Fem música a la Vila: de març 2012

Novament, en començar la primavera, a mitjans del mes de març, tots els nens i nenes de l'escola, des dels més petitons de P3 fins als més grans de 6è, podrem gaudir d'una bona audició musical a l'Auditori de Banyoles.

Us en faig cinc cèntims, per tal que us en pugueu començar a fer una idea.

Els alumnes de Parvulari tenien previst cantar moltes cançons tradicions catalanes conegudes i no tan conegudes, amb l'espectacle musical PIM POM de la Bàrbara Van Hoestenberghe, una músic belga que va venir a viure a Pontós, a l'Alt Empordà, ara fa uns sis o set anys i que, per aprendre a parlar i a escriure el català, es va dedicar a aprendre cançons populars infantils catalanes. A més a més, l'haguéssim vist tocar el violí i la guitarra acompanyada de dos músics amics seus que canten amb ella i interpreten les cançons amb els teclats, la guitarra, la bateria i la percussió.

Però no podrà ser.

I en canvi, ens explicaran la història de EL VIATGE DE L'OCELL MARTINET.

Aquí el teniu:

Obre bé les ales, les puges i les baixes... quin goig que farem tots dos !

És un espectacle amb música de fragments de l'obra de l'Antoni Vivaldi, que tan bé coneixem i la projecció de dibuixos que acompanyen la narració del conte d'aquest ocellet

tan espavilat.

Voleu que us l'expliqui?

El primer dia de la seva vida, en Martinet va pensar que el món era llis i rodó i més aviat petit. És clar que en Martinet encara no sabia que ell era un ocell i que encara no havia sortit de l'ou.

Quan va sortir de l'ou, es va adonar que al seu voltant hi havia tot d'ocells i també la seva mare que li parlava, encara que de moment, però, ell no l'entenia gens. Però aquella veu era el so més dolç que mai havia sentit.

En una altra branca, a l'arbre del costat, hi havia un altre niu i en Martinet aviat es va fer amic de l'Oriol, el petit de la família dels oriols. Tenien llargues converses amb les quatre paraules que ja havien après i un dia d'excitació primaveral varen obrir les ales tots dos, van aprendre a volar i varen decidir de viatjar i veure món.

En Martinet i l'Oriol varen conèixer molts altres ocells, com el mussol i l'oreneta, de qui van rebre misteriosos consells, o la cadernera, de qui van quedar embadalits escoltant el seu cant... Tant varen volar i volar, que es varen enfilar pel vessant de la muntanya fins al país dels núvols.

Tot rient i xisclant no s'adonaren que s'havien ficat dins la boira que embolcallava el cim i ja no veieren res. En Martinet i l'Oriol es varen perdre de vista. Espantats, varen escoltar la melangiosa veu de la boira i varen sentir el so espantós de la tempesta.

En Martinet i l'Oriol varen quedar ben xops. Tot el seu cos tremolava de fred i de por.

En Martinet i l'Oriol es varen espolsar les gotes de pluja que els penjaven de les plomes . I com que encara hi havia boira i no es veien l'un a l'altre, en Martinet va recordar unes paraules que li havia dit la cadernera: "Si vols que surti el sol, canta a la teva manera".

I es va posar a cantar i com que l'Oriol el va sentir, també es va posar a refilar...

I escoltant d'on venien les seves veus, s'anaren acostant fins que finalment varen tornar a estar junts. Quina alegria... El cel era net i el sol hi brillava molt viu i fort. Tan viu i fort que els va començar a socarrimar les ales.

El pitjor era que s'havien aturat massa estona i estaven tan atuïts per l'escalfor que ja no tenien forces per emprendre el vol. I quan els semblava que ho tenien tot perdut, de dalt del cim de la muntanya els arribà un enrenou llunyà. En Martinet i l'Oriol es varen mirar i tots dos alhora es varen posar a cridar: "No t'aturis!, no t'aturis!".

I és que era una tramuntanada tan forta que es llançava per damunt la plana que els va fer volar. I varen volar i volar, més ràpids que les orenetes. Al final... estaven tan cansats... Però també estaven molt contents i cofois perquè se n'havien sortit bé de totes aquelles peripècies!.

En aquell moment s'adonaren que havien après moltes coses.

Quan el sol, l'aigua, la tempesta, el vent estaven sols eren tan poderosos que fins i tot eren perillosos.

Però quan el sol, l'aigua, el vent i la terra estaven junts feien un món ben agradable.

I encara varen aprendre una altra cosa: de vegades convé estar-se quiet i de vegades cal córrer, de vegades cal escoltar i d'altres cal cantar. Això sí... cadascú a la seva manera.

Us ha agradat?

Amb tot, si voleu, podeu escoltar les cançons de l'espectacle PIM POM, perquè són prou divertides. Aquí tenim la Bàrbara tot cantant la cançó "Pim pom", que dóna nom al seu espectacle.

Al carrer de la cadena, pim pom, hi ha un coixí daurat, pim pom,

és de la Marieta, pim pom, és de la Montserrat.

Voleu cantar amb ella la cançó de "Les petites formiguetes" ? Endavant!

També ens hagués cantat "El cant dels ocells" que podeu escoltar com ens la interpreten de bé els nens escolanets de l'escolania de Montserrat, acompanyats d'un piano.

I si voleu, podeu escoltar la cançó "Muntanyes del Canigó", ara que les veiem tan nevades, que també ens hauria interpretat a l'Auditori.

I per acabar, podeu cantar i ballar amb la cançó de "les nenes maques" que, de ben segur, ens farà gaudir de valent.

Els alumnes de Cicle Inicial seguiran les peripècies d'uns personatges curiosos que, tot esperant que arribin els músics, van deixant-nos escoltar els instruments de percussió que van trobant dalt de l'escenari que ja eren a punt per a començar l'espectacle. I l'audició musical PERCUSSIONS A DOMICILI ens anirà descobrint una pila d'instruments provinents de diferents tradicions musicals que es piquen, freguen, sacsegen, que es toquen amb baquetes, que s'agafen amb una mà i es toquen amb l'altra..., instruments de l'Àfrica, d'Amèrica, d'Àsia, d'Europa... i alguns objectes curiosos que no acaben de ser ben bé instruments: galledes, tubs... Els podeu començar a veure i escoltar:

Si us ve de gust, els podeu veure fent una batucada, que és una manifestació musical consistent en tocar molts instruments de percussió alhora, ben coordinats.

Al Brasil, per carnaval, són típiques les batucades.

Als alumnes de Cicle Mitjà ens explicaran el conte noruec PEER GYNT, "en Pere sense por".

L'escriptor i poeta noruec Henrik Ibsen va escriure aquest conte en el que ens explica que, després de la mort de la seva mare Aase, en Peer Gynt abandona el poble on va néixer i se'n va a córrer món. Rapta Íngrid, una noia rica que al final no vol saber res amb ell. Després fuig cap a l'Aràbia, on Anitra balla per a ell. Més endavant, visita la cova del terrible rei de les muntanyes, que pretén que es casi amb la seva filla. I després de moltes peripècies que li fan perdre el goig de viatjar, torna al seu poble que sempre l'havia estimat i esperat i així obté la pau que sempre havia buscat.

El músic noruec Edward Grieg va posar música a aquesta història. Una música profunda i commovedora que descriu a la perfecció la solitud d'en Peer. Una música coneguda arreu del món i que ha estat utilitzada moltes vegades en pel·lícules, anuncis i ambientacions teatrals per la seva genial plasticitat i la facilitat d'expressar emocions i sentiments. Ens la interpretarà un quintet de corda, amb dos violins, una viola, un violoncel i un contrabaix. A més a més hi haurà el clarinet i la flauta (instruments de vent fusta), el piano i la percussió. Els dibuixos d'en Mim Juncà ens faran entendre cada seqüència sonora tot fent-nos endinsar en els diferents paisatges i llocs en els que succeeix l'acció, que s'ha adaptat als temps actuals i on el protagonista és un nen d'ara. El nostre Peer es pensa que és molt valent. De fet, es pensa que és el més valent de tots! Però la vida, que és plena de Trolls, uns éssers burletes i una mica malèfics, li ensenyarà que per aconseguir el que es vol, a vegades no cal anar gaire lluny.

Un dels fragments més coneguts és "El matí"

Si voleu, el podeu escoltar veient com l'interpreta la banda-orquestra de Rimini (Itàlia).

Fixeu-vos amb els instruments protagonistes encarregats d'interpretar aquest fragment.

I encara més, sabeu què és un flashmob? Doncs al metro de Copenhagen un grup de músics el varen interpretar, magníficament, davant la sorpresa dels passatgers. Fixeu-vos amb quina joia se'ls veu dins el metro i amb quina pau que en baixen... De tant en tant, ens aniria bé trobar-nos sorpreses d'aquestes tan agradables.

Un altre fragment que segurament heu sentit alguna vegada és "En la cova del rei de la muntanya". La podeu escoltar tot mirant seqüències de les pel·lícules més conegudes de Disney:

I estic segura que us agradarà de veure aquest altre fragment "La cançó de Solveig" en ballet

I si us ha agradat, també us agradarà veure la coneguda "Dansa d'Anitra", també en ballet:

I els alumnes de Cicle Superior es trobaran amb vuit dels cantaires i components del Cor de Teatre, una companyia vocal i teatral de Banyoles que interpreta repertori polifònic a capella, des del Renaixement fins al pop-rock, amb moviment, humor i molta acció.

Així, mostrant-nos la força de l'instrument vocal en tots els seus registres, ens interpretarà peces de pop dels The Beatles, de rock dels Rollings Stones, Jimmy Hendrix i també grans clàssics com l'Obertura de la Flauta Màgica de Mozart. Tot plegat, només amb la veu.

Ens trobarem, doncs, que anem a un suposat concert de la prestigiosa orquestra Philarmonique du Lac en el que les presses i la manca de previsió fan que, a l'hora marcada, l'orquestra no hagi arribat i el públic, impacient, hagi d'assistir al curiós espectacle d'un grup d'operaris que han de deixar-ho tot preparat per EL CONCERT. Segur que el gaudirem!