LA VOLTA AL MÓN AMB MÚSICA I CANÇONS - DIA DE LA PAU

Durant els mesos de gener, febrer i març, a l'aula de música fem 'la volta al món amb música i cançons'.

Les cançons que aprenem d'arreu del món, l'audició de músiques dels diferents països i l'observació de les característiques dels seus instruments musicals ens porten al coneixement i estudi de la diversitat de les cultures, la seva situació geogràfica, els seus costums, la seva llengua, les seves problemàtiques... i ens ajuda a ser més comprensius, més respectuosos i més tolerants amb els qui tenim lluny i els qui tenim més a prop.

A partir d'aquí, emprenem un viatge conjunt volant per damunt d'un mapa del món. A cada lloc parem l'orella, obrim els ulls i, transportant-nos amb la imaginació, gaudim de les meravelles que hi ha a cada racó del món. Perquè és ben cert que...

on hi ha gent... hi ha música.

I en cada lloc, no només els paisatges, la gent, el menjar, els indrets, els costums o les olors són diferents, sinó que també ho és la música i els moments en què aquesta s'interpreta o s'escolta.

Paral·lelament, i més encara aquest any que a Londres s'hi realitzaran les Olimpíades, en una bandera dels Jocs Olímpics, identifiquem cada una de les cinc anelles de colors diferents amb cada un dels continents. En anar-los visitant un a un, al mig de cada anella hi anem posant un colom de la pau, amb el desig que a tot el món hi hagi, algun dia, la pau.

Abans d'iniciar el nostre viatge, tenim clares les paraules del nostre gran músic Pau Casals:

"Tots els homes del món, vinguin d'on vinguin,

entenen el llenguatge de la música que surt del cor".

I per això cantem aquesta cançó tan preciosa de la Beth Riera que ens parla de la MÚSICA, LA LLENGUA DEL MÓN, LA QUE ENS UNEIX A TOTS.

Puc parlar amb tots els nens del món, puc saber com estan,

escolto totes les seves cançons i sempre ens donen la mà.

Ballem al voltant de la terra i aturem tots els canons.

Sempre estem amb comunicació, hem trobat la solució.

És la música la llengua del món, és la música que ens uneix a tots.

Vola damunt de la terra i el mar, inunda tots els racons,

descobrim la felicitat quan passa pels nostres cors.

Per això tots els nens de la terra cantem i ballem tots plegats:

no hi ha fronteres, idiomes ni races que ens puguin aturar.

És la música la llengua del món, és la música que ens uneix a tots.

I com que el dia 30 de gener se celebra el Dia de la Pau (DENIP, Dia Escolar de la No-violència i la Pau), ens agrada cantar un munt de cançons que ens recorden la necessitat de viure en PAU . Aquest dia es commemora l'aniversari de la mort del Mahatma Gandhi i es recorda la seva tasca en favor de la no-violència i la pau.

En Gandhi va ser un polític i pensador indi, capdavanter del moviment a

favor de la independència del seu país, l'Índia i en defensa dels indis emigrats, basat en la resistència no violenta. Va morir assassinat per un extremista hindú, quan tenia 79 anys.

D'ell són conegudes unes quantes frases:

'El que s'obté amb violència, només es pot mantenir amb violència'

'Ull per ull i el món acabarà cec'

'El bé va a pas de cargol, però el mal vola'

'Amb el puny tancat no es pot fer cap encaixada de mans'

'Sigues el canvi que vols veure en el món'

'La veritable educació consisteix a obtenir el millor d'un mateix'

'Quasi tot el que faig serà insignificant, però és molt important que ho faci'

'Tot allò que mengem sense necessitat ho robem de l'estómac dels pobres'

'No hi ha camí per a la pau, la pau és el camí'

És clar que...

si tinguéssim la màgia d'un mag, de les bales en faríem flors, de la gana en faríem blat... i dels corbs, coloms de la pau. Com de bé ens ho explica la Dàmaris Gelabert amb la lletra tan exquisida de l'Eulàlia Canal en la cançó 'La festa de la Pau' ! La voleu cantar amb nosaltres? L'escola de Llagostera ens ha preparat un vídeo que ens hi ajuda. Moltes gràcies!

Si tingués la màgia d’un mag, de les bales en faria flors,

dels fusells trombons i fagots i dels trons poemes d’amor.

Si tingués la màgia d’un mag, de la gana en faria blat,
dels canons prismàtics gegants i dels tancs camions de gelat.
Si tingués la màgia d’un mag , dels soldats en faria clowns,
dels tinents ocells de paper, ballarines o castellers.
Si tingués la màgia d’un mag, de les mines en faria daus,

de les bombes jocs malabars i dels corbs coloms de la pau.

Quan ja la sapiguem, la podrem seguir amb aquests pictogrames:

Ens agrada molt, també, cantar la cançó 'Somnis d'infant' d'en Tomàs González.

Aquí la teniu:

Si hi hagués un lloc on els infants poguessin governar,

podríem tots ensenyar als més grans que ens cal unir les mans.

Primer de tot treure la fam, les guerres i els soldats.

Donar-li al món l'oportunitat de viure sempre en pau.

Esborrar les fronteres, obrir les barreres, la terra és la nostra llar.

Donar pas a les eres, camins i dreceres, el temps està al nostre costat.

Volem que als nens d'arreu del món els arribi aquest senyal.

Que tinguin fe i ho aconseguirem el dia de demà.

Unim-nos tots per fer aquest cant en nom de l'amistat,

alcem la veu i amb els nous companys juguem a fer-nos grans.

Esborrem les fronteres, obrim les barreres, la terra és la nostra llar...

Aquest any hem après una cançó nova: 'Si tots unim les mans'.

Fa referència a l'organització no governamental (ONG) de voluntaris 'MANS UNIDES' que lluita per eradicar la fam i la pobresa en el món treballant per finançar projectes de desenvolupament al sud i sensibilitzar la població al nostre país. Aquests projectes són de desenvolupament agrícola, educatiu, social i de promoció de la dona amb l'objectiu d'ajudar al desenvolupament integral de les persones dels països empobrits.

A Banyoles aquest any es procurarà finançar econòmicament un projecte que consisteix en fer una canonada d'aigua de 4 quilòmetres de llargada per abastir uns pobles i un hospital a Kampaga, a Rwanda (Àfrica). Amb la col·laboració de tothom, ben segur que es podrà fer possible.

Els més grans de l'escola recordem la història de la nena japonesa Sadako Sasaki.

I ens emocionem.

És el 6 d'agost de 1945. El món està en guerra: la Segona Guerra Mundial. Al matí, un avió bombarder ha sortit dels Estats Units en direcció al Japó, a Àsia. I quan passa per damunt de la ciutat d'Hiroshima deixa anar la seva càrrega. És una bomba atòmica, mai abans se n'havia tirada cap. La bomba atòmica era cent vegades més poderosa que una bomba normal i amb un element nou, radioactiu, que no es trobava a les altres bombes, l'urani. La radiació és molt perillosa i pot causar malalties molt greus, com el càncer.

I la ciutat d'Hiroshima desapareix.

Així, com ho llegiu: desapareix!

Tres dies més tard els nord-americans en tiren una altra sobre la ciutat de Nagasaki. Els japonesos es rendeixen i així es posa fi a la guerra. Hi ha milers de morts i ferits, però no tan sols això: la radiació que les bombes atòmiques desprenen fa que molts anys després encara hi hagi persones que en pateixen les conseqüències.

Quan va caure la primera bomba sobre Hiroshima la nena japonesa Sadako Sasaki tenia només 2 anys i vivia molt a prop d'aquesta

ciutat.

Va sobreviure a l'explosió, semblava que no li havia passat res, estava alegre i plena de vitalitat.

Però al cap de deu anys, quan en tenia 12, durant una cursa (somniava en ser corredora!) li va costar molt respirar. Cada dia que passava es posava més malalta i li van diagnosticar leucèmia, una malaltia provocada per la radiació de la bomba. La Sadako es va posar molt trista, però, quan era a l'hospital, va rebre la visita de la seva millor amiga, la Chizuko. Per animar-la, la Chizuko li va explicar una antiga llegenda japonesa que diu que si algú aconsegueix construir 1.000 grues de paper podrà demanar un desig i se li complirà. Les grues són ocells sagrats al Japó que viuen milers d'anys. La Chizuko va començar a plegar un cop i un altre cop un paper i li va fer una grua daurada: "aquí tens la teva primera grua!"

La Sadako sabia que fer grues de paper no era fàcil, però les va començar a fer sense parar i mentre les feia es donava ànims a ella mateixa i es distreia. De vegades se sentia massa cansada per fer-ne moltes, però igualment ho intentava. Quan els seus amics i familiars la visitaven a l'hospital, ella intentava continuar somrient perquè no patissin tant.

La Sadako va aconseguir fer 644 ocellets de paper, però es va morir abans de poder arribar als 1.000. Els companys de classe i amics i amigues de la Sadako van acabar de plegar les grues de paper que faltaven per a les 1000 i les van enterrar amb ella. Aquesta història es va convertir en un símbol de la lluita per la pau i cada any arriben milers de grues de paper a l'estàtua del Parc de la Pau d'Hiroshima, que recorda la valentia de la Sadako. Aquesta estàtua representa la Sadako amb una grua daurada entre els braços. Al peu del monument hi ha una llegenda gravada en pedra que diu:

"Aquest és el nostre clam, aquesta és la nostra pregària: Pau al Món"

Us agradaria fer una grua de paper, com les que feia la Sadako Sasaki amb la il·lusió de curar-se?

També als més grans els deixo aquesta cançó plena d'esperança en els infants, del cantant i compositor espanyol José Luís Perales.

Tant de bo tots els nens i les nenes aixequéssiu la veu per cantar ben fort per reclamar la pau, la solidaritat, la justícia, la col·laboració, la igualtat...

I tant de bo tot el món sentís el vostre clam!

I per aquells i aquelles a qui us agrada pensar, us adjunto aquest senzill muntatge, amb el desig que, entre tots, algun dia, aconseguim la tan desitjada PAU.