dissabte, 7 de novembre de 2015

Si novembre comença amb bonança... cal tenir esperança


Setembre, octubre i... novembre!
Estem en plena tardor. Aquest any costa que arribin les primeres fredorades de debò. Dimecres tindrem un 'estiuet de Sant Martí' com és de llei.
Ara, les fulles dels arbres, que s'han resistit a deixar el seu color verd, s'han posat a groguejar de pressa. La tardor, aquest any, mandrosa, aviat en farà via de pintar-les de tons daurats.
Les orenetes ja s'han reunit en estols i han començat el seu llarg viatge i les magranes llueixen, presumides, la seva corona. 
Hem celebrat la festa de la castanyera i hem menjat castanyes. Els alumnes de 6è. han encetat la festa amb 'l'entrada del ball de gitanes' i, després de saltironejar per la pista, han ballat el 'ball de la castanya' del Pallars. Ho han fet molt bé! 



Després de cantar tots junts unes cançons de tardor, els alumnes de cicle superior que participen els dimecres a l'hora del pati a l'activitat de cant coral, ens han interpretat un rap molt divertit, el 'rap de la castanya'. 
Han tingut tant d'èxit, que l'han hagut de repetir.

I a la tarda, els alumnes de 6è han repartit les castanyes que ens han posat dins les paperines que durant la setmana havíem fet a la classe. Uns avis d'alumnes de l'escola ens han ajudat a torrar les castanyes.
I així, asseguts a la pista, ens hem menjat una dotzena de castanyes ben torradetes i calentones.
També els alumnes grans han ajudat els més petits a pelar les castanyes. Els grans s'han sentit grans, útils, generosos i responsables... 
Els petits els han agraït l'ajuda amb un somriure sincer.



Ep!, però, abans de menjar les castanyes hem ballat, en rotllanes, la dansa de 'la castanyera' que havíem après a ballar a la classe de música. 
La música enregistrada no ha fet prou bondat. Hi havia interferències entre el micròfon i els altaveus. I l'hem acabada ballant tot seguint la veu de la mestra de música que ens la interpretava. I l'hem pogut ballar a ritme normal, ben de pressa i, també, a càmera lenta. 
Ha estat divertit i diferent dels altres anys.
Moltes gràcies, senyoreta Fina Angelats per tots aquests enregistraments. En podrem continuar gaudint.


Els colors de la tardor,els vermells, els grocs i els taronges,els ocres i els marrons es barregen amb la música de 'La tardor' de Vivaldi.

'La tardor' és un dels quatre concerts que conformen 'Les quatre estacions' i que l'Antoni Vivaldi va compondre l'any 1723. 'Les quatre estacions' és, sense cap mena de dubte, una de les seves obres més conegudes i una de les més popularitzades de tota la música clàssica. És, a més a més, l'obra que té més enregistraments dins la història de la música.

Cada un dels quatre concerts: 'La primavera', 'L'estiu', 'La tardor' i 'L'hivern' segueix l'estructura de tres moviments: un moviment lent central enmig de dos moviments ràpids. 

Així, 'La tardor', que és el concert n.3 en Fa Major, op.8, RV 293, presenta:
1r. moviment: Allegro
2n.moviment: Adagio molto
3r. moviment: Allegro
Per a cada concert, l'Antoni Vivaldi va escriure un sonet que descrivia, en part, cada estació. El sonet que va escriure per al concert de 'La tardor' explica, per a cada moviment:
Allegro: Els camperols celebren la bona collita amb cants i ballant amb la música que interpreta una petita orquestra. Aixequen la bóta de vi. Beuen, estan contents. 
La música i la ballaruga continuen. Es van animant fins que una música més suau ens anuncia que s'estan endormiscant. Amb la son s'acabarà la festa.
Adagio molto: S'acaba el ball. Els músics toquen ja per última vegada. Els ha vençut la son i tots reposen. La música suau, lenta i dolça ens evoca la llarga nit.
Allegro: Els caçadors, a l'alba, surten al bosc, dalt dels cavalls. S'aturen, albiren un animal, avancen. L'animal no s'adona de la presència dels caçadors i travessa el bosc. En acostar-s'hi els caçadors, se sent atrapada i corre a amagar-se. Amb escopetes i gossos la segueixen. Li disparen i la fereixen. Li segueixen el rastre. Sense forces vol fugir, però capturada mor.
A mi no m'agrada que matin cap animal. Sempre explico que el cérvol al qual han disparat els caçadors és molt espavilat. I, en veure que li han fet poc mal, es llepa la ferida i se les pensa totes: si corre a amagar-se, els caçadors el tornaran a disparar i potser li faran un bon mal. Per això, s'ajeu en una clariana i fa veure que es mor, estira una pota, estira una altra pota i fa veure que "s'espatxurra". Els caçadors l'agafen i se l'emporten. I al primer revolt, el murri del cérvol fa un salt i va a amagar-se al bosc. En arribar a casa, els caçadors es queden amb un bon pam de nas.
Us deixo els tres moviments del concert de "La tardor" interpretats amb la solista Júlia Fischer , violinista i pianista alemanya nascuda a Munich l'any 1983. Fixeu-vos amb el virtuosisme amb el que toca el violí !

Si us estimeu més veure imatges de la tardor mentre escolteu el concert, aquí us deixo amb el primer moviment: ALLEGRO

Aquí teniu el segon moviment: ADAGIO MOLTO

I també el tercer moviment: ALLEGRO
El podem escoltar tot veient obres d'art del gran pintor rus Isaac Levitán (Lituània, 1861 - Moscou, 1900) que va retratar en els seus paisatges, la bellesa de la regió del Volga.      

I com que el concert de "La tardor" pertany a "Les quatre estacions", us deixo un conte que explica perquè sempre després de la primavera ve l'estiu, després de l'estiu ve la tardor, després de la tardor ve l'hivern, després de l'hivern ve la primavera... i torna a començar la roda. Comença així...


" Aquesta és la història de les quatre estacions, i no és una pizza. Explica perquè va canviant el temps al llarg de l’any, ara fa fred, ara fa calor, ara plou i ara neva...
En un bosc, hi vivia un ocell molt rondinaire. Trobava que hi feia sempre un clima primaveral. Ni massa calor, ni massa fred. Tot era cobert de flors. Però l’ocell ja n’estava fart.
- Sí, sí. Molt bonic. Però encara està tot massa verd. M’agradaria que fes més calor, així les fruites es posarien madures i podria atipar-me de valent.
I així va ser com, per desig de l’ocell, va arribar l’estiu. Tot va créixer i madurar però l’ocell rondinaire aviat se’n va cansar.

- Sí, sí. Molt madur i molt bo, tot. Però tanta calor m’ha fet passar la gana.

Per si no fos prou, la calor va provocar un incendi al bosc. La temperatura encara es va fer més insuportable i els animals havien de fugir per no quedar rostits.
- Acabaré com un pollastre a l’ast. Tant de bo vinguessin les pluges i s’acabés la calor!
I així va arribar la tardor. Va ploure durant dies i nits, i l’ocell rondinaire no va trigar gaire a tornar a protestar.
- Sí, sí. Molt bé. S’ha apagat l’incendi i s’ha acabat la calor, però estic tan xop que no puc volar. Ja sé que el bosc necessita aigua, però tant de bo l’aigua fos sòlida, com la terra.
I va arribar l’hivern, que va cobrir tot el bosc d’aigua sòlida. O sigui, de neu.
L’ocell ja no es mullava, però com que el fred no li agradava gens, aviat va tornar a rondinar.
- Aaai, tan bé que estava abans, quan no feia ni fred, ni calor, ni eren tot pluges, ni tot dies de sol… Sisplau, que torni la primavera…
I així és com, des de no se sap quan, i fins no se sap quin dia, l’ocell rondinaire fa que vagin passant primaveres, estius, tardors, hiverns, primaveres, estius, tardors, hiverns ... "

El voleu escoltar? Que en gaudiu!
video

Suposo que recordeu qui era l'Antoni Vivaldi !!!
L'ANTONIO VIVALDI va néixer a Venècia l'any 1678. De la seva infància sabem que aviat va aprendre a tocar el violí, gràcies a les lliçons del seu pare, i que de seguida va destacar per les seves habilitats musicals. Era capellà i li deien "il prete rosso" perquè era pèl-roig, però com que tenia una lesió pulmonar, no va poder dir missa. En canvi, va ser mestre de violí d'un orfenat per a noies, famós ja llavors per la qualitat de la seva orquestra, en general, i dels violins, en particular. Va escriure més de 550 concerts, dels quals uns 230 són per a violí. N'hi ha, però, per a violoncel, per a flauta, per a fagot, per a trompeta, per a oboè, per a llaüt, per a mandolina...
Si bé uns anys abans l'ARCANGELO CORELLI havia creat un model de CONCERTO GROSSO amb un grup d'instruments que formaven el grup solista que s'enfrontava a l'orquestra sencera i que en GIUSEPPE TORELLI ja havia escrit alguns concerts abans que en Vivaldi, el que sí que va fer l'ANTONI VIVALDI va ser crear el model estructural del concert, basat en els moviments ràpid-lent-ràpid . A més a més, va ser el primer autor que atorgà al moviment lent del mig el mateix pes que als dos dels extrems, ja que fins ara la importància d'aquest moviment era molt secundària, tractant-se gairebé d'una mena de pont breu entre els dos moviments ràpids. Tot i ser molt conegut arreu d'Europa, Vivaldi acaba morint, pràcticament en la misèria, a Viena, l'any 1741.
L'ANTONI VIVALDI va reunir, amb el títol de LES QUATRE ESTACIONS , quatre concerts que volien evocar les quatre estacions de l'any. No cal buscar-hi descripcions massa precises. De totes maneres, al concert de la Primavera s'hi respira un aire més joiós i lleuger que en el darrer, l'Hivern, que desprèn una serena pau. Cada un d'ells és un CONCERTO GROSSO , la forma musical característica del Barroc que alterna el TUTTI (quan toquen tots) i el CONCERTINO (dos o més instruments solistes). Quan toquen els solistes, l'orquestra passa a segon terme i de vegades desapareix per deixar-los ressaltar, i quan ha acabat el "solo" torna a sonar l'orquestra completa en el "tutti".
Ah! i si teniu ganes de passar una bona estona, no us perdeu els jocs que us proposa aquest CLIC



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada