són una mostra de 'força, equilibri, valor i seny'
És més, s'hi 'fa pinya'. D'aquí ve aquesta expressió tan catalana que fem servir quan volem dir que treballem conjuntament .
I queda ben demostrat que els castells són un bon exemple de treball en equip, esforç i esperit d'autosuperació. Ho podeu veure en aquesta pujada caminant d'un pilar de 4 per les escales de la Catedral de Girona l'octubre de 2010. Sovint la vida ens juga males passades, però el que és més important és aixecar-se i afrontar el futur amb esperança i optimisme. En aquesta ocasió la colla 'els Marrecs de Salt' no ho varen aconseguir. 

Però aquests darrers anys sí que han pogut culminar amb èxit la seva fita. No s'han rendit mai. El públic, entusiasta i entregat, omplint tots els racons per a seguir de ben a prop la gesta, confiant amb ells, els dona ànims i els va aplaudint per l'esforç i les ganes de superar-se. Els voleu veure?



És clar que... si hi ha festa major ...
La festa major és la festa més important de cada barri, poble, vila o ciutat. Típicament commemora un fet important de la seva història o tradició o pot ser una festa patronal, en honor al seu sant patró o santa patrona...
I ja sabem que el patró de Banyoles és... Sant Martirià !
Segons la tradició, en Martirià va néixer a Florència (la Toscana, Itàlia) a mitjan segle IV en el si d'una família noble, pagana (fa més de 1600 anys!). Atret pel cristianisme, s'hi va convertir, va regalar el seu ric patrimoni als pobres i va ser batejat per l'abat Fructuós del monestir benedictí de Magdala, a prop d'Albenga, on va entrar com a monjo. 
La seva saviesa va causar gran admiració i en morir l'abat Fructuós, va ser triat com a nou abat del monestir.
Més tard va ser nomenat bisbe d'Albenga i al cap d'uns anys es va retirar al desert a fer-hi vida d'ermità, dedicat a l'oració i portant una vida austera. Al cap de tres anys, cridat pels cristians d'Albenga, hi va tornar perquè el governador perseguia els cristians, obligant-los a renegar de la seva fe. 
El governador el va fer empresonar i 
el va fer llançar als lleons que, en veure'l, no se'l varen menjar, no, sinó que el varen respectar, llepant-li les mans i els peus. El governador, enfurismat, va ordenar que el degollessin. El seu cos va ser enterrat en el terra d'una església, on va rebre la veneració dels cristians.

Al segle X hi hagué una invasió a la regió d'Albenga per part d'un exèrcit estranger que saquejava els pobles i les esglésies. Dos monjos que estaven resant a la capella on havia estat enterrat en Martirià varen sentir una veu que provenia de la tomba del sant que els deia: 'Recolliu les meves restes i traslladeu-les a un lloc segur, a un indret on hi hagi una deu abundosa d'aigua que no s'hagi eixugat mai'. Els monjos, sorpresos, compliren el desig del sant. Posaren les seves restes dins una petita bóta que col·locaren dalt d'una mula i començaren a fer camí. Allà on trobaven una font s'aturaven i preguntaven als qui hi trobaven si recordaven si havia deixat de rajar alguna vegada. Tot i que algú deia que li semblava que no, sempre trobaven algú d'edat avançada que recordava que aquella font sí que s'havia eixugat en alguna ocasió.I així un dia i un altre... 
Després de molts de dies de fer camí, arribaren a un puig des d'on es divisava un estany, l'estany de Banyoles. No veient-hi cap riu que hi aboqués aigua, pensaren que aquella aigua tan abundosa provenia d'una font que brollava del fons d'aquell bonic estany. Havien arribat, ja, al final del seu camí? En aquestes, varen sentir com començaven a tritllejar les campanes de la vila que es veia a prop de l'estany. Seria un senyal diví? Alhora, dins d'aquella vila, tothom sortia de casa seva, sorprès de veure com les campanes s'havien posat a tocar totes soles, sense que ningú no hagués pujat al campanar.
Esglaiats, uns als altres es preguntaven perquè o per a qui repicaven soles les campanes. Alguna cosa, doncs, estava passant. Fent processó, tothom va sortir pel portal de la vila en direcció a l'estany. Essent a mig camí, es varen trobar els dos monjos que baixaven amb la seva mula carregada amb la bóta. Aquests, explicaren als vilatans d'on venien i com era que havien arribat fins allí. 
El poble va acollir amb gran alegria les restes d'aquell sant que havien estat portades de tan lluny. Més tard, els banyolins varen bastir una petita capella en el seu honor, just dalt del bonic puig on els monjos varen intuir que havien arribat al lloc que buscaven, el puig de Sant Martirià.

Actualment, les relíquies es troben al monestir de Sant Esteve de Banyoles, dins d'una caixeta de fusta de xiprer, guardada a la capella dedicada al sant. És de gran valor l'anomenada 'Arqueta de Sant Martirià'. Es tracta d'una funda que cobreix la caixeta que conté les relíquies quan aquesta és treta en processó, ja sia amb motiu de la festivitat del sant o quan abans, també en processó, el poble de Banyoles portava el sant a l'estany per demanar la seva intercessió en èpoques de sequera o de grans inundacions.
Aquesta arqueta és d'estil gòtic i data del segle XV. Va ser obrada entre els anys 1413 i 1453 al taller dels orfebres gironins Artau, pare i fill. I és una de les obres mestres de l'orfebreria gòtica catalana. Té una forma de temple gòtic amb una torre central coronada per una creu i és tota recoberta d'argent repussat. Tenia vint-i-vuit figures en relleu disposades a dins de fornícules. Cada un dels costats llargs està centrat per una figura d'argent de Sant Martirià beneint, vestit de bisbe. A costat i costat del sant, hi ha dotze figures de sants més petites. I als costats petits hi ha dos relleus, un amb l'escena del martiri de Sant Martirià i l'altra amb la Mare de Déu acompanyada d'àngels. Estava perfectament conservada fins que, a principis de l'any 1980 les seves figures varen ser robades per la banda d'Erik el Belga. Fins al moment s'han recuperat vint-i-una de les seves figures. Recuperats també els relleus, a principis del 2010 es va començar la seva restauració per tal de tornar-la al seu estat original. I des del 16 d'octubre de 2010 torna a lluir al monestir de Banyoles en una sala amb bones mesures de seguretat.
 
El dissabte, al final de l'ofici solemne que se celebra al monestir, tots els assistents acompanyats de la coral 'Veus de l'estany', de Banyoles, canten els goigs de Sant Martirià.
Els goigs són uns cants religiosos  tradicionals , fets en honor d'una imatge santa determinada, venerada en una església, capella, ermita... i per la qual el poble ha desenvolupat una certa devoció al llarg dels anys. Són de caràcter narratiu i descriptiu, ja que solen explicar els trets primordials de la vida del sant, on la tradició i la llegenda destaquen sobre la història. Normalment hi ha una estreta relació entre el sant  la població que canta els seus goigs. Amb la invocació es vol aconseguir obtenir unes bones collites, alleugerir els perills de malalties o obtenir beneficis  ben diversos. Si agafem un Goig qualsevol i ens el mirem per sobre, veurem que es tracta d'un full d'un format mitjà d'uns 30 x 20 cm. Dins d'una orla, hi trobarem, a la part superior, el nom de l'advocació i el gravat de boix que representa una imatge del sant, i, a sota, el text distribuït en dues o tres columnes i que acaba amb una oració final en llatí que li dóna valor litúrgic. 
Els Goigs de Sant Martirià també segueixen aquest patró, ja que primer parlen de la vida del sant, naixement, vida monàstica, martiri i mort. Després ens parlen de la seva relació amb Banyoles i de com el seu cos hi va arribar. I per últim, es fa una invocació contra el mal temps.
La festa de sant Martirià és la segona cita anual de Banyoles amb la sardana, després de l'Aplec del mes de juliol. Les ballades de sardanes formen la part més important de la Festa Major fins al punt que s'afirma que aquesta és la Festa Major de la Sardana a Catalunya. Hi ha la 'Competència d'orquestres' en la que hi participen dues orquestres de música de ball que toquen, al mateix escenari i consecutivament, una peça del mateix estil cada una i en la que, sense ser cap acte competitiu, és un extraordinari concert de festa major. També hi ha la 'Competència de cobles' en la que la plaça major, quadrada, acull quatre cobles, una a cada costat, que van fent rondes interpretant una sardana cada una i en la que després de cada ronda el públic vota la que més li ha agradat. El 'Concurs de colles sardanistes' aplega un bon nombre de colles sardanistes ja que puntua per al Campionat de Catalunya.
 La ballada de sardanes del diumenge acaba amb la 'sardana estereofònica': els llums de la plaça s'apaguen i el director d'una de les cobles es posa al mig de la plaça i dirigeix la interpretació conjunta d'una sardana sencera. 
Cada cobla toca una tirada sense aturar-se i l'última  tirada és interpretada per tots els músics a la vegada. A la repetició, els participants ballen amb bengales enceses a la mà. I la 'Festa de la música per a cobla' consisteix en un concert conjunt de tres cobles de primer nivell del país on s'hi interpreten sardanes i altres peces per a cobla de forma alternativa i també conjunta. 
I què és una SARDANA? Ja ho sabeu!
Si aneu passant les diapositives, anireu obtenint més informació, tot escoltant, de fons, la sardana 'LA SANTA ESPINA', la sardana més emblemàtica, que constitueix un himne patriòtic per als catalans. Forma part de la sarsuela del mateix títol escrita per l'Àngel Guimerà amb música de l'Enric Morera. Es va estrenar l'any 1907 al Teatre Principal de Barcelona. Va ser prohibida durant les dictadures de Primo de Rivera i de Franco. 


Som i serem gent catalana tant si es vol com si no es vol,
que no hi terra més ufana sota la capa del sol.
Déu va passar-hi en primavera i tot cantava al seu pas. Canta la terra encara entera i canta que cantaràs. Canta l'ocell, el riu, la planta, canten la lluna i el sol...
Tot treballant la dona canta i canta al peu del bressol.
I canta a dintre de la terra el passat ja mai passat, 

i jorns i nits de serra en serra, com tot canta al Montserrat. SOM I SEREM GENT CATALANA...


Tot parlant de sardanes, m'agrada recordar que fa divuit anys, el 4 de juliol de 1998, el Foment de la Sardana de Banyoles va organitzar un seguit d'actes d'homenatge al compositor de sardanes Martirià Font, pels seus 75 anys i al compositor, també de sardanes, Manel Saderra i Puigferrer, que en feia 90. Un dels actes més destacats va ser el 'Fem realitat un somni' que consistia en envoltar l'estany de Banyoles amb una sardana, que s'aconseguí completament i amb molt d'èxit, amb la participació de 14.100 persones. Va ser gratament emocionant veure tot l'estany envoltat de persones donant-se les mans. Si ho voleu veure, aquí ho teniu, tot i que les imatges no són de gaire qualitat.


I al recinte de barraques hi actuaran diferents cantants i formacions: en Miquel del Roig (home senzill del Baix Ebre a qui li agrada molt el mar i que, preocupat per la polèmica de la societat actual, canta al sentiment de la injustícia d'una forma planera i senzilla), els Bonobos ( grup d'Osona, de patxanga carinyosa i que actualment presenta el seu primer disc), els Kaotiko ( grup de rock originari del País Basc, amb cançons amb lletres revolucionàries, crítiques i socials i que són una protesta contra el sistema capitalista i el seu funcionament), La Gossa sorda (grup musical del País valencià amb temes de reggae, ska, rock, punk... que tracten sobre crítica social, corrupció a la política, l'estat en què es troba l'economia, l'organització i les maneres del sistema...), la Banda Balca (un conjunt musical banyolí especialista en dibuixar somriures i fer passar bons moments a tota la quitxalla amb el seu repertori de folk-rock infantil), en Pau Brugada (
cantautor banyolí que juga amb les paraules amb opinió i imaginació),  la Troba Kungfú (conjunt de la Garriga especialista en la rumba catalana) , el conjunt del Maresme Ebri Knigth (amb instruments tradicionals, interpreta temes de folk-rock), la Puça Diatònica ( grup d'arrels empordaneses que es defineix com un grup de taverna, amb estil folk irlandès-empordanès) i Lax'n'Busto  ( grup històric del 'rock català' format l'any 1986 al Vendrell. Des de bon començament, la seva música va captivar tots els públics i encara ara les seves cançons i les seves veus són reconegudes per totes les edats, arreu dels Països Catalans. Han estat premiats amb diferents reconeixements).
Si voleu escoltar Lax'n'Busto... Aquí els teniu cantant la cançó 'T'estimo molt'.

Si voleu seguir-la amb la lletra...

dimarts, 13 d’octubre del 2015

SETMANA DE LA MOBILITAT SOSTENIBLE I SEGURA. NO DEIXIS DE CAMINAR !

La setmana de l'11 al 18 d'octubre, se celebra a Catalunya la Setmana de la Mobilitat Sostenible i Segura 2015. A Europa s'hi ha celebrat del 15 al 22 de setembre.
t
Tot i que són molts els ajuntaments que, any rera any, proposen activitats dirigides a fomentar l'ús de mitjans de transport alternatius, l'ajuntament de Banyoles ja fa un parell d'anys que no organitza res.
Sota el lema 'Tria. Canvia. Combina', la Setmana del 2015 proposa buscar noves formes de mobilitat i allunyar-nos del domini absolut del cotxe particular, cap a un transport més sostenible, segur i saludable. 
Canviant la nostra manera de desplaçar-nos podem augmentar els nostres nivells d’activitat física, contribuir a millorar la qualitat de l’aire que respirem a les ciutats i ajudar a prevenir els accidents de trànsit. Escollir el transport públic col·lectiu per anar a la feina, caminar o moure’s en bicicleta per anar a comprar o d'excursió, en comptes d’agafar el cotxe, pot ser una bona manera de protegir i millorar la salut. 
 Els objectius principals de la Setmana són: 
- Estimular un comportament ciutadà, en relació amb l’ús del vehicle, compatible amb el desenvolupament urbà sostenible, en particular amb la protecció de la qualitat de l’aire, la prevenció d'accidents de trànsit, la reducció d’emissió de gasos que provoquen l’efecte hivernacle i el consum racional dels recursos energètics. 
- Sensibilitzar la ciutadania sobre els impactes ambientals del transport i informar-la sobre les seves diferents modalitats. 
- Impulsar l’ús dels mitjans de transport sostenibles i, en particular, el transport públic, la bicicleta, la mobilitat a peu i els vehicles elèctrics. 
- Potenciar un retrobament de la ciutadania amb la ciutat, la seva gent i el seu patrimoni cultural, en un entorn saludable i relaxat. 
- Reflexionar sobre com afecta a la nostra salut l’ús excessiu del transport motoritzat. Per una banda, la contaminació atmosfèrica i la congestió que generen tenen un impacte negatiu sobre els sistemes respiratori i cardiovascular. Per una altra, propicien el sedentarisme i la inactivitat física.

Per a entendre-ho tot, de manera ben fàcil, ho expliquem tot cantant cançons.
Aquí us deixo 'La bicicleta', del desaparegut Xesco Boix. 
Ens diu que la bicicleta no contamina, té botzina, no rondina  ni li cal benzina... 
Quanta raó que té!
La bicicleta també ha inspirat al grup BLAUMUT. És un grup que combina el folk amb el pop, la música clàssica i la cançó d'autor. 
El seu estil es decanta, doncs, pel pop barroc o de cambra i fa servir, a més a més del violí, el violoncel, la guitarra, la bateria i la veu, instruments exòtics com la serra de llenyataire o una capsa de galetes metàl·lica... Sons que encaixen plenament, formant una atmosfera idònia, amb els textos senzills, plens d'imatges quotidianes que expliquen petites històries i sensacions diverses


Heu sentit?. Canten: 'bicicletes sense llum''bicicletes sense mans'...
Vigileu si aneu sense llums i sense mans... Però també diuen 'tinc un pas de zebra nou, recent pintat'... deu ser com el que tenim pintats a Banyoles per tal que puguem travessar el carrer amb més seguretat!.
El nom 'Blaumut' reflecteix la manera de fer del grup, tranquil·la i optimista. El nom és tret de la cançó 'Islàndia' del seu disc 'El turista': 'Blaumut és el color d'un paisatge fred, desèrtic, serè, silenciós...' . Des de l'any 2009 el grup ja va actuar en petits escenaris per Barcelona. Des de la publicació del seu primer àlbum (setembre 2012), el grup ha experimentat un creixement continu gràcies al seu primer gran èxit 'Pa amb oli i sal' conegut per ambientar les mitges parts dels partits del FC Barcelona al Camp Nou i per la seva aparició regular a totes les emissores catalanes. Fa un any varen ser guardonats amb el 'Premi Cerverí de lletres' per a cançó per la seva versió musical del poema 'I beg your pardon' de Salvador Espriu.
Al març varen publicar el seu segon disc: 'El primer arbre del bosc'
Voleu escoltar el 'Pa amb oli i sal'? Doncs... aquí ho teniu cantant a la Marató de TV3 de fa dos anys. Sabeu xiular? Doncs, acompanyeu-los xiulant!


En Jordi Tonietti, de qui al llarg del curs escolar anem cantant cançons seves que ens ajuden a aprendre moltes coses, ens canta aquesta cançó tan tranquil·la per animar-nos a fer camí amb la bicicleta:

Sabeu a qui li agrada d'anar amb bicicleta? És clar que sí! A en Mic. 
Aquí el teniu pedalant, pedalant...
És clar que per a desplaçar-nos, segons on hàgim d'anar, podem fer servir l'AUTOBÚS. I... parlant de l'autobús, a veure si sabeu resoldre aquest enigma: 
Ets un conductor d'autobús. Avui condueixes un autobús que va de Banyoles a Girona. A la parada de la Teisa pugen 10 persones. A Mata en baixen 4. A Borgonyà  en pugen 15 , a Cornellà en pugen 5 ,a la Banyeta en pugen 2 i a l'hospital Trueta en baixen 6. 
De quin color té els ulls el conductor? 
La Comissió Europea, en el marc de la Setmana de la Mobilitat Europea de 2012, va editar un video que vol conscienciar dels beneficis econòmics i saludables de la mobilitat sostenible.
El video ens ensenya que si combinem bé el cotxe, el transport públic, la bicicleta i passeigs a peu, de seguida notarem els avantatges: obtindrem beneficis econòmics, mediambientals i d'espai públic... Amb una bona combinació, les ciutats seran llocs més agradables, amb menys embussos, menys contaminació i menys emissions d'efecte hivernacle. Si triem una bona combinació ens sentirem millor i el planeta també.
A Girona sembla que ho tenen força clar i estan parlant d'instal·lar uns aparcaments gratuïts a les sortides de les autopistes per evitar el vehicles particulars entrin a la ciutat. Les connexions entre aquests aparcaments i la capital gironina es podria fer a través d'autobusos llançadora. N'hauran d'anar parlant.


I fem cas del que ens diuen els Txarango: 'No deixis de caminar'
És la millor manera de no contaminar i de fer salut. I, sobretot, de fer PAÍS !