dijous, 24 de març de 2011

EL GRUP 'MANEL' FA HISTÒRIA CANTANT EN CATALÀ

Feia 15 anys que un disc en català no aconseguia ser el número 1 de tot Espanya i és el primer grup de pop que assoleix, aquesta fita, cantant en català.
El segon disc de Manel '1o milles per veure una bona armadura' és el número 1 de la Llista Oficial de Vendes amb més de 10.000 còpies venudes en una setmana. El disc del quartet barceloní és el primer cantat en català que arriba a la primera posició de les llistes de tot Espanya, des de l'any 1996, una fita que només havien aconseguit cantautors com Joan Manuel Serrat o Lluís Llach, però mai un grup de pop.

El grup Manel , doncs, es converteix així en el Primer grup de Pop de la història que se situa en el número 1, cantant en català. Això vol dir que estan per sobre, en aquesta llista, de Pablo Alborán, Sergio Dalma, REM, Malú, Dani Martín i Shakira. Demà passat, dissabte, començaran una gira per Catalunya . Però el disc també el presentaran a Palma de Mallorca, Sevilla, Madrid i València. ENHORABONA !
Aquí teniu el videoclip d'una de les cançons que inclou el seu disc i que els Manel han fet servir de presentació, en el que hi surten envoltats d'amics cantants, com en Jaume Sisa, els Mishima... i que han comptat amb la participació de l'actor Sergi López.
Es tracta d' ANIVERSARI , que ens explica això, un aniversari, la celebració, el moment de demanar un desig, de com ens anem fent grans i de com anem passant per la vida.
Doncs, PER MOLTS ANYS !



Els llums s’han apagat, han tret el pastís, aplaudien els pares, els tiets i els amics tots alhora, agrupats en un únic crit, “que demani un desig, que demani un desig”.
I tu, nerviosa, com sempre que et toca ser el centre d’atenció, has fixat els ulls en un punt imprecís del menjador un segon, dos segons, tres segons, quatre i cinc.
Els teus ulls cavalcaven buscant un desig, les espelmes cremaven i alguns dels amics
t’enfocaven amb càmeres de retratar,una veu comentava “ai, que guapa està” i jo, en el fons, m’acabava el culet de la copa decidit a trobar un raconet adequat per fer-me petit, petit.
Del tamany d’una mosca, del tamany d’un mosquit.
Per un cop empetitit, sota els tamborets i la taula allargada pels dos cavallets, fer-me pas amb prudència per un entramat de sabates d’hivern, de confeti aixafat, i esprintar maleint la llargada dels meus nous passets i amagar-me entre un tap de suro i la paret just a temps que no em mengi el collons de gatet.
I escalar les sanefes del teu vestit i falcar el peu esquerre en un descosit i arribar-te a l’espatlla i seure en un botó i agafar un pelet d’aire i, amb un saltiró, enganxar-te un cabell i impulsar-me en un últim salt final i accedir al teu desig travessant la paret del llagrimal.
Ara un peu! Ara un braç! Ara el tors! Ara el cap!
I ja dins del desig veure si hi ha bon ambient, repartir unes targetes, ser amable amb la gent i amb maneres de jove discret i educat presentar els meus respectes a l’autoritat, escoltar amb atenció batalletes curioses als més vells, fer-me fotos gracioses amb altres il•lustres viatgers i amb un home amb corbata que no sé qui és.
I en el núvol de somnis que tens a l’abast i entre d’altres que, ho sento, però ja mai viuràs, detectar un caminet que m’allunyi del grup o una ombreta tranquil•la on, desapercebut, estirar-me una estona i, per fi, relaxar-me celebrant el plaer indescriptible que és estar amb tu, avui que et fas gran,
mentre a fora de l’ull les espelmes es van apagant
.

Cap comentari:

Publica un comentari