EL FOLLET VALENT I 'ELS ROSSINYOLS DE L'ESTANY'

Durant aquest curs, s'ha tornat a posar en funcionament la coral 'Els rossinyols de l'estany' que, de manera ininterrompuda, va ser present a l'escola durant quinze anys (de la primavera de 1991 al curs 2005-06) i en la que hi van ser cantaires més de cinc-cents nens i nenes.

Amb l'objectiu de dinamitzar les estones d'esbarjo per a la millora de la cohesió social, des del PAC (Projecte d'Autonomia de Centres) s'ha potenciat que durant l'estona d'esbarjo de dos dies (un per al Cicle Mitjà i l'altre per al Cicle Superior) de manera voluntària els alumnes poguessin gaudir del cant coral. En total han estat 49 cantaires que, a més a més de participar en la vetllada de Nadal de l'escola i de cantar als malalts de la Clínica, han participat en la festa de Sant Antoni i, durant aquesta setmana, han cantat i interpretat amb molt d'èxit al Teatre Municipal de Banyoles, dins la celebració de la XVI Mostra de Teatre del Pla de l'Estany , la cantata 'El Follet Valent' de la Núria Juanet, la Clara Ripoll i la Rosa Nogué. Aquí en teniu un resum i el text de les cançons. Que en gaudiu!

Ara escolteu la història del follet, savi sense por, menut i despert. Sóc el follet, sol enmig de la nit. Busco la pau, vinc a fer nous amics.

El follet valent és un follet molt eixerit que es pensa que viu sol al bosc. Però una colla d'animalets de seguida se li fan amics.

Jo que sóc a tot arreu sempre estic alerta dins del bosc. Tant de dia com de nit els animalets em poden trobar aquí.

Sempre duc al meu sarró unes castanyetes de la sort. Si les llenço d'un sol cop, el perill s'esborra, ai! vés quin tresor.

Quan tinc ganes de sopar prenc una fulleta de la col. Si després em ve la son, faig sonar campanes dins del meu bressol.

Amb el seu enginy va salvar dues papallones d'ales blaves i delicades de morir negades. Resistiu!

Flic flac no puc volar, que flic flac floc em pesen les ales. Au! veniu-me a ajudar, l'aiguat se'm vol empassar. Amic follet valent, mostra els teus encantaments. Amic follet valent no perdis temps.

Xip xap ja sóc aquí, que xip xap xop jo ja t'he sentit. Au! agafa't ben fort i oblida aquesta dissort. Amic follet valent...

Per això, veient la valenta acció del follet, tots els animalets li'n van dir: Follet valent !

Som els de la colla del Follet valent, som els de la colla que estima la gent. No tenim por de la nit ni la foscor del bosc. Vine! vine amb nosaltres. Vine! vine amb nosaltres perquè... som els més petits de tots els animals, si ens agafes amb dos dits ens pots fer mal. La nostra força és la que portem a dins del cor.

Ben units i alegres sempre ens trobaràs, les llumetes al capvespre s'encendran. Vine amb nosaltres, no deixis mai aquest camí, camí, camí!

Però no tot era pau i felicitat perquè una aranya negra i peluda havia teixit la seva tela ben a prop.

Teranyina, forta i fina. Ets l'enganxina dels meus enemics. Descabdellant i enfilant vas teixint al voltant, el fil que en dóna el menjar, el fil que els vol atrapar.

Els de la colla varen demanar al Follet valent que anés a parlar amb l'aranya. I ell, que també tenia una mica de por, se'n va anar cap a l'esbarzer des d'on penjava l'aranya. I els fils llargs i enganxosos de la teranyina el varen deixar ben empresonat.

Tot sol em trobo enmig del fred i de la gelada, la neu m'acompanya. Quan els meus pares em despertaven de bon matí, ja el sol despuntava.

Els animalets varen sentir aquesta cançó que cantava el follet i varen anar a salvar el seu estimat amic.

Quan la formigueta es calça les botetes i la marieta no troba els seus botons. Aranya dolenta, no et facis la valenta, ves desant el fil que som aquí.

L'abella ratllada espolsa bé les ales, l'escarabat bumbum ja repica el seu timbal. Aranya dolenta, no et facis la valenta, ves desant el fil que som aquí.

Feia molt fred i la rosada es va gebrar. Als animalets els costava molt avançar. Però l'aranya tampoc podia moure's del seu lloc, perquè els fils de la teranyina també se li havien glaçat.

I el follet, mig mort de fred, li va dir amb veu dolça i suau a l'aranya:

- Ai aranya! No veus que sempre estàs sola? Fas por als meus amics i no t'estima ningú. Si sabessis tenir amics! És el millor que hi ha al món! ...

Mentre anava parlant, el follet amb el seu alè, s'anava desenganxant poc a poc dels fils.

Però a l'aranya se li anaven gelant les potes i, trista, veient que es moriria de fred, pensava que el Follet tenia molta raó. I quan varen arribar els de la colla del Follet els va dir:

- Adéu-siau, companys! Em sap greu haver-vos fet mal. Tant de bo algú m'hagués explicat què volia dir tenir amics. Com m'agradaria ser un de vosaltres... i poder tenir tants amics... per jugar, per cantar, per treballar, per passar-s'ho bé, per ajudar-se, per estimar-se... Perdoneu-me. He estat tan dolenta... No he sabut ser amiga vostra. Adéu-siau...

Al Follet li va fer llàstima i li va preguntar:

- Ens promets, aranya, que des d'ara seràs amiga nostra?

Ja sense gaire forces, l'aranya va fer que sí, amb el cap, molt agraïda i es va posar a plorar.

I des d'aleshores... l'aranya va ser la millor amiga ...

de la colla del Follet Valent !

Gràcies Núria Juanet per la música tan deliciosa... Gràcies Clara Ripoll per les teves paraules tan ben posades dins les cançons. Gràcies Rosa per aquest conte que ens ensenya a ser BONS AMICS !

I gràcies Núria Ponsatí per haver tingut la paciència de seguir tota la cantata pel forat de la teva càmera i fer possible que ara puguem gaudir d'aquest enregistrament.