diumenge, 31 de juliol de 2011

UN CEL BLAU PER SOSTRE

Avui la Núria i la Mariona, les meves filles, tornen de El Salvador.
Han estat tot el mes de juliol a la comunitat de San Carlos Lempa on hi han portat a terme un treball de cooperació, adequant i organitzant la biblioteca pública i engegant un casal infantil.

Han après a fer "popusas", un dels plats típics de El Salvador.
És una "tortita" de blat de moro farcida amb "frijoles" i formatge. A dins, però, s'hi pot posar tot el que es vulgui i es tingui a l'abast.
Ara estan volant.
Són un punt minúscul dins el blau d'un cel que avui se'm fa massa immens i damunt d'un mar massa profund.
I m'han vingut al cap moltes cançons.

Cançons que parlen del cel i del mar.
De les ganes de volar i les ganes de llibertat.
Però n'hi ha una que m'ha semblat especialment adient per a escoltar-la mentre va passant el temps d'espera per anar-les a buscar a Barcelona, a l'aeroport.
Pel tarannà i la manera de ser i de fer de la Núria i la Mariona. I per la feina a la que han dedicat part de les seves vacances.
És la d'en Peter Seeger, que en Xesco Boix va adaptar meravellosament:
UN CEL BLAU PER SOSTRE


Un cel blau per sostre, un mar sovint tan serè,
un món rodó i preciós, què més puc voler?
I és perquè us estimo, que ho intentaré de nou,
mostrar-vos vull el meu arc, és l'arc de Sant Martí.
Hi ha gent que sempre estarà cega, no volen saber res de ningú.
Hi ha qui creu que això que fem no servirà per a res.
D'altres busquen el camí fàcil,
bombes, diuen, les necessitem,
digueu-me, qui pot matar a un que no creu?
La llibertat no té dreceres!
Aneu, aneu a avisar tots els nens, a tots els pares i les mares també,
aquesta és l'última oportunitat per aprendre a compartir.

En Francesc Boix i Masramon, Xesco, va néixer el 3 de febrer de 1946 i va morir el 21 de juliol de 1984.
En Xesco va ser el pioner de l'animació d'aquest país.
La seva feina és encara una eina de treball ben vàlida i actual per a molts mestres i educadors i el seu material continua vigent.
Al llarg de la seva vida va gravar 35 discos i cassettes i va publicar 10 llibres. A més a més, va fer més de 6.000 cantades en directe, majoritàriament per a la mainada. La seva feina va esdevenir una lluita pacífica, però lluita constant i conscient.
La seva arma va ser una guitarra.
La seva eina, les cançons.
I la seva voluntat, la de canviar tantes i tantes coses...

Xesco Boix: "La meva finalitat és la d'arribar a ser un flautista d'Hamelin que pogués enllaminar els infants per tal de canviar les coses perquè penseu que les coses es poden arreglar començant per la base, és a dir, la
mainada".

El pas del temps i la seva experiència van convertir en Xesco Boix en un dels millors animadors infantils d'Europa. Va crear un model d'animador i una filosofia i va esdevenir mestre d'altres animadors que segueixen el camí per ell encetat.

Cap comentari:

Publica un comentari