dissabte, 4 de juny de 2016

LA CAMPANA JA SONA , LA CAMPANA FA NING...LA FLAUTA MÀGICA I MOZART


Wolfgang Amadeus MOZART neix a Salzburg (Àustria) el dia 27 de gener de 1756. El seu pare, músic i compositor conegut, en Leopold Mozart, va ser el seu primer mestre. Juntament amb la seva germana, dos anys més gran, va demostrar aptituds extraordinàries per a tocar el clavecí i el violí, i una gran precocitat en la composició; les primeres obres són de quan tenia quatre anys.

Quan l'Amadeus era petit, era, com tots els nens i les nenes, una mica trapella. Cantava a totes hores: quan s'aixecava de dormir tot badallant, quan es rentava la cara, quan es vestia i es posava la perruca, quan ajudava a la seva germana Nannerl a parar la taula... Fins i tot a l'hora d'anar a dormir, abans que el seu pare i la seva mare li fessin el petó de bona nit. L'Amadeus tenia molta afecció a tocar el clavicèmbal i a buscar la 'sonoritat de les notes que s'estimen'.

Ens podem imaginar un diàleg fictici entre l'Amadeus i la seva mare, un dia qualsevol, en tornar de l'escola. 
En arribar, fa un petó a la seva mare i es posa a tocar el clavicèmbal.
Mare: - Amadeus, ja has fet els deures?
Amadeus: - Ara els faré de seguida, mare!
I l'Amadeus continua tocant...
Mare:  - Amadeus, ja has fet els deures ?
Amadeus: - Ara els faré de seguida, mare ! 
 I l'Amadeus continua tocant...
Mare:  - Amadeus, ves a fer els deures !
Amadeus: - Si, mare, ja hi vaig . 
I l'Amadeus continua tocant...
Mare (enfadada) - Vinga, Amadeus, ves a fer els deures, de seguida!    
Amadeus (de mala gana) - Sí,mare.Ja hi vaig !
L'Amadeus s'afanya molt a fer les sumes i a preparar el dictat i se'n torna a tocar el clavicèmbal. Al cap d'una estona:
Mare: - Amadeus, perquè no jugues una mica?
Amadeus:    - Sí, mare, ara jugaré !  
... i continua tocant
Mare: - Amadeus, perquè no jugues amb aquell cavall de fusta que et vàrem regalar pel teu sant
Amadeus: - Si, mare, ja hi vaig . 
... i continua tocant
Mare: - Doncs, perquè no jugues amb les bitlles? o a fer construccions amb les fustes ?
Amadeus: - Un moment, mare. De seguida hi vaig.   
... i continua tocant
Mare: - Doncs si no vols jugar pots llegir una mica.
Amadeus:   - Si, mare, ara llegiré. 
... i continua tocant
Mare: - Vinga, Amadeus, ves a llegir una mica. Sinó després la senyoreta em dirà que encara no llegeixes prou bé.
Amadeus:  - Bé,ara llegiré. ... i continua tocant
Mare (enfadada) : - Amadeus, ves a llegir de seguida !
Amadeus (de mala gana): - Sí, mare. Ja hi vaig !

L'Amadeus s'afanya molt a llegir una plana i una altra plana del conte que té començat i se'n torna a tocar el clavicèmbal. Al cap d'una estona
Mare:- Amadeus,hauries de treure a passejar el gos
Amadeus:  - Sí, mare, ara hi aniré  
... i continua tocant
Mare:  - Amadeus, treu a passejar el gos, que aviat serà l'hora de sopar.
Amadeus:    - Si , mare, de seguida  
... i continua tocant
Mare:  - Amadeus, ves-hi ara de seguida!
Amadeus (de mala gana): - Sí, mare. Ja hi vaig !

L'Amadeus desperta el seu gos i d'una revolada se l'enduu cap a fora , li fa donar tres voltes a la casa, corrent com un esperitat i entra a casa. L'Amadeus se'n va a tocar el piano.


Mare:   - Amadeus, ves a rentar-te les mans i vine que soparem
Amadeus: - Si, mare, de seguida hi vaig
... i continua tocant
Mare: - Amadeus, no m'ho facis repetir.Ves a rentar-te les mans i vine a sopar
Amadeus: - Que si, mare, que ja vinc 
... i continua tocant
Mare:  - Amadeus ! Vine a sopar que la sopa es refreda .
Amadeus: -Ja m'agrada freda la sopa 
... i continua tocant
Mare (enfadada) :   - Amadeus! A sopar!.
Amadeus (de mala gana): - Ja vinc!


Encara que sembli que l'Amadeus feia enfadar a la seva mare, no és pas així: s'estimaven molt i molt. 
A ella li agradava molt que l'Amadeus tingués tanta afecció per la música i quan l'acompanyava a dormir, li feia un petó i li cantava una cançó popular francesa que nosaltres coneixem amb la lletra de 'Quan tres oques van al camp...'
Quan l'Amadeus va ser gran, va escriure una música molt bonica que, a dintre, hi tenia aquesta cançó i que s'anava repetint, cada vegada, una mica diferent. 
La va anar canviant, variant. Per això, d'aquest tipus de música se'n diu Variacions

Aquest és el TEMA. Segur que el sabeu tocar amb la flauta
El pare, en Leopold, orgullós de les aptituds dels seus fills, els va portar a les principals corts d'Europa, on organitzava concerts i demostracions dels seus prodigiosos fills. 
Així, va comprar un carruatge amb cavalls, una tartana,  per viatjar d'una ciutat a l'altra i mostrar els talents musicals dels seus fills davant de reis, prínceps i cardenals. Com que Wolfgang i Nannerl mai no varen anar a escola, dalt la tartana Leopold els ensenyava a llegir i escriure, els ensenyava alemany, francès, anglès i italià, els ensenyava a sumar i restar , naturalment, els ensenyava música. Aquell carro amb el que van fer tants quilòmetres era com una escola ambulant. 
Quan W.A. Mozart tenia cinc anys varen actuar davant l'emperadriu d'Àustria, tocant tot el programa amb obres compostes per ell mateix. Als onze anys viatja a Itàlia i és admirat a Milà, Bolonya, Florència, Venècia i Roma, on assisteix a un miserere a nou veus del músic italià Allegri, a la capella Sixtina. Quan arriba a casa, impressionat per l'audició que acaba de sentir i ajudat per la seva prodigiosa memòria, és capaç de transcriure totes les notes del  miserere en paper pautat.
En tornar a Salzburg, a 16 anys, és nomenat director i compositor al servei del príncep -l'arquebisbe de Salzburg-. El contacte amb aquest home, autoritari, orgullós, poc artista i dèspota, el disgusta tant que, un bon dia, després d'una forta discussió, deixa la feina.
Mozart, però, no vol tornar a ser esclau de ningú, sinó que vol mantenir la llibertat total, tan important per a un compositor com ell, que ja a vint-i-dos anys havia compost tres-centes obres.
Es trasllada més tard a Manheim, Viena i París. Aquí la seva mare es posa greument malalta i mor.
Mozart torna a Àustria, i l'any 1782 es casa amb Constanza Weber, cantant que va contribuir a l'estrena de la seva òpera El rapte.
Constanza va ser molt mala administradora i força inepta per a portar la casa, cosa que, juntament amb el desordre de Mozart, va fer que les dificultats econòmiques i la misèria entressin a casa seva.
Per tal d'aconseguir algun ingrés econòmic, Mozart es passava les nits copiant la seva pròpia música, ja que això, a més de la part pecuniària, li permetia d'interpretar les obres.
Malgrat totes les dificultats i la seva ja precària salut, no para de compondre amb la mateixa intensa profunditat de sempre.
Ens ha deixat escrites més de 700 obres: òperes, misses, obres per a piano, concerts, simfonies, cantates, composicions per a cant i orquestra, cançons, sonates, variacions, trios, quartets, quintets, divertimentos i un rèquiem, la seva última obra, feta per encàrrec d'un afeccionat ric.
Torna de Viena i acaba La flauta màgica , obra sublim, i es posa a escriure el Rèquiem que considerava que seria el seu propi funeral, ja que estava molt malalt.
La matinada del 5 de desembre de 1791 va morir mentre escoltava un amic seu tocant un fragment del Rèquiem. Una tremenda tempesta de neu va impedir que els amics l'acompanyessin al cementiri. Tampoc no li pogué acompanyar la seva muller, que no es trobava en condicions d'assistir a l'enterrament. És per això que un dels més grans compositors de la història de la música va ser enterrat en una fossa comuna.
I parlem de 'LA FLAUTA MÀGICA'
Va ser una de les últimes òperes de W.A.Mozart, estrenada a Viena el 1791, d'any de la seva mort. Ràpidament es va fer molt popular en tots els països de parla germànica, gràcies entre altres coses a l'ambient de contes de fades que es respira a l'òpera. Els personatges, plens de simbologies, com en Papageno, la Pagagena, la Reina de la Nit, la Pamina, en Monostatos, en Tamino... es van fer molt coneguts i van arribar a tothom. En Papageno caçava ocells per a la Reina de la Nit i aquesta, per compensar-lo, li donava menjar i beguda. Cap al final, en Papageno troba la seva Papagena estimada. Mentre dialoguen, tot cantant aquest duet, parlen de que s'estimen molt i que tindran molts Papagens i moltes Papagenes petits.

Si la voleu seguir tota, aquí la teniu en la representació de 'La Petita Flauta Màgica' del Teatre del Liceu.

I aquí la teniu interpretada per l'orquestra Filarmònica d'Hamburg.


Us la resumeixo:
En Tamino, un príncep perseguit per una serp, és salvat per tres dames que travessen l'animal amb llurs espases. Tamino cau desmaiat i Papageno, l'home ocell que ho ha vist, vol convèncer Tamino que és ell qui l'ha salvat de la serp. Les dames, quan senten que Papageno diu aquesta mentida, li tanquen la boca amb un cadenat i donen a Tamino un retrat d'una noia molt bonica, la Pamina, que és la filla de la Reina de la Nit. Aquesta s'apareix a Tamino i li diu que li donarà la seva filla si aconsegueix rescatar-la de les mans de Sarastro que la té presonera. Tamino rep una flauta màgica i Papageno un carilló de mans de tres nens celestials, que els ensenyen el camí per a anar a can Sarastro. Aquest viu en una casa d'estil egipci i té un guardià, en Monostatos, que contínuament importuna Pamina.
En Tamino i en Papageno arriben al palau i en Papageno s'espanta molt en veure en Monostatos, però aquest també s'horroritza quan veu les plomes de l'home-ocell. Un i altre es pensen que tenen davant el dimoni i en Tamino explica a Pamina que és allà per salvar-la dels poders malèfics.
Tamino se'n va cap a un bosc, on els tres nois celestials li ensenyen el temple de la saviesa. Quan Tamino vol entrar-hi, un sacerdot li barra el pas i li diu que Sarastro no és tan dolent com li ha dit la Reina de la Nit, sinó l'únic que és bondadós i que té la veritat i la més alta saviesa. Mentrestant, en Papageno ha trobat la Pamina i se la vol emportar, però en Sarastro ho veu i no els deixa sortir; els nega la llibertat fins que, després d'haver passat unes fortes proves, siguin admesos al temple de la saviesa. Per això els tapen els ulls per a entrar al temple.
Sarastro ha reunit els sacerdots en assemblea i aquesta decideix quines són les proves que han de passar. No poden dir ni una paraula a partir d'aquell moment, i han de passar les proves del foc i de l'aigua.
Mentrestant,la Pamina s'ha adormit, i quan es desperta, la Reina de la Nit la vol convènce que mati en Sarastro. Ella no en fa cas, i quan Sarastro ho sap, no vol venjar-se, perquè és bo i té la veritat.
Amb l'ajuda de la flauta i el carilló màgics, en Tamino i en Papageno passen totes les proves. Troben la Pamina i junts, entren al temple del Sol, on són admesos com a iniciats en la veritat i la saviesa, i es casen.
Monostatos i la Reina de la Nit intenten d'entrar també al temple, però entre llamps i trons desapareixen per sempre en l'eterna foscor.
Ja ho veieu... les campanetes màgiques varen fer que en Monostatos i tots els guardians es posen a cantar i a ballar , sense poder-ho evitar, encantats pel so màgic de l'instrument que portava en Papageno, el carilló. Aquesta música és coneguda per 'Das klinget so herrlich...' És interpretada per un cor d'homes, un tenor i el carilló. Té 4 frases, la primera instrumental i les altres tres, cantades.


Si voleu conéixer més els personatges...
- La Reina de la Nit, també anomenada 'Astreflamant' i 'Sa Majestat de la Tenebra' apareix, durant la primera part de la història, com una dama magnífica disposada a tot per salvar la seva estimada filla Pamina de les urpes de Sarastro, que l'ha segrestada. Després, Sarastro ens la mostra com una dona orgullosa que voldria ser senyora del món sencer. És un dels personatges més majestuosos: una bella figura tota vestida de negre, espurnejant d'estrelles i amb la cara pàl·lida com la lluna.
- Sarastro, també anomenat 'Gran Mestre de la Saviesa' i 'Gran Mestre de la Llum'  és titllat per la Reina de la Nit de tirà, inhumà, bàrbar i d'esperit malèfic. En canvi, a la segona part, els seus oficiants ens el presenten com un home d’una bondat immensa i, quan Pamina el veu, un home gran, de cabells blancs i cara bondadosa, hi reconeix l’home just de qui li havia parlat el seu pare. 
- El príncep heroi Tamino és un caçador atractiu i ben plantat que s’ha perdut en una muntanya misteriosa. Com que és virtuós i discret, la Reina de la Nit l’ha triat perquè vagi a rescatar la seva dolça filla Pamina i, l’heroi, per fer-se mereixedor de l’amor de la princesa, superarà les dures proves a què es veurà sotmès al temple de la 
saviesa. Davant del medalló amb el retrat de la princesa, Tamino es queda com encantat i, com més la mira, més se n’enamora
- La dolça princesa Pamina simbolitza la virtut i puresa de les donzelles. És també molt bona filla i molt respectuosa de la memòria del seu bon pare difunt. És valenta, tal com correspon a una dama de la noblesa, i s’afegeix joiosa al seu estimat Tamino a l’hora de passar l’última prova, desafiant la mort i la tenebra. Pamina coneix Tamino a partir d’un dibuix que li'n fa Papageno i sap que l’estima. Per això quan es troben es reconeixen a 
l’instant.
- El bon ocellaire Papageno dóna el to humorístic a l’obra i ens fa riure amb les seves sortides ingènues i innocents. És molt estrafolari: porta un grapat de virolades plomes de paó al cap i una cua de gall al cul, i tot el cos recobert d’altres plomes de tots els colors i totes les mides. També és bocamoll, golafre, poruc i mentider, perquè s'atribueix el mèrit d'haver salvat Tamino i no és veritat, per això és castigat amb un cadenat d'or que li tanca la boca. Però, per damunt de tot,en Papageno és un entranyable bon jan amb un cor de sucre. Al final troba la seva estimada Papagena, que se li assembla tant de ser com de fer.
- El guardià gegant Monóstatos és l’antítesi de Papageno: baladrer, rabiüt, pelut i ostentós, anava vestit molt ricament amb robes fines i de colors vius, lluint braçalets i collarets d’or de llei; ara bé, el que més destaca d’ell és la malícia i la traïdoria. 

Tota la ràbia de la Reina de la Nit queda expressada en aquesta ària:

  Voleu riure? No us ho perdeu! 


Aquí teniu la cançó d'en Papageno


Si voleu veure en Papageno quan troba la seva Papagena...

Aquí teniu les Tres Bessones i la Flauta Màgica





INTERESSANT

Cap comentari:

Publica un comentari