dijous, 16 de juny del 2011

FESTA DE LA MÚSICA

Aquest dimarts, 21 de juny , se celebra la Festa de la Música.
Aquesta és una festa europea i internacional que, actualment, se celebra en més d'un centenar de països quan comença l'estiu.
L'any 1982 el ministre de cultura francès Jack Lang va establir per al dia 21 de juny la celebració del Dia Universal de la Música i se'n va celebrar la primera edició a França. Poc a poc, aquesta festa s'ha anat escampant arreu. La música ressona per tota la geografia mundial.
Si bé els festivals de música s'acostumen a organitzar entorn d'un compositor o d'un gènere musical concret i amb una programació seleccionada per un director artístic, la Festa de la Música té un caràcter diferent.
La Festa de la Música és, abans que res, una festa popular gratuïta que s'obre a tots els participants, tant als amateurs com als professionals que hi vulguin participar. Els músics s'ofereixen a tocar gratuïtament i el públic pot accedir lliurement a totes les actuacions, siguin a l'aire lliure o en sales. L'esdeveniment sol combinar tots els gèneres musicals i es dirigeix a tot tipus de públic, amb l'objectiu de popularitzar la pràctica musical i familiaritzar a tots els joves i no tan joves de totes les condicions socials a través de les diferents expressions musicals. L'aire lliure es converteix en el seu camp d'acció per excel·lència, els carrers, les places, els parcs i els jardins, els patis d'edificis, de museus...
Però la Festa de la Música també ofereix la possibilitat a les grans institucions musicals com les orquestres, les òperes, els cors... que surtin dels seus llocs habituals de representació o bé que acullin gèneres musicals que sovint són considerats menors. Les músiques tradicionals, les músiques populars, el jazz, el rock, el rap, la música techno... hi tenen cabuda. Així s'ofereix la possibilitat de crear contactes entre els centres de les ciutats i els barris, de proposar concerts als hospitals o a les presons, de desenvolupar trobades i intercanvis de joves músics i de nous talents.
Així, testimoni de la vitalitat de la pràctica musical, la Festa de la Música pertany tant als milers de músics que hi participen com als milions de persones de totes les edats i classes socials que constitueixen un públic d'allò més divers, interessat i curiós.
Essencialment són tres principis els que regeixen la Festa Europea de la Música. Tres grans objectius en els quals han coincidit tots i cadascun dels participants, i que han contribuït amb força a la dimensió que ha anat prenent la Festa en els darrers anys:
- La voluntat de fer que aquest esdeveniment es converteixi en la festa de totes les músiques, que representi un ample ventall musical, aplegant des de les tendències actuals a les de demà, sense oblidar les tradicions.
- Oferir una tribuna a tots els músics, ja siguin artistes nacionals, locals o regionals, coneguts o no, com a les estrelles internacionals de renom... per portar el missatge de la Festa de la Música al gran públic.
- La gratuïtat de les festivitats musicals, símbol de l'esperit democràtic d'una cultura musical accessible per a tothom, que ofereix una manifestació oberta a tots, sense cap mena de distinció, ja sigui d'edat, de raça o d'entorn social.

Us deixo un petit muntatge. M'ha agradat lligar unes imatges de nens i nenes de tot el món amb la deliciosa cançó 'La música' de la Beth Riera. La trobareu al CD 'Olor de festa' d'en Pep Puigdemont i la Beth Riera. Un CD que recomano per la varietat i qualitat de les cançons que conté.
Nens i nenes de tot el món perquè, tal com diu la cançó: 'És la música, la llengua del món. És la música que ens uneix a tots!'
Bona diada de la música !

Puc parlar amb tots els nens del món. Puc saber com estan,
escolto totes les seves cançons i sempre ens donem la mà.
Ballem al voltant de la terra i aturem tots els canons.
Sempre estem en comunicació, hem trobat la solució !!
ÉS LA MÚSICA, LA LLENGUA DEL MÓN. ÉS LA MÚSICA QUE ENS UNEIX A TOTS (2)
Vola damunt de la terra i el mar, inunda tots els racons.
Descobrim la felicitat quan passa pels nostres cors.
Per això tots els nens de la terra cantem i ballem tots plegats.
No hi ha fronteres, idiomes ni races que ens puguin aturar.
ÉS LA MÚSICA, LA LLENGUA DEL MÓN. ÉS LA MÚSICA QUE ENS UNEIX A TOTS (2).

I és que la MÚSICA tot ho fa possible.
A tots ens han dit que ens cal fer exercici. De vegades, ens aconsellen que és millor pujar les escales caminant que agafar l'ascensor. Però les presses i el mal als genolls, ens fan tirar pel dret i sense pensar-ho dues vegades, agafem l'ascensor.
A Estocolm han comprovat que la manera més fàcil de canviar i millorar el comportament de les persones és que puguin fer allò que han de fer, i els costa, de manera divertida. És 'the fun theory' o 'la teoria divertida'.
Mireu com han aconseguit que un 66% més de la població pugi les escales caminant i no faci servir les escales mecàniques.
Divertit, no?

dissabte, 11 de juny del 2011

PER MOLTS ANYS, NÚRIA! Ens quedarem 'SENSE TU' ?


Avui la Núria, la directora de la nostra escola, fa anys. I si bé només en fa un de més, com tots i totes quan fem anys, que només en completem un, ella ha arribat als 60.
I això, que no passa pas cada dia, vol dir que es pot jubilar.
Per molts anys, Núria.
De tot cor !
Ets llaminera, tots ho sabem. Menjarem pastís per a celebrar-ho? Mmmmm !
Aquí et deixo un regal dolç i musical: un pastís molt especial. Una taula plena de llepolies que en sentir l'òpera 'La Traviata' del genial Verdi, han començat a cantar-la i, convertits en meravelloses flors decoratives, s'han posat d'acord per a fer-te un pastís ple de coloraines... només per a tu !


L'artista que ha fet aquesta animació és la Guionne Leroy (Bèlgica, 1967). S'ha dedicat a la tècnica de la 'stop-motion' que consisteix en l'animació d'objectes, ninots, marionetes, figures de plastilina o altres materials aparentant el moviment i capturant-ne fotografies fixes successives. Aquesta tècnica barreja el cinema, la pintura, l'escultura i el dibuix en moviment. És com una espècie de síntesi de les arts i una forma d'expressió molt completa. La Guionne Leroy ha participat en la realització de 'Toy Story', 'Chicken Run', 'Arthur', 'Coraline'...
N'heu vist alguna d'aquestes pel·lícules?
Podem veure aquest mateix fragment dins una representació d'òpera:
És el 'Noi siamo zingarelle', el fragment en el que la protagonista, la Violeta, després d' escriure una carta de comiat a qui més s'estima, l'Alfredo, decideix anar a una festa de disfresses que es celebra al Palau de la Flora, una amiga seva. Allà hi troba tot un grup disfressats de zíngars o gitanos. Però s'hi presenta l'Alfredo i no es diuen pas paraules gaire dolces.
Una òpera necessita moments per trencar el ritme o ambientar una situació . I això es fa amb fragments en els que hi intervé el cor. La seva aportació ajuda a dinamitzar l'argument, crear tensió o reforçar situacions concretes, fent que esdevinguin més espectaculars.
L'òpera 'La Traviata' de Giuseppe Verdi ( 1813-1901) és una òpera en tres actes sobre un llibret de Francesco Maria Piave que, alhora, estava basada en la novel·la 'La dama de les camèlies' de l'Alexandre Dumas (fill). Es va estrenar al teatre de La Fenice, de Venècia, l'any 1853.
L'argument tracta de la renúncia de la cortesana Violeta Valéry a la vida de luxe i capricis com a amant del baró Douphol per anar a viure amb Alfredo Germont, el jove estudiant a qui estima Violeta i el qui, molt enamorat, li dedica un brindis en una festa que la Violeta fa a casa seva. El pare d'Alfredo demana a Violeta que el deixi, perquè la seva relació el perjudica. Així que, per amor, la jove torna amb el baró. Veient que el seu fill realment està enamorat de la Violeta, el pare de l'Alfredo li confessa que la Violeta l'ha deixat perquè ell li ho va demanar. Quan l'Alfredo torna al costat de la seva estimada, ella s'està morint a causa d'una malaltia que feia temps que tenia, la tuberculosi.
I en una celebració d'aniversari, no hi pot faltar el 'brindis'.

Per a tu, Núria, aquest brindis tan especial del primer acte de 'La Traviata' que et dedica el gran , recordat i enyorat Luciano Pavarotti amb una colla d'amics.

Aquí tenim una versió del mateix 'Brindis' , el 'Libiamo, libiamo net lieti calici' ('Beguem en les copes joioses') interpretada pels 'Tres tenors' els coneguts Luciano Pavarotti, Josep Carreras i Plàcido Domingo que, a més a més de cantar com pocs ho han fet al llarg de la història, han aconseguit treure l'òpera al carrer i acostar-la als no avesats, i a ensenyar-los a apreciar-la i a estimar-la.
I és clar... com que sabem que la cançó 'Compta amb mi' del grup Teràpia de Shock que vàrem fer servir de fons per al lipdub de l'escola t'agrada molt, a l'hora del pati, tots junts, els nens i les nenes de l'escola i els mestres i les mestres, a la pista, te la cantarem, amb una lletra ben especial pensada per a tu.
Si vols, pots fer una mica de trampa i la pots començar a seguir...


I si marxes de l'escola... ens quedarem sense tu?
Ens hi haurem de començar a acostumar. Mentrestant, podem anar escoltant novament als de Teràpia de Shock cantant aquest seu gran èxit, el 'Sense tu'

divendres, 3 de juny del 2011

EL FOLLET VALENT I 'ELS ROSSINYOLS DE L'ESTANY'

Durant aquest curs, s'ha tornat a posar en funcionament la coral 'Els rossinyols de l'estany' que, de manera ininterrompuda, va ser present a l'escola durant quinze anys (de la primavera de 1991 al curs 2005-06) i en la que hi van ser cantaires més de cinc-cents nens i nenes.
Amb l'objectiu de dinamitzar les estones d'esbarjo per a la millora de la cohesió social, des del PAC (Projecte d'Autonomia de Centres) s'ha potenciat que durant l'estona d'esbarjo de dos dies (un per al Cicle Mitjà i l'altre per al Cicle Superior) de manera voluntària els alumnes poguessin gaudir del cant coral. En total han estat 49 cantaires que, a més a més de participar en la vetllada de Nadal de l'escola i de cantar als malalts de la Clínica, han participat en la festa de Sant Antoni i, durant aquesta setmana, han cantat i interpretat amb molt d'èxit al Teatre Municipal de Banyoles, dins la celebració de la XVI Mostra de Teatre del Pla de l'Estany , la cantata 'El Follet Valent' de la Núria Juanet, la Clara Ripoll i la Rosa Nogué. Aquí en teniu un resum i el text de les cançons. Que en gaudiu!

Ara escolteu la història del follet, savi sense por, menut i despert. Sóc el follet, sol enmig de la nit. Busco la pau, vinc a fer nous amics.
El follet valent és un follet molt eixerit que es pensa que viu sol al bosc. Però una colla d'animalets de seguida se li fan amics.
Jo que sóc a tot arreu sempre estic alerta dins del bosc. Tant de dia com de nit els animalets em poden trobar aquí.
Sempre duc al meu sarró unes castanyetes de la sort. Si les llenço d'un sol cop, el perill s'esborra, ai! vés quin tresor.
Quan tinc ganes de sopar prenc una fulleta de la col. Si després em ve la son, faig sonar campanes dins del meu bressol.
Amb el seu enginy va salvar dues papallones d'ales blaves i delicades de morir negades. Resistiu!
Flic flac no puc volar, que flic flac floc em pesen les ales. Au! veniu-me a ajudar, l'aiguat se'm vol empassar. Amic follet valent, mostra els teus encantaments. Amic follet valent no perdis temps.
Xip xap ja sóc aquí, que xip xap xop jo ja t'he sentit. Au! agafa't ben fort i oblida aquesta dissort. Amic follet valent...
Per això, veient la valenta acció del follet, tots els animalets li'n van dir: Follet valent !
Som els de la colla del Follet valent, som els de la colla que estima la gent. No tenim por de la nit ni la foscor del bosc. Vine! vine amb nosaltres. Vine! vine amb nosaltres perquè... som els més petits de tots els animals, si ens agafes amb dos dits ens pots fer mal. La nostra força és la que portem a dins del cor.
Ben units i alegres sempre ens trobaràs, les llumetes al capvespre s'encendran. Vine amb nosaltres, no deixis mai aquest camí, camí, camí!



Però no tot era pau i felicitat perquè una aranya negra i peluda havia teixit la seva tela ben a prop.
Teranyina, forta i fina. Ets l'enganxina dels meus enemics. Descabdellant i enfilant vas teixint al voltant, el fil que en dóna el menjar, el fil que els vol atrapar.
Els de la colla varen demanar al Follet valent que anés a parlar amb l'aranya. I ell, que també tenia una mica de por, se'n va anar cap a l'esbarzer des d'on penjava l'aranya. I els fils llargs i enganxosos de la teranyina el varen deixar ben empresonat.
Tot sol em trobo enmig del fred i de la gelada, la neu m'acompanya. Quan els meus pares em despertaven de bon matí, ja el sol despuntava.
Els animalets varen sentir aquesta cançó que cantava el follet i varen anar a salvar el seu estimat amic.
Quan la formigueta es calça les botetes i la marieta no troba els seus botons. Aranya dolenta, no et facis la valenta, ves desant el fil que som aquí.
L'abella ratllada espolsa bé les ales, l'escarabat bumbum ja repica el seu timbal. Aranya dolenta, no et facis la valenta, ves desant el fil que som aquí.
Feia molt fred i la rosada es va gebrar. Als animalets els costava molt avançar. Però l'aranya tampoc podia moure's del seu lloc, perquè els fils de la teranyina també se li havien glaçat.
I el follet, mig mort de fred, li va dir amb veu dolça i suau a l'aranya:
- Ai aranya! No veus que sempre estàs sola? Fas por als meus amics i no t'estima ningú. Si sabessis tenir amics! És el millor que hi ha al món! ...
Mentre anava parlant, el follet amb el seu alè, s'anava desenganxant poc a poc dels fils.
Però a l'aranya se li anaven gelant les potes i, trista, veient que es moriria de fred, pensava que el Follet tenia molta raó. I quan varen arribar els de la colla del Follet els va dir:
- Adéu-siau, companys! Em sap greu haver-vos fet mal. Tant de bo algú m'hagués explicat què volia dir tenir amics. Com m'agradaria ser un de vosaltres... i poder tenir tants amics... per jugar, per cantar, per treballar, per passar-s'ho bé, per ajudar-se, per estimar-se... Perdoneu-me. He estat tan dolenta... No he sabut ser amiga vostra. Adéu-siau...
Al Follet li va fer llàstima i li va preguntar:
- Ens promets, aranya, que des d'ara seràs amiga nostra?
Ja sense gaire forces, l'aranya va fer que sí, amb el cap, molt agraïda i es va posar a plorar.
I des d'aleshores... l'aranya va ser la millor amiga ...
de la colla del Follet Valent !



Gràcies Núria Juanet per la música tan deliciosa... Gràcies Clara Ripoll per les teves paraules tan ben posades dins les cançons. Gràcies Rosa per aquest conte que ens ensenya a ser BONS AMICS !
I gràcies Núria Ponsatí per haver tingut la paciència de seguir tota la cantata pel forat de la teva càmera i fer possible que ara puguem gaudir d'aquest enregistrament.