dimecres, 26 de març de 2014

LA HISTÒRIA DEL ROCK, SIMPLIFICADA...

La història del rock la podem iniciar a partir de l'arribada, al segle XIX, de carregaments de presoners africans al continent americà, que eren venuts com a esclaus. 



Mentre feinejaven als camps de cotó i de canya de sucre, cantaven les anomenades 'Work songs', com aquesta cançó de treball en una presó de Texas



Al delta del Mississipi, la zona rural que hi ha entre els rius Mississipi i Yazzo, hi va néixer el BLUES
És una zona on s'hi conreava el cotó. Els descendents dels antics esclaus africans explicaven, tot cantant, històries d'amor, de desesperació, pobresa i esperança. Eren cançons tristes, amb crits i laments, que els 'bluesman' cantaven tot acompanyant-se amb la guitarra, com en el rock actual. Patien la segregació racial i el treball forçat.


Aquí teniu el 'Blues en sol' que ens interpreta Guillem d'Efak, que va ser cantant, escriptor i actor manacorí. Va néixer a Río Muni (Guinea Equatorial) i va morir a Mallorca. De vegades li deien: 'És ben desgraciat: és negre i canta en català!' Ell n'estava orgullós.

Als suburbis de les grans ciutats, va néixer el RITHM&BLUES. És un blues ràpid que utilitza instruments nous, elèctrics: la guitarra elèctrica, que ja no necessita caixa de ressonància, sinó un petit electroiman, la 'pastilla', que capta la vibració de la corda, la converteix en electricitat i l'envia a l'amplificador i als altaveus.
Aquest tipus de música de seguida es va fer cada popular entre els joves de totes les procedències. Era una música nova, ballable, jove, divertida... Molt coneguda és 'Johnny B. Goode' de Chuck Berry (1955)

També és molt coneguda la 'Tutti frutti' de Little Richard (1955)

A mitjans dels anys 50 aquest tipus de música s'anomena ROCK&ROLL. Però encara és música per la gent negra. Fins que un blanc va cantar com ells. Era l'Elvis Presley, que va contribuir a trencar les barreres dels gustos musicals entre els blancs i els negres. Va adaptar el ritme i la manera de cantar del rock&roll amb les melodies i les lletres de les cançons de moda dels blancs, el country. Aquí el tenim cantant 'Blue suede shoes' ('sabates de vellut blau').

Ell va preparar el terreny per convertir el rock en un llenguatge universal.Segur que heu sentit el 'rock de la presó'

I passem als anys 60 ! El rock d'aquesta etapa pot fer servir melodies conegudes, com la cançó 'A whiter shade of pale' ('L'ombra més blanca de la pal·lidesa') de l'any 1967, del grup Procol Harum, en la que hi trobem un fragment de la suite n. 3 del gran J.S.Bach

Aquesta música va ser la banda sonora d'una generació plena d'ideals de pau, d'amor, de llibertat... la generació dels 'hippies'
En Bob Dylan, també va ser, i encara és, una icona d'aquest moviment. Aquí ens canta 'Knocking on heavens door' ('trucant la porta del cel), de l'any 1973.
Amb els Beatles, diverses generacions de joves varen aprendre a compartir emocions, inquietuds i sentiments amb altres joves d'arreu del món. Aquí ens interpreten 'Hey Jude' (1968)

També va ser conegut el grup The Eagles. L'any 1976 varen escriure una cançó, 'L'hotel California', en la que parlaven del fals paradís de les drogues d'on, poques vegades, en pots arribar a sortir.

Hi ha grups que fan servir melodies senzilles de recordar que any rere any, formen part dels grans èxits de vendes. Així, amb la cançó 'Mrs. Robinson' ('la senyora Robinson'), de l'any 1967, el grup Simon and Garfunkel va aconseguir dos premis Grammy. El seu estil ja s'allunya del rhythn&blues i és més proper al country. Neix el FOLK-ROCK
 
Som als anys 1970. I en la seva primera època, molts grups fan servir un estil musical molt proper al rithm&blues. Així,trobem els 'Sex pistols' amb 'God save the queen' (Déu salvi a la reina'). Artistes com Janis Joplin, Jimmi Hendrix, The Rolling Stones... s'expressen amb cançons més rítmiques, on la melodia no té tanta importància i la poesia es substitueix per un llenguatge més directe i contundent davant de la guerra del Vietnam (1959-1973), el racisme, la violència... Als suburbis de les ciutats d'Anglaterra, aquest estil va donar lloc a l'anomenat moviment 'Punk'. 
Janis Joplin va ser la primera noia blanca que va triomfar en el món del blues i va obrir camí per a les noies dins la història del rock. 
Aquí la podeu escoltar amb la cançó 'Cry baby' ('Plora nena)

Segur que heu sentit a parlar dels 'Rolling Stones'. Ells van ser la cara obscura del rock and roll. La representació de tot el negatiu que podia significar aquest gènere per la societat constituïda i per això la seva cançó 'I can't get no satisfaction' es va convertir en el seu himne i el de tota una generació. 
En Jimi Hendrix era un virtuós de la guitarra elèctrica i va aconseguir que aquest instrument tingués vida pròpia dins la música rock. Aquí el sentim amb el seu 'Purple Haze' .


L' era del 'Heavy metal' i el 'Hard rock' comença amb els 'Deep Purple' i altres grups com els 'AC/DC'. Aquí ens canten 'Higway to hell' ('Autopista cap a l'infern')

En els seus inicis, el moviment 'punk' va ser originalitat, individualisme, inconformisme, improvisació, trencar esquemes... Es tractava de ser diferents. El varen crear joves músics que a l'Anglaterra dels anys 70 havien abandonat els estudis, que vivien al carrer i patien la falta d'oportunitats per sortir de la pobresa i la marginació. El Punk fa servir una estètica i una actitud agressives i violentes per alliberar tot el descontentament acumulat en els joves d'aquella època. El grup 'The Clash' ens canten 'London calling' (1977) 
Als anys 1980 cal destacar en John Lennon, fundador dels Beatles. Va ser un activista polític i social i el 8 de desembre de 1980 va ser assassinat. Tots hem sentit el seu 'Imagine' 


Als anys 1980 tots els grups poden i volen crear el seu propi estil 'new wave', 'post-punk', 'techno', 'dark', 'electrònic', 'rap', 'breakdance', 'dark metal', 'new romantic'... N'hi ha per a tots els gustos! No podem oblidar 'The police', The Queen', 'Talking Heads', 'Eurythmics', 'The Cure'... continuadors del corrent de rock alternatiu iniciat als anys 1970 per cantants com 'Lou Reed' i 'David Bowie'. Fem un salt i ens anem als anys 1990. Són els anys de les noves tecnologies . I dels sintetitzadors es passa a fer servir ordinadors. I també els anys de la pugna entre el rock i la gran popularitat de la 'música pop' amb la que ha de competir i que, per això, ressorgeix amb força. «Smells Like Teen Spirit» és una cançó de la banda dels Estats Units 'Nirvana'. Va ser escrita pels seus tres membres: Kurt Cobain, Dave Grohl i Krist Novoselic. Aquesta cançó es considera un dels himnes de la música d'aquesta època. 


Al final de la dècada, alguns grups anglesos com 'Oasis', 'Blur', 'Radiohead', 'Supergrass, 'Pulp', 'The Verve'... fan una música molt semblant a la música dels 'Beatles' i altres grups dels anys 1960 i 1970. Aquests grups practiquen un estil alegre, una mica melancòlic i gens estrident... és el 'brit-pop'. Aquí podeu escoltar 'Karma police' ('policia del Karma'), del grup 'Radiohead'.

   
Aquí teniu, dins la mateixa línia als 'Oasis',amb 'Wonderwall' 


El rock ha tingut molta relació amb altres cultures.
Així, alguns instruments d'altres cultures, com el 'sitar' de la Índia, són descoberts per músics de rock com George Harrison, dels Beatles. 
El músic indi Ravi Shankar, un dels millors intèrprets de sitar, va fer-se molt amic de George Harrison i li va ensenyar a tocar aquest instrument. Harrison va quedar fascinat amb aquest instrument de corda i, després de fer-lo servir a la cançó 'Norwegian Wood', Ravi Shankar li va ensenyar a tocar-lo correctament. A veure si descobriu el so del sitar 

El rock es fusiona amb altres músiques, ritmes i sons com la música llatina, el jazz, la música tradicional, el flamenc o la música de Jamaica, on a finals del anys 1960 els músics locals adapten el rock amb ritmes propis del carib com el 'Calipso' i creen un nou estil, l''ska'. Així, el grup 'Triana' va ser un grup de rock andalús molt popular als anys 1970, que en la seva música hi barreja el 'cante jondo' i la guitarra flamenca amb el rock. En Carlos Santana és un gran guitarrista d'origen mexicà que va fusionar el rock i el blues amb els ritmes propis de Sud Amèrica.
 
Miles Davis ja era un reconegut músic de jazz quan va començar a fer servir instruments i ritmes propis del rock. 
Bob Marley va ser un gran lluitador per la pau i va portar el 'reggae' per tot el món. Va morir quan només tenia 36 anys. Aquí el teniu amb 'Is this love?' ('Això és amor?') 
 

Als anys 1960 a tot l'Estat espanyol només es podia cantar rock en castellà i amb lletres no gaire compromeses, ja que s'hi vivia una situació de manca d'expressió que afectava molt la música.



En acabar la dictadura i amb l'arribada de la democràcia, els grups musicals es poden expressar amb més llibertat. Un dels primers músics que fa rock en català és Pau Riba. I tots recordem els inicis del grup gironí 'Sopa de cabra' amb el seu cantant Gerard Quintana interpretant 'L'Empordà' o 'els Pets' amb el seu 'Bon dia' o el grup Sau amb 'Boig per tu', els 'Lax'n Busto' amb 'Miami Beach'... i tants d'altres. Aquí hi teniu 'L'Empordà' amb els 'Sopa de cabra' 



I si voleu, podeu seguir el 'Boig per tu' del grup SAU

I els incombustibles 'Lax'n busto' amb 'Llença't'

Cap comentari:

Publica un comentari