Els japonesos veneren dues estacions de l'any: la primavera, quan arreu floreixen els cirerers -Sakura- i la tardor, quan les fulles de l'auró, arbre típicament japonès, es tornen vermelloses -Momiji- , un meravellós espectacle de la natura que ells admiren molt.
Fa una setmana, l'onze de març, ni tardor ni primavera encara, la natura els va fer una mala passada.
Un terratrèmol de 8.9 graus de l'escala de Richter va provocar un tsunami que va arrasar la costa del Japó. Tot i que el Japó és un país acostumat als terratrèmols, no n'hi havia hagut mai cap de tan fort. La quantitat de víctimes i els danys materials creixen, juntament amb la incertesa de la magnitud de la radioactivitat emesa per les centrals nuclears afectades.
Us deixo un moment d'esperança, de calma, de serenor.
Tant de bo aquest país també tingués aquest moment. I molts d'altres.
Tant de bo ben aviat els japonesos puguin tornar a gaudir, il·lusionats, de la blancor pura dels cirerers florits i de tots els colors que els ofereix, bellament, la tardor.
Us deixo, doncs, una música dolça i tranquil·la, plena de pau. És la cançó Momigi, tan popular al Japó, que aquests dies cantem a l'escola.
Aki no yuuhi ni, teru yama momigi. Koi mousuimo kasuaru nakani. Matsu o irodoru, kaedeya tsutawa. Yama no fumoto no suso moyoo.
Tani no nagare ni chiriuku momigi. Nami ni yurarete, hanarete yootte. Aka ya kiiro no, irossamasama ni, mizu no ue ni mo orunishiki.
I que vol dir:
El sol en el capvespre de tardor tenyeix la muntanya ataronjada. Hi ha colors diversos, de foscos i de clars. Els pins són verds, amb fulles verdes. El corrent del riu de la vall porta fulles del momigi. Van girant dins l'aigua, ara juntes, ara separades. N'hi ha de vermelles, de grogues i d'altres colors. Totes en el riu.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada