dissabte, 25 de gener de 2014

ASTÈRIX, EL CÒMIC I LA MÚSICA. LA HISTÒRIA DE LA MÚSICA EN CÒMIC

Aquest any, el tema central del carnaval, a Banyoles, és el CÒMIC.
I el personatge que se'ns ha assignat a l'escola, és el conegut ASTÈRIX.
Però... què és un CÒMIC ?
Un CÒMIC o una HISTORIETA IL·LUSTRADA és una narració realitzada mitjançant una seqüència d'imatges o il·lustracions juxtaposades de forma deliberada, que tenen com a objectiu transmetre una història o qualsevol informació al lector i provocar una impressió estètica.
A Catalunya, a mitjan del segle XX, el còmic era conegut com a 'Patufet' a causa de la popularitat de la revista 'En Patufet' i com a 'tebeo' per la difusió, del 1917 al 1998, de la revista TBO.
I quin va ser el primer còmic de la història?
Doncs els que ho investiguen no es posen d'acord.
N'hi ha que diuen que a la prehistòria, les pintures rupestres pintades a les coves de Lascaux (França), d' Altamira (Cantàbria) o d'Itàlia, Algèria o la Xina, ja són historietes perquè relaten històries mitjançant les imatges.
Els frescos i els relleus egipcis, grecs, romans i asteques també ho serien.
I per tant, els jeroglífics egipcis també.
A l'Edat Mitjana, els vitralls, tapissos, domassos i els manuscrits, també es considerarien còmics. Les 'Cantigas de Santa Maria' (realitzades entre 1260 i 1270), escrites en gallec, són el primer còmic amb el text al peu que posseeix vinyetes i bafarades de diàleg. Poc després, a finals del s.XIII i a principis del s.XIV, el mallorquí Ramon Llull va fer servir imatges amb bafarades per il·lustrar alguns dels seus llibres.
Però hi ha qui considera el còmic com a un producte cultural de la modernitat industrial i política occidental i que va sorgir en paral·lel a l'evolució de la premsa. Així, una historieta només ho seria si fos reproduïda per mitjans mecànics i difosa massivament, relacionant el seu origen amb el de la caricatura i la impremta. En aquest sentit un directe precedent del còmic és l'auca.
I l'ASTÈRIX ?. Sabeu qui és? Qui no el coneix?
L'Astèrix el gal és un personatge de còmic creat pel dibuixant Albert Uderzoi. És un guerrer ros, petit, però molt llest. Les seves aventures, han estat traduïdes a més de cent llengües i dialectes i tenen sempre com a punt de partida un llogaret de la Gàl·lia romanitzada els habitants del qual, posseïdors d'una poció màgica que els fa invencibles, són inútilment assetjats pels romans. La majoria de noms propis d'Astèrix són jocs de paraules. 

Però... ASTÈRIX? ASTERIX? ÀSTERIX? 
En les primeres edicions el nom d'aquest personatge era agut. I el del seu amic també.
Així: ASTERIX i OBELIX, d'acord amb la fonètica original francesa. I conservava, per tant, el joc de paraules irònic ideat pels autors: en francès, ASTERIX s'acosta fonèticament a 'asterisc', el signe gràfic en forma d'astre petit; i OBELIX remet directament a la forma d''obelisc' del gros traginador de menhirs. En edicions posteriors, en canvi, el nom de tots dos protagonistes esdevé pla (ASTÈRIX i OBÈLIX) qui sap si per influència de la solució espanyola. Amb aquest desplaçament de l'accent, que s'ha perpetuat fins ara, tots dos noms s'han allunyat del joc de paraules original i han impedit d'entendre, o veure, a primer cop d'ull, la ironia que s'hi amaga, especialment en el cas del 'petit astre gal'.
obelix.gif (45568 bytes)En totes les obres, menys en la primera ('Astèrix el gal'), a l'Astèrix l'acompanya l'OBÈLIX, un gran tallador de menhirs, gros i pèl-roig. Junts, formen un habitual duet còmic.  
Els altres personatges que són secundaris o anecdòtics, s'han anat definint i han donat una ambientació pròpia. De vegades tenen noms diferents d'una aventura a altra.
Així, trobem en PANORÀMIX, el druida, l'únic capaç d'elaborar la poció màgica, si bé també sap elaborar altres pocions de diverses menes: per curar els malalts, per fer créixer el pèl, per empetitir a algú... És barbut, alt i prim i una mica orgullós. A vegades els romans han mirat de raptar-lo o eliminar-lo per obtenir la poció màgica, però encara no ho han aconseguit mai. Porta un vestit blanc, una capa vermella i una falç d'or que fa servir per tallar els ingredients per fer la poció.
L'IDÈFIX és el gos que sempre acompanya l'Obèlix. Actua com un mim.
El cap del poblat gal és en COPDEGARRÒTIX, que sempre se sotmet a la decisió de la seva esposa BONAKARA o KARABELLA i que es desplaça sempre amb l'ajuda de dos portadors que el duen sempre sobre un escut, del qual cau tot sovint. Té molta por que el cel li caigui al damunt. També se l'anomena ABRARACÚRCIX.
El peixater del poblat és l'ORDRALFABÈTIX. Els seus peixos no estan gaire ben conservats.
AsterixEl ferrer és l' ESAUTOMÀTIX que sovint porta un martell a les mans. Sovint té discussions i picabaralles amb l'Ordralfabètix.
L'home més vell del poblat és l'EDATDEPÈTRIX o XARÚQUIX, segons la traducció. És casat amb una dona bonica de debò i molt més jove que ell.
L'ASSEGURATÒRIX és el bard del poble, és a dir l'encarregat de transmetre les històries, les llegendes i els poemes de forma oral a més de cantar . Desafina molt. Ell creu que la seva música és genial, opinió que no tenen gens ni mica la gent que l'envolta. Amb tot, una vegada a l'Índia, salva una ciutat de la sequera perquè, amb el seu cant, fa ploure.
I no hi pot faltar el conegudíssim JULI CÈSAR, gran general de Roma i conqueridor de la Gàl·lia, un dels pocs personatges reals que apareixen activament a les aventures de l'Asterix. Intenta, una i una altra vegada, sense èxit, de conquerir el poble de l'Asterix i d'aconseguir el secret que amaga la poció màgica. Com que veu que no pot fer-hi més, mira de provocar l'enemistat i de trencar la unió de la gent del poble d'Asterix i a crear desavinences entre ells.
I també hi figura CLEOPATRA, parella de Juli Cèsar, amb un físic preciós, intel·ligència notable i gran talent com a capdavantera i dona autoritària.

Ara que ja els coneixeu...
us deixo una pel·lícula: 'L'ASTÈRIX EL GAL', en català. Que la gaudiu !


Els voleu veure ballant la SAMBA? És a 'LES DOTZE PROVES D'ASTÈRIX'.
Ja arriba a cantar malament l'ASSEGURATÒRIX. Fins i tot aconsegueix fer fora els vikings. Quin crak !

A 'ASTÈRIX I CLEOPATRA' veiem com Cleopatra canta mentre es banya a les termes, fent un duet amb la lleona i les dames d'honor ballen. 
També a 'ASTÈRIX I CLEOPATRA', tot cantant, podem aprendre a fer un pastís enverinat. Bfff! 

Aquest és, potser, el millor fragment de la pel·lícula 'ASTERIX I LES DOTZE PROVES' on després d'enfrontar-se a atletes, bèsties, mags i sacerdotesses, l'Asterix i l'Obelix s'han d'enfrontar al seu repte més difícil... burocràcia, comptabilitat, impressos... i una mala atenció al client. Són a la casa que fa tornar boig!

Heu vist mai ningú menjar tant com menja l'Obèlix en aquest fragment ? 
Tot i que... voleu dir que és així com es practica el judo? 
Realment, la poció màgica feia meravelles... 
Tot i que, de vegades, la poció màgica tenia 'efectes secundaris'... 
Només en Panoràmix sap la recepta de la poció màgica. El secret de la seva fórmula passa de druida a druida.

Quina cançó més trista! Pobre venedor cantaire!

I on passa tot això? A veure si us situeu una mica! 
No us perdeu el ball tradicional dels gals

                                             
Quan varen ser a Amèrica, dels indis varen aprendre aquesta cançó. A veure si us agrada!

El músic del nostre còmic, l'Asseguratòrix, toca la LIRA.
La lira és un instrument musical de corda que es toca pinçant o polsant les cordes. Té una caixa de ressonància de la qual surten dos braços, paral·lels o no, units per un travesser al qual es lliguen les cordes. Originalment, es construïa fent servir una closca de tortuga com a caixa de ressonància, i on hi havia unes set o més cordes afinades, fetes amb budell d'algun animal.    El seu origen és molt antic. Els egipcis van atribuir el seu origen al déu de la saviesa, l'escriptura i la música. Segons els grecs, el déu Hermes la va construir amb la closca d'una tortuga i unes canyes. Va ser l'instrument d'Orfeu i el que acompanya a Apol·lo com a símbol de la cultura i de la música. Segurament també va ser l'instrument que tocava el rei David tot acompanyant el cant dels salms. La música grega i romana, cap al segle V abans de Crist, estava molt lligada a la literatura. I, de fet, depenia força de la paraula. Fins i tot els discursos literaris anaven acompanyats de la lira. L'adjectiu 'lyricá' (lírica) servia per a indicar que els poemes es cantaven al so de la lira.
Però els origens de la lira els hem de buscar en el món Sumer (Mesopotàmia), on s'han descobert lires a les tombes reials d'Ur (2.800 anys a.C.). Aquestes eren grans i estaven decorades amb la forma d'un animal sagrat, el toro, a la caixa de ressonància. Les lires podien ser simètriques o asimètriques, segons la inclinació dels braços de l'instrument.
A Grècia, Hermes era el missatger dels déus. Se'l representa com un jove cobert amb una capa i un barret o casc alat, calçat amb sandàlies també alades i duent el caduceu a la mà.
Hermes va néixer en una cova de Cil·lene. En néixer, la seva mare Maia el va posar en un bressol embolcallat amb mantes. Però Hermes es va escapar quan ella dormia i va córrer cap a Tesalia on Apol·lo, el seu germà, estava pasturant el seu bestiar.
El petit Hermes va robar unes quantes vaques d'Apol·lo i les va amagar en una cova prop de Pilos, esborrant les seves petjades. A la cova hi va trobar una tortuga, la va matar, en va buidar les seves entranyes i, fent servir els budells d'una de les vaques i la closca de la tortuga, va fer la primera lira.
Apol·lo es va queixar a Maia que l'Hermes li havia robat el bestiar, però Hermes ja havia tornat al bressol i tornava a estar embolcallat amb les mantes, tal com la seva mare l'havia deixat. I Maia no es va creure a Apol·lo. Llavors, Hermes va començar a tocar la lira que havia fet. Apol·lo, un déu de la música, es va enamorar de l'instrument i va canviar-li pel bestiar. Així, Apol·lo es va convertir en un mestre de la lira.
I com que parlem del CÒMIC, us deixo LA HISTÒRIA DE LA MÚSICA EN CÒMICS. És en castellà. Ja l'entendreu. 

Cap comentari:

Publica un comentari