Dies de Carnaval... amb 'EL CARNAVAL DELS ANIMALS' !

De què us heu disfressat ? De què us disfressareu?...

En Camille Saint-Saëns, un músic que va néixer a París (França) l'any 1835, va escriure l'obra "EL CARNAVAL DELS ANIMALS" amb la que, d'alguna manera, va "disfressar" els seus amics.

Era una mica bromista!

Com d'altres músics coneguts, va ser un nen prodigi. Quan tenia 10 anys va fer el seu primer concert públic, interpretant un concert de Mozart i obres d'altres compositors: Händel, Bach, Beethoven... Però és que quan tenia tres anys ja sabia llegir i escriure. Quin geni!

Va ser un gran compositor i un excel·lent pianista i el primer compositor que va introduir el xilòfon, instrument oriental poc conegut llavors a Europa, a l'orquestra simfònica en la seva peça "Dansa macabra". Ui! Quina por!

També va ser molt bon organista i tocava a diverses esglésies de París. Les seves improvisacions encisaven el públic parisenc i el gran músic hongarès Franz Listz va afirmar que Saint-Saëns era el més gran organista del món. Era un home d'una gran delicadesa d'esperit, agut i observador en extrem; la sobrietat presidí tant la seva obra com la seva vida. Des de petit es va dedicar a l'estudi de la geologia, l'arqueologia, la botànica, les papallones... i s'interessà per les matemàtiques, la filosofia, la religió... Va morir a Alger l'any 1921.

Voleu escoltar una de les seves obres més conegudes?

Aquí teniu EL CARNAVAL DELS ANIMALS

Ell l'anomenà "Gran Fantasia Zoològica per a dos pianos i orquestra" on ens presenta una sèrie d'animals en festa i la vestí d'un caràcter còmic i, potser, en alguns moments, va voler-hi ridiculitzar alguns personatges de la vida musical de l'època. És una obra sense pretensions escrita per a diversió del mateix autor i d'una colla d'amics, també músics, els mateixos que en aquella ocasió, el dimarts gras del Carnaval del 1886, la van interpretar a casa d'un d'ells. Potser per això i perquè pensava que podia perjudicar la seva reputació de compositor seriós no va permetre mai que s'interpretés en públic mentre ell visqués. I així es va fer. La primera audició pública va tenir lloc l'any 1922, un any després de la seva mort.

Consta de 14 fragments. A cadascun d'ells s'hi distingeixen particularitats rítmiques, melòdiques o tímbriques fàcilment apreciables que ens ajuden a endevinar els animals que van desfilant.

Lleó, gallines, pollets, cangurs, ase, cucut, peixos... esteu apunt? Comencem!

1. Introducció i marxa reial del lleó: S'obren les cortines. A poc a poc fins que les deixen esteses. I els dos pianos, imitant unes trompetes i una banda d'instruments de vent ens presenten el "rei" de la selva, entrant a la festa del carnaval al ritme d'una marxa solemne. Els seus rugits no ens passen per alt. Una escala ascendent de les notes tocades al piano ens evoca tota la seva esmolada dentadura. A mi em sembla que la va dedicar al seu amic més rondinaire, malcarat i geniüt. Instruments: piano, dos violins, viola, violoncel i contrabaix.

2. Gallines i pollastres: La música és prou suggeridora i ens fa sentir clarament que ens trobem dins d'un galliner amb tot el seu cloqueig: les gallines escatainen entremig de les corredisses dels pollets i de tant en tant se sent cantar el gall. A mi em sembla que la va dedicar al seu amic més poruc, que per no gaire res se li posava la pell de gallina. Instruments: piano, dos violins, viola i clarinet.

 3. Ases tibetans: Els dos pianos s'ocupen de descriure la cursa d'aquests animals tan ràpids que arriben a una velocitat de fins 70 km/hora i són molt resistents. Són ases salvatges, també anomenats hemions que tenen les orelles més petites que els altres rucs. A mi em sembla que la va dedicar a un amic que tenia que cada matí sortia a córrer una bona estona per a fer una mica d'esport. Instruments: dos pianos que van repetint un motiu de 4 notes al llarg de tot el teclat. Els dos pianos toquen exactament les mateixes notes a l'octava.

 4. Tortugues: El contrabaix interpreta una dansa lenta i pausada, la "quadrilla", originalment de ritme més ràpid. Representa el lent i pesat caminar d'aquests animalons. Hi inclou el conegut "can-can" de l'operetta de Jacques Offenbach "Orfeu als inferns". A mi em sembla que la va dedicar a un seu amic que, tot i que anava molt a poc a poc en fer les coses, tenia temps per a tot. Instruments: Piano, dos violins, viola, violoncel i contrabaix.

Visca la diferència! Ja es veu que les tortugues no podrien ballar aquesta esbojarrada melodia amb aquest ritme tan frenètic del Can-Can:

5. Elefant: El contrabaix interpreta, en una tessitura greu, un altre ritme de dansa, la "Dansa de les sílfides", extret d'una obra de l'Hector Berlioz, en la que ballaven unes sílfides delicades i lleugeres. També hi ha un trosset molt petit de "El somni d'una nit d'estiu" de Fèlix Mendelssohn. A mi em sembla que en Saint-Saëns tenia un amic molt alt i gros però molt juganer i simpàtic a qui li va dedicar aquest fragment. Instruments: piano i contrabaix.

Gallines, hemions, tortugues i elefants. Els recordeu?

                                   6. Cangur: La característica més remarcable és el ritme picat del fragment, com els salts del cangur. El piano imita el moviment dels cangurs amb els seus alegres salts que alternen amv moments de més calma. Gairebé penso que un amic d'en Saint-Saëns a qui li feien molt mal els peus i caminava tot fent saltirons va ser qui el va inspirar a escriure aquest fragment. Instruments: piano.

Voleu veure com salta?

7. Aquàrium-Peixos: El caràcter de la música ens fa sentir dins d'un ambient veritablement lleuger, flotant, envoltats de peixos de moviments lànguids... Amb arpegis molt suaus del piano i amb les melodies dels altres instruments, s'evoquen els moviments dels peixos dins l'aigua, harmoniosos i ondulants. I és que estic segura que en Saint-Saëns tenia un amic a qui li agradava molt estar-se en remull dins la banyera, gairebé fins que se li arrugava la pell. Instruments: flauta, carilló, piano, dos violins, viola i violoncel.

És curiosa aquesta manera d'interpretar-lo amb l'harmònica de vidre. Gaudiu-ne !

Ben segur que també us agradarà escoltar aquest fragment com si fóssiu peixos o bucejadors.

Potser us agradarà escoltar-la interpretada per quatre arpes.

8. Personatge d'orelles llargues: L'endevinalla queda ben aclarida en sentir els dos violins que imiten el "hi-ha" del "personatge". Sembla que el va dedicar als crítics musicals. També són els últims animals que surten al fragment final, tot bramant. Potser a algun amic seu una mica tanoca. Instruments: dos violins.

Ara la podem tornar a escoltar tot comptant quantes vegades el "personatge d'orelles llargues" fa el seu reclam característic (dos sons, un d'agut i un de greu). Us hi veieu amb cor?

9. Cucut del bosc: Mentre el piano amb els seus acords suaus ens suggereix la calma del bosc, el clarinet "canta" com el cucut entremig de les branques dels arbres. Em sembla que endevino que va dedicar aquest fragment a un seu amic músic que sempre estava preocupat per no fer tard i que a totes hores mirava el seu rellotge. Heu vist aquells rellotges que són com una caseta que d'una finestreta en surt tot cantant el cucut?. Instruments: clarinet i piano.

Ja sabeu com n'és de trapassera la femella cucut? Doncs quan ha de pondre els ous, busca uns pares adoptius que siguin de la mateixa espècie que la va criar quan era petita i pon un ou en cadascun dels nius que visita, després de retirar-ne un del seu amb l'ajut del bec. Quan es trenca l'ou, el pollet de cucut fa caure del niu els altres ous per tal que ell, sol al niu, pugui rebre totes les atencions dels seus pares adoptius que, pensant-se que és un fillet seu, l'alimenten amb molta estima, tot i que és molt més gran que ells. Mireu què ens expliquen a continuació...

10. Gàbia d'ocells: Quina piuladissa aquests ocells. Els seus cants i els seu vol no s'aturen ni un moment.La flauta s'ocupa de donar l'ambient precís al fragment. Els violins també hi ajuden. I també els pianos amb els seus melodiosos trinats. Instruments: flauta, piano, dos violins, viola, violoncel i contrabaix.

Quina feinada que hi té la flautista... Es veu ben bé que és una virtuosa de la flauta.

11. Pianistes: Quin maldecap aquests estudiants de piano que estan fent els seus exercicis quotidians practicant les seves escales amunt i avall del teclat, estroncades per l'acord de 7a dominant modulant mig to més amunt! Amb aquest fragment en Saint-Saëns va parodiar els qui, interpretant la música sense cap expressió, semblen més animals que no pas humans. Instruments: dos pianos. Algun amic músic que no s'acaba d'aprendre la lliçó el devia inspirar.

Si voleu escoltar i veure l'actuació dels músics en directe...

12. Fòssils: Aquí s'hi barregen diverses melodies d'altres autors(L'ària de "Il barbieri di Sevilla" de Rossini) i d'ell mateix ("Dansa macabra"). També s'hi reconeixen algunes cançons populars ("J'ai du bon tabac", "Au clair de la lune" i "Ah! vous dirai-je, maman"). Instruments: clarinet, xilofon, piano, dos violins, viola, violoncel i contrabaix.

13. Cigne: El violoncel és el qui fa la dolça melodia del cigne tot reflectint la serena calma d'un bonic cigne nedant pacíficament amb una tranquil·la frase sostinguda per les notes esgranades del piano que, en segon pla, evoca les petites ones que la majestuosa au va traçant en l'aigua al seu voltant...És un dels fragments més tranquils de tota la suite. Si podeu, contempleu un cigne en un estany i recordeu els versos del poeta francès Sully-Prudhomme:

"El cigne fereix l'aigua amb les amples palmes de les seves potes. I llisca... La seva ala immensa se l'enduu com si fos una nau calmosa".

Instruments: violoncel i piano.

Els tranquils moviments del cigne dins l'aigua han estat imitats per infinitat de ballarines:

14. Final: La festa del carnaval s'està acabant i ara desfilen els animals que evoca l'orquestra. Hi trobem, combinats hàbilment, els temes dels ases tibetans, els crits de les gallines, el cangur que va saltant i el "personatge d'orelles llargues" que, junts, acaben aquesta broma musical tan bena feta amb un brillant final de tots els instruments. Instruments: flauta, clarinet, percussió, piano, dos violins, viola i violoncel.

Si el voleu escoltar tot sencer, ho podreu fer acompanyats d'aquest teatre de titelles. Que en guadiu!

Que us ho passeu molt bé!