dimarts, 24 de febrer de 2015

TOTS CAP A L'AUDITORI !

Un any més, en començar la primavera, a mitjans del mes de març, tots els nens i nenes de l'escola, des dels més petitons de P3 fins als més grans de 6è, podrem gaudir d'una bona audició musical a l'Auditori de Banyoles. Us en faig cinc cèntims per tal que us en pugueu començar a fer una idea. I alhora, poder aprendre algunes de les cançons de les que tindrem la satisfacció d'escoltar en directe i de començar a sentir els fragments de música que ens hi interpretaran. 
Als alumnes de Parvulari, la Mirna Vilasís i en Xavi Múrcia, del grup 'Samfaina de Colors' ens oferiran 'CABARET PATUFET', un espectacle delicat,  senzill, natural, ple de sensibilitat, que porta aquest nom de Cabaret perquè té cançó, música, conte, endevinalles, poesia... I Patufet perquè és petit, i perquè Patufet és el nom del personatge més famós dels contes tradicionals catalans. És clar que també hi sortiran altres personatges: la Rateta Presumida que no sabem si trobarà l'amor de la seva vida, la Lluna que vol enredar al Sol, la Marta que no sabem per què vol anar a la platja, l'ocell que dorm a la palla i que pon un ou cada setmana, el drac que ens vol espatllar la festa. I entremig de tot plegat, el nostre estimat Patufet. Així que... cap al Cabaret Patufet!            

Que no recordeu qui és en Patufet?
Au, va! el de 'Patim, patam, patum, homes i dones del cap dret..., patim patam, patum, no trepitgeu en Patufet!' 

I, abans d'acabar, ens proposaran unes endevinalles.
La cançó és un joc... joc de les endevinalles,
cal estar ben desperts, per trobar la solució.

I també ens cantaran la cançó de l'elefant...

I també la de "Dalt del cotxe hi ha una nina". Voleu veure en Mic com ens la canta?

Els alumnes del Cicle Inicial gaudirem de l'òpera LA FLAUTA MÀGICA, la més màgica de totes les òperes. En veurem una versió reduïda però molt entenedora en la que s'hi aniran combinant les parts cantades amb les parlades.
'LA FLAUTA MÀGICA'va ser una de les últimes òperes de W.A.Mozart, estrenada a Viena el 1791, l'any de la seva mort. Ràpidament es va fer molt popular en tots els països de parla germànica gràcies,entre altres coses , a l'ambient de contes de fades que es respira a l'òpera. Els personatges, plens de simbologies, com en Papageno, la Pagagena, la Reina de la Nit, la Pamina, en Monostatos, en Tamino... es van fer molt coneguts i van arribar a tothom. En Papageno caçava ocells per a la Reina de la Nit i aquesta, per compensar-lo, li donava menjar i beguda. Cap al final, en Papageno troba la seva Papagena estimada. Mentre dialoguen, tot cantant aquest duet, parlen de que s'estimen molt i que tindran molts Papagenos i moltes Papagenes petits.

Si la voleu seguir tota, aquí la teniu en la representació de 'La Petita Flauta Màgica' del Teatre del Liceu.

 Us la resumeixo:
El príncep Tamino s'ha perdut enmig del bosc i, de cop i volta, és atacat per una serp. Per sort, és salvat per les tres dames de la Reina de la Nit que travessen l'animal amb les seves espases. Tamino cau desmaiat i Papageno, l'home ocell que ho ha vist, vol fer creure a en Tamino que és ell qui ha matat la serp. Les dames de la Reina de la Nit, quan senten que Papageno diu aquesta mentida, li tanquen la boca amb un cadenat i donen a Tamino un retrat d'una noia molt bonica, la Pamina, que és la filla de la Reina de la Nit. En veure la fotografia, en Tamino s'enamora bojament de la Pamina. La Reina de la Nit s'apareix majestuosament a Tamino i li demana que alliberi la seva filla de les mans del seu gran enemnic Sarastro, que la té presonera. La Reina de la Nit dóna una flauta màgica a en Tamino i a en Papageno, que l'acompanyarà, un carilló. Tres nens celestials els ensenyen el camí per a anar on viu en Sarastro: una casa d'estil egipci on, el seu guardià, en Monostatos, contínuament molesta a la Pamina.
En Tamino i en Papageno arriben al palau i en Papageno s'espanta molt en veure en Monostatos, però aquest també s'horroritza quan veu les plomes de l'home-ocell. Un i altre es pensen que tenen davant el dimoni i en Tamino explica a la Pamina que és allà per salvar-la dels poders malèfics.
Tamino se'n va cap a un bosc, on els tres nois celestials li ensenyen el temple de la saviesa. Quan Tamino vol entrar-hi, un sacerdot li barra el pas i li diu que Sarastro no és tan dolent com li ha dit la Reina de la Nit, sinó l'únic que és bondadós i que té la veritat i la més alta saviesa. Mentrestant, en Papageno ha trobat la Pamina i se la vol emportar, però en Sarastro ho veu i no els deixa sortir; els nega la llibertat fins que, després d'haver passat unes fortes proves, siguin admesos al temple de la saviesa. Per això els tapen els ulls per a entrar al temple.
Sarastro ha reunit els sacerdots en assemblea i aquesta decideix quines són les proves que han de passar. No poden dir ni una paraula a partir d'aquell moment, i han de passar les proves del foc i de l'aigua.
Mentrestant,la Pamina s'ha adormit, i quan es desperta, la Reina de la Nit la vol convèncer que mati en Sarastro. Ella no en fa cas, i quan Sarastro ho sap, no vol venjar-se, perquè és bo i té la veritat.
Amb l'ajuda de la flauta i el carilló màgics, en Tamino i en Papageno passen totes les proves. Troben la Pamina i junts, entren al temple del Sol, on són admesos com a iniciats en la veritat i la saviesa, i es casen.
Monostatos i la Reina de la Nit intenten d'entrar també al temple, però entre llamps i trons desapareixen per sempre en l'eterna foscor.
En Papageno, a qui han promès que trobaria una Papagena, es desespera perquè aquesta no apareix. Una vegada més, les campanetes màgiques fan que en Papageno trobi la Papagena dels seus somnis i sigui feliç.
Ja ho veieu... quanta màgia! Les campanetes màgiques també varen fer que en Monostatos i tots els guardians es posessin a cantar i a ballar , sense poder-ho evitar, encantats pel so màgic de l'instrument que portava en Papageno, el carilló. Aquesta música és coneguda per 'Das klinget so herrlich...' És interpretada per un cor d'homes, un tenor i el carilló. Té 4 frases, la primera instrumental i les altres tres, cantades.



Si voleu conéixer més els personatges...
- La Reina de la Nit, també anomenada 'Astreflamant' i 'Sa Majestat de la Tenebra' apareix, durant la primera part de la història, com una dama magnífica disposada a tot per salvar la seva estimada filla Pamina de les urpes de Sarastro, que l'ha segrestada. Després, Sarastro ens la mostra com una dona orgullosa que voldria ser senyora del món sencer. És un dels personatges més majestuosos: una bella figura tota vestida de negre, espurnejant d'estrelles i amb la cara pàl·lida com la lluna.
- Sarastro, també anomenat 'Gran Mestre de la Saviesa' i 'Gran Mestre de la Llum'  és titllat per la Reina de la Nit de tirà, inhumà, bàrbar i d'esperit malèfic. En canvi, a la segona part, els seus oficiants ens el presenten com un home d’una bondat immensa i, quan Pamina el veu, un home gran, de cabells blancs i cara bondadosa, hi reconeix l’home just de qui li havia parlat el seu pare. 
- El príncep heroi Tamino és un caçador atractiu i ben plantat que s’ha perdut en una muntanya misteriosa. Com que és virtuós i discret, la Reina de la Nit l’ha triat perquè vagi a rescatar la seva dolça filla Pamina i ell, per fer-se mereixedor de l’amor de la princesa, superarà les dures proves a què es veurà sotmès al temple de la saviesa. Davant del medalló amb el retrat de la princesa, Tamino es queda com encantat i, com més la mira, més se n’enamora.
- La dolça princesa Pamina simbolitza la virtut i puresa de les donzelles. És també molt bona filla i molt respectuosa de la memòria del seu bon pare difunt. És valenta, tal com correspon a una dama de la noblesa, i s’afegeix joiosa al seu estimat Tamino a l’hora de passar l’última prova, desafiant la mort i la tenebra. Pamina coneix Tamino a partir d’un dibuix que li'n fa Papageno i sap que l’estima. Per això quan es troben es reconeixen a l’instant.
- El bon ocellaire Papageno dóna el to humorístic a l’obra i ens fa riure amb les seves sortides ingènues i innocents. És molt estrafolari: porta un grapat de virolades plomes de paó al cap i una cua de gall al cul, i tot el cos recobert d’altres plomes de tots els colors i totes les mides. També porta una gàbia i una flauta com a reclam per als ocells. És bocamoll, golafre, poruc i una mica mentider però, per damunt de tot,en Papageno és un entranyable bon jan amb un cor de sucre. Al final troba la seva estimada Papagena, que se li assembla tant de ser com de fer.
- El guardià gegant Monóstatos és l’antítesi de Papageno: baladrer, rabiüt, pelut i ostentós, va vestit molt ricament amb robes fines i de colors vius, lluint braçalets i collarets d’or de llei; ara bé, el que més destaca d’ell és la malícia i la traïdoria. 

Tota la ràbia de la Reina de la Nit queda expressada en aquesta ària:

Voleu riure? No us ho perdeu! 



Als alumnes del Cicle Mitjà ens mostraran la Cobla, la seva música i els seus instruments. Tot plegat, serà amb la Cobla Marinada, una de les formacions més actives del nostre país i que treball per apropar la Cobla, la seva música i la seva tradició a la modernitat del segle XXI. I amb el seu espectacle: ACOBLA'T que ens permetrà acostar-nos d'una manera entretinguda, divertida i interactiva a la música d'arrel tradicional catalana: instruments, compositors i noves tendències derivades de termes actuals com la difusió i la interculturalitat .

La Cobla és la formació instrumental autòctona catalana per excel·lència i destaca per la seva gran riquesa tímbrica. Amb aquesta audició  podrem descobrir, de forma divertida, les particularitats d'aquesta formació i les de la seva música. Les clares explicacions que, de manera interactiva, complementen la proposta, amb la presència de certs gags còmics, ens permetran conèixer l'evolució històrica d'aquesta formació: podrem conèixer com sonava l'antiga Cobla de Tres Quartans i les particularitats dels seus instruments, fins arribar a l'actual formació establerta per en Pep Ventura al segle XIX
La Cobla de Tres Quartans era una formació de tres músics i quatre instruments: el sac de gemecs, la tarota, el flabiol i el tamborí. Aquí us deixo la cobla de Tres Quartans La Titaranya de Valls. Fixeu-vos amb el so dels instruments.

 En aquesta audició recordarem que la Cobla és un grup instrumental, una petita orquestra, formada per 11 músics que toquen 12 instruments:
- 1 FLABIOL i 1 TAMBORÍ (que els toca la mateixa persona)
- 2 TIBLES
- 2 TENORES
- 2 TROMPETES
- 1 TROMBÓ DE PISTONS
- 2 FISCORNS
- 1 CONTRABAIX
La Cobla normalment interpreta sardanes, la dansa nacional de Catalunya, però també interpreta altres balls populars i, en els darrers anys, també ha entrat en altres àmbits de la música, com el rock, el jazz o la música simfònica.
En aquest video de la Cobla Catània de Vilafranca del Penedès podrem recordar tots els instruments:



I als del Cicle Superior ens proposaran un viatge per les diferents etapes creatives dels BEATLES i la seva influència en la música popular del segle XXI., tot fent-nos adonar de la bellesa d'una música que va canviar el món. L'espectacle LITUS. L'OMBRA DELS BEATLES A LA MEVA MALETA DE CANÇONS, ens presentarà les cançons del cantautor Litus i la influència que ha rebut dels Beatles per compondre les seves cançons. 
 En Carles Ruiz Bosch, en 'Litus' (Terrassa 1980) és compositor, músic i cantant. Litus comença a tocar la guitarra i a composar als 12 anys de manera autodidacta. Durant la seva adolescència passa per diferents grups de pop, rock, jazz, blues i soul fins que, l'any 1998 grava el seu primer disc amb els Mutis. 
L'any 2000 reediten el seu primer àlbum amb dues cançons més. Paral·lelament en Litus actua en solitari i ha cantat en castellà i en català. L'any 2010 l'Institut Ramon Llull el va triar perquè fes una gira de 15 concerts a Alemanya per tal de promocionar la cultura catalana a través de les seves cançons. En l'espectacle que avui ens presenta, el veurem com a pianista en format trio amb Jordi Belza a la guitarra i veu i en Joan Eloi Vila a la guitarra i als comentaris.
I els BEATLES, qui són?
Els BEATLES varen ser un grup de música procedent de Liverpool, Anglaterra, format per en John Lennon, en Paul McCartney, en George Harrison i en Ringo Starr. Són el grup de música pop amb més èxits i vendes de discs de la història de la música popular i, a més a més, han aconseguit el reconeixement dels crítics. Les seves aportacions innovadores a la música popular i el seu impacte cultural van tenir una gran transcendència en els anys seixanta del segle XX, que es perllongà d'una manera o altra en els anys posteriors.
Varen sorgir a principis dels anys 60 (s.XX) i varen ser els iniciadors del fenomen 'beat'. Partint de la base rítmica del rock, les seves composicions foren una veritable troballa en l'aspecte melòdic i harmònic.
Les seves cançons van reflectir els problemes d'un cert sector de la joventut de l'època, que pretenia restar al marge de l'anomenada societat de consum, alhora que reclamava nous valors estètics, artístics, espirituals i socials.
La seva dissolució oficial va tenir lloc l'any 1970. Els seus integrants van seguir les respectives carreres musicals en solitari, tot i que van sovintejar les col·laboracions entre ells. l'any 1995, en motiu de l'edició del primer volum de la trilogia 'Beatles Anthology', va tenir lloc una reunió virtual del grup, amb l'ajuda d'unes cintes que John Lennon havia deixat enregistrades i que van ser la base de dues noves cançons: 'Free as a Bird' i 'Real Love'.

I quines cançons escoltarem?
1. LOVE ME DO . Aquesta és una de les primeres cançons d'en John Lennon i en Paul McCartney, d'entre 1958 i 1959. Al 1962 va sortir gravada en un disc senzill i va tenir molt d'èxit a Anglaterra. Al cap de dos anys, als Estats Units ja era el número 1 de les llistes de les cançons més escoltades. La cançó començava  amb una harmònica de blues que tocava en John Lennon. Aquesta cançó la varen gravar primer amb Pete Best a la bateria. Més tard, amb en Ringo Starr. I encara la varen gravar amb l'Andy White, ja que el productor George Martin no estava prou satisfet de les interpretacions d'en Pete Best ni de l'Andy White.


2. I WANT TO HOLD YOUR HAND . Aquesta cançó els va fer famosos als Estats Units. Varen ser el número 1 i els va obrir el camí a la Beatlemania. Escrita també per en John Lennon i Paul McCartney, va aconseguir vendre 15 milions de còpies. L'any 2010 va ser considerada com la segona millor cançó del grup.

  3. Medley de A HARD DAY’S NIGHT / HELP / SHE LOVES YOU - Comença la Beatlemania. En Litus ens farà un repàs dels grans èxits d’aquesta primera etapa del grup.

4. SANDRA (Litus) - cançó d'en Litus que reuneix molts elements de l'estil dels Beatles en la seva primera etapa.
5. YESTERDAY / AL SUD DEL CEL (Beatles/Litus) - En Litus sol amb la guitarra farà una barreja d'aquestes dues cançons. "Yesterday" és un tema clau en la història del grup, que va canviar la manera d'entendre la música pop. "Al sud del cel" connecta molt bé amb aquesta cançó. A part, va tenir dues candidatures als premis Goya per la seva participació en la pel·lícula "Carlitos y el campo de los sueños" (Globomedia 2008). És la cançó més celebrada d'en Litus. 

6. WITH A LITTLE HELP FROM MY FRIENDS/ OBLADI OBLADA . Comença la segona etapa d'aquest viatge. Les melodies i les lletres evolucionen cap a un pop mol més ric i elaborat. Comencen a barrejar el pop amb altres estils com el jazz, el swing, música hindú... Els discos més importants d'aquesta època són "Sargent Pepper's" i "White Album".


7. CARNAVAL (Litus). Hi ha una barreja de pop i de jazz. 
8. IMAGINE (John Lennon). "Imagine" no va ser gravada pels Beatles però és una cançó d'en John Lennon que va marcar el final de la història del grup i l'inici de les carreres en solitari dels seus components. És un himne a favor de la pau. És una cançó imprescindible.


9. LET IT BE . Cançó que simbolitza el final d'aquesta història. És l'himne final d'aquest viatge, tot i que l'espectacle no acaba aquí. Forma part de l'últim disc editat per la banda, abans de separar-se.
10.HEY JUDE. Per acabar l'espectacle cantarem aquest himne que ens permetrà acabar cantant tots junts i fer un final de festa emotiu.
11+1. BISOS. Aquí podrem votar la cançó que més ens hagi agradat per tornar-la a cantar. O bé ens en cantaran alguna altra. Potser... YELLOW SUBMARINE.

Cap comentari:

Publica un comentari